SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 3
Baixar para ler offline
.

LLEURE PÀG. 4                  TRÀNSIT PÀG. 5                        LA TERRASSA PÀG. 6                                                          GENT PÀG. 8 A 11
Quatre locals per a            Protesta antiradar                    En record                                                                   Dos aspirants
una Barcelona chic             a Torredembarra                       de Giorgio Bocca                                                            a Marilyn Monroe
El glamur torna amb            500 cotxes col·lapsen                 Sagarra homenatja                                                           Telesèrie de l’NBC
Bimba’s, Nuba, Dime            l’accés a la localitat                l’insigne periodista                                                        basada en un càsting
i Boca Grande                                                        italià




                                                                                                                                                     Diumenge, 15 gener 2012




                                                                                                                                                                               ÀLEX GARCÍA

Una qualitat excel·lent. Els vins catalans amb denominació d’origen van guanyant terreny a les taules dels restaurants




Carta de vins CAT
                                                                     en tingut tant de pes a les cartes    Rioja, davant el 27,7% dels vins      les dades a la mà ara mateix la
c Elaboradors                  CRISTINA JOLONCH
                               JOSEP PLAYÀ MASET                     dels restaurants. Però, a diferèn-    de les diferents denominacions        meitat dels vins a les cartes dels
catalans demanen               Barcelona                             cia d’altres zones productores,       d’origen (DO) catalanes i el 6,5%     restaurants de Catalunya són ca-




                               H
                                                                     on gairebé la totalitat del consum    de la Ribera del Duero. Des           talans.
a comerciants i                                 i estan d’acord
                                                elaboradors, ve-
                                                                     és local, a Catalunya encara tri-
                                                                     omfen els Rioja o els Ribera del
                                                                                                           d’aleshores, la situació ha millo-
                                                                                                           rat, però no prou. Des de l’Associ-
                                                                                                                                                    Les reticències més grans es
                                                                                                                                                 donen en restaurants de gamma
restauradors una                                nedors, sommeli-
                                                ers i clients: mai
                                                                     Duero.
                                                                        Un estudi que l’Incavi va encar-
                                                                                                           ació Vinícola Catalana, que orga-
                                                                                                           nitza el concurs Cartaví, que pre-
                                                                                                                                                 mitjana. N’hi ha que diuen que és
                                                                                                                                                 qüestió de preu i un fenomen que
aposta més gran                                 els vins catalans    regar l’any 2008 deia que el 36%      mia els restaurants del país amb      es concentra a Barcelona.
                               no havien assolit el nivell de qua-   dels vins venuts a Catalunya (hos-    una carta de vins millor i més
pel producte local             litat que tenen avui i mai no havi-   taleria i alimentació) eren de La     completa, es considera que amb            CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>




                                                                                 67% Dte. A descansar! Renova’t amb un circuit spa
                                                                                                                                            Apunta’t gratis a
                                                                                 Compra un pla de 73€ per només             24€              www.vivirvip.com

                                                                                                           Viu la teva ciutat amb descomptes de fins el 70%.
2 LA VANGUARDIA                                                                V I U R E                                                        DIUMENGE, 15 GENER 2012


C A R TA D E VI NS C A T EL CO NS U M D EL S V I NS CA TA L A NS A L S RES TA U RA NTS D E C A TA L U NYA




Vins de
qualitat i
identitat
   “Els nostres vins són competi-
tius, tant en qualitat com en
preu –explica Jordi Bort, direc-      El parer
tor de l’Incavi–. Hi ha un munt
de cooperatives que fan un pro-
                                      dels experts
ducte molt correcte i barat i no-
més el transport de vins d’altres     QUIM VILA
llocs ja encareix el producte. Pe-    Propietari Vila Viniteca
rò ens falta mentalitzar-nos: de
                                      w “La pròxima revolució
la mateixa manera que ens agra-
da que el Barça sigui el nostre       passarà a Barcelona,
emblema, ens hauríem de sentir        quan es faci en aquesta
orgullosos que ens representes-       ciutat una aposta més
sin els nostres vins”. Amb            radical pels vins de
aquest objectiu, des de l’Incavi
(Institut Català de la Vinya i el     proximitat”.
Vi) treballen per posar en mar-
xa diverses accions de promoció       CÉSAR CÁNOVAS
tant als establiments especialit-     Sommelier
zats en vi català (on es premiarà     w “Molts estrangers
la compra de vins de les dotze
denominacions catalanes), com
                                      quan demanen un vi
als restaurants. I s’ha donat su-     d’aquí ni tan sols no es
port a altres iniciatives com les     refereixen a un vi català,
que fomenten l’enoturisme.            sinó de qualsevol punt
   Xavier Cepero, director gene-      d’Espanya”.
ral del Celler Espelt, a l’Alt
Empordà, parla d’un factor his-
tòric: “Des de fa 80 anys, a Es-      SERGI FERRER SALAT
panya el vi negre per excel·lèn-      Elaborador i propietari de
cia era el Rioja, i Catalunya s’ha-   Monvínic i Fastvínic
via especialitzat en el blanc i el    w“És un fenomen inexpli-
cava. Però des de fa 15 anys això     cable i únic al món que
està canviant i el Priorat va ser                                   És més fàcil trobar vins produïts a la terra a Girona, Lleida i Tarragona
pioner”.                              els hotelers no apostin
                                      més radicalment pel que       comprometre amb el que fan i del Priorat, a la qual van seguir         com a la Borgonya, el 90% de
A VA NTA TGE HI S TÒR I C
                                      es fa a Catalunya”.           els que es limiten a satisfer la l’auge del Montsant i més             l’oferta als restaurants és de la
                                                                    demanda, sense intentar sor- recentment de l’Empordà, “la              zona, a París pots trobar vins de
Els vins de La Rioja                  JOAN JUVÉ                     prendre el client. “Molts estran- propera revolució passarà a          tot el món”, remarca Vila. I Ce-
disposen d’unes                                                     gers quan demanen un vi d’aquí Barcelona, quan es faci una apos-       pero recorda que Barcelona, per
                                      President Juvé & Camps        ni tan sols es refereixen a un vi ta més radical pels vins de          exemple, és una ciutat més cos-
marques i un estil                    w “Dir que comprar fora       català, sinó de qualsevol punt proximitat, com la que s’ha pro-        mopolita, més permeable, més
molt consolidats                      és més barat és l’excusa      d’Espanya”.                       duït de forma natural a l’interior   receptiva a tot el que arriba de
                                      fàcil. Els nostres vins són      “El contacte directe entre de Catalunya. Cada vegada ja hi          fora, que Logronyo.
                                      competitius tant en quali-    cellerers i restaura-                                                                   Salus Álvarez, ge-
CA NVI R ECENT                                                      dors fa que a les co-                                                                rent de Vall Llach,
                                      tat com en preu”.
Els vins catalans                                                   marques de Tarra-                                                                    al Priorat, assenya-
                                                                    gona, Lleida i Giro-                                                                 la que “alguns dels
han millorat els                      ORIOL GUEVARA                 na resulti més habi-                                                                 nostres vins estan
darrers quinze anys                   Enòleg i consultor            tual trobar vins de                                                                  més ben situats en
                                      w “En restaurants de          proximitat que a                                                                     el mercat internaci-
i han guanyat mercat                                                Barcelona”, afirma                                                                   onal que en l’espa-
                                      l’interior de Catalunya,
                                                                    Josep Roca, d’El                                                                     nyol. Als anys no-
   Una aposta radical és la de        en general, s’ha millorat     Celler de Can Roca                                                                   ranta els elabora-
Fastvínic, on des dels entrepans      molt, potser per la           (Girona). Al seu                                                                     dors del Priorat van
fins als vins, que ofereixen per      conscienciació del territo-   restaurant,      cada                                                                demostrar que en
copes, tot és català. Sergi Ferrer    ri o a causa de l’acció       vegada hi ha més                                                                     un territori petit es
Salat, el propietari d’aquest esta-   d’un restaurador o un         clients que s’inte-                                                                  podien fer grans
bliment i del restaurant i espai                                    ressen pels vins                                                                     coses i això va ani-
enològic Monvínic, a Barcelona,       sommelier”.                   catalans. “Busquen                                                                   mar els elaboradors
reconeix que l’oferta de produc-                                    singularitat, perso-                                                                 de la resta d’Espa-
tes catalans als restaurants de       RAÜL BOBET                    nalitat, autenticitat                                                                nya. És una cosa
Catalunya, i molt especialment        Elaborador i director         i nosaltres ens sen-                                                                 que avui ens perju-
de Barcelona, és clarament insu-      general de Torres             tim orgullosos de                                                             ARXIU
                                                                                                                                                         dica a l’hora de ven-
ficient. “És un fenomen inexpli-                                    poder ser una plata- Vinyes de Bellmunt del Priorat                                  dre’ls. Però el futur
                                      w “Juga al nostre favor
cable i únic al món que els hote-                                   forma per donar a                                                                    són els projectes
lers no apostin més radicalment       la qualitat dels nostres      conèixer els vins d’aquí que ha més restaurants barcelonins            amb identitat”.
pel que es fa aquí. Encara que és     vins, que competeixen         reuneixen aquestes condicions. que són conscients de la proxi-            L’enòleg i consultor Oriol
probable que una part de la           amb els més grans, i          Hi ha molts vins bons, però el mitat de vins interessants a            Guevara explica que “La Rioja
responsabilitat sigui dels elabo-     també aquesta sensibili-      futur és en aquesta diferencia- Alella, al Montsant o al Pla del       ens porta anys d’avantatge”, per
radors, que no hem venut del tot                                    ció i en l’accent varietal”.      Bages, però aquest redescobri-       unes marques consolidades i
bé el que fem”. César Cánovas,
                                      tat local i ecològica            També a les botigues consta- ment és una mica lent”. L’expli-       fins i tot un vi negre, amb una
sommelier de Monvínic i Faství-       que poc a poc es va           ten que és una assignatura pen- cació, per ell i altres experts, és    varietat com l’ull de llebre, suau,
nic, creu que hi ha dos tipus         consolidant”.                 dent. Per Quim Vila, de Vila Vi- que Barcelona, i altres grans ciu-    de poc color, molt reconeixible,
d’hotelers: els que s’han volgut                                    niteca, després de la revolució tats, són més universals. “Així        i per uns vins amb estil propi,
"Carta de vins CAT" a Viure | La Vanguardia

Mais conteúdo relacionado

Mais de comms planning

Presentació Comms planning
Presentació Comms planningPresentació Comms planning
Presentació Comms planningcomms planning
 
"L’ús professional de les xarxes socials"
"L’ús professional de les xarxes socials""L’ús professional de les xarxes socials"
"L’ús professional de les xarxes socials"comms planning
 
How to-fail-30th-oct-2012
How to-fail-30th-oct-2012How to-fail-30th-oct-2012
How to-fail-30th-oct-2012comms planning
 
"Brand advertising and digital" an IAB Europe - White Paper
"Brand advertising and digital" an IAB Europe - White Paper"Brand advertising and digital" an IAB Europe - White Paper
"Brand advertising and digital" an IAB Europe - White Papercomms planning
 
Blueprint organization
Blueprint organizationBlueprint organization
Blueprint organizationcomms planning
 
Programa fira dot_2012[1]
Programa fira dot_2012[1]Programa fira dot_2012[1]
Programa fira dot_2012[1]comms planning
 
Pixels, Performance and Profits. Accenture.
Pixels, Performance and Profits. Accenture.Pixels, Performance and Profits. Accenture.
Pixels, Performance and Profits. Accenture.comms planning
 
The consumer decision journey
The consumer decision journeyThe consumer decision journey
The consumer decision journeycomms planning
 
Digital life. TNS Spain
Digital life. TNS SpainDigital life. TNS Spain
Digital life. TNS Spaincomms planning
 
"Let the evolution begin" @comScore
"Let the evolution begin" @comScore"Let the evolution begin" @comScore
"Let the evolution begin" @comScorecomms planning
 
The Zero Moment of Truth (Google)
The Zero Moment of Truth (Google)The Zero Moment of Truth (Google)
The Zero Moment of Truth (Google)comms planning
 
Programa curso medios digitales
Programa curso medios digitalesPrograma curso medios digitales
Programa curso medios digitalescomms planning
 
Modeling the real return on marketing investments
Modeling the real return on marketing investmentsModeling the real return on marketing investments
Modeling the real return on marketing investmentscomms planning
 
El roi de la medición del roi
El roi de la medición del roiEl roi de la medición del roi
El roi de la medición del roicomms planning
 

Mais de comms planning (19)

Presentació Comms planning
Presentació Comms planningPresentació Comms planning
Presentació Comms planning
 
"L’ús professional de les xarxes socials"
"L’ús professional de les xarxes socials""L’ús professional de les xarxes socials"
"L’ús professional de les xarxes socials"
 
How to-fail-30th-oct-2012
How to-fail-30th-oct-2012How to-fail-30th-oct-2012
How to-fail-30th-oct-2012
 
Comms Planning
Comms PlanningComms Planning
Comms Planning
 
El col·legi 2.0
El col·legi 2.0El col·legi 2.0
El col·legi 2.0
 
"Brand advertising and digital" an IAB Europe - White Paper
"Brand advertising and digital" an IAB Europe - White Paper"Brand advertising and digital" an IAB Europe - White Paper
"Brand advertising and digital" an IAB Europe - White Paper
 
Blueprint organization
Blueprint organizationBlueprint organization
Blueprint organization
 
Programa fira dot_2012[1]
Programa fira dot_2012[1]Programa fira dot_2012[1]
Programa fira dot_2012[1]
 
Pixels, Performance and Profits. Accenture.
Pixels, Performance and Profits. Accenture.Pixels, Performance and Profits. Accenture.
Pixels, Performance and Profits. Accenture.
 
The consumer decision journey
The consumer decision journeyThe consumer decision journey
The consumer decision journey
 
Digital life. TNS Spain
Digital life. TNS SpainDigital life. TNS Spain
Digital life. TNS Spain
 
"Let the evolution begin" @comScore
"Let the evolution begin" @comScore"Let the evolution begin" @comScore
"Let the evolution begin" @comScore
 
The Zero Moment of Truth (Google)
The Zero Moment of Truth (Google)The Zero Moment of Truth (Google)
The Zero Moment of Truth (Google)
 
Digital life
Digital lifeDigital life
Digital life
 
Consumidorxtremo
ConsumidorxtremoConsumidorxtremo
Consumidorxtremo
 
Programa curso medios digitales
Programa curso medios digitalesPrograma curso medios digitales
Programa curso medios digitales
 
Modeling the real return on marketing investments
Modeling the real return on marketing investmentsModeling the real return on marketing investments
Modeling the real return on marketing investments
 
El roi de la medición del roi
El roi de la medición del roiEl roi de la medición del roi
El roi de la medición del roi
 
Roi x medio (Conento)
Roi x medio (Conento)Roi x medio (Conento)
Roi x medio (Conento)
 

"Carta de vins CAT" a Viure | La Vanguardia

  • 1. . LLEURE PÀG. 4 TRÀNSIT PÀG. 5 LA TERRASSA PÀG. 6 GENT PÀG. 8 A 11 Quatre locals per a Protesta antiradar En record Dos aspirants una Barcelona chic a Torredembarra de Giorgio Bocca a Marilyn Monroe El glamur torna amb 500 cotxes col·lapsen Sagarra homenatja Telesèrie de l’NBC Bimba’s, Nuba, Dime l’accés a la localitat l’insigne periodista basada en un càsting i Boca Grande italià Diumenge, 15 gener 2012 ÀLEX GARCÍA Una qualitat excel·lent. Els vins catalans amb denominació d’origen van guanyant terreny a les taules dels restaurants Carta de vins CAT en tingut tant de pes a les cartes Rioja, davant el 27,7% dels vins les dades a la mà ara mateix la c Elaboradors CRISTINA JOLONCH JOSEP PLAYÀ MASET dels restaurants. Però, a diferèn- de les diferents denominacions meitat dels vins a les cartes dels catalans demanen Barcelona cia d’altres zones productores, d’origen (DO) catalanes i el 6,5% restaurants de Catalunya són ca- H on gairebé la totalitat del consum de la Ribera del Duero. Des talans. a comerciants i i estan d’acord elaboradors, ve- és local, a Catalunya encara tri- omfen els Rioja o els Ribera del d’aleshores, la situació ha millo- rat, però no prou. Des de l’Associ- Les reticències més grans es donen en restaurants de gamma restauradors una nedors, sommeli- ers i clients: mai Duero. Un estudi que l’Incavi va encar- ació Vinícola Catalana, que orga- nitza el concurs Cartaví, que pre- mitjana. N’hi ha que diuen que és qüestió de preu i un fenomen que aposta més gran els vins catalans regar l’any 2008 deia que el 36% mia els restaurants del país amb es concentra a Barcelona. no havien assolit el nivell de qua- dels vins venuts a Catalunya (hos- una carta de vins millor i més pel producte local litat que tenen avui i mai no havi- taleria i alimentació) eren de La completa, es considera que amb CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >> 67% Dte. A descansar! Renova’t amb un circuit spa Apunta’t gratis a Compra un pla de 73€ per només 24€ www.vivirvip.com Viu la teva ciutat amb descomptes de fins el 70%.
  • 2. 2 LA VANGUARDIA V I U R E DIUMENGE, 15 GENER 2012 C A R TA D E VI NS C A T EL CO NS U M D EL S V I NS CA TA L A NS A L S RES TA U RA NTS D E C A TA L U NYA Vins de qualitat i identitat “Els nostres vins són competi- tius, tant en qualitat com en preu –explica Jordi Bort, direc- El parer tor de l’Incavi–. Hi ha un munt de cooperatives que fan un pro- dels experts ducte molt correcte i barat i no- més el transport de vins d’altres QUIM VILA llocs ja encareix el producte. Pe- Propietari Vila Viniteca rò ens falta mentalitzar-nos: de w “La pròxima revolució la mateixa manera que ens agra- da que el Barça sigui el nostre passarà a Barcelona, emblema, ens hauríem de sentir quan es faci en aquesta orgullosos que ens representes- ciutat una aposta més sin els nostres vins”. Amb radical pels vins de aquest objectiu, des de l’Incavi (Institut Català de la Vinya i el proximitat”. Vi) treballen per posar en mar- xa diverses accions de promoció CÉSAR CÁNOVAS tant als establiments especialit- Sommelier zats en vi català (on es premiarà w “Molts estrangers la compra de vins de les dotze denominacions catalanes), com quan demanen un vi als restaurants. I s’ha donat su- d’aquí ni tan sols no es port a altres iniciatives com les refereixen a un vi català, que fomenten l’enoturisme. sinó de qualsevol punt Xavier Cepero, director gene- d’Espanya”. ral del Celler Espelt, a l’Alt Empordà, parla d’un factor his- tòric: “Des de fa 80 anys, a Es- SERGI FERRER SALAT panya el vi negre per excel·lèn- Elaborador i propietari de cia era el Rioja, i Catalunya s’ha- Monvínic i Fastvínic via especialitzat en el blanc i el w“És un fenomen inexpli- cava. Però des de fa 15 anys això cable i únic al món que està canviant i el Priorat va ser És més fàcil trobar vins produïts a la terra a Girona, Lleida i Tarragona pioner”. els hotelers no apostin més radicalment pel que comprometre amb el que fan i del Priorat, a la qual van seguir com a la Borgonya, el 90% de A VA NTA TGE HI S TÒR I C es fa a Catalunya”. els que es limiten a satisfer la l’auge del Montsant i més l’oferta als restaurants és de la demanda, sense intentar sor- recentment de l’Empordà, “la zona, a París pots trobar vins de Els vins de La Rioja JOAN JUVÉ prendre el client. “Molts estran- propera revolució passarà a tot el món”, remarca Vila. I Ce- disposen d’unes gers quan demanen un vi d’aquí Barcelona, quan es faci una apos- pero recorda que Barcelona, per President Juvé & Camps ni tan sols es refereixen a un vi ta més radical pels vins de exemple, és una ciutat més cos- marques i un estil w “Dir que comprar fora català, sinó de qualsevol punt proximitat, com la que s’ha pro- mopolita, més permeable, més molt consolidats és més barat és l’excusa d’Espanya”. duït de forma natural a l’interior receptiva a tot el que arriba de fàcil. Els nostres vins són “El contacte directe entre de Catalunya. Cada vegada ja hi fora, que Logronyo. competitius tant en quali- cellerers i restaura- Salus Álvarez, ge- CA NVI R ECENT dors fa que a les co- rent de Vall Llach, tat com en preu”. Els vins catalans marques de Tarra- al Priorat, assenya- gona, Lleida i Giro- la que “alguns dels han millorat els ORIOL GUEVARA na resulti més habi- nostres vins estan darrers quinze anys Enòleg i consultor tual trobar vins de més ben situats en w “En restaurants de proximitat que a el mercat internaci- i han guanyat mercat Barcelona”, afirma onal que en l’espa- l’interior de Catalunya, Josep Roca, d’El nyol. Als anys no- Una aposta radical és la de en general, s’ha millorat Celler de Can Roca ranta els elabora- Fastvínic, on des dels entrepans molt, potser per la (Girona). Al seu dors del Priorat van fins als vins, que ofereixen per conscienciació del territo- restaurant, cada demostrar que en copes, tot és català. Sergi Ferrer ri o a causa de l’acció vegada hi ha més un territori petit es Salat, el propietari d’aquest esta- d’un restaurador o un clients que s’inte- podien fer grans bliment i del restaurant i espai ressen pels vins coses i això va ani- enològic Monvínic, a Barcelona, sommelier”. catalans. “Busquen mar els elaboradors reconeix que l’oferta de produc- singularitat, perso- de la resta d’Espa- tes catalans als restaurants de RAÜL BOBET nalitat, autenticitat nya. És una cosa Catalunya, i molt especialment Elaborador i director i nosaltres ens sen- que avui ens perju- de Barcelona, és clarament insu- general de Torres tim orgullosos de ARXIU dica a l’hora de ven- ficient. “És un fenomen inexpli- poder ser una plata- Vinyes de Bellmunt del Priorat dre’ls. Però el futur w “Juga al nostre favor cable i únic al món que els hote- forma per donar a són els projectes lers no apostin més radicalment la qualitat dels nostres conèixer els vins d’aquí que ha més restaurants barcelonins amb identitat”. pel que es fa aquí. Encara que és vins, que competeixen reuneixen aquestes condicions. que són conscients de la proxi- L’enòleg i consultor Oriol probable que una part de la amb els més grans, i Hi ha molts vins bons, però el mitat de vins interessants a Guevara explica que “La Rioja responsabilitat sigui dels elabo- també aquesta sensibili- futur és en aquesta diferencia- Alella, al Montsant o al Pla del ens porta anys d’avantatge”, per radors, que no hem venut del tot ció i en l’accent varietal”. Bages, però aquest redescobri- unes marques consolidades i bé el que fem”. César Cánovas, tat local i ecològica També a les botigues consta- ment és una mica lent”. L’expli- fins i tot un vi negre, amb una sommelier de Monvínic i Faství- que poc a poc es va ten que és una assignatura pen- cació, per ell i altres experts, és varietat com l’ull de llebre, suau, nic, creu que hi ha dos tipus consolidant”. dent. Per Quim Vila, de Vila Vi- que Barcelona, i altres grans ciu- de poc color, molt reconeixible, d’hotelers: els que s’han volgut niteca, després de la revolució tats, són més universals. “Així i per uns vins amb estil propi,