3. BIOGRAFIA
Va néixer el 1732 a Grasse i fou fill d'un sastre
especialitzat en guants. Quan tenia sis anys es traslladà
a París. La seva família passà per penúries
econòmiques i el seu pare l'envià com a escribà al
despatx d'un notari. Però molt aviat desvelà la seva
inclinació per l'art. Fragonard anà al taller de Boucher,
qui va reconèixer el seu talent però no li volia donar
formació, així que el conduí cap al taller de Chardin.
Després de sis mesos amb Chardin l'autor tornà al taller
de Boucher i aquest li encomanà fer rèpliques de les
seves obres. Més tard partí cap a Roma amb Hubert
Robert i d'aquest país collí l'inspiració per les seves
grans obres i es convertí, al llarg del temps, amb un dels
pintors més importants de l'època. Però la Revolució
Francesa l'arruinà com a pintor i morí de pobresa l'any
1806.
4. ESTIL DE L'AUTOR
Fragonard es caracteritzava per les
seves escenes amoroses amb delicats
colors, situats normalment als jardins.
Al principi va desenvolupar un estil
d'acord amb la temàtica religiosa i
històrica. Després s'adaptà a l'estil
rococó, que en aquella època estava
de moda a França. Les obres
d'aquesta època refelxen alegria,
frivolitat i voluptuositat del període. Es
caracteritzen per la fluidesa de línies i
les postures de les figures amb
elegància, on normalment pintava a
dames amb els seus amants o
campesines amb els seus fills.
5. OBRES MÉS IMPORTANTS
Les obres més importants de Fragonard són:
La gallina cegaEl petó robat L'engronsador
6. EL PETÓ ROBAT
Realitzat el 1790. Es troba al Museu
del Ermitatge de St. Petersburg
Pertany a l'època final de Fragonard.
Aquest quadre es realitzà mitjançant
una sèrie dedicada als petons, tema
agradable per a la noblesa francesa de
Lluís XVI. Al quadre es representa a
una jove sorpresa per un admirador
que la besa en un gabinet, una sala
íntima de les cases nobles de l'època.
Darrera la porta entreoberta es pot
percebre vàries dones que no se
n'adonen de la inesperada visita de
l'amant. L'autor li donà importància a la
gesticulació humana, a les textures de
l'obra, a la llum i a la integració de
l'obra dins l'època.
7. LA GALLINA CEGA
Realitzada el 1769. És una pintura a l'oli
sobre tela. Es conserva al Museu d'Art de
Toledo, Ohio (EEUU). L'autor retracta el joc
de “La Gallina Cega”. Per una banda, trobam
a una jove amb una venda als ulls. Aquesta fa
trampes mirant per davall la venda, de
manera que més que un joc s'interpreta més
una acció cap a la seducció. Tant ella com el
noi del darrera van vestits de pagesos.
S'ambienta dins d'un bosc. Fragonard va
realitzar l'obra amb aquesta acció principal,
de manera que tots els altres elements tan
sols fossin una petita complementació. Amb
això ens referim als dos nois petits que juguen
al davora de la parella principal. L'obra
gaudeix d'una gran lluminositat, així com d'un
detallisme de gran qualitat. Es dóna molta
importància als detalls de la vestimenta, de
les accions de la cara i del mateix ambient.
8. L'ENGRONSADOR
L'engronsador es va realitzar el 1767. És una pintura a
l'oli sobre tela. Es conserva a la Col·lecció Wallace de
Londres. Aquesta obra es realitzà perquè un baró li
encarregà a Fragonard com a homenatge a la seva
amant. Podríem dir que aquesta obra és la més
important de l'autor i de les més importants del
Rococó, degut al refinament i sensualitat. Representa
una escena galant dins d'un ambient idíl·lic Una jove
es balanceja a l'engronsador que és empès per un
home més major que ella (segurament el seu marit),
mentre que abaix, a l'esquerra, apareix un jove que
mira baix la seva falda. El marit queda en un segon
pla, mentre que l'obra dóna importància a l'amant i la
noia, entre tota la vegetació i les flors. L'adulteri era un
pecat criticat durament dins les classes baixes, però
molt acceptat dins la noblesa, a causa de la realització
de les noces per interès econòmic o social. Les
parelles, en haver assegurat la descendència entre
ells, solien viure la seva sexualitat per separat. En el
cas de l'obra, el jove amant es troba als peus d'una
escultura de Cupido L'escultura en si demana amb el
dit als seus llavis que tot això quedi en secret. L'amant
mostra una expressió de passió, de desig La noia li
correspon mirant-lo fixament. S'ha captat dins l'obra el
màxim balanceig de l'engronsador, que per un instant
aquest tornarà cap enrere, cap al marit, representant
així com “un segon d'arravatament eròrtic, tan
voluptuós i fràgil com el Rococó mateix”.
