1. Arquitectus

2. L’amfiteatre és un edifici oval on s’oferien espectacles violents.
Consta de tres parts bàsiques:
Pista o arena
del amfiteatre
roma de Roma
• La pista o arena era on es feien els espectacles i estava cobert
de sorra.

3. Graderia o cauea
de Tarraco
• La graderia o cauea, construïda per galeries i pasadissos entrava i
es pujaven unes escales fins arrivar a la (uelum) . Estava separada
de l’arena per un mur d’uns quatre metres anomenat podium. Una o
més tribunes estaven reservades a les grans persones, més
importants (l’emperador).

4. Amfiteatre roma
de Tarraco
• El soterrani o fossae: sota l’arena, cobert per un terra de fusta, hi
havia els magatzems per als decorats, els lluitadors i les gàbies de
les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l’arena.

5. L'amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma.
Façana

6. interior
L'amfiteatre d'El Djem, Tunísia.
Cauea

7. Amfiteatre de Lepcis Magna, Líbia.

8. Amfiteatre de Putèols (Puzzuoli, Campània)

9. Façana
Amfiteatre de Verona (Vènet)
Fosae

10. Amfiteatre d'Itàlica, Andalusia

11. Gladiadors
ELS JOCS DE L'AMFITEATRE
A l‘amfiteatre se celebraven diverses menes d'espectacles:
Les lluites de gladiadors: els gladiadors eren condemnats a
mort.

12. Apostes i clemencia
El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un
dels dos lluitadors queia ferit alçava la mà per demanar clemencia.

13. L'emperador o el magistrat que presidia els jocs decidia segons
l'opinió del públic. Si havia lluitat bé, la multitud aixecava el polze. Si
abaixava el polze, el vencedor matava el perdedor. Un bon gladiador
tenia molts admiradors i, sobretot, admiradores, i podia rebre regals i
grans quantitats de diners.
Al final li donaven la espasa de fusta que volia dir la retirada.

14. Lluita de gladiadors
Bol de colchester on hi ha una
representació de una lluita de
gladioadors
El dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven
l'emperador amb el crit tradicional: aue Caesar, morituri te
salutant. Després a sorts les parelles de lluitadors començaven a
barallar-se. Vigilaven que no fos fingida i, si calia fuetejaven els
gladiadors.

15. Andabatae: Se'ls coneixia per el seu casc
sense obertura pels ulls.
Equites: Anaven en cavall o carrossa i
solien lluitar entre ells.

16. Hoplomacus: Portaven moltes tires de cuir
per moltes parts del cos (turmells, canell,
genolls, etc). També utilitzaven una peça
anomenada ''slip'' que servia per protegir les
parts més íntimes. Lluitaven amb escuts molt
grans, un casc amb visera i una cimera.
Mirmos: La majoria provenien de La Gàlia
(actual França). Es caracteritzaven amb un
peix en el casc (peix en llatí= Myrmo). La
seva vestimenta es basava en un llarg escut i
armes de procedència gala.

17. Reciaris: No portaven protecció ni
en la cara ni en el cap. Portaven una
túnica amb un cinturó negre de cuir i
com a armes portaven un punyal, una
xarxa i un trident.
Retiraii: Portaven una xarxa, un
puñal i un trident. Eren coneguts per
lluitar sense cap protecció.
Acostumaven a lluitar contra els
secutors. (són similars als reciaris).
Secutors: Portaven espassa, casc
amb vicera i un escut.Tenien fama de
ser molt valents i de guanyar gairebé
tots els combats per la seva agilitat
en els moviments.

18. Samnita: Eren coneguts per els grans
escuts que portaven en el pit, els seus
cascs amb crestes i aletes. Utilitzaven una
espassa petita i erecta a demés d'un petit
escut.
Tracius: El seu nom ve a partir de les
seves llargues espasses. Portaven trident
o espassa curta, escut quadrat però no
protaven casc. Les seves cames estaven
protegides.

19. Representació de lluita de gladiadors
Lluites de gladiadors representades en el mosaic de Dar Buc
Ammera, Zliten (Museu de la Jamahirjia, Trípoli).

20. Fresc d'un uenator procedent de l'amfiteatre d'Emèrita
Augusta,Museu nacional del art roma a Mérida.

21. Naumàquia en un fresc de la
Casa dels Vetis, Pompeia.
Condemnat a mort lliurat
a les feres, mosaic del
Museu d'El Jem, Tunísia.

22. El circ
L'edifici del circ romà prové de l'hipòdrom grec. Per això el
circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats
menors corbats.
•
La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat
al mig (spina)

23. Spina i columnes
•
A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes

24. Spina
•
Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de
déus i els comptadors (set ous grossos de fusta o set dofins
que servien per comptar les set voltes.

25. Graderia o cauea
•
Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cauea o graderia,
sostinguda per un joc d'arcs i voltes, i separada de la pista per una
barrera (podium). El (puluuinar) era on s'asseien els magistrats, la
família imperial i els espectadors més privilegiats.

26. Cotxeres
•
A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres)
des d'on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs
llançava un mocador a l'arena.

27. Parts d’un circ roma
(1)
(2)
(3)
(4)
(5)
(6)
(7)
(8)
arena
spina
comptador
meta
cauea
puluuinar
podium
carceres

28. Caceres
Cauea i entrada
Hipòdrom de Gerasa
(Jerash, Jordània)

29. Curses de carros
En el circ les curses se succeïen durant tot el dia fins a la posta
de sol. Els carros eren normalment de dos cavalls (bigae) o de
quatre (quadrigae).

30. Curses de carros
. La més gran dificultat era fer la
mitja volta: havien de passar el
més a prop possible de
les meta però sense tocar-les,
perquè altrament l'accident podia
ser mortal.
Cada carro pertanyia a un equip (factio), que aportava els
carros, els cavalls i els aurigues. Quatre carros competien a cada
cursa, i per factiones diferents, sota els colors blanc, verd, blau i
vermellSi trigava massa a girar el risc de xocar amb un altre
carro era alt i aleshores se li deia que havia fet una
(naufragium).

31. Classes de espectadors
Els aurigues venien de les classes més baixes, però molts
esdevenien ídols de les masses i s'enriquien extraordinàriament,
ja que els premis eren grans sumes de diners. Tanmateix molts
morien en plena joventut. Els romans eren molt afeccionats a
apostar fortes quantitats en les curses de circ.

32. Mosaic de la vil·la de Can Pau Birol, que representa una cursa
de circ, 300 d.C., Museu d’historia de la ciutat de Girona

33. Les termes
Origen
Les termes (balnea) van esdevenir una institució fonamental en
la societat romana, sobretot en època imperial. El origen bé de
la civilització romana, es remunta al món grec, en concret als
banys públics i als gimnasis que solien incloure una palestra i
una sala per rentar-se després de l'exercici.

34. Sistema de calefacció
La temperatura adequada de
l'aigua s'aconseguia per mitjà
d'un sistema de calefacció. Un
forn (praefurnium) escalfava
l'aigua, generalment tancada,
el foc per als banys calents i en
una altra caldera un mica més
allunyada per als banys tebis.
L'aigua és portava des de les
calderes fins al caldarium i el
(tepidarium) a través d'unes
canonades.
Els romans van capgirar les prioritats, de manera que el bany
va convertir-se en l'activitat central i l'esport va quedar només
com un preliminar opcional. Així mateix l'hipocaust, l'enginyós
sistema de calefacció va substituir els brasers

35. Banys romans
L'alternança entre banys calents i freds, era aconsellada sovint
pels metges grecs. Malgrat tot, no hi ha dubte que van ser els
romans els qui la van fer de les termes un dels trets més estesos
i definitoris de la seva civilització, segons demostren les
innombrables restes termals que es troben arreu de l'antic
Imperi romà.

37. Els romans a les termes
Malgrat que estaven obertes des de mig matí, la majoria de la
gent acostumava a anar a les termes a mitja tarda amb la
intenció de relaxar-se després de la feina o de les obligacions
que l'ocupaven durant el dia. El preu de l'entrada era prou baix
perquè fins i tot els més pobres s'ho poguessin permetre.
Així doncs, els banys acollien gent de tota condició social de vegades
fins i tot esclaus i freqüentment d'ambdós sexes. Algunes termes
estaven doblades en dues parts: una per a homes i una altra per a
dones. D'altres admetien el bany mixt, tot i la mala reputació i en
especial a les dones que les freqüentaven.

38. La primera sala que entraven era el apodyterium o vestidor.
Hom s'hi despullava i desava la roba . Dins les termes se solia anar nu,
llevat d'unes sandàlies amb sola de fusta que servien per no cremar-se
els peus amb el terra calent.
Els qui començaven per escalfar-se a la palestra (palaestra) després
d'untar-se d'oli. La palestra consistia en una pista a l'aire lliure més o
menys gran coberta d'arena i voltada de porxos. Hi havia, però, qui
s'estimava més prendre mandrosament el sol en una terrassa (solarium).

39. Palestra de les termes d'Estàbies, Pompeia
Latrines del fòrum d'Òstia, Itàlia
Frigidarium, termes de Faustina, Milet, Turquia

40. Hipocaust del tepidarium de les termes de Miròbriga

41. Aqüeductes
Les cases no tenien aigua corrent, excepte les domus, però
cada illa de cases solia disposar d'una font pública. A més, en
qualsevol ciutat s'havien construït diverses termes i s'havien de
regar els jardins públics i privats. Per tant una ciutat romana
necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular
i segur, que no garantien els sistemes tradicionals
(pous, cisternes i fonts naturals).

42. Distribució de la aigua
L'aigua era desviada dels rius o de les fonts. L'aqüeducte baixava en
pendent suau i progressiu, superant els obstacles naturals
(muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans
construccions en fileres d'arcs sobreposades. En arribar a la ciutat
anava a parar a una torre d'aigua (castellum aquae). Es distribuïa
en tres zones: un per a les fonts públiques, un altre per a les
termes i un tercer per a les cases privades.

43. Aqüeductes més importants
L‘aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona, anomenat
el Pont del Diable, el de Segovia,
el Pont du Gard (França), el Aqüeducte de Peña
Cortada o canimbriga (Portugal)… entre d’ altres.

44. Specus de la part de
l'aqüeducte de les
Ferreres elevada per
mitjà d'arcades
Sector final d'aqüeducte
arran de terra amb la torre
d'aigua al fons,
Conímbriga, Portugal
Part d'un aqüeducte
excavada a la roca,
Nàpols