1. Tot començà amb un
interrogant perquè volíem
aprendre a calcular a quin any
pertanyen els segles…

2. HI HA RELACIÓ ENTRE EL
TEMPS I L’ESPAI?
L’UNIVERS I EL TEMPS

3. ELS INFANTS PENSEM
QUE …
• El sol, la t erra gira, i cada vegada que la Terra gira passa t emps: això
és un t emps. La Terra gira al volt ant seu i necessit a 24hores per fer
una volt a. La Terra i el Sol est àn a l’espai. ( Jaume.)
• A mi em fa pensar en planet es. ( David)
• A mi em fa pensar en el rellot ge i l'aire ( Mavi.)
• A jo em fa pensar en les est relles ( Sergio)
• A mi em fa pensar quan gira el t emps ( Camryn.)
• A mi em fa pensar en t ot es les volt es que fa el rellot ge és t ot a la
volt a que fa la Terra ( Kylie.)

4. • A mi em fa pensar com s'havia creat el sist ema solar ( Tom.)
• A mi em recorda a quan varem xerrar que la Terra t riga 1 any, 365
dies, en donar una volt a al Sol.( Nat alia)
• A mi em fa pensar en els dies. ( Oli)
• A mi em fa pensar en com es va crear el món ( Carmen.)
• A mi em fa pensar en Felix Bangauner perquè és de l'espai ( Lucia)
• A mi em fa penar en la nit ( LLuis)
• A mi em fa pensar en el sat èlit . ( Danny)
• A mi em fa pensar en els cient ífics i en el Sol ( Mavi)
• Em fa pensar en el moviment de la Terra ( Jaume)

5. • A jo em fa pensar en els Segles ( Leo.)
• A mi em fa pensar en el dia de quan la meva mamà va néixer perquè
aquell dia era el dia que el primer aust ronaut a va anar a la
lluna.( Tom)

6. COM ES VA FORMAR
L’UNIVERS?
Els científics pensen que l’univers es va crear ara fa uns 14.000
anys com a resultat d’una explosió gegantina en forma de bola foc
densa i molt calenta de radiació energètica. Tota la matèria de
l’univers estava concentrada en una zona extraordinàriament
petita, i quan es va produir l’explosió, va sortir impulsada en totes
les direccions. La matèria es va concentrar en alguns llocs de
l’espai, es formaren els primers estels i les primeres galàxies. Des
de llavors l’univers continua en evolució constant.

7. L’ORIGEN DE L’UNIVERS: EL
BING BANG LA GRAN
EXPLOSIÓ
BING BANG
ERASE UNA VEZ EL HOMBRE ORIGEN UNIVE
ORIGEN DE L'UNIVERS ART INFANTS

8. L’UNIVERS
L’univers està format per milions de galàxies,
cadascuna de les quals amb milers de milions
d’estels.
Una d’aquestes galàxies és la nostra, anomenada
Via Làctia. Té 300.00 milions d’estrelles.
Una d’aquestes estrelles és el Sol.
L'UNIVERS MUSEU D'HISTÒRIA NATURAL
AMERICÀ

9. QUÈ ÉS UNA GALÀXIA?
Una galàxia és un conjunt d’estrelles que estan juntes.
Hi ha tantes que no les podem comptar.
Ses galàxies són de moltes formes i colors.
El nostre planeta, la Terra, es troba a la galàxia anomenada: VIA
LÀCTEA.
A la via làctea hi ha més de 200 bilions d’estrelles. Una d’aquestes
és el Sol.

10. COM S’ESCRIU UN BILIÓ?

11. QUÈ SÓN LES ESTRELLES?
Les estrelles són bolles de foc, cremen moltíssim.
N’hi ha que són grans i n’hi ha que són petites.
Estan fetes de gasos i de pols.
Són tan calentes que fan explosions. Per això semblen que tenen
puntes i brillen.
Són de colors diferents. El color depèn de la seva temperatura:
Ses blaves són ses més calentes.
Després venen les blanques.
Després ses grogues.
Ses estrelles vermelles o taronges són ses manco
calentes.
Les estrelles no només surten per la nit. Hi són sempre. Nosaltres
no les vem perquè el sol fa molta llum i fa que no les veiem.

12. ESTRELLES II
Les estrelles neixen, creixen i es moren. És mouen
per l’espai i van creixent.
Creixen tant que es poden convertir en gegantes
vermelles.
Ses gegant vermelles es mengen tot el que hi ha al
seu voltant: altres estrelles, planetes...
Quan ses estrelles han començat a ser gegants
vermelles es poden contraure- se i convertir- se en
nanes blanques o poden continuar creixent fins
convertir- se en supernova.

13. EL NAIXEMENT D’UNA
ESTRELLA
Ses estrelles neixen dins ses nebuloses. Ses
nebuloses són núvols de gas i de pols.
Sa pols i es gas es mesclen, s’esclafen i es
forma una estrella.

14. EL SOL
El Sol és una gegantesca bolla de gas, de la que es desprèn la
llum necessària per a la nostra vida.
És l’estrella que es troba més a prop de nosaltres.
Quan la veiem al cel, el seu llum ens impedeix la resta dels
astres.
Milions d’astres giren al Sol, són cossos planetaris.
Els cossos planetaris més petits són: els planetes nans, els
satèl·lits, asteroides i cometes.
El sistema solar el formen els vuit plantes que giren al seu
voltant I altres astres més petits.
INFORMACIÓ EL SOL
INFORMACIO DOS EL SOL

15. QUINS SÓN ELS PLANETES
DEL NOSTRE SISTEMA SOLAR

16. COM ESTAN COL·LOCATS
ELS PLANETES?

20. INFORMACIO
• LA MIDA DELS PLANTES
• SISTEMA SOLAR PLANETARIO
• SISTEMA PLANETARIO DOS

22. MOVIMENTS DE ROTACIÓ I
TRASLLACIÓ DE LA TERRA: el dia
i la nit, estacions de l’any.
Moviment de rotació
La Terra està en posició inclinada i té dues zones diferenciades: una clara on és de
dia i una oscura on és de nit perquè no té la llum de Sol. La Terra gira sobre ella
mateixa en 24 hores que és un dia. Mentre gira, el Sol va il·luminant distintes zones
del planeta fent que el Sol neixi en algunes i es posi en altres. És l’anomenat
moviment de rotació.
EL DIA Y LA NOCHE
Movimiento de traslación
La Terra , al igual que la resta de planetes del sistema solar, gira al voltant del Sol
seguint una òrbita el·líptica. A aquest moviment li anomenem translació i és el
responsable de les estacions: primavera, tardor, estiu i hivern. La Terra triga 365
dies, cinc hores i 48 minuts en acabar la volta. Per la seva posició en alguns
moments l’hemisferi nord està més prop del Sol i el sud més lluny. Aquest fet marca
les estacions.
LES ESTACIONS DE L'ANY

24. LA LLUNA
• La Lluna té un moviment de translació al voltant de la Terra i triga uns 28 dies
en fer una volta completa. Aquest moviment fa que l'aspecte de la Lluna canviï
cada dia i origini les quatre fases de la Lluna. En realitat, el que canvia és la
part de la Lluna que, il·luminada pel Sol, es pot veure des de la Terra.
Les quatre fases de la Lluna són:
– Lluna creixent.
– Lluna plena.
– Lluna minvant.
– Lluna nova.
ANIMACIO DEL MOVIMENT DE LA LLUNA ALVOLTANT DE LA TERRA
No canvia la Lluna sin ó la part de la cara
il · luminada que es veu des de la Terra.
Realment la lluna sempre hi es tant de dia
com de nit.

25. LLUNA CREIXENT
•En aquesta fase, la part de la cara il·luminada de la Lluna que es veu
des de la Terra creix i la Lluna sembla la lletra D.
La fase de lluna creixent dura 13 o 14 dies.
Quan es veu exactament la meitat de la cara de la Lluna il·luminada es
diu que la Lluna està en quart creixent.

26. LLUNA PLENA
• La Lluna es veu perfectament rodona perquè la cara de la Lluna
il·luminada pel Sol es veu completament.
Aquesta fase només dura una nit.

27. LLUNA MINVANT
Des de la Terra només es veu una part de la cara il·luminada de
la Lluna i aquesta part disminueix una mica cada dia. La Lluna
sembla la lletra C. Aquesta fase dura 13 o 14 dies.
Quan es veu exactament la meitat de la cara de la Lluna
il·luminada es diu que la Lluna està en quart minvant.

28. LLUNA NOVA
Quan des de la Terra es veu la cara no
il·luminada de la Lluna. Aquesta fase només
dura una nit.

29. • De vegades el sol la terra i la lluna estan alineades,
és a dir es posen en la mateixa línea i a les hores es
produeix un ECLIPSi, des de la terra veiem com la
lluna tapa el sol i per uns moments ens quedem
sense la llum del sol!
• •Que la lluna es veu tant de DIA com de NIT, sempre
està amb nosaltres! Segons

30. ELS ECLIPSES
La paraula eclipse provè del grec “ekleipsis” que significa
desaparició.
Els eclipses es produeixen quan un cos celest, de l’espai oculta a
un altre a causa del seu moviment, en ocasions l’ombra dun dels
seus cossos es pot superposar a un altre i obscurir- lo.
Des del nostre planeta podem observar dos: el del sol i lluna.
•ECLIPSE : DE SOL I DE LLUNA

31. L’UNIVERS
• UN RESUM MOLT INTERESSANT

33. L’ESPAI EN
MOVIMENT, UN
TEMPS
L’espai és moviment, nosaltres a
la Terra concretament: rotació i
traslació …
Així es produeix el temps, temps
que utilitzem per poder- nos
ubicar a la història, al present i
al futur…
-Jo vaig néixer…
-El meu pare té …. Anys
-Sabem que Elsa és més gran que
David perquè encara que neixeren
el mateix dia l’hora va ser
diferent.

34. UNITATS DE TEMPS
(En relació als moviments
principals de la Terra)
• * Segon (s)
• * Minut (min)
• * Hora (h)
• * Dia * Setmana * Mes
• * Any * Lustre * Dècada
• * Segle * Mileni

35. EQUIVALÈNCIES DE
TEMPS
• 1 minut = 60 segons
• 1 hora= 60 minuts = 3.600 segons
• 1 dia = 24 hores
• 1 setmana = 7 diess
• 1 mes = 30 dies (hi ha de 28 i de 31 i de 30)
• 1 any = 365 dies = 52 setmanas
• 1 lustro = 5 anys
• 1 dècada = 10 anys
• 1 sigle = 100 anys
• 1 mileni = 1.000 anys

36. ELS PROBLEMES DE LA
JAIA
NOM:
QUANT VAL UN SEGLE? Mira la taula que t’indica quants d’anys
són cada una de les diferents maneres d’anomenar el temps
(unitats de temps)
A veure si això ens ajuda per calcular…
Fins l’any 325 la quaresma havia durant 40 hores, a quin segle pertany l’any 395? Quants d’anys han
passat des de l’any 395 a l’actual.

37. NOM:
TRUC PER PODER CALCULAR A QUIN SEGLE PERTANY QUALSEVOL
ANY...
Anem a practicar nosaltres
ANY CALCUL RESPOSTA
2013
1977
1994
1895

38. A JO M’AGRADARIA
SABER…
• Quantes hores de vida tinc…?
• …

39. CEIP SON CALIU
CLASSE LUMIERE
Mònica Martín Sánchez