Hi ha altes camins a banda de la formació especialitzada MIR. El Director de l'Àrea de Metge Jove, Berenguer Camps, explica als estudiants de Bellvitge quines opcions tenen.
Podeu veure la presentació a COMBtv http://bit.ly/Is80yx
Alternatives a la formació especialitzada MIR (març 2012)
1. IV Jornades d’Estudiants de
Medicina de Bellvitge
Alternatives a la formació
especialitzada MIR
Berenguer Camps
Director de l’Àrea del Metge Jove
Març 2012
C ita prèvia 1
2. Piràmide d’edat dels col·legiats a 31-12-2011
30.623 col·legiats
(Mitjana d’edat 49,1 anys)
Homes (15.861 metges. 51,9%) Dones (14.731 metgesses. 48,1%)
Mitjana d’edat: 53,6 anys Mitjana d’edat: 44,3 anys
85 anys i més 433 25
80 a 84 anys 411 29
75 a 79 anys 573 61
70 a 74 anys 596 82
65 a 69 anys 1.042 283
60 a 64 anys 1.647 711
55 a 59 anys 2.418 1.542
50 a 54 anys 2.754 2.306
45 a 49 anys 1.452 1.572
40 a 44 anys 1.359 1.845
35 a 39 anys 1.262 2.141
30 a 34 anys 1.294 2.390
Menys de 30 anys 620 1.436
3.000 2.000 1.000 0 1.000 2.000 3.000
Homes Dones
C ita prèvia 2
3. Dades de l’enquesta feta als residents
que han acabat la seva formació el 2011 i el 2006*
Activitat en acabar la residència
2011 2006
Tornar a fer el MIR Preparar oposicions
1,3% 0,3% Formar-me fora de la
via MIR
Formar-me fora de la 6,1%
via MIR (màster,
postgrau etc)
10,2% Buscar feina
15,2%
Buscar feina
23,1%
Treballar, tinc feina
65,0%
Treballar, tenia feina
78,8%
*Enquesta via web i telefònica realitzada entre juliol i novembre de 2011
Cals 631 residents que van acabar al maig d’ enguany, i els 553 que van acabar el 2006
ita prèvia 3
4. I- Fer la formació especialitzada a l’estranger
Consideracions prèvies
Els requisits i procés d’accés a les places d’especialista
són diferents segons cada país, des de països amb examen
d’accés,fins a països amb procés de selecció obert.
Tràmits burocràtics i organismes de gestió particulars a
cada país.
Estructura de la formació especialitzada i durada diferent
segons el país.
C ita prèvia 4
5. Anglaterra: estructura de la formació
Llicenciatura de medicina: 5 anys
Formació especialitzada:
Foundation Programme (F1 + F2)
Programa estandarditzat de dos anys de pràctica clínica supervisada
dissenyada per fer de pont entre la llicenciatura de medicina i la
formació especialitzada superior. Accés per sol·licitud dels estudiants
des de la facultat. Equivaldria al rotatori de la Llicenciatura a l’estat
espanyol.
UK Foundation Programme’s Eligibility Office
Specialty Training (ST-1,2,3,..)
Període formatiu de entre 5 i 7 anys en que segueix al període formatiu
del Foundation Programme. Els continguts i programes de formació
estan dissenyats pels respectius col·legis reials de cada especialitat i
supervisats i coordinats pel Postgraduate Medical Education Training
Board (PMETB).
C ita prèvia 5
6. Anglaterra: Estructura de la formació
Run-through posts
ST1,2,3…8
Llicen-
ciatura/
Grau
F1 F2
Medicina Core specialty Higher
training specialty training
CT1 (3) ST3-7 (8)
Foundation Training
Competició CCT
Competició per accedir per higher
a la següent etapa specialty
trainining
C ita prèvia 6
7. Anglaterra: Accés a l’especialitat
Full Registration with a license to practice prèvia al General Medical
Council.
Dificultat d’accés degut a una manca de places de resident.
Especialitats amb més demanda: geriatria, urologia, pediatria,
psiquiatria (geriàtrica) medicina familiar i comunitària (GP registrar)
Anglès: puntuació de 7 a l’examen IELT o demostració de nivell
equivalent (si no s’han cursat els estudis de medicina en llengua
anglesa).
Accés per procés de selecció anual estandarditzat a nivell nacional,
després d’haver realitzat el Foundation Programme o de demostrar
una experiència i coneixements equivalents (Full Registration).
Places gestionades pels Deaneries (Consell de metges sènior que
supervisen l’educació mèdica de l'àrea). Procés de selecció i
publicació de places.
Sistema d’ avaluació de candidats basat en la “person specification”
acordada a nivell nacional.
C ita prèvia 7
8. Anglaterra: Accés a l’especialitat
Calendari de reclutament establert a nivell nacional. Dos
rounds de presentació de sol·licituds per a la incorporació el 3
d’Agost de 2011: del 3/12/2010 al 20/12/2010 i del
07/02/2011 fins a finals de desembre (les places sobrants).
Procés de selecció dut a terme per les Units of Application
(UoA).
Model d’entrevista estandarditzat a nivell nacional, per
poder comparar expedients de candidats avaluats a diferents
unitats.
Els criteris sobre la puntuació a les entrevistes és de
caràcter públic.
Més informació: http://www.mmc.nhs.uk/
C ita prèvia 8
9. França: estructura de la formació
Llicenciatura de Medicina
Primer cicle: 2 anys
Examen a aprovar després del 1 any. Solen aprovar
el 20 % dels estudiants
Segon cicle: 4 anys de durada
Validació segon cicle: proves teòriques i pràctiques en hospitals.
Épreuves Nationales Classantes. Equivalent examen MIR
Tercer cicle: Diplôme d’Etudes de Spécialités (DES)
5 anys per a especialitats Resta especialitats: 4 anys
quirúrgiques, medicina interna Subespecialització:
i radiodiagnòstic. Diplome d’Études Spécialis.
Complémentaire (2 anys).
C ita prèvia 9
10. França: Accés a l’especialitat
Épreuves Nationales Classantes
Convocatòria anual 2011-2012 publicada el 14 desembre 2010:
http://www.cng.sante.fr/Examen-classant-national-donnant,393.html
Període d’inscripció: 1 al 31 de març de 2011.
Nombre de places fixades per Enseignement Supérieur et de la
Santé.
La prova es composa de dues proves escrites, de les quals, una al
menys, consisteix en l'anàlisi d’una o més històries clíniques i una altra
d’una lectura crítica d’un o més articles científics.
L’elecció de l’especialitat i del centre hospitalari universitari va en
funció del rang de classificació obtingut.
L'incription au Tableau de l'Ordre
http://www.conseil-national.medecin.fr/article/les-etudes-de-
medecine-en-france-400
C ita prèvia 10
11. II- Especialització no reglada via MIR
Medicina estètica.
Medicina de la son.
Acupuntura.
Homeopatia.
Medicina tropical.
Malalties infeccioses.
Medicina d’urgències.
Medicina de residències geriàtriques.
Tractament del dolor i cures pal·liatives.
........
C ita prèvia 11
12. III- Sector públic
Medicina penitenciària
Medicina forense
Medicina Militar
Càrrecs Tècnics de les administracions públiques (medi
ambient, sanitat, benestar social...)
Docència reglada
C ita prèvia 12
13. Medicina Forense
Oposició al Ministeri de Justícia que es convoca cada dos anys
(funcionari de l’Administració de Justícia) i consta de tres exercicis:
a) primer tipus test
b) Oral
c) Pràctic
Un cop superada la primera fase, estància d’entre 3 i 6 mesos al
Centre d’Estudis Jurídics de Madrid (funcionari en pràctiques)
Destí: S’està destinat a un Institut de Medicina Legal autonòmic o
provincial
C ita prèvia 13
14. Requisits per a ser metge forense
Article 6. Els requisits per a prendre part en les proves selectives
d'ingrés al Cos de metges Forenses són els següents:
• Ser espanyol i major d'edat.
• Reunir els requisits de titulació que determini la Llei Orgànica del
Poder Judicial. Llicenciat en Medicina.
• No haver estat condemnat, ni estar processat ni inculpat per
delicte dolós, tret que haguessin obtingut la rehabilitació o hagués
recaigut en la causa acte de sobreseïment.
• No trobar-se inhabilitat per a l'exercici de funcions públiques.
• No haver estat separat mitjançant procediment disciplinari d'un
Cos de qualsevol de les Administracions públiques, ni suspès per a
l'exercici de funcions públiques en via disciplinària o judicial, tret
que hagués estat degudament rehabilitat.
• No patir malaltia o defecte físic o psíquic que li impedeixi
l'acompliment de les funcions de mèdic forense.
• Trobar-se en ple exercici dels seus drets civils.
C ita prèvia 14
15. Funcions del metge forense (1)
• Article 3. Els metges forenses tindran al seu càrrec les següents
funcions:
– L'emissió d'informes i dictàmens medicolegals que els
siguin sol·licitats a través dels Instituts de Medicina Legal pels
Jutjats, Tribunals, Fiscalies, Oficines del Registre Civil i altres
òrgans de l'Administració de Justícia.
– La realització de les investigacions en el camp de la
Patologia Forense i de les pràctiques tanatològiques que
els siguin requerides a través dels Instituts de Medicina Legal,
pels Jutjats, Tribunals i Fiscalies, i que es derivin
necessàriament de la seva pròpia funció en el marc del procés
judicial.
– El control periòdic dels lesionats i la valoració dels danys
corporals que siguin objecte d'actuacions processals, així com
l'assistència o vigilància facultativa als detinguts que es
trobin a disposició judicial, i quantes altres funcions estableixi
la legislació aplicable.
C ita prèvia 15
16. Funcions del metge forense (2)
– L'assistència tècnica que els sigui requerida a través dels
Instituts de Medicina Legal, per Jutjats, Tribunals, Fiscalies i
Oficines del Registre Civil i altres òrgans de l'Administració de
Justícia de l'àmbit territorial en el qual estiguin destinats, en
les matèries de la seva disciplina professional i amb subjecció
a l'establert en les lleis processals.
– L'emissió d'informes que els siguin encomanats pel Director
del Departament de l'Institut de Toxicologia en el qual estiguin
destinats, així com l'atenció a la demanda d'informació
*toxicològica.
– L'emissió de dictamen sobre la causa de la mort, en els
supòsits establerts en l'article 85 de la Llei de Registre Civil de
8 de juny de 1957, redactat conforme a la Llei Orgànica
7/1992, de 20 de novembre.
– Qualsevol altres funcions de col·laboració i investigació,
pròpies de la seva funció, amb el Ministeri de Justícia o, si
escau, amb les Comunitats Autònomes que hagin rebut els
traspassos de mitjans personals per al funcionament de
l'Administració de Justícia, així com amb altres òrgans de les
Administracions públiques, derivades de convenis o acords
adoptats a aquest efecte
C ita prèvia 16
17. IV- Altres possibilitats
Gestió sanitària.
Consulta pròpia/amb companys.
Indústria farmacèutica.
Monitorització d’assajos clínics.
Recerca.
Sector assegurador: auditoria, càlcul de risc dels pacients...
Mútues d’accidents: gestió d’absentisme laboral i
contingències comuns.
Valoració del dany corporal.
Docència no reglada.
Cooperació internacional.
Organitzacions internacionals.
...
C ita prèvia 17
18. V- Consideracions finals
No tenir una titulació d’especialista vàlida a Espanya vol
dir tancar-se moltes possibilitats en el sistema sanitari
públic.
En totes les alternatives esmentades, els metges que han
fet una especialitat via MIR també competeixen.
Cal iniciativa per emprendre cadascú el seu camí
professional
Cal decidir: comoditat o risc.
La formació continuada és imprescindible.
Treballar en equip i en xarxa és present i futur.
Un lloc de treball, en medicina, no és tant sols una plaça
fixa en un hospital.
C ita prèvia 18
20. Què és el Col·legi de Metges?
Agrupa els més de 30.000 metges que exerceixen a Barcelona.
Defensa dels interessos de la professió mèdica.
Garantia social: vetlla per la bona pràctica i la independència del
criteri mèdic en l’exercici professional.
Manté i actualitza el cens col·legial (defensa contra l'intrusisme).
Estableix mecanismes d’autoregulació de la professió: Codi de
Deontologia.
Representa el conjunt dels metges de Barcelona davant de tercers.
Institució democràtica: eleccions cada quatre anys de la Junta de
Govern i els membres de l’Assemblea de compromissaris.
C ita prèvia 20
21. 1. Perquè ser Estudiant COMB?
Perquè?
Facilitar el trànsit entre el període d’estudis i l’exercici professional.
Conèixer què és el Col·legi, i poder participar de les diferents
activitats que s’hi fan.
Entrar en contacte amb futurs companys de professió.
Tenir l’ocasió de conèixer els diferents temes de reflexió i debat al
voltant de la professió, i si és el cas participar-hi.
Anar coneixent millor les responsabilitats, els deures i els drets
que implica l’exercici de la professió.
Tenir accés a una sèrie de serveis i avantatges que fins ara eren
exclusius per a metges col·legiats.
C ita prèvia 21
22. 2. Qui pot ser i com fer-se’n?
Qui: els estudiants de 2on cicle de medicina de les facultats catalanes
tenen la possibilitat de ser Estudiants COMB.
Quant: l'alta d’estudiant del COMB és un tràmit voluntari amb un
pagament únic de 10€ i vàlid per a 4 anys
Com: l’alta es pot realitzar:
Via web: http://estudiants.comb.cat
De manera presencial a les oficines del COMB: Unitat d’Atenció al
Col·legiat: Bonanova, 47, Planta -1.
C ita prèvia 22
23. 3. Serveis i Avantatges
Ser Estudiant COMB ofereix els següents serveis i avantatges:
Accés en les mateixes condicions que els col·legiats a la llibreria especialitzada i el
material mèdic.
Fer activitats de cooperació a través del punt de trobada que el Col·legi ha
establert entre cooperants i institucions/ONG.
Rebre un avís SMS de la publicació de la convocatòria MIR, així com d’altra
informació d’interès.
Rebre assessorament i orientació sobre especialitats i sortides professionals
per part del Servei d’Ocupació.
Possibilitat de fer consultes a les treballadores socials del Programa de
Protecció Social del COMB
C ita prèvia 23
24. 3. Serveis i Avantatges
Accedir a la formació impartida pel Centre d’Estudis Col·legials amb un 25% de
descompte (Inclou descomptes en els cursos de preparació a l’examen MIR del
Grupo CTO).
Possibilitat d’organitzar activitats que formin part de l’Agenda Cultural del Col·legi.
Recepció d’informació Col·legial en format electrònic: butlletins, newsletters.
Beneficiar-se d'alguns dels beneficis del Programa d’Avantatges i Descomptes del
Col·legi en compres, oci, espectacles, esports...
Lliurament anual del Vademècum.
Accés en les mateixes condicions que els col·legiats de les ofertes de Mediviatges i
a les assegurances de Medicorasse.
Dret a contractació del compte corrent i la targeta financera amb les condicions
dels metges MIR
C ita prèvia 24
25. 4. Si en voleu saber més
Ens podeu seguir, i dir-hi la vostra, a:
www.comb.cat
www.blogcomb.cat
Facebook
Twitter: @combarcelona
Youtube: combarcelona
Flickr: combarcelona
C ita prèvia 25