TITULAR: Mor una veïna de Tàrrega en un accident a Golmés FOTO: 2a Cursa Bombers Lleida amb 2.500 atletes

1. dilluns 19 DE març 2012
HERMÍNIA SIRVENT (PAERIA)
269 avisos per portar Gran èxit de
el gos sense lligar en públic al 3r
un mes a la ciutat Expo Tren
12.000 persones
Els agents cívics de la Paeria van fer han passat pel saló.
més de 6.000 actuacions durant el L’any vinent es vol
mes de febrer. La majoria de casos obrir a promotors
van ser els referents al trànsit i la de trens turístics.
seguretat. Lleida Pàgina 7 i Ed. 4 Lleida Pàgina 7
Ortega explicarà en
breu el pla de mobilitat
Mor una veïna de Tàrrega
dels funcionaris
La vicepresidenta diu a Mollerussa que
en un accident a Golmés
demanarà comparèixer al Parlament L’accident va tenir lloc ahir a la matinada a l’A-2 en
sortir de la via i topar contra un panell Comarques Pàgina 9
per explicar-ne els detalls. Avui P. 3
ESPORTS paeria
> El Madrid es deixa dos
punts contra el Màlaga 2a Cursa Bombers Lleida
al descompte (1-1)
Pàgina 11
amb 2.500 atletes
Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
> El Lleida Esportiu suma
un empat contra el líder
(0-0) al Camp d’Esports
Pàgina 11
> Victòria de Button a
Austràlia, amb una gran
actuació d’Alonso (5è)
Pàgina 12 Pàgina 11
cat
JORNADES GRATUITES MARÇ 2012
Pla renova’t 2012
Núm. 1.524 Any 7 / BONDIA
CLAUS DE LA NOVA REFORMA LABORAL. LA PROPIETAT INTELECTUAL
RD LLEI 3/2012 DE 10 DE FEBRER DE 2012 EN L’ENTORN DIGITAL Estalvia’t fins un 30%
DIA: 27 DE MARÇ DE 2012
DIA: 21 DE MARÇ DE 2012 HORA: DE 12H A 13:30 h
OBERT EL TERMINI. Posi’s en contacte amb
HORA: DE 17h A 20h LLOC: AULA FORMACIÓ CAMBRA nosaltres i li tramitarem la seva sol·licitud
LLOC: AULA FORMACIÓ CAMBRA TÀRREGA TÀRREGA
PONENTS: JAUME TRAVÉ PONENT: Jose M. Del Valle
J. IGNACIO DÉNCHEZ Advocat de Clarke Modet
Advocats de Despatx Cuatrecases, Gonzalves Pererira
Ctra. Nacional II, km. 486,2 (Pol. Codís)
GRATUÏT PER TOTES LES EMPRESES.
Mollerussa - Golmés · Tel. i Fax 973 60 15 02
INSCIRPCIÓ OBLIGATÒRIA 973.314.327 O tarrega@cambrescat.es leamiq@leamiq.com

2. 2 d’interÈs dilluns 19 de març de 2012
EL TEMPS
Vielha
Vielha
-1/9
Serveis
val d’aran
Telèfons
A LLEIDA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 alta pallars meteo@bondia.cat
Urgències Mossos 088 ribagorça Sobirà
Mossos d’Esquadra 973 700 050
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Sort
07.03h 0/11
Policia 091
19.10h Martinet
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 El Pont 0/11
de Suert
Guàrdia Urbana
Urgències mèdiques
092 / 973 700 600
Cada dia que passi -2/10
La Seu
cerdanya
ICS 973 221 516
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100 més possibilitat de d’Urgell
-1/12
-1/9
Hospital de Santa Maria 973 727 222 Gósol
Urgències Tàrrega
Comitè Anti-sida
973 310 852
973 221 212
pluja. La més forta minvant
Tremp
3/16 alt urgell berguedà
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624
ens farà el salt
Aquesta setmana, justament de canvi d’esta- pallars
Fibrolleida 649 873 838
jussà Solsona
Creu Roja ció demà, ens porta més moviment meteoro-
2/16
Lleida 973 279 900 lògic. Si el sol ha presidit molts dies enrere,
Agramunt 973 390 880 avui i fins dijous ja veurem alguns núvols.
Balaguer 973 445 795
Hem de dir que amb alguns ruixats, que solsonès
Cervera 973 532 084 noguera
Les Borges Blanques 973 143 493 sobretot cauran aquesta tarda i cap el nord.
Mollerussa 973 711 282 Al Pla serà difícil, on fins i tot avui domina-
Tàrrega 973 500 679 ran les clarianes. Més fresca, però la tarda Balaguer segarra
Serveis funeraris 973 237 206
serà agradable al sud. Demà més ruixats 2/17
Servei de Suport
en el Dol de Ponent 973 501 503 començant pel Pla, no gaires però.
Cervera
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 2/16
Estació d’Autobusos 973 268 500 urgell
Dimarts
Dimecres
pla d’urgell
farmàcies aVUI
Mollerussa Tàrrega
De 9.00 a 22.00 h Lleida 3/17
Prat Bruc, 30. Cappont 2/16
3/17
Puigpinós Humbert Torres, 23
De 22.00 a 00.00 h segrià
Manso Passeig de Ronda, 43 Les Borges
Peña Sàez Corregidor Escofet, 39 Blanques
De 00.00 a 09.00 h 3/17
Peña Sàez Corregidor Escofet, 39 garrigues
farmàcies Dema
De 9.00 a 22.00 h
Baquero Riu Ebre, 10
Bendicho I. Passeig de Ronda, 139
De 22.00 a 00.00 h Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella Ara és el nostre símbol,
Entre tots cal fer-la cada
Ajuda’ns a aconseguir la
declaració de Patrimoni
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
monumental del Turó
Montegut Passeig de Ronda, 93 és la 2a Meravella de Catalunya
Mundial del conjunt
cop més Bella.
J.I. Rodríguez
de la Seu Vella
Villalonga P. Hostal, 2. La Bordeta
Seu Vella
De 00.00 a 09.00 h
Gaudeix de
Fes-te soci del teu entorn
Villalonga P. Hostal, 2. La Bordeta
La catedral Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez
l’Associació DE FORMIGÓ:la
 PAVIMENTS Amics de
Seu Vella de Lleida!!!
Associació Amics de la Seu Vella
per naus industrials, carrers,
Al·lèrgies (del 13-03 al 19-03) les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
Facilita’ns
pistes poliesportives,
ip V la va tancar i la 1 va fer Vella 1 A
Parietària = Pi Ara és el nostre símbol,
Entre tots cal fer-la cada
Ajuda’ns a aconseguir la
granges...
declaració de Patrimoni
monumental del Turó
Gramínies 1 = Plàtan 0 = és la 2a Meravella de anys Felip V la va tancar i la va fer Vella
Fa 300 Catalunya Ara és el nostre símbol,
Mundial del conjunt
Olivera 0 = Pollancre 2 A
cop més Bella.
de la Seu Vella
 PAVIMENTS DE FORMIGÓ
Fons Díez-Coronel Arxiu
Ara és el nostre símbol, per decorar el la 2a Meravella de Catalunya
Reproducció fotogràfica
Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella
Associació Amics de la
Avellaner 2 = Salze
Fes-te soci de
1 A és
Entre tots cal fer-la cada
Ajuda’ns a aconseguir la
ESTAMPATS:
declaració de Patrimoni
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
Auró Negundo - - Vern 3 =
monumental del Turó
J.I. Rodríguez
és la 2a Meravella jardí, entrades i entorns
teu de Catalunya
Mundial del conjunt
Seu Vella
l’Associació Amics de la Fes-te soci de
Freixe 2 A Xiprer 4 =
cop més Bella.
J.I. Rodríguez
de la Seu Vella
Melcoratge 0 = Alternaria 3 = de cases, places, carrers,
Seu Vella
Fes-te soci de la nostra nova web
Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez
Seu Vella de Lleida!!!
Associació AmicsOm Seu Vella 1 =
de la Cladosporium 3 = voreres...
el. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA visiteu l’Associació Amics de la
Nul
Baix
0
1
Mitjà 2
Alt catedral
La 3
Màxim 4
Arxiu fotogràfic l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida!!!
La catedral
Fotografia: J.I. Rodríguez
Arxiu fotogràfic
www.pavimbell.com
Associació Amics de la Seu Vella
Fotografia: J.I. Rodríguez
Seu Vella de 619 120 549 · email: pavimbell@terra.es
Lleida!!!
Associació Amics de la Seu Vella
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
NIVELLS DE PREVISIÓ Tel.: 973 270 472
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
En augment A En descens D
Estable = Situació excepcional ? Bellvís - Lleida
Nuevo en la COMPRAMOS ORO Y PLATA
Seu d’Urgell y COMPRO
El mejor regalo que Confíe en nuestra
Andorra
ORO
te podemos hacer es profesionalidad y discreción
valorar tus joyas más No se arrepentirá
Ven Y Disfruta que nadie Compruébelo sin compromiso
Tus Mejores
Fantasias ORO LOPEZ · Carrer Unió, 13 (baixos) Hasta
Eróticas LLEIDA · Tel. 675 88 38 15 · Tel. 973 27 92 28 37€/gramo
Con Las
Chicas
Divas Agència d’Assegurances
Relax
Teléfonos:
Serveis Laborals
0034
692720064
Assessorament Comptable i Fiscal
0034
698691317
Adreça: Av. Catalunya 6 Tel. 973 310.218 – 973 50 14 06
Atención Las 24 H. Població: Tàrrega e-mail: assessoria@purgimon.com

3. DILLUNS 19 DE MARÇ DE 2012 AVUI 3
resposta al partit popular
Ortega explicarà al Parlament el
pla de mobilitat dels funcionaris
La vicepresidenta assegura a Mollerussa que demanarà comparèixer per donar els detalls
del pla però que, en tot cas, les xifres donades fins al moment “no responen a la realitat”
XAVIER LOZANO (ACN)
redacció / Xavier lozano (acn)
mollerussa
La vicepresidenta del Govern
de la Generalitat, Joana Or-
La mesura
tega, va assegurar ahir des
de Mollerussa que demana-
no afecta
rà comparèixer al Parlament
per explicar els detalls del pla
els empleats
d’ocupació que entre d’altres públics
mesures preveu la mobilitat
dels funcionaris i la redistribu- municipals
ció de càrregues de treball per
millorar l’eficiència de l’admi- La titular de Governació,
nistració. Així va respondre a la Joana Ortega, també va
petició de la presidenta del PP detallar que les mesures
de Catalunya, Alícia Sánchez- que prepara la Genera-
Camacho, de convocar una re- litat s’aplicaran només
unió “urgent i extraordinària”. sobre el cos de funcio-
Ortega va dir que ara és el torn naris del Govern, i per
dels sindicats “que des de di- tant, es respectarà l’au-
vendres tenen la informació” tonomia municipal. Tot
perquè es pugui arribar a un Ortega va rebre un obsequi de mans de Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i això, segons Ortega, en
acord que la vicepresidenta ha aquest moment l’enginy
considerat “necessari”. i la necessitat de buscar
enllestit a l’octubre
Segons la vicepresidenta del
El Pla d’Urgell celebra el Dia de la fórmules imaginatives
fan que s’apliquin mesu-
res que ajuden a millorar
Govern, “ha transcendit poca
informació del pla d’ocupació
Comarca en motiu de Sant Josep DIPUTACIÓ
l’eficiència, i per tant, “els
ajuntaments també han
que prepara la Generalitat per que en van reclamar la seva de buscar els seus siste-
respecte als sindicats”, ja que legalitat. El president de la mes”.
acaba de començar la negocia- Diputació va explicar com
ció. Respecte a les peticions del al Pla d’Urgell els municipis pacte fiscal
Partit Popular, Joana Ortega va treballen conjuntament, amb Per altra banda, Ortega
recordar que la mesura estava completa igualtat entre sí. va recordar al PP que “el
inclosa a la llei d’acompanya- Per altra banda, Reñé va pacte fiscal és irrenun-
ment de mesures fiscals i fi- agrair a la vicepresidenta del ciable” i que Catalunya
nanceres, aprovada amb el PP, Govern el seu suport en fer “no té por a consultar a
i que suposarà una redistribu- possible que les diputacions la ciutadania”. Segons la
ció de tasques i una mobilitat ajudin els municipis a obte- vicepresidenta “no s’ha
per millorar en eficiència. En nir liquiditat per fer front a de tenir por en avançar
tot cas però, les xifres donades les seves despeses. Una me- a l’autogovern”. Per això,
Imatge de les autoritats
fins al moment, segons Ortega sura a la què la Diputació va demanar als populars
“no responen a la realitat” per La vicepresidenta del Go- de la Diputació de Lleida, de Lleida aporta 16 milions “que facin la seva feina
això va dir que explicarà al Par- vern, Joana Ortega, va pre- Joan Reñé, que va recordar d’euros. Després de l’acte de al Govern espanyol però
lament “i on sigui necessari” el sidir ahir l’acte del Dia de com es va constituir la comar- la comarca, les autoritats van que deixi a Catalunya fer
resultat del pla d’ocupació que, la Comarca del Pla d’Urgell. ca del Pla d’Urgell, fa només visitar el recinte de Fira de la seva per expandir-se
va assegurar, “no estarà acabat També hi va ser el president 24 anys, gràcies a als alcaldes Sant Josep. com a país”.
fins l’octubre”.

4. 4 opinió dilluns 19 de març de 2012
editorial cartes al director
Qüestió de civisme una pregunta que cal fer-se tivacions i valors que busquem o que ens mouen interiorment... I
aquí entra també la fe, l’acceptació de la gràcia de ser cristià. “Soc
cristià per la gràcia de Déu”, com diu el Catecisme. És una iniciativa
Els 25 agents cívics de la Paeria van fer més de 6.000 actu- Celebrant el Dia del Seminari i contemplant la reacció de Saule de
gratuïta del Senyor i no fruit dels nostres mèrits.
Tars (Pau) després d’encreuar-se amb Jesús d’aquella manera tan ex-
acions durant el mes de febrer. D’aquests, destaquen, entre traordinària al camí de Damasc, he pensat en tants de joves que han I és en aquest camí de fe on anem descobrint una manera particular
d’altres, els 269 avisos per portar el gos sense corretja o les pogut viure una particular experiència de fe i de comunió eclesial d’entendre la vida i viure-la: el seguiment de Jesús. Ell ens crida
amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut. Voldria demanar-los (vocació) a formar una família, a servir a la comunitat en diferents
13 actuacions de distribució de bosses per als excrements obertament a tots ells i elles si tenen el cor obert per a formular-se nivells, sempre tenint presents seriosament en tot els seus criteris i
dels cans. D’entrada i per alguns, poden semblar actuaci- personalment una pregunta com la de Saule: “què vols que faci?”. actituds; o a lliurar-nos amb més radicalitat al seu servei i al de la
Us convido a dir-li al Senyor: ara que novament m’he trobat amb Tu, seva Església, estimant Déu amb tot el cor i estimant a tots de la
ons o dades insignificants. Potser és així. Ara bé, també cal què vols que faci de la meva vida? Què esperes de mi? Quin projecte manera més semblant a com Ell els estima, amb tota llibertat i sense
posar de manifest que la tasca dels agents cívics (fomentar tens sobre mi? Aquesta és la pregunta correcta i no “què vull fer de la lligar-se ni excloure ningú.
meva vida?”. Perquè tots hem vingut al món amb un projecte de Déu M’avanço a dir que aquesta crida a consagrar la pròpia vida donant-la
el civisme i la convivència a la ciutat) no hauria de ser ne- sobre cadascú i cal preguntar-se si l’estem realitzant. “amb cor indivís” (com diu sant Pau), no és cap privilegi. És un do
cessària. Així, per exemple, portar el gos deslligat pel car- En totes les vocacions que ens explica la Bíblia, de moltes maneres i del Senyor a la seva Església i al món, al que hem de servir com a lle-
en situacions molt diferents, hi ha sempre la mateixa pregunta de part
rer (per molt que el seu propietari digui que no mossega) vat, sal i llum. Un do que necessitem per a l’Església de Lleida i per a
del Senyor: “Puc comptar amb tu?”. I l’última paraula que l’Evangeli
de sant Joan posa en boca de Jesús és aquesta: Segueix-me! Tot un l’Església Universal. Cal que tots els batejats arribem a sentir aquesta
pot molestar. I és que, sovint, alguns obliden que el civisme detall de gràcia i d’amistat. necessitat com a cosa pròpia. La vocació és un esdeveniment perso-
comença per un mateix i està en els petits detalls. Estimats joves: la qualitat de la nostra vida depèn de la idea que ens nal, però també ho és de tota l’Església i cal que tots hi pensem.
fem d’ella, del perquè de les nostres decisions i eleccions, de les mo-
I d’incívics, malauradament, n’hi ha molts. joan piris / bisbe de lleida
opinió
darrers mesos de l’any s’han de destinar a co- O l’esforç en les polítiques de seguretat ciu-
La salut financera de l’Ajuntament de Lleida brir les pòlisses i no a pagar els proveïdors. tadana, complementàries de la Generalitat,
àngel ros i domingo / alcalde de lleida
Per tot això, cal un marc normatiu adaptat o en totes les accions socials, també en col·
a la realitat de l’economia local, que doni res- laboració amb el govern del país.
L’Ajuntament de Lleida, com molts ajun- més necessària que mai una llei de finan- posta a les nostres necessitats i al compromís A l’hora de trobar les causes del deute i
taments, nota els efectes de la crisi econòmi- çament local. No té cap sentit que l’Estat i que tenim amb la ciutadania com a adminis- del dèficit públic s’oblida que, quan és diu
ca i en pateix els mateixos problemes, però la la Generalitat deguin a l’Ajuntament de tració més propera i, també, amb el progrés que l’Estat té un dèficit del 8’50 per cent del
gestió econòmica i pressupostària municipal Lleida 21’7 milions d’euros i que ara ens econòmic i social de les nostres ciutats. En PIB, aquest dèficit es composa d’un 5’1 per
permet que la Paeria es trobi entre els consis- facin acollir al Reial Decret de finançament aquest sentit, els successius govern de la Ge- cent corresponent a l’Estat, un 2’94 per cent
toris que presenta més solidesa financera. dels pagaments a proveïdors per tal de po- neralitat i de l’Estat, del color que sigui, no a les Comunitats Autònomes i només un 0’38
El pressupost del 2011 s’ha tancat amb den abonar factures per un import de 18’7 han abordat el problema de fons competen- per cent als ajuntaments. Puc defensar, per
un superàvit (tècnicament, romanent líquid milions d’euros. En el cas de la Paeria, si les cial i de finançament municipal. tant, que focalitzar la reducció de deute i de
de tresoreria positiu) de 1’2 milions d’euros i administracions estatal i nacional hagues- El Reial Decret que motiva aquest article dèficit en l’Administració Local no és la for-
s’ha reduït l’endeutament del 91’18 per cent sin complert els seus compromisos, hauria genera, a més, un impacte que em preocupa ma més adient de resoldre el problema. Cal
de fa tres anys, al 85,60 per cent de fa dos estat innecessari recórrer al finançament del perquè culpabilitza els ajuntaments, com al- treballar en les tres Administracions propor-
anys i al 78’63 per cent enregistrat l’exercici Govern central per pagar puntualment els tres mesures ho fan als governs autonòmics cionalment.
passat. La disminució sostinguda del deute nostres proveïdors. de la crisi de les finances públiques. Els ens Cal també que el nostre país parli més de
és el millor indicador. Pel que fa al reconei- Bona part de les tensions de tresoreria locals hem anat incorporant competències reformes que de retallades. Cal que s’harmo-
xement de crèdit, la xifra del 2011 és de 3’2 dels Ajuntaments prové d’ una clara contra- que altres administracions ens han atorgat nitzi la reforma dels serveis públics amb la
milions d’euros, dos punts superior a la del dicció de la llei de morositat. Els empresaris sense anar acompanyades dels corresponents promoció econòmica i la creació d’ocupació.
2010 però sensiblement inferior a la d’anys especialment, m’entendran molt bé: qualse- recursos econòmics. I pel que fa a la Paeria, on tenim la responsa-
anteriors. Per tant, la salut econòmica de vol empresa organitza les pòlisses de crèdit En aquest punt, i en el cas particular de bilitat d’actuar, contribuirem a les polítiques
la Paeria segueix una línia positiva i, amb diversificant els bancs i els venciments de les la Paeria, és destacable l’esforç econòmic que d’estalvi que toca a totes les administracions
la progressiva reducció del deute que hem mateixes. Doncs bé, l’actual legislació obliga ha dut a terme per construir, mantenir i in- i les durem a terme en paral·lel amb les de
aconseguit, fins i tot s’adapta a les directrius els ajuntaments a tenir saldades totes les pò- crementar una xarxa d’escoles bressol que creació d’activitat econòmica i d’ocupació a
que assenyala la Unió Europea per a aquest lisses de tresoreria a 31 de desembre, el que ha posat Lleida al capdavant de les ciutats la ciutat, per sortir reforçats quan, entre tots,
concepte. La situació econòmica actual fa en la pràctica vol dir que els ingressos dels espanyoles en centres infantils per habitant. reactivem l’economia.
deuen diners? Em temo que no. Ja n’hi ha prou de fugides endavant que
Massa factures al calaix El Reial Decret 4/2012 ha permès fer la pro- engreixen més la motxilla del deute de l’Ajun-
joan ramon zaballos i rubio / cap de l’oposició a l’ajuntament de lleida va del cotó. I Lleida no resisteix la comparació tament. Afrontem de debò i d’una vegada per
amb les altres capitals catalanes. Girona, per totes el gran problema d’aquest consistori: l’es-
La poca transparència de l’equip de go- teoria, per saldar aquestes factures impaga- exemple, que només deu 243.000 euros als pro- càs control de la despesa. No pot ser que encara
vern socialista a la Paeria ens porta sorpreses des. Ja llavors vàrem advertir que Lleida era veïdors i al qual la Generalitat li deu 19 milions continuem estirant més el braç que la màniga.
com descobrir que som l’ajuntament, entre les la capital de l’Estat que més diners demanava d’euros. Barcelona, que deu 1.000 euros en fac- És incomprensible que al 2011 haguem gastat
quatre capitals catalanes, que té més factures per fer front al deute amb els seus proveïdors. tures impagades per un temps superior als 50 3,2 milions més del que podíem, segons el reco-
impagades a 31 de desembre del 2011. De fet, No és doncs, casualitat, que ara continuem, dies i no recorrerà a l’ICO. Només Tarragona, neixement de crèdit fet públic aquesta setmana.
les dades venen a confirmar les reiterades desgraciadament, al capdavant d’aquest ràn- també amb govern socialista, està a l’alçada de Més encara quan la resta d’administracions es
veus d’alerta que hem aixecat sobre la deli- quing. Un finançament de les factures que, Lleida, amb 16 milions en factures pendents. veuen obligades a prendre decisions a contra-
cada salut dels comptes municipals. I això a dit sigui de pas, ens sortirà ben car en forma Ens deuen diners? Sí. Hem gestionat bé els cor, impopulars i duríssimes per reduir la seva
partir de l’escassa informació a la qual ens d’interessos que haurem de pagar entre tots nostres comptes com a Ajuntament? A la llum despesa.
permeten l’accés i del descontent que ens ar- els lleidatans. de les dades, és evident que hi ha hagut mala Dit això, ara el què hem de fer es arreman-
riba de molts proveïdors municipals que fan En aquest sentit, la resposta de l’equip de gestió. gar-nos i col·laborar i que, com a mínim, no es
cua per cobrar unes factures, que en alguns govern ha estat decebedora. El victimisme A més a més, la deslleialtat institucional de torni a generar aquest volum d’impagaments.
casos, comprometen la seva supervivència. respecte a les altres administracions no ens culpar als altres de la teva responsabilitat com Això passa per controlar la despesa i presentar
Ara afloren, aparentment, totes les fac- ajudarà a millorar les finances municipals. És administració, de les teves factures pendents, un pla de viabilitat de les finances de l’Ajunta-
tures que hi havien al calaix de l’equip de clar que els ajuntaments són la baula més fe- ens portarà problemes. Qui pot confiar en un ment creïble i transparent. La situació ens obli-
govern socialista. I hem hagut de recórrer ble de l’engranatge. És clar que la Generalitat ajuntament que quan canvia el color polític ga a ser valents i reconèixer que s’ha acabat la
a un nou crèdit de 18,7 milions d’euros per i l’Estat han de pagar els milions que li deuen d’una administració la culpa de tots els seus festa de la despesa. En el Grup Municipal de
pagar-les. Però és que fa sis mesos, a l’octu- a la Paeria. Són diners de tots els lleidatans. mals? O és que tots els deutes de la Generalitat CiU, l’equip de govern trobarà col·laboració per
bre passat, la Paeria va haver de sol·licitar Però això no és excusa per no afrontar les te- i l’Estat s’han generat en un any, des de que ja afrontar la situació i lleialtat, la mateixa lleialtat
un altre crèdit, de l’Institut de Crèdit Oficial ves obligacions com a responsable polític. O no hi ha governs amics socialistes a Barcelona institucional que vostès haurien de tenir amb la
(ICO), per un import de 6 milions d’euros, en és que Lleida és l’única ciutat a la què se li i Madrid? Generalitat i l’Estat.

5. dilluns 19 De març DE 2012 opinió 5
opinió
Segarra-Garrigues, l’impuls no definitiu
albert donés i antequera / alcalde de l’albagés - jordi benet idomingo / president de la sectorial nacional d’agricultura d’erc
Des de fa molt temps una de les aspira- any amb dotació de 6500 m3/hora degut a la preu rendible per les explotacions. impulsarem el reequilibri territorial.
cions dels nostres pagesos ha estat poder subvenció del 75% que percep la quota fixa. Senyor conseller, des de Esquerra Repu- Si el preu no és just agreujarem la crisi
regar els camps assedegats, afectats per una Després i durant tres anys al disminuir la blicana de Catalunya creiem en el territori, econòmica, aconseguirem desequilibrar en-
climatologia capritxosa que en molts casos part subvencionada el preu final s’eleva fins creiem en la redistribució de la riquesa dins cara més el territori, augmentarà l’abando-
ens deixa llargs períodes de sequera. És per a arribar als 0,20 €/m3 per dotacions de 1500 de Catalunya, defensem els pagesos i les pa- nament de terres, seguirem a expenses de la
això que la il·lusió de centenars de pagesos m3/ha i de 0,1078 €/m3 per les dotacions més geses que fruit del seu treball creen riquesa climatologia, en definitiva augmentarem la
ha estat tallada de soca-rel després que el altes. A tot això, afegir que tant el preu fix per aquestes comarques tan necessitades. desertització.
Departament d’Agricultura de la Generalitat com el variable s’augmentaran cada any en Senyor conseller, és necessari recolzar els Senyor conseller, deien els avantpassats
anunciés, sorprenentment, un preu dual per funció de la variació de l’IPC i el preu vari- 16.000 propietaris afectats pel Segarra-Garri- que l’aigua és vida. Si vostè creu en Lleida
l’aigua de reg del Canal Segarra- Garrigues. able una part en funció de l’augment de la gues perquè puguin posar en reg les hectà- i la seva gent proposi un preu més just i
El senyor Pelegrí , tot cofoi, instava als page- tarifa energètica. rees que hi han previstes. El sector agrari i consensuat amb els regants del Segarra-
sos a acollir-se massivament durant el 2012 Senyor conseller, no és sostenible al segle per extensió l’agroalimentari és fonamental Garrigues i donarà un important impuls a
per tal de poder obtenir una almoina durant XXI que s’incentivi a malgastar aigua posant a les terres de Lleida, dóna feina a milers de aquestes terres.
tres anys en forma de descompte en la part un preu més baix on hi ha més dotació. persones i no es deslocalitza. Des de la Federació d’Esquerra de Lleida
fixa de la quota. Senyor conseller, no és just que hi hagi En moments de crisi econòmica encara volem transmetre el nostre total suport als
Des de Federació Regional d’Esquerra determinades zones que tinguin més dotació és més necessari facilitar la feina als nostres regants i a les col·lectivitats en els acords que
creiem que no és just que el senyor conseller que d’altres. Els pagesos de tot arreu paguen pagesos. Si el preu de l’aigua és un preu just es prenguin amb l’Administració, ja que se-
– tal i com es publica en un article a la prem- els mateixos impostos. aconseguirem augmentar de forma conside- ran els que acabaran sufragant part d’aquest
sa escrita lleidatana- parli que ha disminu- Senyor conseller, subvencionar la quota rable el valor econòmic de les produccions, canal, i són ells com a actius directes els que
ït el preu de l’aigua a 0,080 €/m3, dient que fixa durant tres anys no porta enlloc. Es pa aconseguirem augmentar les exportacions , han de valorar que el preu de l’aigua sigui
l’anterior govern havia proposat 0,012€/m3. per avui i fam per demà. Es necessari que aconseguirem que més famílies visquin de just per la supervivència de l’agricultura i del
Els 0,08 €/m3 només es compleixen el primer una generació sencera se’n beneficiïi d’un la terra i es quedin al territori, en definitiva model agrari que volem pel nostre territori.
Avui fa 200 anys...
ramon clèries i mingot / advocat
Avui fa 200 anys que les Corts Generals, Perú, Xile i Hondures), hi estigués represen- El 1810 fou elegit diputat per Cervera a on fou deixeble de Josep Finestres. Doctorat
reunides a Cadis, van aprovar la primera tada Cervera, mitjançant el seu diputat Josep les Corts de Cadis i prengué part activa en el 1765, el 1770 era professor ajudant de Dret
Constitució espanyola, la tercera mundial de Vega i Sentmenat i el canceller d’aquella aquella assemblea, sinó com orador brillant Canònic. El 1776 va tornar a Cervera com a
després de la francesa i de l’americana, co- universitat, Ramon Lázaro de Dou, demos- —que no ho era—, sí com a amigable compo- catedràtic de Decretals i de Dret Civil. Fou
neguda també com la Pepa o la Gloriosa. Per tra la importància que aquesta localitat tenia nedor i com a bon amic —que sí que ho era— ordenat el 1795. La seva obra principal es
aquest motiu, el Congrés de l’Advocacia Es- en els segle XVIII i inicis del XIX. del seu primer president, Ramon Llàtzer de Instituciones del derecho público general de Es-
panyola, que des de fa temps es du a terme Independentment del vessant polític, Dou, cosa que li valgué guanyar-se l’amistat paña, con noticia del particular de Cataluña y de
cada quatre anys, va celebrar la seva última que no tractaré en aquest article, glossaré la d’Argüelles, de Lardizábal i d’Iguanzo, entre las principales reglas de gobierno en cualquier
edició, al mes d’octubre passat, en aquella figura d’aquestes dues personalitats segons d’altres. Estado, en nou volums, que va acabar el 1793,
formosa ciutat, a fi de commemorar el bicen- dades bibliogràfiques facilitades per Miquel Lázaro —o Llàtzer— de Dou nasqué a però que no fou publicada fins al 1800–1803.
tenari d’aquesta efemèride. Puig, amic i oficial del Registre de la Propie- Barcelona l’any 1739 o el 1742 —els autors no Aquesta obra ha estat considerada la millor
Aquest advocat ponentí, present en l’es- tat de Cervera. es posen d’acord sobre la data. Tenia els títols síntesi de dret públic positiu de l’Antic Rè-
mentat congrés, va quedar sorprès quan, du- José de Vega Sentmenat nasqué a Cervera de batxiller, llicenciat i rector en Lleis, i de gim, especialment pel que fa a la policia i a
rant la inauguració, en el meravellós teatre el 2 de març de 1754 i, per dret d’herència, batxiller i llicenciat en Cànons. l’economia.
Manuel de Falla, el degà del Col·legi d’Advo- fou senyor de la Ràpita, de la Torre de Fluvià Va ser elegit diputat pel clergat per la El 1805 fou nomenat canceller de la Uni-
cats de Cadis, després de donar-nos la ben- i d’Oluges Altes. Va cursar la carrera de Dret seva representació en les Corts de Cadis versitat de Cervera —malgrat que l’havia
vinguda, parlant dels diputats que intervin- a Cervera, tot i que també va destacar en l’any 1810, de les quals fou el primer presi- criticada amb duresa—, càrrec que va ocu-
gueren en la redacció d’aquella carta magna, filosofia. Va obtenir una càtedra d’aquesta dent, i en les quals va figurar entre els mo- par fins a la mort, que va tenir lloc a Cervera
anomenés Ramon Lázaro de Dou (Llàtzer, matèria en la mateixa universitat, si bé es va derats. És per aquesta circumstància que va el dia 14 de desembre de 1832, amb un enter-
en català), diputat per Catalunya, que fou dedicar preferentment als estudis històrics i ser absent de Cervera durant tres anys. Hi va rament i un funeral celebrat amb inusitada
canceller de la Universitat de Cervera, loca- literaris i a la investigació i recerca del folklo- defensar que els diputats eren representants pompa (“entierros y honras”).
litat on té dedicat un carrer, molt a prop de re. La seva casa pairal, coneguda com a cal de Catalunya, i no pas personals. Va pro- Amb aquest article sols he volgut donar
l’esmentada universitat. Després, esbrinant, Vega, situada en un angle en l’actual plaça de testar contra la contribució extraordinària, a conèixer dues personalitats que participa-
també vaig saber que Cervera estava, a la Santa Anna, era lloc de tertúlia permanent que gravava excessivament l’economia de ren activament en la redacció de la primera
vegada, representada per un altre diputat, il· d’erudits, i la seva biblioteca universitària Catalunya, i afirmava —en contra de l’opinió Constitució espanyola, la de Cadis de 1812,
lustre cerverí de naixement, que es deia José era oberta a catedràtics i estudiants. Per la d’Alcalá Galiano— que, després de 1714, el el bicentenari de la qual se celebra avui, així
de Vega i Sentmenat. seva tertúlia hi passaren les principals perso- Principat havia pagat molt més, en relació com la seva vinculació amb les terres de
El fet que, dels 180 i escaig diputats in- nalitats del món universitari i intel·lectual de amb la seva població, que la Corona de Cas- Ponent, molt concretament amb Cervera,
tervinents (molts d’ells, representants de pas per Cervera, com Llàtzer de Dou, Fèlix tella: “A Catalunya se la trata como provincia capital de la comarca de la Segarra, de la uni-
les colònies d’ultramar que llavors Espanya Amat, el canonge Ripoll, Torres Amat, així conquistada”, idea que publica en bona part versitat de la qual sorgí l’anomenada Escola
tenia, com ara Cuba, Panamà, Costa Rica, com el poeta Manuel de Cabanyes, l’erudit en Equivalencia del catastro en Cataluña con las Cerverina. I és que moltes de les idees i pu-
Nicaragua, Mèxic, Santo Domingo, San Sal- Milà i Fontanals i el filòsof Jaume Balmes, rentas provinciales de Castilla (1822). blicacions d’aquests autors encara poden ser
vador, Puerto Rico, Filipines, Buenos Aires, entre d’altres. Va estudiar a la Universitat de Cervera, aplicables en els nostres dies.
EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
Dipòsit Legal L-61-2006
CONTROL DE PGD
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero,
ISSN 1886 - 6883
REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan, Lupe Ribot, DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/