1. dilluns 16 dE gEnEr 2012
Pàgina 12 Actualitat Pàg. 11
Toni albir (EfE)
el Barça supera el Lleida es
un Betis molt deixa a reus
dos punts
lluitador (4-2) Els lleidatans em-
El Barça s’avença 2 a 0, els se- paten a zero des-
villans empaten, però Alexis prés de fallar un
i Messi -que va compartir la penal a 5 minuts mor manuel
Pilota d’Or- rematen la feina. de la fi del partit. Fraga iribarne
La Generalitat veu poc viable
el futur dels parcs científics
El director general de Recerca admet que al marge de la crisi, el model, on
hi ha el de Lleida, no genera prou activitat per tornar els préstecs Avui P. 3 i Ed. 4
o ajunTamEnT dE lEs borgEs blanquEs
La Fira de les Borges premia
rosell per promocionar l’oli
TEl.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
comarques P. 8
> Suspenen a Alguaire
tres vols per la boira
comArqueS Pàgina 9
> La Paeria reconeixerà
l’Agrupació Pessebrista
LLeidA Pàgina 7
Alcarràs
SALA POLIVALENT
cat
Divendres 20 de
GENER 23:30h
núm. 1.479 any 6 / BONDIA
Venda anticipada:
Alcarràs:
Patinet Casual Play BAr rONd-BAS
Moble nevera vins rESTAurANT ÀgOrA
6 botelles Cafetera Nespresso Parc de fusta bebè hexagonal Combelle CENTrE CuLTurAL
ES100 Professional + manta LO CASINO
Lleida:
5 SONY gALLErY
Tenim: roba bebè, mini bressols, banyeres, tamborets, stock de material escolar, ...
Porta el que no utilitzes !!!
C/Enric de Càrcer, 50 local 25300 TÀRREGA Tel. 973.310.542 639.58.22.53

2. 2 d’interÈS dilluns 16 de gener de 2012
eL teMPS
Vielha
Vielha
-3/6
ServeiS
Telèfons val d’aran
A LLeidA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 pallars
Urgències Mossos 088
alta meteo@bondia.cat
Mossos d’Esquadra 973 700 050 ribagorça sobirà
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091
Sort
08.22h -3/7
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 17.52h Martinet
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 El Pont -4/6
Una mica de treva en la
de Suert
Urgències mèdiques -5/5 cerdanya
ICS 973 221 516 La Seu
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100
Hospital de Santa Maria 973 727 222
boira, que s’alçarà més. d’Urgell
-4/7
-3/4
Gósol
Urgències Tàrrega
Comitè Anti-sida
973 310 852
973 221 212 i això vol dir menys fred minvant
Tremp
-2/7 alt urgell berguedà
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624 Venen per unes 36 hores vents febles de xa-
Fibrolleida 649 873 838 loc. Això permetrà que la boira molt ferma, i pallars
Creu Roja en alguns casos, ben gebradora, dels darrers jussà Solsona
Lleida 973 279 900 -2/8
Agramunt 973 390 880
dies al Pla es vagi aixecant. Fins el migdia li
Balaguer 973 445 795 costarà, per tant atenció al volant. Ja aquesta
Cervera 973 532 084 solsonès
tarda veurem algunes tímides clarianes al noguera
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
sud. Ara bé, per la seva part ens vindrà una
Tàrrega 973 500 679 feble depressió que deixarà una tarda més
Serveis funeraris 973 237 206
segarra
carregada arreu. Alguna volva de neu al Balaguer
Servei de Suport -2/5
en el Dol de Ponent 973 501 503
Solsonés. Nit menys freda.
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Cervera
Estació d’Autobusos 973 268 500 -1/6
urgell
dimarts
dimecres
farmàcies aVUI pla d’urgell
De 9.00 a 22.00 h Mollerussa Tàrrega
freixinet Passeig de Ronda, 70 Lleida -1/6
-1/5
martí Anselm Clavé, 35 0/6
De 22.00 a 00.00 h
aragonés Plaça Paeria, 1 segrià
Del campo Plaça Sant Pere, 1 Les Borges
Blanques
De 00.00 a 09.00 h -1/5
aragonés Plaça Paeria, 1
garrigues
farmàcies deMà
De 9.00 a 22.00 h
Baquero Riu Ebre, 10
Puigpinós Humbert Torres, 23
De 22.00 a 00.00 h
miarnau Plaça de l’Exèrcit, 5
recasens Prat de la Riba, 30
TA P P I N G
De 00.00 a 09.00 h
21 i 22 de GENER a LLEIDA
miarnau Plaça de l’Exèrcit, 5 de 9,30 a 14,30 i de 16 a 20h
al·lèrgies (Del 10-01 al 16-01)
Parietària 0 = Pi - - Mètode senzill, molt eficaç i de
gramínies 0 = Plàtan - -
olivera 0 = Pollancre - - ràpida actuació.
avellaner 1 - salze
auró negundo - - Vern
- -
0a
Resol qualsevol problema o limitació
CO M P L E T
freixe 1 a Xiprer 2 = ansietat, fòbies, deixar de fumar, problemes de relacions
personals o laborals, dificultats escolars, professionals, Consorci per a la Formació
melcoratge 0 = alternaria 4 =
espor ves o econòmiquesi creixement personal. Contínua de Catalunya
om 0 = cladosporium 4 =
niVell acTUal i risc D’al·lèrgia Tothom pot aprendre Tapping CURSOS SUBVENCIONATS PER A
C U RS
nul 0 mitjà 2 màxim 4 en un sol cap de setmana i aplicar-ho a un mateix i als altres.
Baix 1 alt 3 TREBALLADORS/ES I AUTÒNOMS
Donem assistència després del curs
niVells De PreVisiÓ
en augment a en descens D · INFORMACIÓ · INCRIPCIÓ i RESERVES ·
estable = situació excepcional ? 977 61 36 95 · 666 699 050 · u.quantic@gmail.com EXCEL (30 H)
Horari: Dilluns i dimecres
de 17.00 a 19.00 hores
Data inici: 1 de febrer de 2012
DISSENY GRÀFIC I TRACTAMENT
IMATGES (60 H)
Horari: Dilluns i dimecres
de 20.00 a 22.15 hores
Data inici: 16 de gener de 2012
ALINS CENTRE DE FORMACIÓ
Av. Madrid, 19 altell 1r
Tel. 973 275592
25002, Lleida
www.alinscentre.com

3. dilluns 16 dE gEnEr dE 2012 avui 3
elgatnegre MEN
MENÚ
C/NAVARRA, 8 ·MOLLERUSSA
973 75 11 50
www.gatnegre.cat www.facebook.com/gatnegre
declaracions de josep maria martorell, director general de recerca de la generalitat de catalunya
El Govern veu els parcs científics
insostenibles al marge de la crisi
El deute de les infraestructures catalanes compromet el futur del model, on hi ha el de Lleida
guillEm sànchEz (acn) mera perquè el 2005 “es com-
promet” amb els promotors del
parcs que assumirà el retorn
del deute “però no aprovisiona
El parc
aquests diners” i, en segon lloc,
el Govern espanyol perquè va
científic de
“donar crèdits sense cap límit”. lleida pot
Per això, el Govern reclama a
l’executiu espanyol que “assu- ser un dels
meixi la seva part de responsa-
bilitat”, tal i com ha assegurat damnificats
que està fent Catalunya.
La realitat a Catalunya és
Davant d’aquesta situació
que tots els territoris te-
el Govern espanyol ha donat
nen parcs de recerca que
moratòries que retarden el pa-
treballen en diversos àm-
gament, i tot i que Martorell va
bits, on les noves tecnolo-
dir que la negociació que volen
gies tenen força presència
mantenir demanarà aquesta
arreu. Més enllà d’aques-
moratòria, ha recordat que
tes coincidències, a Lleida
per al director de recerca, el model “té un problema de viabilitat” perquè no generen prou activitat això “no és la solució al pro-
hi ha el Parc Científic i
blema”. Per al Govern, aquesta
Tecnològic Agroalimenta-
maría bélmEz (acn) milions € a l’Estat. Martorell va endeutament massiu però no assumpció de responsabilitat
barcelona / lleida ri, creat el 2005 amb la vo-
reclamar que aquest “assumei- té res a veure amb la situació “pot passar per refinançament,
luntat d’esdevenir el parc
Els parcs de recerca vinculats xi la seva part de responsabili- actual”, ha declarat. condonació de préstecs o aju-
científic i tecnològic de re-
a les universitats públiques te- tat” i ha dit que aquesta podria Martorell va reconèixer que des de molts tipus”.
ferència en aquest sector
nen “problemes de viabilitat”, passar per refinançar el deute o a conseqüència d’això, el mo-
no només a Catalunya i
segons va reconèixer en una “condonar” préstecs. del actual “difícilment és vi- Es trEballa “cas pEr cas”
l’Estat sinó al sud d’Euro-
entrevista el director general Diversos parcs de recerca able” però ha destacat que no A banda d’aquesta negocia-
pa. Martorell defensa que
de Recerca del Govern, Josep han nascut sobretot en la dar- és conseqüència de la crisi eco- ció, Martorell va explicar que
hi hagi centres de recerca
Maria Martorell. rera dècada vinculats a les uni- nòmica sinó de la manera com el Govern està treballant “cas
que investiguin sobre els
Segons Martorell, l’origen versitats públiques catalanes. van néixer. “El problema ve per cas” la situació dels parcs
mateixos àmbits en dife-
d’aquesta situació és que la Actualment la situació econò- perquè, històricament, el mo- de recerca i es plantegen altres
rents territoris, però en
majoria van néixer “sense ca- mica d’aquests és complicada, del de parcs s’ha muntat sobre solucions com “redirigir inver-
tot cas va assegurar que
pital inicial” i sobre uns prés- principalment perquè tenen a unes bases molt febles des del sions” de tal manera que si hi
té “tota la lògica del món”
tecs atorgats pel Govern espa- sobre un deute que la majoria punt de vista financer”, va de- ha parcs de recerca que tenen
que “es posi un punt d’ac-
nyol que són “superiors” als d’ells no poden retornar ja que clarar. instal·lacions buides, aquestes
cent” a aquells àmbits que
recursos que ara generen i per l’activitat que generen no dóna El director general de recer- puguin ser ocupades per altres
són forts a cada territori,
tant no els poden retornar. El per cobrir aquest endeutament. ca veu una “doble irresponsa- projectes que tenen les univer-
com és l’agroalimentació
resultat és que el Govern, que “El problema de la viabilitat bilitat” per arribar a aquesta sitats i evitar que s’hagin de fer
a Lleida.
el 2005 es va “comprometre” dels parcs existeix, és fruit de situació: la de la Generalitat i inversions en noves construcci-
AF_165x55.pdf
a pagar aquest retorn, deu 300 2 05/01/12 13:53
què han estat construïts en un la de l’Estat espanyol. La pri- ons.
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K

4. 4 opinió dilluns 16 de gener de 2012
Editorial cartEs al dirEctor
El futur dels parcs científics els germans immigrants guts i, alhora, de mesures de desenvolupament i comerç internacional que
puguin afavorir una economia més justa i sostenible en aquells països de
Els parcs científics catalans perillen, segons el director ge- Les societats actuals estan composades per persones de procedència molt
major emigració i de protecció de les seves riqueses naturals per tal d’evitar
el seu empobriment. Sense oblidar altres aspectes tan humans i decisius per
neral de Recerca de la Generalitat, Josep Maria Martorell, diversa i, en conseqüència, de diferents cultures, tradicions, llengües, cos-
tums, religions, valors, etc. Cada dia és més evident que la població ja no és
als migrants com tot allò que afecta les seves relacions familiars.
perquè, independentment que el Govern ha demanat l’Estat
Punt a part mereix també la qüestió de la multiplicitat cultural i les dife-
tan homogènia, sobretot en els països d’acolliment com el nostre. He pogut
rències i desigualtats socials que comporta en la pràctica. Ens cal valorar
visitar una escola en la qual hi ha alumnat de 22 països diferents (75’21%
renegociar el retorn del deute de 300 milions € que es van alumnes nouvinguts i 24’78% d’aquí).
millor les llums i les ombres d’aquest intercanvi: la interculturalitat és un
moviment d’anada i tornada amb influències recíproques que, segons com
demanar per impulsar aquestes infraestructures punteres, Els qui tenen més contacte amb les famílies dels migrants i desplaçats saben
les plantegem, ens han de poder enriquir mútuament. Cal trobar un equilibri
molt del seu sofriment i condicions precàries de vida i relacions que, moltes
es considera que -al marge de la crisi- el model és inviable vegades, els du a convertir-se en guetos... No és fàcil encertar amb la polí- just entre el respecte de la pròpia identitat i el reconeixement de l’aliena. Cal
viure amb millor consciència l’inevitable pluralisme cultural i religiós i la
financerament. El Parc Científic i Agroalimentari, la gran tica migratòria i amb una legislació adequada i menys en aquests temps de
necessitat d’afavorir aquell veritable procés d’integració, de vegades llarg,
crisi generalitzada i per la sensibilitat social que hi ha. Però al segle XXI,
joia de futur de Lleida, amb capacitat per crear llocs de tre- quan són inexistents les fronteres per al comerç i la informació, no podem que implica benvolença mútua. Aquí els cristians som cridats a un particular
testimoniatge de l’Evangeli de la caritat i de la pau, valorant els diferents i
ball qualificats, sobretot vinculats a l’agroalimentació, és a crear murs entre les persones i els pobles.
innombrables dons que el Bon Déu ha donat a la nostra humanitat.
Aquells que marxen dels seus països ho fan generalment per poder sobre-
la picota. Tenim un diamant en brut, però hi ha el perill que viure, i sabem que les causes d’aquestes situacions són fruit de decisions Penso que per als membres de la nostra Església diocesana és una oportuni-
d’altres que arriben a dificultar la vida o desequilibren les relacions econò- tat molt explícita per a viure i fer veure la nostra veritable catolicitat, no tan
en lloc de tallar-lo i convertir-lo en una peça mestra, l’ha- miques i ambientals en aquells països o continents. D’això tots ens hem de sols aprenent a acollir respectuosament les diferències sinó també realitzant
guem de guardar en una caixa forta a l’espera de sentir una mica responsables per acció o omissió. Hem de seguir demanant i promovent relacions d’unitat i de comunió fraterna.
temps millors. I això no ens ho podem permetre. l’establiment de polítiques de respecte pels drets fonamentals dels nouvin- joan piris / bisbe de lleida
opinió
del joc en un espai especialitzat: les ludo- dels nostres ciutadans i ciutadanes.
i+d, també en educació teques municipals. La innovació radica El programa FiL és una peça més,
en el fet que són els mateixos educadors molt important, de tot l’engranatge en
àngel ros i domingo / alcalde de lleida
del cercle més proper a l’infant (pares, matèria educativa que coordina l’Ajun-
Lleida compta amb una llarga tradi- estat sempre i bona prova d’això és la mares, padrins, oncles...) els que, plegats, tament i que té en la nostra xarxa d’Es-
ció educadora, amb referents innova- creació de les escoles de música, teatre i comparteixen activitats en un equipa- coles Bressol la principal referència de
dors com el Liceu Escolar o centres com art i l’aprovació de la Carta Municipal de ment municipal especialment dissenyat servei i qualitat. En aquests moments en
l’Escola Normal, que acollia els estudis l’Educació, l’any 1998, un full de ruta que per potenciar al màxim les qualitats edu- què l’economia està fixant radicalment
de Magisteri i on es van formar cente- traça un component comú i transversal catives i formadores del joc. les prioritats de les inversions públiques,
nars de bons professionals de l’educació. en totes les accions que duu a terme a la El programa FiL (Família i Ludote- l’Ajuntament de Lleida té molt clar que
Hem estat una terra de docents i aquest ciutat. Un dels objectius d’aquesta carta ca) crea vincles entre les famílies que hi l’educació no és retallable. No donarem
fet crec que té un reflex clar en el tarannà és “entendre l’educació dels infants com participen i entre els infants i suposa un passos enrere en les prestacions en matè-
i la cohesió de la nostra ciutat, que neix a essencial en el procés de socialització”. dels primers espais públics de socialitza- ria educativa, que són la nostra millor in-
en les famílies i es potencia en l’àmbit Ho estem complint amb escreix. ció i aprenentatge per al més petits, per versió de futur per als nostres ciutadans
escolar, un pilar imprescindible per a la Aquesta setmana hem celebrat un als nostres petits ciutadans i ciutadanes. i ciutadanes.
construcció de societats avançades. aniversari, els 10 anys de la posada en Aquest programa innovador que té en la Garantir, com ho hem fet fins ara, el
Entre els lleidatans il·lustres tenim marxa del programa Família i Ludoteca, satisfacció de les famílies que hi han par- millor servei en escoles bressol, en lu-
grans pedagogs i educadors com Frede- un projecte innovador en matèria edu- ticipat durant aquests anys el barem de la doteques, en escoles d’art i en els pro-
ric Godàs, Julià Carbonell, Enric Farreny, cativa que ha aconseguit un gran èxit seva efectivitat, és el clar exemple de com grames de primera atenció a la infància,
Maria Rúbies, Pepita Reimundi o el re- d’acollida entre les centenars de famílies des de les administracions públiques es entre d’altres, significa treballar en ferm
cordat Josep Solans, per citar-ne alguns. que n’han estat usuàries des que es va pot innovar i crear programes que re- pel progrés dels lleidatans i lleidatanes
Des de l’Ajuntament de Lleida aques- iniciar fins ara. L’objectiu d’aquest pro- verteixen directament en la millora de la de Lleida, un futur que s’escriu des de la
ta sensibilitat envers l’educació hi ha grama és vehicular l’educació per mitjà nostra ciutat i en el benestar i creixement infantesa.
a altres alternatives d’ús, especialment a a transportar han ser d’un cert valor afegit
dos anys de l’aeroport de lleida-alguaire aquelles que aprofitin la seva ubicació, con- i preferentment peribles. Si hi ha càrrega
ramon farré roure / delegat del govern a lleida
dicions i particularitats. Lleida-Alguaire ha suficient i de flux constant, la probabilitat
de tendir a fer allò que cap altre aeroport que hi hagi operador de càrrega a l’aero-
Demà dimarts es compleixen dos anys En el seu segon any de funcionament, català pugui fer millor. port és molt alta, perquè empreses interes-
del vol inaugural de l’aeroport de Lleida- l’aeroport de Lleida-Alguaire, veritable Els vols regulars a ciutats europees sades ja n’hi ha si es donen les condicions
Alguaire, temps encara del tot insuficient porta dels Pirineus, s’ha obert a la tou- hauran d’esperar mentre els fluxos de pas- adients.
per donar per consolidada una infraes- roperació de manera decidida, després satgers no els justifiquin suficientment. La prudència i les fets esdevinguts en
tructura aeroportuària. Tanmateix, s’està d’un llarguíssim període de gestació Més encara, quan poden acabar essent en el passat fan que calgui ser extraordinària-
en el bon camí. La col·laboració de les amb contactes arreu d’Europa i de pre- alguns casos plataformes de sortida més ment continguts en la valoració de les pos-
institucions lleidatanes aplegades en la sència dels seus gestors en totes les fires que no pas d’entrada a les nostres terres. sibilitats futures de l’aeroport. Els temps
Taula Estratègica que malden per fer-lo aeronàutiques d’interès. L’aeroport de Els recursos disponibles, sempre escassos són difícils i el sector no escapa a la difi-
créixer ha estat rellevant. En aquest curt Lleida-Alguaire té les condicions idònies i ara més, s’han de dedicar a mantenir cultat general. Caminar en una bona di-
període, l’aeroport ha començat a créixer. per esdevenir l’aeroport de preferència l’activitat aeroportuària al llarg de l’any i recció no garanteix arribar necessàriament
Amb l’obertura a vols procedents de fora per accedir al Pirineu català i aragonès, a incentivar els usos vinculats a la creació on es vol anar. Això no obstant, totes les
de l’espai Schengen, Lleida-Alguaire és si es segueixen fent bé les coses. de riquesa. persones que treballen per a l’aeroport i en
ja un aeroport obert al món. El mercat dels touroperadors és un L’aviació general i la càrrega són també l’aeroport tenen un compromís ferm amb
El compromís de la Generalitat de dels que ha de ser més explorats per a oportunitats possibles de futur per a l’ae- el futur de la infraestructura que obre les
Catalunya envers el seu aeroport, gesti- la bona marxa de l’aeroport de Lleida- roport, encara que no les úniques alterna- terres de Lleida al món.
onat mitjançant la societat Aeroports de Alguaire perquè, degudament incenti- tives de negoci que s’estan explorant. Amb Com el té el Govern de la Generalitat
Catalunya, és indubtable. L’ampliació de vat, pot dur a les terres de Lleida moltes cauteles, tanmateix. La Cambra de Comerç de Catalunya que segueix explorant nous
les instal·lacions per poder atendre fins persones d’arreu d’Europa, amb la cor- de Lleida, que forma part de la Taula Es- mercats i noves possibilitats de creixement
a dos grans avions (tipus Airbus 321 o responent creació de riquesa per aques- tratègica, farà una feina d’anàlisi de les per a l’aeroport que en els dos anys de fun-
Boeing 757) cada hora, feta amb costos tes terres. I no només en temporada necessitats de transport de càrrega de les cionament està acumulant experteses molt
continguts, com correspon als temps pre- d’hivern. Les accions del Govern s’adre- grans empreses lleidatanes i de la seva útils per a posar-lo en valor. Ningú no hau-
sents, i en un temps rècord per Cimalsa, cen també a promocionar la temporada àrea d’influència per avaluar la possibilitat ria de posar ja en dubte la infraestructura,
empresa pública de la Generalitat, n’és d’estiu: el Pirineu i tots els actius turístics de fer serveis de cargo des d’Alguaire. que té encara molt camí per córrer i molta
el testimoni. Com també ho és la seva d’aquestes terres degudament difosos te- El transport de càrrega per avió no és feina per fer, pel que suposa en termes de
constant voluntat de mantenir-lo amb nen atracció suficient. una activitat senzilla d’endegar pels costos creació de riquesa, d’oportunitats i d’auto-
activitat al llarg de l’any en un context La touroperació no ha de ser el mo- que suposa per a l’aeroport, per als opera- estima per Lleida i de possibilitats de ser-
econòmic difícil. nocultiu de l’aeroport, que s’ha d’obrir dors i per als empresaris. Les mercaderies vei per Catalunya.

5. dilluns 16 de gener de 2012 opinió 5
opinió
És l’hora dels ciutadans, ajudeu-nos a ajudar
RAMON BARó CERquEDA / CàritAs diOCesAnA de lleidA
Les informacions que anem reben ens Tots som, directa o indirectament, No solament es tracta de compartir amb càrregues familiars, joves que estan
presenten un 2012 pitjor que l’any que partícips d’aquesta crisi, ja que hem bens materials, també podem compartir intentant emancipar-se. Els infants que
acabem de finalitzar, , el qual ja ha es- deixat que el consumisme, el malbara- el nostre temps. Molta gent en dificultats reben de manera cada cop més dura i in-
tat prou dolent. Davant aquesta situació tament dels recursos, l’especulació sense necessita acompanyament, un suport voluntàriament, la situació de dificultat
dóna la impressió que ni els governs ni mesura, “ l’estirar més el braç que la mà- personal i emocional per afrontar la sor- familiar. I finalment, les persones grans
les entitats financeres podran col·laborar niga” regnin amb plens poders durant tida dels seus problemes per ella matei- que, amb pensions molt ajustades, estan
massa en la superació de la crisi econò- molt de temps en la nostra societat. xa. ajudant als seus fills i familiars fins i tot
mica, els hi toca encara fer molts deures El que necessitem pel futur no és sola- A Càritas Diocesana de Lleida hem més enllà del que poden.
pendents. ment sortir de la crisi, és, sobre tot, cons- fet un esforç important durant l’any 2011 En aquesta situació és de vital impor-
Per tant cal que el 2012 sigui L’hora dels truir un model de relacions ciutadanes i per tal d’atendre les demandes de moltes tància encertar en la priorització dels
ciutadans, de la gent de bona voluntat. de societat que es fonamenti sobre uns persones, intentant atendre-les amb dig- escassos recursos de que disposarem
Volem fer una crida a totes les perso- valors radicalment diferents als que han nitat, oferint una acollida de qualitat i en un futur. Per això durant aquest any
nes que, a aquestes alçades, encara tenen predominat fins ara. prestant una atenció que promogui l’au- volem donar un impuls al nostre progra-
capacitat d’ajudar als qui ho estan pas- Davant el consumisme cal austeritat, tonomia personal. La veritat és que ens ma d’ocupació Troballes, amb la posada
sant cada cop més malament. davant el malbaratament cal la senzille- hem sentit depassats, i no hem pogut en marxa de la Fundació Jaume Rubió i
A Càritas Diocesana pensem, i n’estem sa, davant l’individualisme cal la soli- respondre a totes les demandes justifica- Rubió, també volem millorar la nostra
convençuts que, per pal·liar els efectes daritat responsable que promociona les des que se’ns han fet. atenció a la gent gran i als infants mi-
negatius de la crisi i fonamentar el camí persones, davant el mal ús de la natura Continuem vetllant, amb especial llorant iniciatives com els complements
per sortir-nos-en, no són suficients els cal respecte i admiració vers ella. cura en no caure en un pur assistencia- de les beques menjador per nens en risc
esforços i estratègies econòmiques sinó Estem convençuts que aquestes acti- lisme i malgrat el compromís per la pro- d’exclusió.
que són imprescindibles nous valors i tuds faran molt més per reduir la pobre- moció de les persones, avui dia, davant Volem agrair de tot cor, la col·laboració
comportaments ètics i solidaris. Aques- sa en el nostre país i en el món que els les situacions de precarietat és difícil de tots els nostres voluntaris, socis i do-
ta crisi no és únicament econòmica sinó tretze anys de creixement anterior que concretar-lo en plans d’atenció i millora nants, així com el de tots els nostres pro-
que ho és, i molt més, de valors. no ho van aconseguir gens, i van deixar personal. fessionals que també hi dediquen moltes
No hi ha cap dubte de que el compor- a una quantitat enorme de persones en Pensem que hem de demanar a l’ad- hores desinteressadament. Sense tots se-
tament solidari de la ciutadania està més situació de vulnerabilitat social. Així ho ministració i a tota la societat que cal pri- ria impossible fer el que fem.
que demostrat, el gran recapte, la Mara- demostren els més de cinc milions d’atu- oritzar, per sobre de totes les polítiques, Malgrat el seu esforç, Càritas Dioce-
tó,... són alguns dels exemples.. Moltes rats d’avui dia. l’atenció a les necessitats bàsiques dels sana va tancar l’any 2011 amb un impor-
persones ja fa temps que estan donant un Cal un canvi de valors per reinventar qui no se les poden cobrir i el compro- tant dèficit que hem pogut eixugar amb
cop de mà als seus familiars i a gent pro- el futur!! mís per crear nova ocupació de qualitat recursos propis.
pera. La ciutadania ja està responent. Les mesures econòmiques que tants i, en els casos que no sigui possible, el Però, aquest any que acabem d’iniciar
Ara cal entendre que aquesta resposta maldecaps provoquen als nostres gover- repartiment just i solidari del treball que no ens podrem permetre tenir aquest dè-
solidària que s’està donant, i que és ne- nants segur que tindran uns efectes lents és capaç de crear el nostre sistema eco- ficit i per això demanem la col·laboració
cessària per pal·liar la greu situació de i complexos, i tardaran força, encara més, nòmic a dia d’avui. de tothom que li sembli bé ajudar-nos i
necessitat de moltes persones, no ha de a millorar la situació de les persones que També creiem que és clau reivindicar s’ho pot permetre. Demanem un respos-
servir únicament per a millorar aquesta ho passen malament. el paper del voluntariat per acompanyar ta solidària, responsable i compromesa.
difícil situació a l’espera que els governs La resposta dels ciutadans amb un en la superació de ferides personals i Allí on cal arribar, i no hi podran arribar
i altres entitats puguin fer-se’n càrrec. canvi de valors i de resposta ètica davant evitar que, l’acumulació d’aquestes, es- els governs, ¿hi hem d’arribar els ciuta-
L’hem d’aprofitar per crear un nou subs- la situació depèn de cadascú de nosaltres devinguin fractures socials. dans?.
trat de valors ciutadans que s’allunyin i, demà mateix, ho podem portar a la Són tres els col·lectius que més ens Gràcies a tots. De ben segur que tots
dels que han predominat en la pràctica pràctica, tot millorant el nostre compro- preocupen: Els aturats, que s’hauran de junts, un altre cop, sabrem respondre a
en la nostra societat durant tants anys de mís solidari i d’austeritat que alguns ja reciclar per fer una feina diferent a la les necessitats dels qui realment ho estan
creixement i que ens han portat a la crisi van practicant. De ben segur que alguna que estaven habituats i que es troben en passant malament. És l’hora dels ciuta-
més greu dels últims temps. persona propera ho notarà ràpidament. diferents situacions d’especial dificultat: dans, ajudeu-nos a ajudar!!
cartes al director
BIOMASSA O BIO-INCINERADORA? els pous més propers a la planta. de desplaçar-se i altres tancar per no complir normativa. No seria necessari marcar dis-
L’emmagatzematge de biomassa i la planta estan situats a menys de 50m i a 350m de tàncies per aquests tipus de plantes? És prudent instal·lar una planta bio-incineradora
Com a veí del Poal i com a Alcalde li vull fer cinc cèntims del meu posicionament l’embassament d’aigua potable, respectivament. Les emissions de la planta poden ser a 1300 metres d’un nucli urbà.?
envers la planta incineradora de biomassa que es pretén instal·lar al terme municipal d’un alt contingut en clor i sofre (tot depèn del tipus de biomassa que es cremi), fet que Els municipis contribueixen mitjançant les normes urbanístiques a mantenir la tipolo-
impactaria directament sobre el territori (municipi i embassament). gia del territori: colors de parets, teulades, alçades ... i em sembla una contradicció que
del Palau d’Anglesola i a una zona molt propera al municipi del Poal.
L’estudi emès per la Universitat Politècnica de Catalunya encomanat pels Ajuntaments es pugui aprovar una planta d’aquestes característiques, amb tan impacte visual, i que
Sóc un clar defensor de les energies renovables netes i el nostre poble n’és un clar
del Poal i del Palau d’Anglesola, reflecteix clarament que el Poal es troba dins l’àrea no és una activitat lligada al territori sinó una activitat pròpia d’una zona forestal.
exemple perquè disposa d’unes 18 hectàrees d’instal·lacions solars fotovoltaiques.
de màxima afectació; a més conclou que l’avantprojecte presentat per la promotora de El poble del Poal està més unit que mai per una mateixa causa. Només demanem a
El primer que plantejo és si el nom de “planta de biomassa” és el correcte per aquest
l’activitat és deficient en dades, que es contradiu diverses vegades en xifres, i fins i tot l’administració que utilitzi el sentit comú i que amb la llei a la mà resolgui.
tipus d’activitat. Dit d’aquesta manera es podria confondre fàcilment amb la fabricació presenta dades errònies bàsiques com és la distància entre la planta i el municipi. Deter-
de pellets i sens dubte no es tracta del mateix. No seria més lògic donar-li el nom de Espero que les dades que he facilitat ajudin als lectors a fer-se una idea de la magnitud
mina, també, que és un estudi excessivament primari. Altres deficiències del projecte es
planta bio-incineradora?. i les repercussions d’aquesta activitat, i que s’entenguin els motius pels quals el poble
troben en el pla de mobilitat i en l’estudi paisatgístic. Segons el meu parer, el projecte
La planta que es pretén construir consta d’un edifici de 20 metres d’alçada, un altre del Poal defensa el NO a la planta.
es podria resumir com un “insult a la intel·ligència”.
de 30 metres (el campanar del Poal en té 24), i una xemeneia de 40 metres. Es calcula Sóc conscient que econòmicament s’està passant per un mal moment i que crear llocs
El mateix projecte també inclou dades que ens fan pensar en la possibilitat que hi pugui
cremar 400.000 kgs de matèria primera cada dia, amb el trànsit rodat de camions que haver un canvi de matèria primera a curt o mitjà termini: inclou la utilització de gas na- de treball és imprescindible, però no s’ha de posar en perill el territori. La millor sortida
això suposaria, passant per camins locals i per sòl urbà. tural, la planta es troba a molta distància de les zones forestals (quan enginyers experts pel promotor seria trobar un nou emplaçament, més allunyat de nuclis urbans i més
La planta segons l’avantprojecte, consumeix 65.000 litres d’aigua/hora, les 24 hores en el tema informen que una planta no és rendible econòmicament ni mediambiental- proper a zona forestal. D’aquesta manera es podria evitar l’efecte hivernacle al territori
del dia (1.560.000 litres diaris), perquè es faci una idea, és més de 4 vegades el que ment si està a més de 50 km de la matèria primera), i a més sembla que l’administració i es contribuiria a la reducció d’emissions de CO2, tal i com confirmen els estudis de
consumim diàriament al Poal. Aquesta aigua s’extraurà del subsòl i jo em pregunto: es deixa la “porta oberta” a una possible crema de residus. viabilitat d’aquestes plantes.
veuran afectats els pous de la col·lectivitat de regants del Poal i de Bellvís que servei- Una de les restriccions que avui dia estem patint les poblacions majoritàriament agrí- En definitiva, penso que aquest projecte és tècnicament inviable i políticament inac-
xen de reforç al reg, els pous de les granges i altres activitats? Doncs sí, sens dubte, coles i ramaderes és la distància de les granges envers el nucli de població. Molts ceptable.
perquè la capa freàtica baixa considerablement durant l’hivern i podria fins i tot assecar ramaders no han pogut traspassar el negoci de pares a fills, algunes granges han hagut RAFAEL PANADÉS / AlCAlde del POAl
el diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. l´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
el grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
dipòsit legal l-61-2006
COntrOl de Pgd
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIó Albert Guerrero,
issn 1886 - 6883
REDACCIó Marian Ollé, DISSENY I MAquETACIó Xavi Pijuan, Lupe Ribot, DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIó Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/

6. 6 propostes dilluns 16 de gener de 2012
alternatives culturals cinema. programació i horaris
Transdibuix 2012 Visites guiades al Dipòsit de  Cinema LAUREN C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es
CONFERÈNCIES Més informació i bases: www.trans- l’Aigua un lugar para soñar SALA 1 De div. a dij: 16.45, 19.20
xp3d SALA 1 De div a dij: 22.15; golfa div. diss: 00.15
Diàlegs del dilluns segre.org Més informació: 973 21 19 92. la chispa de la vida SALA 2 De div a dij: 16.30, 18.30, 20.30, 22.30; golfa
Sala Nausica de l’Ateneu Popular de Tot i que la Transsegre no se celebra- Cada segon dissabte de mes, el Dipòsit div. diss: 00.20
Ponent de Lleida. C/ Pau Claris, 10. rà fins a l’estiu, ja està obert el termini de l’Aigua de Lleida ofereix visites gui- alvin y las ardillas 3 SALA 3 Diss i diu: 16.40, 18.30
per presentar els dibuixos i dissenys ades prèvia inscripció. una boda de muerte SALA 3 De div a dij: 16.30, 18.30, 20.30, 22.20; golfa
20.00 hores. div. diss: 00.15
originals que s’escolliran per al cartell
Aquest mes, els Diàlegs del dilluns
anunciador de la Transsegre 2012. Pot
Visita a l’Animal a l’Esquena sherlock holmes SALA 4 De dv a dj: 16.30, 19.15, 22.00; golfa dv ds: 00.20
parlaran sobre El deute, entre el malbara- Inscripcions: teatre@paeria.cat - 973 drive SALA 5 De div. a dij: 16.10, 18.15
participar tothom, sense cap limitació SALA 5 De div a dij: 20.20, 22.25; golfa div. diss: 00.30
tament i la necessitat, a càrrec de l’econo- 27 93 56. el cambiazo
d’edat. Es poden presentar els originals SALA 6 De div a dij: 16.20, 18.20, 20.30, 22.20; golfa
mista Ramon Morell. Més informació: www.lanimal.org la hora más oscura
a l’Ajuntament de Balaguer, a la seu de div. diss: 00.20
l’Impic o al local de la Transsegre fins el El Teatre de l’Escorxador organitza una the collector SALA 7 De div a dij: 16.45, 18.45, 20.45, 22.30; golfa
PROJECCIONS 15 de febrer. A més, també es poden en- visita a l’Animal a l’Esquena, un centre div. diss: 00.20
viar per correu electrònic a transsegre@ de creació i recerca en l’àmbit de la dan- los hombres que no amaban... SALA 8 De div a dij: 16.10, 19.05, 22.00
Filmoteca Terres de Lleida sa, creat per la companyia Mal Pelo per atraco por duplicado SALA 9 De div a dij: 16.45, 18.45, 20.45, 22.30; golfa
transsegre.org. El guanyador rebrà un div. diss: 00.20
CaixaForum de Lleida. Avinguda Blon- al diumenge 5 de febrer. El seu objectiu
premi que es lliurarà durant la Fira de floquet de neu SALA 10 Diss. i diu: 16.15, 18.20
del, 3. principal és instaurar els vincles i les
Balaguer. connexions entre creadors, pensadors i immortals SALA 10 Div i de dil. a dij: 16.10, 18.15, 20.20, 22.25;
19.00 i 22.00 hores. públic de manera que el centre es pugui diss. i diu: 20.20, 22.25; golfa div. diss: 00.30
Avui s’enceta la nova temporada de la Premi Ramon Roca Boncompte convertir en un lloc compartit dins d’un
 Cinema RAMBLA C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26
Filmoteca Terres de Lleida dedicat al wes- d’Estudis de Gestió Cultural el talp SALA 2 De div. a dij: 16.20, 18.40, 21.05
marc d’investigació de la pràctica artís-
tern. Per obrir la nova programació es tica basada en el cos. saga crepúsculo. parte 1 SALA 3 De div. a dij: 16.15, 18.20
Més informació i bases: http://www.
projectaran les pel·lícules The great train in time SALA 3 De div. a dij: 20.25, 22.25
firatarrega.cat/ca/activitats/premis
robbery (Asalto y robo de un tren) d’Edwin Visita guiada pel Museu Roda criadas y señoras SALA 4 Div. i de dill. a dij: 16.30, 19.00, 21.30; diss. i
Fins al proper 1 d’abril de 2012 (data diu: 19.20, 21.50
S. Porter, The battle at Elderbush Gulch (La de tancament del termini de recepció), Roda  Cinema PRINCIPAL Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38
batalla de Elderbush Gulch), de David W. els interessats a participar en el Premi Més informació i inscripcions: 973 un dios salvaje De div. a dij.: 16.50, 18.30, 20.05, 21.45
Griffith, i Tumbleweeds (El hijo de la prade- Internacional Ramon Roca Boncomp- 21 26 35.  Cinema JCA ALPICAT C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50
ra), dirigida per William S. Hart i King te d’Estudis de Gestió Cultural poden El Museu de l’Automoció de Lleida De div. a dij: 15.45, 16.30, 17.05, 18.05, 18.50,
sherlock holmes 2: juego de sombras
Baggot. Com sempre, les cintes es pas- enviar els seus treballs de recerca i in- Roda Roda ofereix, cada quart dissab- 19.25, 20.25, 21.10, 21.45; sessió especial diu:
vestigació cultural en un document ad- te de mes visites guiades per les seves 11.35, 12.00; golfa div i diss: 23.00, 23.35, 00.05
saran en versió original subtitulada. De div. a dij: 16.25, 18.20, 20.15, 22.10; sessió
instal·lacions. El Roda Roda–Museu de la dama de hierro
junt en format PDF a la següent adreça: especial diu: 11.50, 14.20; golfa div i diss: 00.05
l’Automoció de Lleida presenta una ex-
ESPORTS lafiraencurs@firatarrega.com Aquesta és millenium: los hombres que no amaban a De div. a dij: 15.50, 18.40, 21.30, 22.35; sessió
tensa col·lecció de cotxes, motocicletes, especial diu: 11.30; golfa div i diss: 00.20
la segona edició del premi, dotat amb motors i reproduccions a escala que ens
las mujeres
VI Duatló d’Alpicat 6.000 euros per al treball guanyador, conviden a fer un viatge pel món de la
millenium: els homes que no estimaven De div. a dij: 17.10, 20.00; sessió esp. diu: 12.00;
les dones golfa div. diss: 22.50
Més informació: www.alpicat.cat i té l’objectiu de ser una eina útil en el indústria de l’automòbil a través de la De div. a dij: 16.45, 18.30, 20.15, 22.00; sessió
la chispa de la vida
- http://participa.alpicat.cat/clubex- camp de la recerca d’estudis culturals, història. especial diu: 11.50, 15.00; golfa div i diss: 23.40
sent un dels pocs guardons d’aquestes el gato con botas (3d) De div. a dij: 16.40; sessió esp. diu: 11.30, 15.00
cursionista
característiques en l’àmbit europeu i in- Ruta de les Bruixes del Lluçanès el gato con botas De div. a dij: 16.10, 17.50; sessió esp. diu: 12.00
El pròxim diumenge 22 de gener se cele-
tercontinental. Més informació i inscripcions: info@ drive De div. a dij: 19.30, 21.25; golfa div. diss: 23.15
brarà la sisena edició del Duatló d’Alpi-
castellsdelleida.com - www.cas- atraco por duplicado De div. a dij: 20.45, 22.25; golfa div i diss: 00.00
cat, prova puntuable per a la Challenge.
La cursa discorrerà per carrers urbans i
VISITES GUIADES tellsdelleida.com - Consorci del Llu- noche de fin de año De dv. a dj: 15.45, 17.50; sessió esp diu: 11.40
çanès - 93 888 00 50. immortals De div. a dij: 20.00, 22.05; golfa div i diss: 00.10
camins rurals en una distància del duat- Castells i astronomia De div. a dij: 18.20, 20.30
Castells de Lleida ens ofereix l’opor- immortals (3d)
ló popular de tres quilòmetres atlètics i Més informació: info@castellsde- tunitat de gaudir d’un recorregut pels el rey león (3d) Diu: 11.40, 15.20
6,5 km de BTT. Per la seva part, el duatló lleida.com - www.castellsdelleida. diferents escenaris de bruixeria del el floquet de neu De div. a dij: 16.50, 18.30; sessió especial diu:
tindrà 6,5 km atlètics, 22 km de BTT i 3,5 com Lluçanès: La Roca de Pena (al municipi 11.35, 15.10
km atlètics. Les inscripcions es poden El Montsec i la Vall d’Àger constituei- d’Alpens), els Gorgs de les Heures (a la mision imposible iv: protocolo fantasma De dv a dj: 15.45, 18.15, 20.10, 22.35; esp diu: 11.40
fer fins al 19 de gener a través de www. Riera de Merlès), Roc Foradat (a Prats la hora más oscura De dv a dj: 17.20, 19.05, 20.45, 22.30; esp diu:
xen una zona que rep el nom de “Forat 12.00; esp diss. diu: 15.40; golfa div, diss: 00.15
alpicat.cat - 973 73 60 49 - lmartinez@al- negre de Catalunya” perquè és l’indret del Lluçanès), Serrat de les Forques (a Diss: 16.20; diu: 12.00, 16.20
alvin y las ardillas 3
picat.cat i en persona a l’Ajuntament amb menor contaminació lumínica de Sant Feliu Sasserra) i el Gorg Negre (a De dv a dj: 18.00, 19.50, 21.40; golfa dv, ds: 23.30
una boda de muerte
tot el territori. Això fa que sigui el millor Sant Martí de Sobremunt).
d’Alpicat de dilluns a divendres de 9.00 acero puro De dv a dj: 15.50, 18.10; sessió esp diu: 11.35
a 13.00 hores. lloc per a l’observació dels astres. Visi- el cambiazo De div. a dij: 20.30, 22.30; golfa div i diss: 00.30
tant el Centre d’Observació de l’Univers EXCURSIONS enredados para siempre De dv a dj: 16.15, 18.10; sessió esp diu: 11.40
Sortides a l’entorn (COU) es descobrirà l’apassionant món Excursió pel túnel de Montclar un lugar para soñar De div. a dij: 20.10, 22.25; golfa div i diss: 00.40
Més informació: www.tarrega.cat de l’astronomia, gaudint del plaer de Més informació: info@castellsde-  Cinema FUNATIC C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02. - www.funatic.es
Amb sortida des de la plaça del Carme contemplar el cel i descobrir l’Univers i lleida.com - www.castellsdelleida. la dama de hierro SALA 1 De div. a dij: 16.45, 18.40, 20.35, 22.30
el Cosmos, familiaritzant-se amb els ob- SALA 2 De div. a dij: 16.00
de Tàrrega, el Centre Cultural de com catalunya über alles! (1e)
Tàrrega convoca una nova sortida per jectes que s’hi mouen; conèixer el passat El diumenge 29 de gener comencen les el havre SALA 2 De div. a dij: 17.45, 19.30, 22.30
de la Terra i els esdeveniments que hi excursions al túnel de Montclar. Una pepe & rubianes SALA 2 De div. a dij: 21.00
descobrir poblacions i paisatges de les
van tenir lloc en èpoques passades. Es excursió diferent, una experiència im- el niño de la bicicleta SALA 3 De div. a dij: 16.00
terres de Lleida. El pròxim diumenge 22
farà una visita guiada al Centre d’Ob- pactant, doncs bona part del recorregut tímidos anónimos SALA 3 De div. a dij: 17.30
es visitarà la Torre de Vallferosa (Torà).
servació de l’Univers i visita guiada a es fa per dins del túnel, que en el seu la dama de hierro (vos) SALA 3 De div. a dij: 18.50, 20.35
un castell de la zona. temps, va ésser una de les obres d’engi- jane eyre SALA 3 De div. a dij: 22.30
CONCURSOS nyeria més importants d’Europa per la  Cinemes URGELL C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.com
Concurs de cartells de les Festes Art i ciutat seva llargària, envergadura i per l’esforç els homes que no estimaven les... SALA 1 Dv: 22.30; ds: 19.45, 22.45; diu: 17.45, 20.45; dl: 22.15
Més informació: Ateneu Popular de humà que representà (6.000 persones vicky el viking SALA 1 Diss: 18.00, diu: 16.00
de la Tardor empleades!). Són 5 quilòmetres sota ter- SALA 2 Dv: 22.30; ds: 20.20, 22.45, diu: 18.30, 20.45; dl: 22.15
Lleida: C/ Pau Claris, 10. www.ate- sherlock holmes
Més informació: www.paeria.cat/ ra (en alguns llocs s’estarà a 130 metres los hombres que no amaban SALA 2 Diss: 17.30; diu: 15.45
neulleida.cat per sota), 4,5 metres d’alçada i 6 metres
imac Dins del projecte Art i ciutat, Víctor P. la conspiració SALA 3 Div: 22.30; diss: 18.15, 22.30; diu: 18.15, 20.30;
d’amplada. S’estarà a dins del túnel unes dill: 22.15
Lliurament d’originals: del 25 de Pallarès ens acompanyarà i explicarà les dues hores. El túnel de Montclar també catalunya über alles SALA 3 Diss: 20.30; diu: 16.15
juny al 2 de juliol de 2012 a la seu seves pintures murals del convent dels és conegut sota el nom de La Mina de  Cinemes MAJÈSTIC Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com
de la Regidoria de Cultura a Lleida: Pares Franciscans de Lleida el proper Montclar. A més d’aquest diumenge, els homes que no estimaven les SALA 1 Div: 22.30; diss: 18.15, 22.30; diu: 17.00, 20.00;
dissabte 21 de gener al matí. Aquesta també s’estan programant dues sortides dones dill: 22.15
avinguda Blondel, 54, 25002 Lleida
activitat està organitzada per l’Ateneu més pel túnel els propers diumenges 19 sherlock holmes SALA 2 Div: 22.30; diss: 20.00, 22.30; diu: 18.15, 20.30;
(de 09.00 a 14.00 hores) o per correu Popular de Lleida. i 26 de febrer. dill: 22.15
electrònic a l’adreça: festes@paeria. happy feet 2 SALA 2 Diss: 18.00; diu: 16.15
cat Visita a la Seu Vella de Lleida Vine a aprendre anglès a Gal·les  Cinema CASAL C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.com
Més informació i inscripcions: 973 Més informació: info@castellsde- un dios salvaje Div; diss: 22.15; diu: 19.30
L’Ajuntament ha obert la convocatòria
lleida.com - www.castellsdelleida. vicky el vikingo Diss: 19.15; diu: 17.30
pel concurs de cartells de les festes de 23 06 53.
El Turó de la Seu Vella de Lleida ofereix com - 973 40 20 45  Cinema PLANELL C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88. www.circusa.com
la Tardor. Els originals s’han de lliurar
Castells de Lleida està organitzant, per tímidos anónimos Div: 22.00; diu: 17.00
en format CD i han de tenir com a tema visites guiades amb reserva prèvia. A
al mes de juliol, dues sortides al País cinco metros cuadrados Diss: 22.00; diu: 18.30
genèric les Festes de la Tardor. A més, més, els caps de setmana s’ofereix un
recorregut per la catedral, tot descobrint de Gal·les per passar una setmana ca-  Cinema PARÍS C/ Ctra. de Torà, 28. Solsona - Tel.: 973 48 02 77. www.circusa.com
ha de constar-hi el text següent: FES- minant pels paisatges inoblidables de Div, diss i dill: 22.15; diu: 19.30
els espais des del punt de vista arquitec- fuga de cerebros 2
TES DE LA TARDOR DE LLEIDA. Sant la costa de Pembrokeshire al País de Diss: 18.15; diu: 17.15
tònic, artístic i funcional tant en català alvin i els esquirols 3
Miquel, del 28 al 30 de setembre de 2012. Gal·les, immers en la seva naturalesa,  Cinema EL CASAL C/Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 45. www.circusa.com
com en castellà i sense mínim de perso- cultura i a la llengua anglesa. Durant
S’estableix un únic premi de 1.500€ (so- un método peligroso Diss: 22.00; diu: 20.00
nes. una setmana hi hauran itineraris de sen-
bre aquest import s’efectuaran les de- la gran aventura de winter el dofí Diu: 17.00
duccions que legalment o reglamentària derisme seleccionats per la seva bellesa
Visites al Castell de Gardeny i interès natural i paisatgístic. Es faran  Cinema ARMENGOL Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.com
pertoqui). Tots els cartells presentats es Tots els dissabtes i diumenges a les el gat amb botes Diss: 18.15; diu: 17.00
entre set i 12 quilòmetres cada matí. A
mostraran a l’espai web www.paeria.cat/ 10.00, 12.00 i 16.00 hores, s’ofereixen vi- més, es visitaran el castell de Carew, la misión imposible 4 Diss: 22.30; diu: 19.30; dill: 22.15
imac i els 10 finalistes s’exposen del maig sites guiades al Castell Templer de Gar- Catedral de Saint David’s, restes neolíti-  Cinema CASAL C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.com
del 2012 al maig del 2013 a la sala Alfred deny per a grups de màxim 20 persones ques, demostracions de gossos pastors i cinco metros cuadrados Div: 22.30
Perenya de la Regidoria de Cultura. i sense reserva prèvia. colònies d’aus marines, entre altres. happy feet 2 Diss: 18.15; diu: 17.00
Entra a BONDIA vols informar-te de més actes culturals, www.bondia.cat
si cat un déu salvatge Diss: 22.30; diu: 19.30; dill: 22.15