TITULAR: Lleida ha perdut 15.000 llocs de treball en tres anys i mig. FOTO DE PORTADA: Ofrena floral al Sant Crist de Balaguer. DESTAQUEM: La Paeria reduirà un 4%Mel pressupost, però salva educació i serveis socials

1. dimecres 9 de novembre 2011
mossos d’esquadra
Mollerussa congela Rebenten 13
l’iBi i apuja l’aigua i cotxes en una
les escombreries hora a Golmés
Els Mossos han
L’Ajuntament de la capital del Pla, detingut 2 homes
que aprovarà demà la modificació de pels fets, que van
les ordenances fiscals, ha reduït un succeir al polígon
milió d’euros en 6 mesos el deute amb Golparck el 27-O.
els proveïdors. Comarques P. 11 Comarques P. 10
Lleida ha perdut 15.000 llocs
de treball en tres anys i mig
L’Anuari 2011 de la Pimec destaca, tot i la dada negativa, que el creixement
de la indústria agroalimentària ha minimitzat l’efecte de la crisi Avui P. 3 i Edit. 4
ajunTamenT de balaguer
La Paeria reduirà un 4%
el pressupost, però salva Ofrena floral al Sant Crist
educació i serveis socials
de Balaguer
Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
Els comptes de l’Ajuntament de Lleida
per al 2012 rondaran els 131 milions €.
Tot i les retallades, també es mantin-
dran íntegres les partides de seguretat i
foment de l’ocupació, es congelaran les
despeses de personal i es reduiran els
contractes de serveis. Lleida Pàgina 8
www.ribaltapelleters.com
Tel. 973 60 11 14
Mollerussa
> 78 malalts crònics de
Lleida ja s’autocuiden
LLeidA Pàgina 7 Comarques P. 10
cat
núm. 1.435 any 6 / BONDIA

2. 2 d’interÈS DImecres 9 De novembre De 2011
eL teMPS
Vielha
Vielha
2/15
ServeiS
val d’aran
Telèfons
A LLeidA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 alta pallars meteo@bondia.cat
Urgències Mossos 088 ribagorça sobirà
Mossos d’Esquadra 973 700 050
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Sort
Policia 091 07.38h 3/17
17.44h Martinet
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 El Pont 2/15
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600
Més que una
de Suert
Urgències mèdiques 0/14 cerdanya
La Seu
ICS 973 221 516
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100 jaqueteta per capejar d’Urgell
1/17
1/11
Hospital de Santa Maria 973 727 222
la fresca del matí i de
Gósol
Urgències Tàrrega 973 310 852 Tremp
Comitè Anti-sida 973 221 212 plena 8/16 alt urgell berguedà
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624
la matinada
Fibrolleida 649 873 838 A poc a poc, però sense fer soroll, van pallars
jussà
Creu Roja baixant les temperatures. La nit passada ja Solsona
7/17
Lleida 973 279 900 ha estat més fresca que dies enrere, i molts
Agramunt 973 390 880 camps i prats del nord han despertat amb
Balaguer 973 445 795
gebre. Arreu per sota dels 9 graus. La tarda solsonès
Cervera 973 532 084 noguera
Les Borges Blanques 973 143 493 tampoc farà massa bonança, i curiosament
Mollerussa 973 711 282 on més en farà serà al Pirineu. Allà farà més
Tàrrega 973 500 679 sol, sense pluja, i a les valls i planes, com a Balaguer segarra
Serveis funeraris 973 237 206
Lleida capital, núvols baixos o boires. A la 7/15
Servei de Suport
en el Dol de Ponent 973 501 503 tarda es desfaran. Demà es taparà més.
Cervera
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 7/14
Estació d’Autobusos 973 268 500 urgell
dijous
divendres
pla d’urgell
farmàcies aVUI
Mollerussa Tàrrega
De 9.00 a 22.00 h Lleida 8/16
Baquero Riu Ebre, 10 7/16
8/16
Bendicho i. Passeig de Ronda, 139
De 22.00 a 00.00 h segrià
montegut Passeig de Ronda, 93 Les Borges
Villalonga P. Hostal, 2. La Bordeta Blanques
De 00.00 a 09.00 h 8/16
Villalonga P. Hostal, 2. La Bordeta garrigues
farmàcies deMà
De 9.00 a 22.00 h
sàez Pons Major, 27
Zaldivar Baró de Maials, 20
De 22.00 a 00.00 h
freixenet T. Mossèn Reig, 14
elena Peña Av. de les Garrigues, 116
De 00.00 a 09.00 h
freixenet T. Mossèn Reig, 14
al·lèrgies (Del 8-11 al 14-11
Parietària 1 = Pi - -
gramínies 1 = Plàtan - -
olivera 0 = Pollancre - -
avellaner - - salze - -
auró negundo - - Vern - -
freixe - - Xiprer 0a
melcoratge 0 = alternaria 4 =
om - - cladosporium 4 =
niVell acTUal i risc D’al·lèrgia
nul 0 mitjà 2 màxim 4
Baix 1 alt 3
niVells De PreVisiÓ
en augment a en descens D
estable = situació excepcional ?
Adossades de 3 hab.
amb parquet, 2 banys
complerts, cuina amb
electrodomèstics, jardí
i gran garatge.
C/ Torre Noguesa, 23
MOLLERUSSA
Tel. 973 600 966 · 609 323 822
ramoncarne@telefonica.net
Grans facilitats de pagament

3. DIMECRES 9 DE NOVEMBRE DE 2011 AVUI 3
bAlAnç
Lleida pateix la pèrdua de 15.100
llocs de treball en tres anys i mig
El creixement de la indústria agroalimentària fa que les comarques lleidatanes aguantin la
crisi econòmica millor que la resta de demarcacions de Catalunya, segons Pimec
roger segurA (acn)
redAcció / roger segurA (Acn)
lleida
15.100 llocs de treball s’han
destruït en tres anys i mig a les
exportació
comarques de Lleida. Aquesta
és una de les conclusions de
i turisme,
l’Anuari 2011 de Pimec, la pa-
tronal que representa les mi-
claus
cro, petites i mitjanes empreses per a la
i els autònoms de Catalunya
i que es va presentar ahir a la recuperació
ciutat de Lleida. A més, 14.000
dels 15.100 llocs de treball per- Els responsables de Pi-
duts corresponen a petites i mec van destacar que el
mitjanes empreses. A més, en balanç d’aquest any 2011
tres anys uns 6.000 autònoms sembla que serà encara
han cessat l’activitat. pitjor que l’any passat,
L’anuari també constata que per la qual cosa la patro-
entre els anys 2007 i 2009, les nal aposta per fomentar
comarques de Lleida van per- el turisme i l’exportació
dre més de 2.000 empreses, davant la poca demanda
passant de 17.700 a 15.578. Més interna.
recentment, entre el primer Així, segons el presi-
trimestre de 2008 i mitjans de dent de Pimec a Lleida,
2011, el nombre d’afiliats a la Francesc Roig, la demar-
Seguretat Social ha disminuït cació ha augmentat un
en 15.101 persones, un 10,7%. 13,6% els nivells d’expor-
La pèrdua de llocs de treball tació durant els primers
Albert barata (banc sabadell), Francesc roig (president de Pimec lleida) i moisès bonal (Pimec)
es concentra a les petites i mit- vuit mesos de 2011 res-
janes empreses, que ocupen la pecte el mateix període
majoria dels treballadors de la de l’any anterior. Tot i
demarcació, amb una reducció
de 14.000 afiliats, un 11,6%. En el sector de la construcció
és el que surt més malparat
canvi, a les empreses de més de > Hi ha, però,
250 treballadors, la reducció ha molt marge de
estat molt menor, de 1.100 per-
sones. A més, entre mitjans de
Albert guerrero
Altres sectors afectats han
millora amb
2010 i mitjans de 2011 es van estat la indústria, que ha per- les vendes a
destruir a la demarcació 2.587 dut 4.100 treballadors (-16%), l’exterior
llocs de treball i 420 centres de els serveis 2.440 (-2,6%) i per
treball. En la part positiva des- contra, el sector primari n’ha
taquen les 936 persones que guanyat 171, el que represen- això, considera que “po-
han trobat feina en el sector del ta un 7,2% més. tenciar el mercat exterior
comerç, les 188 dels serveis a serà clau per sortir abans
les persones i les 188 de serveis Present i Futur de la crisi econòmica”. En
financers. Precisament, la progres- aquest sentit, el director
sió del sector de la indústria de zona Lleida de Banc
més rendibles agroalimentària i el trans- Sabadell, Albert Barata,
Pimec també conclou que port i les comunicacions, va explicar que el turisme
les pimes lleidatanes són més estretament relacionats, en- i l’exportació són claus
rendibles que les de la resta de capçalen l’economia de les per “encaminar la recu-
Catalunya, tot i que presenten comarques de Lleida. Segons peració” en un moment
una productivitat inferior. En el responsable d’estudis de en què la demanda in-
concret, l’índex de rendibilitat Pimec, Moisès Bonal, la situ- terna no respon adequa-
era al 2009 del 3,4% a Lleida, ació a Lleida “està malament dament. Segons Barata,
s’ha passat dels 20.000 treballadors als 11.000
sis dècimes més que al conjunt però menys que a la resta de només una de cada cinc
de Catalunya. Pel que fa a la El sector de la construcció és Així, en tres anys i mig a la Catalunya” i preveu que per pimes ven a l’exterior, de
productivitat per treballador, el que surt més malparat de la demarcació, s’ha passat de aquest 2011, la destrucció de manera que opina que el
a Lleida se situava al 2009 en crisi amb la pèrdua de 8.700 20.185 a 11.455 persones ocu- llocs de treball i d’empreses potencial exportador “en-
els 37.202 euros, per sota dels treballadors, un 43% menys. pades. sigui major que el 2010. cara és molt gran”.
38.900 del conjunt català.

4. 4 opiNió dimecres 9 de novembre de 2011
editoriaL
Més de 15.000 llocs de treball destruïts a Lleida en els últims tres anys i mig
La dada de l’Anuari 2011 de Pimec fa esgarrifar, sobre- d’aquest llocs de treball que s’han destruït formen part que, per sortir del forat, les recomanacions són poten-
tot si tenim en compte que el creixement de la indús- del teixit de les petites empreses, que també són majo- ciar el turisme i l’exportació, sobretot aquest darrer
tria agroalimentària ha comportat que les comarques ritàries a casa nostra i les expectatives a curt i mig ter- segment, ja que es considera que hi ha molt marge de
de Lleida hagin pogut aguantar -per ara- la crisi millor mini no preveuen una recuperació, ja que l’optimisme millora. El problema és esbrinar si quedaran
que a la resta de les demarcacions catalanes. Bona part brilla per la seva absència. Des de la Pimec s’augura empreses per generar vendes a l’exterior.
opiNió
La Nube como medida de ahorro en tiempos de crisis
david teixidó / presidente pasiona
Hace poco más de un año, el proponer una so- Nube es un modelo flexible, económico y segu- nario empresarial. Desde un autónomo al cual un
lución basada en La Nube (cloud computing) era ro que le puede hacer ganar más por el hecho de paquete de software como el Office365 le permite
rechazada por temor a la deslocalización de nues- gastar menos. gestionar el 100% de su actividad, a una pyme,
tros datos y el carácter virtual de su seguridad. El cloud computing o la Nube está calando muy que puede decidir desarrollar un software a me-
Pero en cambio todavía hoy –y aún ante la eviden- hondo en el mundo empresarial y sigue ganan-
dida alojado en Azure, o a una gran corporación
te desafección hacia las entidades financieras– los do adeptos. Se está estableciendo en el mercado
que aloja todos sus sistemas corporativos inter-
bancos siguen siendo el lugar más seguro donde y su crecimiento exponencial hará que el negocio
nacionales y deslocaliza su red acercándose más
guardar nuestros ahorros. derivado de la nube alcance miles de millones de
Con el cloud computing pasa un poco lo mismo: euros en los próximos dos años. al de los sistema On Premise.
es cuestión de confianza. Y todo apunta en que El momento de crisis actual, lejos de ser un obs- Todos ellos, pueden despreocuparse de los te-
durante este último año la barrera del miedo se táculo, resulta aún más propicio ya que la nube se diosos mantenimientos de hardware (garantizan-
ha roto, probablemente fruto del importante aho- presenta como una opción más que válida para do además un servicio de Alta Disponibilidad) de
rro que el cambio conlleva y de la, cada vez más que las empresas se desprendan de costes fijos en la renovación de licencias, de los fallos de sistema,
competitiva, oferta del mercado. Es por ello que adquisición de software, de hardware, y de actuali- en definitiva, de todo el mantenimiento.
cada día más empresas preguntan por el cloud zaciones constantes de unos y otros. Todos los expertos afirman que estamos delan-
computing, por sus ventajas y cómo puede resultar El approach a los servicios en la Nube es distinto
te de una nueva revolución de los Sistemas Infor-
útil a su organización. en función del tamaño de la compañía, pero en
máticos a la altura de otros avances, que cambia-
Cuando líderes del sector como Microsoft, cualquiera de los casos el objetivo es común y fá-
ron nuestros paradigmas sobre la información y
Apple, Google o Amazon apuestan por ofrecer cilmente predecible: poder acceder a tecnología a
servicios de cloud, el cambio generacional ya está medida de sus necesidades, reduciendo notable- la comunicación, como los PCs o Internet.
servido y sólo es cuestión de tiempo que el mer- mente los costes y pagando exclusivamente en La carrera ya ha empezado: sólo es cuestión de
cado lo acabe adoptando casi en su totalidad. Un base a los servicios consumidos. tiempo. Nosotros le podemos ayudar a caminar
tiempo que se acorta si la crisis acucia, pues la La Nube aporta soluciones a todo tipo de esce- ahorrándose dinero ya, ¿quiere?
La ‘bombolla’ gastronòmica ha esclatat: Visca la cuina tradicional!
enric ribera gabandé
Senyors, atenció!, la bombolla gas- diaris, revistes i internet, ens han bom- els altres. des la cuina de pobre és la més rica.
tronòmica ha esclatat. De què es bardejat amb Ferran Adrià i els seus Fen un xic de memòria històrica al
tracta?... Si mai ha existit una bom- sequaços sobre alguna cosa que el po- tema, direm que com a novetat, el la- Modernitat i tradició
bolla relacionada amb la cuina. Si de ble espanyol no ha pogut arribar-hi. boratori a la cuina va saltar a la fama Un gran xef, amic meu i cap de cui-
bombolles econòmiques i socials en Una filosofia culinària a la qual s’ha fa més d’una dècada. Tot el món de na del Restaurant La Terrassa del Ca-
els últims temps només coneixem a sentit marginat. Què dius, marginat? la restauració va voler experimentar sino de Madrid, Paco Roncero, on la
Espanya, una, i aquesta és la immobi- Sens dubte, marginat. amb els aires, les escumes i les de- seva cuina està a cavall de la moder-
liària, que per cert, tants mals de cap construccions. nitat i la tradició, dóna sobre això una
està creant en el sector empresarial i Per a qui són els menús de 350 eu- Qualsevol cuiner de la nova ge- suggestiva opinió personal, argumen-
bancari, preguntaran. ros per comensal? neració va ficar el nas en aquestes tant que els plats de cullera no estan
Si us plau, prestin atenció al tema. La pregunta d’un periodista que tècniques, encara que només fos per renyits amb l’alta cuina.
A què se li denomina bombolla en l’ar- li agrada la temàtica dels fogons i els conèixer allò que es coïa en aquests I afegeix, “nosaltres tenim una es-
got social espanyol? Doncs, si ens ate- segueix de prop, com sóc jo, és: per fogons. pecialitat des de fa anys (llenties amb
nim al que li ha passat des de fa tres a quin segment de la societat va des- Ara, i torno a la bombolla gastro- ceps i foie) que no podem treure del
anys al sector immobiliari d’Espanya, tinada una gastronomia que el menú nòmica, amb el tancament del Bulli, menú perquè el segueixen dema-
és com un empatx o una sobredimen- costa, amb vins, uns 350 euros per co- com a restaurant, alguns dels xef na- nant”.
sió de l’oferta que no s’ha pogut di- mensal i més no pots triar? cionals i els seus seguidors a nivell in- El seu secret és l’essència del gui-
gerir. Em diran que existeixen molts ternacional ja es fan el suec (perdó, el sat. Roncero remata amb aquesta per-
Però que té a veure aquest lamen- restaurants al món que val aquests despistat) quan els hi preguntes sobre la, un cocido fet amb afecte, durant
table incident del sector del totxo amb diners. D’acord amb el tema. Però, el moment actual que viu la cuina i el hores a foc lent no té preu. Vaja, com
la gastronomia? Doncs, la meva res- aquests restaurants del molecular laboratori dels anomenats cracs de la les mongetes amb xoriço de la meva
posta és que sí que ha tingut a veure... experimenten (com si fóssim coni- restauració. àvia.
i molt. llets d’índies) amb les esferificacions, Sorgeixen versions sobre el tema Senyors, m’atreveixo a dir sense
Vegem. Amb molta incidència en emulsions i plats preparats amb el que diuen, entre altres coses, mai perjudicis que la bombolla gastronò-
tots els mitjans de comunicació del nitrogen. També amb la nanotecnolo- m’he apartat de la filosofia de la cuina mica ha esclatat. Visca la cuina tradi-
nostre país, tant sigui televisió, ràdio, gia, circumstància que no succeeix en tradicional. Una altra versió: de vega- cional!

5. dimecres 9 de novembre de 2011 opinió 5
opinió
Full de ruta per al nou inquilí de Moncloa
joan simó i burgués / president de coell - president de cambra de comerç de lleida
La propera contesa electoral ens biliària. Tot plegat ha generat una a 20 dies per any i un màxim de 12 portació i inversió.
situarà en un nou marc que els di- desconfiança envers la nostra econo- mensualitats i un nou acord salarial En definitiva, perquè l’economia
rigents polítics haurien de preveure mia que només pot pal·liar- se si el pel 2012-2015 que abandoni la infla- torni a incrementar-se a ritmes ele-
com una oportunitat per marcar el Govern central aplica les polítiques ció com a referència. En quart lloc, vats, per tal que el PIB assoleixi un
pas del que ha de ser el final del tú- necessàries per assegurar la sosteni- per injectar confiança al conjunt de bon creixement al mateix temps que
nel d’aquesta crisi. bilitat de l’elevat deute exterior i ga- la societat i per recuperar el consum
s’aconsegueix reduir el dèficit exte-
En aquest sentit, i atès el repte de rantir la confiança dels mercats. cal fer fluir el crèdit atès que la man-
rior, només cal ajustar les despeses i
futur més immediat en el conjunt de Les propostes de les organitzaci- ca d’accés al finançament té paralit-
augmentar la competitivitat exterior
l’Estat, el món empresarial han donat ons empresarials al futur govern que zades les empreses. A més d’una re-
un toc d’atenció a la classe dirigent sortirà de les urnes el proper 20 de estructuració del sistema financer és de l’economia. Així mateix també cal
per instar-los a posar fil a l’agulla novembre apleguen les recomanaci- exigible el compliment de la Llei de simplificar el sector públic, trobar
aplicant polítiques d’actuació urgent ons expressades per tots els sectors Morositat per part de les Adminis- l’equilibri entre càrrega impositiva,
per estabilitzar l’economia i assentar d’activitat. En concret aposten per, tracions. D’altra banda, i en cinquè estimular l’ocupació i l’estalvi per
les bases del seu creixement. També en primer lloc, retallar la despesa terme, cal reduir les càrregues ad- prioritzar la competitivitat empresa-
proposa un programa de modernit- corrent, reduint l’estructura del sec- ministratives, reactivar la finestreta rial.
zació de les estructures institucio- tor públic i millorant la col·laboració única i fomentar la figura de l’em- També cal situar la productivitat
nals i econòmiques per incidir en el público-privada. En segon terme, prenedor. i la cultura de l’esforç en l’epicentre
creixement potencial de l’economia. mantenir constant la càrrega fiscal, En sisè lloc, potenciar la forma-
de l’agenda social. Però, sobretot, els
Subscric, així, el full de ruta de alhora que es demana una rebaixa ció professional i millorar la col-
punts cabdals són el retorn del crèdit
reformes i mesures econòmiques de la imposició sobre l’estalvi, un laboració entre el sistema educatiu
a les empreses i la reforma laboral,
presentat recentment per CEOE- impost de societats més simple i una i les empreses; invertir en I+D+i, tot
CEPYME atesa la pèrdua de credibi- reducció de les cotitzacions socials. mantenint les inversions públiques a banda de plantejar- se una moder-
litat de l’Estat espanyol en els darrers En tercer ordre, l’empresariat en el foment de la tecnologia i afa- nització de gran part de la nostra
temps per l’endeutament exterior, el aposta per simplificar la legislació vorint la fiscalitat de la investigació. estructura socioeconòmica, per tal
baix índex de creixement, la caiguda laboral que redueixi el nombre de Per últim, els empresaris aposten per de tornar a situar-nos entre els estats
de la competitivitat o la crisi immo- contractes, abaratir l’acomiadament la millora fiscal de les activitats d’ex- europeus més dinàmics.
la música i el soroll de la crisi cartes al director
alfons pérez i martín / president d’emipac (escoles de música d’iniciativa privada associades de
catalunya) pujalt: un petit poble, una gran visita
La crisi econòmica que patim fa hagués tingut en compte les escoles
tant de soroll que, de vegades, no ens d’iniciativa privada a l’hora d’ampli- El petit poble de Pujalt, a la comarca de l’Anoia però a escassos quilòmetres de la Segarra
deixa escoltar la música que podria ar l’oferta de places d’ensenyament
lleidatana, amaga un tresor força desconegut però d’un interès inqüestionable per a les persones
interessades en la història, i més concretament en la història d’un dels esdeveniments que més
apaivagar-la. Les escoles de música musical, enlloc de voler-les substituir han marcat el passat recent del nostre país: la Guerra Civil espanyola.
no som alienes al daltabaix, com la o eliminar, tal vegada ara la situació El proppassat pont de l’1 de novembre, un grup d’amics de Lleida, Barcelona, el Penedès i el
resta de sectors econòmics i socials. fora millor per tots. Concertar places, Priorat vàrem fer una estada en un allotjament rural del municipi lleidatà de Sant Ramon, i và-
Aquests dies s’ha parlat força de subvencionar l’oferta existent, enlloc rem decidir fer una visita al Memorial de l’Exèrcit Popular de Pujalt, bàsicament perquè estava
les retallades econòmiques que patei- de construir infraestructures que ara força a prop -uns 5 quilòmetres- del nostre lloc de residència.
xen les escoles de música. Aquestes no es poden mantenir, hauria estat Sense saber exactament que hi trobariem, vàrem iniciar una visita a les instal·lacions museït-
informacions, però, es refereixen no- més efectiu i econòmic.
zades del Camp d’Entrenament del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República, i ben aviat
més a les escoles de música de titula- ens va seduir tant l’interès de les instal·lacions recuperades per l’Ajuntament de Pujalt -sens
Les escoles d’iniciativa privada
ritat pública dubte una magna obra d’arranjament per a un ajuntament tan modest- con per les molt amenes
històricament han cobert una neces- explicacions del director del Memorial, l’amic Pere Tardà. Explicacions completíssimes, com
I és que massa sovint no es té en
sitat educativa i social que no cobria correspon a un expert que s’ha encarregat personalment de dirigir la rehabilitació, en les que es
compte que no totes les escoles de
el sector públic. Són escoles sorgi- barrejaven l’erudició històrica amb tocs d’humor i també amb detalls tristos, corresponents a
música són de titularitat pública. Les alguns dolorosos episodis d’aquell malaurat conflicte.
des de l’emprenedoria, però també
escoles de música d’iniciativa privada La visita es va iniciar en el petit centre d’interpretació -amb diversos materials de l’època o
el compromís social i cultural. Ara,
suposen un 48% d’aquest sector edu- directament recuperats del campament- i va continuar amb una agradable passejada per una
catiu, amb més de 40.000 alumnes. aquesta iniciativa, que moltes vega- zona boscosa on vàrem trobar els barracots de les tropes, la zona de tendes de campanya, els
La retallada que patim les escoles des ha anat més enllà del rendiment habitatges personals d’alguns soldats, les trinxeres de la defensa antiaèria, les cuines, els refugis
d’iniciativa privada és doble. No re- econòmic, no es pot menystenir. antiaeris, el polvorí.... Molts d’aquests espais, a més, exhibien recreacions molt realistes amb
bem cap mena de subvenció pública La crisi econòmica pot servir per objectes, mobiliari i figures de soldats, i fins i tot una ambientació acústica -alarmes, crits, bom-
i, alhora, patim la crisi com qualsevol replantejar la situació. Per explorar bardejos- que recordava com devia ser la vida d’aquells anònims herois.
En resum, al llarg de dues hores i mitja vàrem gaudir d’un apassionant viatge en el temps que
empresa del país. noves fórmules que ens permetin mi-
ens va submergir en la història -captivant i alhora tràgica- d’uns homes que, atrapats en una
Hi ha un oblit endèmic de les es- llorar l’educació musical del país. Per conflagració sagnant, varen viure unes hores, dies o setmanes rebent instrucció abans de ser
coles privades de música per part de sumar sinèrgies. enviats al front. Potser les darreres hores, dies o setmanes de la seva vida.
l’administració. Un oblit que li surt Per trobar una música que s’impo- sebastià tamarit i montagud / lleida
car a la ciutadania. Si l’administració si entre tant soroll.
el diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. l´opinió del bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
el Grup bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital bondia (www.bondia.cat).
directori
dipòsit legal l-61-2006
control de pGd
edita Bondia Lleida S.L. president Jaume Ramon i Solé Consellers Ferran Naudi d’Areny-Plandolit, Carles Naudi d’Areny-Plandolit,
issn 1886 - 6883
direCtor Josep Ramon Ribé Cap de redaCCió Albert Guerrero redaCCió Omar Serra, Marian Ollé dissenY i maQuetaCió Xavi Pijuan, Lupe Ribot
direCtor ComerCial Carles Jiménez administraCió Arancha Pajuelo. Coordinadora bondia.Cat Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/

6. 6 propostes dimecres 9 de novembre de 2011
alternatives culturals cinema. programació i horaris
 cinema LAUREN C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es
SALA 1 De dv a dj: 20.30, 22.20; golfa div. dis: 00.15
CONFERÈNCIES LLIBRES VISITES GUIADES johnny english returns
SALA 1 De dv a dj: 16.30, 18.30
sin salida
La inclusió social i cohesió socia Dona, informa’t La Lleida secreta verbo SALA 2 De dv a dj: 16.40, 18.40, 20.40, 22.25; golfa dv
a la comarca de la Segarra Biblioteca de Tàrrega. Més informació i inscripcions: 902 25 dis: 00.15
20.00 hores. habemus papam SALA 3 De dv a dj: 16.15, 18.15, 20.20, 22.20; golfa div.
Sala Francesc Buireu de Cervera. 00 50. dis: 00.20
10.00 hores. Dins del cicle de xerrades Dona, informa’t, Tots els dissabtes fins al 17 de desembre, un golpe de altura SALA 4 De dv a dj: 16.20, 18.20, 20.30, 22.30; golfa div.
L’àrea de Serveis Socials del Consell Co- aquesta tarda, l’escriptora Maria Barbal a les 17.30 hores es duu a terme una visita dis: 00.30
marcal organitza la jornada La inclusió so- ens parlarà de la seva obra Pedra de tarte- guiada per la Lleida secreta. El recorregut eva SALA 5 De dv a dj: 16.15, 18.15
cial i cohesió social a la comarca de la Segarra ra la qual narra la vida d’una dona que es ens porta, durant dues hores, per l’Audi- mientras duermes SALA 5 De dv a dj: 20.20, 22.20; golfa div. dis: 00.20
a càrrec de Josep Maria Puig, conseller co- veu obligada a marxar cap a la ciutat du- tori Municipal, Anselm Clavé i Adoberies. detrás de las paredes SALA 6 De dv a dj: 16.30, 18.30, 20.40, 22.30; golfa dv
marcal de l’àrea de serveis socials, i el de- rant la Guerra Civil. Durant els mesos de novembre i desembre, ds: 00.20
legat territorial a Lleida del Departament Turisme de Lleida, en col·laboració amb las aventuras de tintín SALA 7 De dv a dj: 16.10, 18.15, 20.20, 22.30; golfa div.
de Benestar Social i Família, Joan Saura. EXPOSICIONS l’oficina del Pla de Barris de Noguerola, dis: 00.30
les aventures de tintín SALA 8 De dv a dj: 17.00, 19.30, 22.00; golfa dv ds: 00.15
8è cicle de cinema i drets hu- ofereix la possibilitat de fer un recorregut
ACAP, venta directa criadas y señoras SALA 9 De dv a dj: 16.30, 19.15
guiat per tres dels espais que formen part
Local social d’UNAE de Lleida. C/ mans de la Lleida Secreta. Es tracta de les restes la voz dormida SALA 9 De dv a dj: 22.00; golfa div. dis: 00.20
Mossèn Amic, 1, principal. Davant de Cafeteria de l’Ateneu Popular de Po- romanes de l’Auditori Enric Granados; les la cosa (the thing) SALA 10 De dv a dj: 22.20; golfa div. dis: 00.20
la Plaça Paeria. nent de Lleida. C/ Pau Clarís, 10. restes de la muralla d’Anselm Clavé, 47, i paranormal activity iii SALA 10 De dv a dj: 16.40, 18.40, 20.40
18.00 hores. L’Ateneu col·labora, un any més, en l’or- les adoberies de rambla Ferran. La Lleida  cinema RAMBLA C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26
A càrrec de la presidenta de l’associació ganització del cicle i, a més, fins a final de secreta és una ruta que permet conèixer on day (siempre el mismo día) SALA 2 De div. a dij: 16.20, 18.10
ACAP, Verónica Martínez, s’ofereix la con- mes exposa l’obra Desigualtats de la Co- vestigis romans i medievals de l’antiga transgression SALA 2 De div. a dij: 20.00, 21.45
ferència-col·loqui ACAP, venta directa. ordinadora d’ONGD i altres Moviments ciutat: restes de muralles, esglésies i al- los olvidados de los olvidados SALA 3 De div. a dij: 16.30
Solidaris de Lleida. tres elements que han sobreviscut al pas nannerl, la hermana de mozart SALA 3 De div. a dij: 18.10, 20.15, 22.20
Hàbits saludables del temps i que es troben en llocs ocults. tímidos anónimos (cat) SALA 4 De div. a dij: 16.45, 18.30, 20.00, 21.30
Estatge social de Jaume I de Lleida. ESPORTS Forma part del projecte de recuperació  cinema PRINCIPAL Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38
Plaça Cervantes, 8. dels elements del patrimoni arqueològic i
III Caminada de Marxa Nòrdica històric de la ciutat. el árbol de la vida Div: 16.15; de diss. a dij: 16.15, 18.45, 21.15
19.00 hores. Més informació: www.amicsseuvella-  cinema JCA ALPICAT C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50
A càrrec de Teresa Dolset, EAP del CAP lleida.org - www.balafia.org - http:// De dv a dj: 16.35, 17.35, 18.35, 19.35, 20.35,
de l’Eixample, s’ofereix la xerrada Hàbits
Ruta del Vi Lleida. Costers del las aventuras de tintín
donabalafiaassc.blogspot.com - www. 21.35, 22.35; golfa div. dis: 23.35, 00.35; esp.
saludables. Segre diu: 12.35, 13.35, 14.35, 15.35
ateneulleida.cat - www.cel.cat Més informació i inscripcions: Associ- las aventuras de tintín (3d) De dv a dj: 16.05, 18.05, 20.10, 22.10; esp diu: 12.00
8es Jornades de Salut Amb sortida del Parc Nord del Turó de la
ació de la Ruta del Vi de Lleida: C/ Ma- les aventures de tintín (3d) (cat) De dv a dj: 16.30, 18.30, 20.30; esp. diu: 12.00
Sala d’actes del Casal d’Alpicat. Seu Vella i arribada a la plaça de les Mag- De dv a dj: 22.30
nòlies de Balàfia, el Grup EFIS, Amics de jor, 31: 902 25 00 50 - info@rutadelvi- criadas y señoras
19.00 hores. delleida.com - www.rutadelvidelleida. footloose (2011) De dv a dj: 16.00, 18.00, 20.05, 22.10; golfa div.
la Seu Vella, AVV Balàfia, Dona Balàfia
César Cornejo Echegaray, pediatre del con- dis: 00.10; esp. diu: 11.50, 14.00
sultori d’Alpicat, ABS Lleida Rural Nord,
Associació, Ateneu Popular de Ponent i el com sin salida (abduction) De dv a dj: 16.20, 18.20, 20.20, 22.20; golfa div.
Centre Excursionista de Lleida, preparen La Ruta del Vi de Lleida és un passeig per dis: 00.20; esp. diu: 12.00, 14.00
Gestió de Serveis Sanitaris de Lleida, ofe-
la III Caminada de Marxa Nòrdica El lent la gastronomia, la cultura i la geografia tentación en manhattan De dv a dj: 15.50, 17.25, 19.05, 20.45, 22.25;
reix la jornada de pediatria TDAH, trastorn golfa div. dis: 00.05; esp. diu: 12.00, 14.10
caminar dels drets de les dones que es durà a lleidatanes vistes a través dels seus ce-
per dèficit d’atenció amb hiperactivitat dins tiburón. la presa De dv a dj: 16.05, 17.45, 19.25, 21.05, 22.45;
terme el diumenge 20 de novembre. llers. Un viatge enològic en què els vins
de les vuitenes jornades de salut. golfa div. dis: 00.30; esp. diu: 12.10, 14.20
tradicionals o de nova factura dibuixen tiburón. la presa (3d) Golfa div. dis: 00.10
La poesia i la qüestió nacional EXCURSIONS un paisatge on passat, present i futur s’en- la voz dormida De dv a dj: 16.15, 18.30; esp. diu: 11.50
catalana cavalquen. La ruta inclou una selecció de
Excursionisme per les Garrigues paranormal activity iii De dv a dj: 20.50, 22.25; golfa div. dis: 00.00
restaurants que representen la cuina llei-
Biblioteca Pública de Lleida. Rambla Inscripcions: excursionisme@ateneu- no habrá paz para los malvados De dv a dj: 16.50, 18.45, 20.40, 22.35; golfa div.
datana que té el seu origen en els produc- dis: 00.30; esp. diu: 12.20, 14.25
d’Aragó, 10. lleida.cat (fins al 14 de novembre) - 973 tes naturals que es conreen en els nostres dime con cuántos De dv a dj: 16.25, 18.25, 20.20, 22.15; golfa div.
19.30 hores. 24 71 72 (a partir del dia 15). camps: fruites, verdures i hortalisses. Un dis: 00.10; esp. diu: 12.10, 14.20
Jordi Prenafeta tanca el cicle sobre La poe- Més informació: Ateneu Popular de Po- llegat que conviu amb la nova cuina i es los tres mosqueteros De dv a dj: 16.00, 18.05; esp. diu: 11.40, 13.50
sia i la qüestió nacional catalana amb la po- reinventa. Els cellers que formen la Ruta De dv a dj: 20.10, 22.00; golfa div. ds: 23.50
nència Martí i Pol, el compromís social.
nent de Lleida: C/ Pau Claris, 10. 973 24 mientras duermes
71 72. del Vi de Lleida elaboren els seus vins sota detrás de las paredes De dv a dj: 15.50, 17.30, 19.10, 20.50, 22.30;
la certificació de la DO Costers del Segre. golfa div. dis: 00.15; esp. diu: 12.00, 14.10
Com sempre, abans de Nadal, l’Ateneu
PROJECCIONS Popular de Ponent de Lleida proposa fer Uns vins procedents de vinyes que creixen un golpe de altura De dv a dj: 16.15, 18.15, 20.15, 22.15; golfa div.
dis: 00.15; esp. diu: 12.05, 14.15
Matinals de cinema una visita cultural al matí al poblat ibèric en terres calcàries, sota un clima mediter- eva De dv a dj: 15.45, 19.15, 22.40; esp. diu: 12.15
CaixaForum de Lleida. Avinguda Blon- dels Vilars d’Arbeca i l’Espai Macià a les rani d‘aire continental, amb hiverns freds De dv a dj: 17.30, 21.00; golfa div. dis: 00.25;
eva (cat)
Borges Blanques. A la tarda, hi haurà una i càlids estius. esp. diu: 14.00
del, 3. De dv a dj: 16.30, 18.20; esp. diu: 12.00, 14.25
projecció de les fotografies dels viatges a johnny english returns
10.30 hores.
El cicle de projeccions Matinals de cinema
Croàcia i Occitània, compartint uns tor- CONCURSOS contagio De dv a dj: 20.05, 22.05; golfa div. dis: 00.05
rons i una copa de cava. Aquesta sortida 
acull la pel·lícula London river de Rachid i projecció es durà a terme el diumenge 18 Premi Internacional Ramon Roca cinema FUNATIC C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02. - www.funatic.es
Bouchared. La senyora Sommers busca catalunya über alles! SALA 1 De div. a dij: 16.00
notícies de la filla, igual que Ousmane, un
de desembre. Boncompte d’Estudis de Gestió another year SALA 1 De div. a dij: 17.45, 20.10
musulmà francès, després d’un atemptat Cultural somewhere SALA 1 De div. a dij: 22.30
Viatge a Sant Esteve de Rubia-
terrorista. La presentació i col·loqui corre- Més informació i bases del concurs: vivir de la luz SALA 2 De div. a dij: 16.00
rà de la mà de Marcel·lí Borrell, pedagog i nes http://www.firatarrega.cat/ca/activi- melancolía SALA 2 De div. a dij: 17.45, 20.10, 22.30
crític de cinema. Inscripcions: UNAE Lleida: C/ Mossèn SALA 3 De div. a dij: 16.00, 18.05, 20.10, 22.30
tats/premis margin call
Amic, 1, principal: 973 24 74 21. 
Cinema i literatura El dijous 17 de novembre, l’associació
Fins al proper 1 d’abril de 2012 (data de cinemes URGELL C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.com
tancament del termini de recepció), els crazy, stupid, love SALA 1 Dv: 22.30 ds: 20.15; diu: 18.15 dl: 19.30
Sala de projeccions de la Biblioteca Pú- UNAE, Unión Cívica Provincial de Con-
sumidores y Amas de Hogar de Lleida,
interessats a participar en el Premi Inter- no habrá paz para los malvadosSALA 1 Diss: 18.15, 22.45; diu: 16.15, 20.25; dill: 22.15
blica de Lleida. nacional Ramon Roca Boncompte d’Es- las aventuras de tintin (3d) SALA 2 Diss: 18.20, 22.45; diu: 18.20; dill: 19.30
17.30 hores. realitzarà un viatge a Sant Esteve de Ru-
tudis de Gestió Cultural poden enviar las aventuras de tintin SALA 2 Dv: 22.30; dis: 20.20; diu: 16.20, 20.20; dil: 22.15
Projecció de la pel·lícula El curioso caso de bianes, amb visita a la Masia Bach i al mu-
seu. Cal recordar que el viatge i l’entrada els seus treballs de recerca i investigació los olvidados de los olvidados SALA 3 Dv: 22.30; ds: 20.00; diu: 16.20; dill: 19.30
Benjamin Buttol, de David Fincher, Estats cultural en un document adjunt en format
Units, 2008. al museu col·labora la Federació d’UNAE el árbol de la vida SALA 3 Diss: 22.45; diu: 18.00, 20.30; dill: 22.15
Barcelona i la sortida es realitzarà a les 9 PDF a l’adreça: lafiraencurs@firatarrega.com
Aquesta és la segona edició del premi, do-
 cinemes MAJÈSTIC Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com
D+d: documental més debat del matí. las aventuras de tintín SALA 1 Dv: 22.30; ds: 20.15, 22.30; diu: 16.00, 18.00,
tat amb 6.000 euros per al treball guanya- 20.15; dill: 22.15
CaixaForum de Lleida. Avinguda Blon- Modernisme, cultura i los Mise- dor, i té l’objectiu de ser una eina útil en el SALA 2 Dv: 22.30 ds i diu: 20.15
somewhere
del, 3. camp de la recerca d’estudis culturals, sent
rables las aventuras de tintín SALA 2 Diss: 18.00
18.00 hores. un dels pocs guardons d’aquestes caracterís- SALA 2 Diss: 22.30; diu: 16.15, 18.15; dill: 22.15
Alguns ja projectats però d’altres inèdits, Més informació i reserva de places: ex- tiques en l’àmbit europeu i intercontinental.
contagio
els documentals programats són autènti- cursionisme@ateneulleida.cat - 973 24  cinema CASAL C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.com
ques joies informatives, culturals i/o di- 71 72. VIII Premi de Fotografia i 1r Pre- la cara oculta Div: 22.30; diu: 17.30
dàctiques. De la mà de José Miguel García L’Ateneu Popular de Ponent està prepa- beginners Diss: 22.30; diu: 19.30
mi Jove Paisatges rurals-urbans
Cortés, professor titular de teoria de l’art rant una sortida a Barcelona per al cap  cinema PARÍS C/ Ctra. de Torà, 28. Solsona - Tel.: 973 48 02 77. www.circusa.com
de la Facultat de Belles Arts de València, de setmana del 12 i 13 de novembre, per Més informació i bases: Àrea de Cul-
mientras duermes Div, diss i dill: 22.15; diu: 17.15, 19.30
podrem participar al col·loqui posterior poder gaudir del modernisme, la cultura i tura del Consell Comarcal Segrià: 973
 cinema PLANELL C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88. www.circusa.com
de la cinta Exit through the gif shop amb la l’espectacle musical Los Miserables. La visi- 05 48 00 - www.jovesegria.cat - www. Div: 22.00; diu: 17.00
ponència La creació d’un fenomen artístic: ta es realitzarà en dos dies amb una petita con derecho a roce
segria.cat Diss: 22.00; diu: 19.00
l’street art i el grafit. variació: el diumenge es visitarà l’Ateneu larry crowne: nunca es tarde
Lliurament d’originals: Fins al 25 de  cinema EL CASAL C/Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 45. www.circusa.com
Barcelonès i el Palau Güell, es dinarà al
novembre al Consell Comarcal del Diu: 17.00
ACTES SOCIALS MNAC i a la tarda s’anirà a veure Los Mi-
serables, el dissabte: fins al dinar tot igual i Segrià.
con derecho a roce
Diu: 20.00
intruders
La cigala i la formiga a la tarda serà opcional: qui no vulgui anar Ja està obert el VIII Premi de Fotografia  cinema ARMENGOL Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.com
Teatre Municipal de Balaguer. a Los Miserables tindrà la tarda lliure. Paisatges rurals-urbans del Segrià i la pri- Diss: 18.15; diu: 19.30; dill: 22.15
els tres mosqueters
18.00 hores. mera edició del premi jove. Les obres ori-
immigrants: la dolce vita Diss: 22.30
La companyia Xip Xap presenta La ciga- Un fantasma a casa ginals han de versar sobre els municipis
de la comarca del Segrià, en la seva pers-  cinema CASAL C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.com
la i la formiga un espectacle on, de la mà Més informació: www.guissona.cat
Ja estan obertes les inscripcions per anar el pectiva rural-urbana i optaran als premis: la piel que habito Diss: 22.30; diu: 19.30; dill: 22.15
dels dos personatges, conviden als nens i
nenes a partir de tres anys, a viatjar per 26 de novembre a Barcelona per veure Un en categoria absoluta: primer premi 500€; capitán trueno Diu: 17.00
totes les estacions de l’any. Ajudats per les fantasma a casa, una obra de Noël Coward segon premi 250€, i tercer premi 150€; i en  cinema GUIU Av. Salòria, 55. la Seu d’Urgell - Tel.: 973 35 01 66. www.cinemesguiu.com
cançons, explicaran una història que parla i dirigida per Antonio Calvo. Preu per a la categoria jove (joves entre 16 i 25 anys) las aventuras de tintín SALA 1 Dv, dl: 22.15; diss: 18.00, 22.30; diu: 17.00, 19.00
de l’amistat, de les diferents maneres de socis/sòcies de 30€, no socis 35€. El preu primer premi de 400€; segon premi de la voz dormida SALA 1 Diss: 20.00; diu: 22.15
veure la vida i de com encarar-la. inclou bus i entrada. 200€ i el tercer de 100 euros. catalunya über alles SALA 2 Diss: 20.00; diu: 22.15
Entra a BONDIA vols informar-te de més actes culturals, www.bondia.cat
si cat contagio SALA 2 Diss: 22.30; diu: 17.00, 19.00; dill: 22.15

7. dimecres 9 de novembre de 2011 lleida 7
s’organitzen en grups de persones que pateixen el mateix trobada amb les cooperatives
78 malalts crònics de pelegrí demana unitat
per assolir millores
Lleida ja s’autocuiden redacció
lleida
de crèdit i la difícil situació
que està passant el sector de
Formen part del ‘Programa Pacient Expert’ de la Generalitat El conseller d’Agricultura, la fruita i les hortalisses. El
Josep Maria Pelegrí, es va re- conseller va demanar unitat
redacció una persona que pateix una el conductor d’un grup i dóna unir ahir a la ciutat de Lleida al sector per reclamar a l’Es-
lleida
malaltia crònica i és capaç de pautes a altres usuaris amb la amb la Federació de Coopera- tat i a la Unió Europea (UE)
78 lleidatans participen al Pro- responsabilitzar-se de la seva mateixa malaltia sobre com tives Agràries de Catalunya els canvis necessaris a la nova
grama Pacient Expert de l’Ins- patologia i autocuidar-se. A manejar millor els símptomes (FCAC), per tractar diferents PAC per evitar els perjudicis
titut Català de la Salut (ICS). partir d’una formació prè- que pateixen, o com prendre la temes relacionats amb el sec- de les crisis alimentàries com
El projecte gira al voltant de via per part de professionals, medicació. El programa ja ha la tor agroalimentari català. Es la que ha patit enguany el sec-
la figura d’un pacient expert, aquest pacient es converteix en xifra de 1.162 participants. va parlar sobre les seccions tor amb l’e.coli.
a rambla aragó
enxampen una
conductora
èbria
redacció
lleida
La Guàrdia Urbana va en-
xampar ahir a la matinada
un conductora, de 37 anys i
originària del Camerun, que
presentava símptomes de
trobar-se sota l’efecte de be-
gudes alcohòliques. La con-
ductora es va negar a fer la
prova d’alcoholèmia i li van
imputar un delicte de segu-
retat del trànsit.
acord
augment de sou
als empleats de
la neteja
redacció
lleida
Els salaris dels treballadors
de la neteja de Lleida s’igua-
laran el 2015 amb el sou de
la resta dels treballadors de
Catalunya d’aquest sector.
El conveni col·lectiu vigent
fins ara en el sector de la ne-
teja establia una diferència
de sous de fins al 30% entre
els treballadors.
avui a la tarda
conferència de
xavier gabriel,
de la bruixa d’or
redacció
lleida
Forum Empresa i el Gremi
d’Instal·ladors organitzen
avui una conferència a càr-
rec del Xavier Gabriel, autor
del llibre Res no és impossible,
fundador de la Bruixa d’Or
i un dels emprenedors més
destacats. Tindrà lloc a les
18.30 hores a la Rebotiga de
Bo de Shalom.

8. 8 lleida dimecres 9 de novembre de 2011
estat-paeria. montserrat Garcia Llovera, dele- ensenyament. miquel Àngel cullerés, director ‘matinals de cinema’. caixaForum Lleida projec-
gada del Govern a catalunya, es reunirà avui amb d’ensenyament a Lleida, visitarà avui l’institut ta avui, a les 10.30 hores, el film ‘London river’ dins
l’alcalde de Lleida, Àngel ros, per tractar qüestions Torrevicens, amb motiu d’una recepció als alumnes del cicle ‘matinals de cinema’. està dirigida per rac-
d’interès per ambdues administracions. d’un programa d’intercanvi sobre mediació. hid bouchared (2009, romania i França, 90 min.).
trobada entre generacions de 137 milions d’euros a 131
La Paeria reduirà un
salut
4% el pressupost 2012
Àngel Ros assegura que “l’Educació, els Serveis Socials, la
Seguretat i el Foment de l’Ocupació es mantindran íntegres”
redacció s’han aplicat, d’una banda, 2012 es congelaran les de per-
lleida
l’increment de l’IPC als ingres- sonal i la plantilla municipal.
El pressupost del 2012 de sos municipals i, de l’altra, la Així mateix, es reduiran els
l’Ajuntament de Lleida ronda- disminució dels que provenen contractes de serveis (amb una
rà els 131 milions d’euros, un de la Generalitat i la previsible negociació amb les empreses
4% menys que al 2011. L’alcal- reducció dels de l’Estat. L’al- concessionàries), les despeses
de, Àngel Ros, va presidir ahir calde va indicar que els nous generals i les subvencions, en
avis i infants celebren junts la primera reunió de l’equip de
govern per tal de treballar en
comptes parteixen de la base
que l’actual pressupost ordi-
funció de les aportacions de les
altres administracions.
una castanyada a Balàfia el projecte dels comptes mu- nari es tancarà d’una manera La Paeria ja va presentar fa
nicipals. Ros va assegurar que equilibrada i sense dèficit. un mesos un pla d’austeritat
La residència per a gent gran Lleida-Balàfia i l’escola Països
“l’Educació, els Serveis Soci- En relació a les despeses, al que genera un estalvi de dos
Catalans col·laboren en un projecte en què els residents i els
als, la Seguretat i el Foment milions d’euros anuals. En
infants participen plegats en activitats de celebracions tradici-
de l’Ocupació es mantindran aquest sentit, Ros va dir que la
onals catalanes. Així, hi es van fer una castanyada conjunta. > congelen les
totalment íntegres, al mateix disminució de 6 milions d’eu-
nivell que al 2011” i que, per despeses de ros entre els pressuposts del
tant, “no hi haurà cap retallada personal i redueixen 2011 i el 2012 s’assoleix amb el
amb un centenar d’assistents en aquest serveis bàsics”. pla esmentat i, la resta, 4 mili-
paeria La xifra del nou pressupost
els contractes de ons, s’haurà de generar amb la
es deriva de la de l’any passat, serveis reducció dels serveis generals
137 milions d’euros, a la qual o subvencions.
primera reunió
diputació
nou consell
d’administració
del patronat de
turisme
El president de la Diputació, Joan
Reñé va presidir ahir a la tarda a
la Sala de Plens de l’ens la Junta
Jornada sobre medicina General del Patronat de Turisme.
legal i forense a la caserna Aquesta junta està formada, entre
d’altres, per Diputació, consells
Unes 100 persones van assistir ahir a la tarda a la Jornada Tèc- comarcals, la Federació d’Hosta-
nica sobre Medicina Legal i Forense que va tenir lloc a la nova leria de Lleida o Turisverd (Asso-
Caserna de la Guàrdia Urbana. La conferència va anar a càrrec ciació Catalana d’Empresaris de
del metge forense Jose Manuel Tortosa. Turisme Agrari).
Jordi curcó
de manuel zamora
‘Aquarel∙les del
 Barri antic’ a
l’associació de
el senyor Veïns de Jaume i
Manuel Zamora, pintor i membre
Antonio Ramos Ortiz del grup Arts de Ponent, exposa
(Jubilado del Banco Central Hispano) les seves Aquarel·les del barri antic
Ha fallecido a los 77 años a la seu de l’Associació de Veïns
de Jaume I, en la que és la seva
Sus primos, amigos y demás familia les comunican que la 33a exposició. Zamora, que es
conegut també per la seva afecció
ceremonia religiosa tendrá lugar hoy en la iglesia a la fotografia, ofereix al públic
parroquial de Sant Llorenç a las 17h. que visiti l’exposició una singular
selecció d’aquarel·les on repro-
Lleida, 9 de noviembre de 2011 dueix racons singulars del barri
antic, com la recuperada Font
dels Tritons.