Taller sobre màrqueting i públics realitzat a l'ODA el 14 de desembre de 2011. Presentació usada per Jaume Colomer, un dels ponents del Taller.

1. Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
Taller sobre màrqueting i públics
14 de desembre del 2011
El màrqueting i la cerca de nous
públics en arts escèniques.
Jaume Colomer

2. 1. Diversitat de pràctiques
escèniques, diversitat de públics.
• No podem tractar els públics de manera
uniforme com ens vam acostumar a fer en el
predomini social dels mass media (un emissor,
molts receptors).
• La revolució digital ens permet relacions
interactives (tots som emissors i receptors) i
canvia la naturalesa de les relacions entre
ofertants i públics culturals.

3. 2. El progressiu empoderament dels
públics culturals.
• Els públics culturals volen tenir més
informació de la oferta i la demanen
directament als ofertants.
• Estan més disposats a implicar‐se en els
projectes, a participar‐hi i a assumir
responsabilitats.
• Transparència, implicació i empoderament,
atributs de la relació amb els públics de l’era
digital.

4. Categorització dels espectadors
• Variables • Gaudi
– Sensitiu
1. Indicadors – Emotiu
sociodemogràfic – Intel.lectual
s • Relacions socials
2. Preferències – Distinció de grup social
3. Beneficis cercats – Integració i promoció
social
4. Actitud davant • Aprenentatge
l’oferta (…) • Altres

5. Actitud davant l’oferta

6. 3. Construir relacions o generar
vendes
• Adoptar un model de màrqueting transaccional
(adequat per als béns de gran consum) o un
model de màrqueting relacional (adequat per a
construir relacions de llarga durada basades en la
satisfacció mútua i la confiança).
• El màrqueting relacional millora l’eficiència però
requereix temps i un canvi del model organitzatiu
de l’espai escènic (redefinició de rols i treball en
equip).

7. 4. Una programació centrada en el
producte o en els públics.
• Una programació centrada en el producte,
amb l’argument que l’oferta de qualitat
genera demanda i pel seu valor d’existència.
• Una programació centrada en els públics:
– Feta per als públics objectiu d’un espai escènic
– Feta amb els públics implicats.
• El programador com a prescriptor de
continguts, couching, formador, community
manager, etc.

8. 5. Conèixer els espectadors per
personalitzar les relacions.
• Crear i nodrir una base de dades
d’espectadors, per analitzar la informació i
generar coneixement que permeti prendre
decisions eficients.
• Complementar la informació analítica amb la
saviesa de la intuïció.

9. 6. La caixa d’eines de la gestió de
públics.
• Una plataforma CRM (Secutix, PatronBase,
Koobin, etc.), integrada en una ERP
• Una aplicació de ticketing de gestió pròpia
(compatible amb altres canals de venda de
forma ocasional.
• Una aplicació de gestió d’email (tipus
Experian)
• Una aplicació per a l’anàlisi de dades (tipus
Vital Statistics)

10. 7. La captació de nous públics.
1. Cerca
– Identificació de públics latents (anàlisi històric)
– On trobar‐los
2. Captació
– Invitació a una primera experiència (tast de producte)
• Internet (web, bloc, xarxes) i altres
• A través de públics implicats
– Nom i canal de contacte
• Acolliment
– Producte artístic i perifèrics
– Atenció personal
• Continuïtat
– Dades de contacte

11. 8. La creació d’interès per les arts
escèniques.
• Educació en el context familiar
• Educació en el sistema educatiu
• Acció educativa dels espais escènics

12. 9. Dues experiències pioneres
• El Kursaal de Manresa
• El Mercat de les Flors

13. 10. Dos llibres
• Tomlinson, R.; Roberts, T. (2011) Aforo
Completo. Cómo convertir datos en
audiencias. Madrid, Fundación Autor.
• Colbert, F.; Cuadrado, M.; i altres (2003)
Marketing de las artes y la cultura. Barcelona,
Ariel.

14. Bibliografia
(2010), Los públicos de las artes escénicas. Escenium. Madrid, La Red. http://www.escenium.net/descargas.php
ARIÑO, A (2010), Prácticas culturales en España. Barcelona, Ed. Ariel.
ARIÑO, A. (2009), El movimiento Open. PUV, València.
ARIÑO, A; CASTELLÓ, R.; HERNANDEZ, G.M.; LLOPS, R. (2006), La participación cultural en España. Datautor, Madrid.
BONET, Ll. (coord.) (2002), Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya. DCMC Generalitat de Catalunya.
BORDIEU, P. (1976), La distinción. Criterio y bases sociales del gusto. Barcelona, Taurus.
BOURDIEU, P; DARBEL, A. (2003), El amor al arte. Los museos europeos y su público. Barcelona: Paidós.
CASTELLS, M. (1996), La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Madrid, Alianza.
CAVALLI SFORZA, L.L. (2007), La evolución de la cultura. Anagrama, Barcelona.
COLBERT, F.; CUADRADO, M.; i altres (2003), Márketing de las Artes y la Cultura. Barcelona: Ariel.
COLOMER, J (2006), La gestió de les arts escèniques en temps difícils. Barcelona: Quaderns Gescènic.
CUADRADO, M. I altres (2010), Mercados culturales: doce estudios de markerting. Ed. UOC, Barcelona.
CUADRADO, M; y otros (2010), Mercados culturales: doce estudios de marketing. Barcelona, UOC.
DONNAT, O. (2003), Le(s) public(s) de la culture. Presse de sciences, Paris.
DONNAT, O. (2009), Les pratiques culturelles des français à l’ère numérique. Enquête 2008. La Découverte, Paris.
DONNAT, O; OCTOBRE, S. (2000), Les publics des equipements culturels. DEP
EIDELMAN, J.; ROUSTAN, M.; GOLDSTEIN, B. (2007), La place des publics. De l’usage des études et recherche par les musées. La Documentastion Française,
Paris.
FABIANI, J.L. (2007), Après la culture légitime. Objets, publics, autorités. L’Harmattan, Paris.
GARCÍA ALVAREZ, R; LÓPEZ SINTAS, J. (2002), El consumo d elas artes escénicas y musicales en España. Comportamientos, valores y estilos de vida de los
consumidores. Fundación Autor, Madrid.
KOTLER, N; KOTLER, Ph. (2001), Estrategias y márketing de museos. Barcelona: Ariel.
KOTLER, Ph. (1999), El marketing según Kotler. Paidós empresa, Barcelona.
KOTLER, Ph. (2005), Los 10 pecados capitales del márketing: indicios y soluciones. Barcelona: Gestión 2000.
Ministère de Culture. http://www2.culture.gouv.fr/deps/fr/sommaire/publics.htm
NÉGRIER, E.; DJAKOUANE, A.; JOURDA, M. i altres (2010), Les publics des festivals. Ed. Michel de Maule, France Festivals et Réseau en scène Languedoc‐
Roussillon.
PASSERON, J.C. (1991), Le Raisonemment sociologique. L’espace non poppérien du raisonnement naturel. Nathan, Paris.
PUIGGROS, E. (2005), Los museos para el público, un público para los museos. Girona: Xarxa d’Escoles de Turisme, Universitat de Girona.
Quero, María José (2005), Marketing cultural. Un enfoque relacional en las artes escénicas. Red Española de Teatros Públicos.
RODRÍGUEZ MORATÓ, A. (2007), La sociedad de la cultura. Barcelona, Ariel.
SELLAS, J.;COLOMER, J. (2009), Màrqueting de les arts escèniques. Creació i desenvolupament de públics. Sant Celoni, Quaderns Gescènic.
SIMMEL, G. (1990), Philosophie de la modernité. Payot, Paris.
VIDAL BENEYTO, J. (2002), La ventana global. Ciberespacio, esfera pública mundial y verso mediático. Barcelona, Taurus.