1. Salut i prevenció en la
dona.
A càrrec de:
Dra. Arceli Grau Roche.
Metge especialista en medicina familar i comunitària.
Roquetes, 28 de maig de 2012

2. SALUT I PREVENCIO
SALUT: absència de malaltia i estat complet de
benestar físic, mental i social.
CONSELL: promoure la intervenció del canvi cap a
comportaments saludables i modificar els hàbits que
es consideren de risc per a la salut .

3. SALUT I PREVENCIÓ
PREVENCIÓ: adopció de mesures encaminades a
impedir que es produeixen deficiències físiques,
mentals o sensorials (prevenció primaria), o si ja s’han
produït evitar que tinguen conseqüències negatives.

4. SALUT I PREVENCIÓ
CRIBATGE: estratègia utilitzada en una població per
detectar una malaltia en els individus asimptomàtics.
Pot donar lloc a un diagnòstic precoç, però no totes les
proves de cribatge són beneficioses (sobrediagnòstic,
diagnòstic erroni, falsa sensació de seguretat)

6. OSTEOPOROSI (OP)
1. Cribatge poblacional no recomanat.
1. Totes les dones han de rebre informació sobre
OP, factors de risc i estratègies per prevenir-la.

7. OSTEOPOROSI
3. Recerca activa de casos mitjançant els factors de risc de
l’OP.
1. postmenopausa.
2. pes baix (imc <20).
3. antecedents de fractura per fragilitat en edat adulta .
4. antecedents familiars d’OP o fractura per fragilitat en
familiar de primer grau.
5. tractament amb corticoides orals (més de tres
mesos).
6. tabaquisme actiu.

8. OSTEOPOROSI
Recomanacions per a la prevenció en la població general:
1. ingesta adient de calci i vitamina D (calci: làctics,
vitamina D: peix blau i exposició solar).
2. exercici físic regular
3. cessament del tabac i disminució de la ingesta
excessiva alcohol

9. OSTEOPOROSI
1. recomancions en població amb factors de risc:
2. els anteriors (ingesta calci i vitamina d, exercici
físic regular, cessament tabac i disminució ingesta
excessiva alcohol.
3. prevenció caigudes.
4. la substitució hormonal postmenopàusica no
s’aconsella per la prevenció de l’OP per l’augment
de risc de càncer de mama i tromboembolisme.

10. CÀNCER DE MAMA
-És la causa més freqüent de càncer entre les dones
dels països occidentals. Continua augmentat la
incidència però disminiueix la mortalitat.
-La prevenció primària no disposa d’estratègies
eficaces ja que els principals factors de risc estan
lligats a la història reproductiva i hormonal, l’edat i la
història familiar.

11. CÀNCER DE MAMA
-Autoexploració mamària:
No és una prova de cribatge eficaç, però permet
detectar alguns càncers de mama.
Per tant, cal aconsellar a les dones de qualsevol edat
que consulten els possibles símpotmes i canvis que
noten al seu metge.

12. CÀNCER DE MAMA
Recomanacions:
El cribatge de mama, mitjançant mamografia, és
eficaç, sobretot en dones de més de 50 anys i
amb incerteses per sota d’aquesta edat.
El programa ofereix mamografia de cribatge
cada dos anys a les dones de més de 50 anys i
amb un límit màxim fins al 69 anys.

13. CÀNCER DE MAMA
•Recomanacions:
Si hi ha antecedents familiars:
1. o cal iniciar el cribatge entre 5-10 anys abans
de l’edat del cribatge poblacional,
2. o bé, inciem el cribatge entre 5-10 anys abans,
de l’edat del diagnòstic de la dona més jove
de la família afectada.

14. CÀNCER DE COLL D’ÚTER
1. És el segon càncer més freqüent entre les
dones (mortalitat baixa).
2. La presència de variants del virus del papil-loma
humà considerades de risc alt, són un factor
causal i necessari, però no suficient per patir
carcinoma coll úter.
3. Són factors de progressió: el tabac, la
multiparitat, la utilització d’anticonceptius
durants molts anys i la presència d’altres
infeccions (MTS) i estats d’immunosupressió.
-Vacuna ???

15. CÀNCER DE COLL D’ÚTER
 Recomanacions
◦ Citologia (Papanicolau) .
 Cada tres anys després de dues citologies anuals
negatives (des de l’inici relacions, o bé a partir dels
25 anys) per edats entre 25-65 anys.
 No és imprescindible continuar amb les citologies si
tenen més de 65 anys i els cribatges anterior eren
normals.
 Si el cribatge és inadequat:
 40-65 anys sense citologies en els darrers 5 anys.
 dones de 65 o més sense citologies.

16. CÀNCER DE COLL D’ÚTER
CONSELL:
• Utilització preservatiu.
• Recerca activa de dones amb risc elevat (inici
precoç relacions, promiscuïtat, parelles de risc i
dones amb inmunosupressió.
• No cal aconsellar la citologia a dones amb
histerectomia a causa de patologia benigna.

17. CÀNCER COLORECTAL
-És el segon en incidència i mortalitat tant en homes
com en dones.
-La majoria són esporàdics i només un petit
percentatge són formes hederitàries.
Recomanacions:
• aconsellar el cribatge poblacional a partir dels
50 anys i fins als 69: sang oculta en femta (cada
dos anys).

18. DEPRESSIÓ
-Els
transtorns depressius són molt freqüents en la
població general i sovint causen discapacitat.
-La depressió pot ser diagnosticada i tractada a
l’atenció primària.

19. DEPRESSIÓ
Població susceptible del cribatge:
• infància: pèrdua o separació dels pares
• adolescència: separació dels pares, de llar i de
l’escola, fracàs escolar.
• adults joves: ruptura matrimoni, embaràs,
naixement fill diminuït, pèrdua de la feina, pèrdua
del progenitor, emigració i falta de recursos
socials.
• adults i ancians: jubilació, pèrdua de funcions
físiques, dol, pèrdua d’un familiar, malaltia en la
família.
• responsabilitat de tenir cura d’altres: cura
d’un familiar vell.

20. INCONTINÈNCIA URINÀRIA
• És considera com la pèrdua involuntària d’orina.
Pot manifestar-se en qualsevol edat però es
relaciona directament amb els anys de vida.
• Constitueix un problema de salut important per
l’impacte psicològic i social per a la persona que la
pateix (urgències per orinar, la percepció de mala
olor, l’aïllament social...) i afavoreix la demanda
per part de la família d’ingressos en institucions
sanitàries.

21. INCONTINÈNCIA URINÀRIA
Situacions de risc:
• antecedents ginecològics en la dona (nº parts,
antecedents de parts complicats, episiotomies...)
• activitats diàries (tossir, estornudar, defecar, cridar,
forma de vestir, begudes estimulants, algunes activitats
esportives).
• malalties (tos crònica, obesitat, restrenyiment,
diabetis, HTA tractada amb diürètics, infeccions
d’orina de repetició, persones polimedicades).
• dèficits funcionals per l’edat (envelliment,
disminucions de la coordinació dels moviments,
alteracions de la força, marxa lenta, barreres
arquitectòniques).

22. INCONTINÈNCIA URINÀRIA
A qui se li ha de fer el cribatge?
A persones de més de 65 anys (almenys una vegada
entre els 65 i 70 anys, i després anualment).

23. VIOLÈNCIA DE GÈNERE
 La violència contra les dones no és una
qüestió “de portes endins”, sinó que s’ha
convertit en un fet visible que afecta a
tota la societat.
 La violència contra les dones es defineix
com un atemptat als drets fonamentals, a
la llibertat individual i a la integritat física.

24. VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Factors de risc de la dona:
-antecedents de violència a la família d’origen
-submissió i dependència
-edat molt jove
-autoestima baixa
-nivell socioeconòmic o cultural baix
-embaràs
-problemes de salut mental
-consum excessiu d’alcohol o d’altres drogues
-en tràmits de separació o de divorci.

25. VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Factors de risc de l’home maltractador:
-antecedents de violència en la família d’origen
-problemes de salut mental
-consum excessiu d’alcohol o d’altres drogues
-atur
-cultura de violència.

26. VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Signes d’alarma de la dona:
-físics (ferides, senyals de cops, disfuncions
sexuals, dolor crònic)
-psíquics (ansietat, síndrome per estrés
postraumàtic, depressió, somatitzacions, insomni)
-actituds de la dona (temor, nerviosisme,
queixes cròniques, abús de fàrmacs, por a palar
davant de la parella).

27. VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Signes d’alarma de l’home maltractador:
• No deixar expressar la seva dona a soles amb
altres persones, mostrar excessiva preocupació
per l’atenció de la parella en lesions compatibles
amb maltractament.

28. VIOLÈNCIA CONTRA LA
GENT GRAN
“No hem de preocupar-nos de viure molts anys, si
no de viure’ls satisfactòriament...” (Aforisme de
Sèneca)

29. VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN
 L’envelliment és un procés biològic que
comporta un conjunt de canvis estructurals i
funcionals en la persona, que apareixen en el
pas del temps i que no són conseqüència ni
de malalties ni d’accidents.
 L’envelliment és el resultat d’unes millors
condicions de vida de la persona, però
també es pot considerar un procés
desfavorable de canvi biològic, lligat al pas del
temps i vinculat a necessitats especials i
sovint a la dependència d’altres persones.

30. VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN
-Les societats més favorables a la vellesa són les que
es basen en els costums i on la família patriarcal
desenvolupa un paper important.
-En les societats industrials en què els valors
econòmics i la competitivitat predominen es tendeix
a abandonar els vells.

31. VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN
Factors de risc per a l’ancià:
-més de 75 anys
-mal estat de salut
-incontinència
-deteriorament de la memòria (cognitiu)
-dependència física, econòmica i/o emocional
-aïllament social
-ser dona
-antecedents d’abús, negligència o explotació
-presència de trastorn mental
-consum d’alcohol o altres drogues.

32. VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN
Factors de risc del maltractador:
-antecedents de violència en la família d’origen
-problemes de salut mental
-consum excessiu d’alcohol o altres drogues
-atur
-cultura de violència.

33. VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN
Signes d’alarma:
-senyals corporals de lesions no explicades
-angoixa, depressió o passivitat del pacient
-administració involuntària de medicaments
-temor de l’ancià de parlar devant del cuidador
-situació aparent de mala higiene
-roba inadequada per a l’època de l’any
-desnutrició o pèrdua de pes sense motiu aparent
-dificultat per acudir a visites al domicili
-caigudes repetides
-contradiccions entre el relat del pacient i el del
cuidador.

34. VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN
 Situacions d’alta vulnerabilitat:
◦ Habitatge compartit
◦ Males relacions entre la víctima i l’agressor
◦ Falta de suport familiar, social i econòmic
◦ Dependència de l’ancià (econòmica o de
l’habitatge).

35. Gràcies!