Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Presentació del Projecte OpenData Barcelona
1. Projecte d’Obertura
de Dades Públiques
de l’Ajuntament
de Barcelona
“OpenData BCN”
Barcelona, 22 de novembre de 2010
2. Programa
BENVINGUDA
SR. CARLES FRADERA, DIRECTOR GENERAL DE BARCELONA DIGITAL CENTRE TECNOLÒGIC
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
IM. SR. RAMON GARCÍA-BRAGADO, QUART TINENT D'ALCALDE, REGIDOR DE L'ÀREA DE RÈGIM
INTERIOR, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA
EL PROJECTE OPENDATA BCN
SR. ANDREU PUIG, GERENT MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
CLOENDA
IM. SR. RAMON GARCÍA-BRAGADO, QUART TINENT D'ALCALDE, REGIDOR DE L'ÀREA DE RÈGIM
INTERIOR, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA
PREGUNTES
1
4. Què és l’Obertura de Dades Públiques (OpenData)?
L’obertura de dades públiques – també coneguda com a OpenData – consisteix en posar a l’abast de
la ciutadania la informació que posseeix el sector públic, en formats digitals, estandarditzats i
oberts, seguint una estructura clara que permeti la seva comprensió.
Quins principis té?
1. Es recomana obrir totes les dades públiques.
2. Es recomana publicar les dades originals i amb
el nivell de granularitat més detallat possible.
3. Les dades s’han de publicar i actualitzar en els
períodes temporals adequats.
4. Les dades han de ser accessibles pel conjunt
més ampli possible d'usuaris.
5. Les dades s’han de poder processar
automàticament.
6. Les dades han d’estar disponibles per qualsevol
ciutadà.
7. Es recomana l’ús de formats no propietaris.
8. Les dades han de ser d’ús lliure.
Font: Open Government Working Group
3
Imatge obtinguda del blog “Responsability-Freedom Demands It” (amb llicència CC-BY)
5. Projecte d’Obertura de Dades a l’Ajt. de Barcelona (“OpenData BCN”)
El projecte consisteix en posar les dades públiques que posseeix l’Ajuntament, en qualsevol grau
d’agregació
• a l’abast de la ciutadania
• en formats digitals, estandarditzats i oberts,
• seguint una estructura clara que permeti la seva comprensió.
Al mateix temps es facilita l’accés a aquests recursos informatius per tal de fomentar-ne la reutilització.
Motiu que ens impulsa a obrir les dades
Les dades públiques, que l’Ajuntament de Barcelona té en custòdia per exercir les seves funcions, en
realitat pertanyen als ciutadans. Per tant, han de poder ser accessibles per tota la societat sense cap
discriminació i per qualsevol ús sempre respectant la privacitat de les dades personals.
4
„People‟, Pieter Musterd, Flickr
6. Principals objectius
Augmentar la
transparència
Ús social: universalitzar
l’accés a les dades
Promocionar el teixit
econòmic i la innovació
5
7. Principals objectius
Augmentar la transparència:
• L’Ajuntament posarà les dades públiques a l’abast de tots els actors de la
societat: ciutadania , empreses, institucions, per a que aquests puguin
explotar-les per qualsevol finalitat, i per tal de retre comptes de forma
contínua.
• El creuament de les dades obertes
de l’Ajuntament amb les d’altres
administracions proporcionarà un
nivell addicional de transparència.
• El ciutadà accedirà a una visió més
realista de la prestació dels serveis
públics.
„005 Magnify‟, Steve James, Flickr
6
8. Principals objectius
Universalitzar l’accés a les dades (ús social):
• Les dades públiques es faran accessibles per
tota la societat en igualtat de condicions
• Es promou la reutilització d’aquestes dades
públiques, augmentant el benefici que se
n’obté.
• Les millores en els processos interns
necessàries per a la generació d’aquesta
informació repercuteixen en uns serveis
públics de més qualitat.
• Es fomenta la creació de serveis basats en
informació pública per part del sector privat
(complementant els serveis que ofereix
European Parliament, Flickr
l’Ajuntament).
llevat d’aquelles informacions subjectes a aspectes de privacitat, legislatius o que ja estiguin regulats per procediments administratius
7
9. Principals objectius
Promocionar el teixit econòmic i la innovació:
• Les dades són la matèria primera en la societat de la informació.
• OpenData BCN obrirà importants volums d’informació per a que les
empreses les utilitzin pels seus productes i serveis.
• L’accés lliure a les dades fomentarà l’aparició de nous usos innovadors
d’aquestes.
• El sector TIC en sortirà beneficiat
per l’augment de la demanda de
serveis telemàtics basats en
aquestes dades obertes.
• El sector de la recerca i prospectiva
també es beneficiarà d’aquest accés
lliure a les dades.
8
10. Situació actual a Barcelona
Des de l’any 1995, any en que es va posar en marxa la primera versió del web municipal de la ciutat,
bcn.cat, l’Ajuntament de Barcelona ha tingut una clara vocació de facilitar la màxima informació i
dades possibles als ciutadans i potencials usuaris del web.
No partim de zero
• Amb el desenvolupament del Pla d’Administració
Electrònica, el nombre de seccions del web que
aporten dades d’interès en projectes tipus
“OpenData” ha anat creixent.
• Per tant, actualment ja s’estan oferint importants
conjunts d’informació a la ciutadania per a que sigui
consultada lliurement i, en molts casos, fins i tot
descarregada:
servei GeoPortal, que proporciona dades
geogràfiques.
informació estadística
equipaments de la ciutat
Amb la iniciativa de publicar els actius informatius en
clau d’obertura de dades, l’Ajuntament de Barcelona
va més enllà de la legislació actual.
9
12. Dades que s’obren
El projecte inclou tots aquells conjunts de dades més rellevants, i derivats de la gestió de
la ciutat, que puguin tenir aprofitament per part de tercers en els formats que permetin
la seva reutilització directa:
POBLACIÓ ENTORN
TERRITORI URBÀ
INDICADORS DADES
DE GESTIÓ I
DOCUMENTALS
TRAMITACIÓ
11
13. Dades que s’obren (1/5): Territori
La ciutat de Barcelona és, sobretot, un territori, sobre el que la pràctica totalitat dels sectors
municipals despleguen la seva gestió. Les plenes competències que té l’Ajuntament en aquesta
matèria, junt amb la gran tradició cartogràfica que es remunta a principis del segle XX, permet
aprofitar molts dels serveis que actualment ja estan disponibles al web municipal.
Les dades territorials bàsiques a obrir són:
La cartografia bàsica de la ciutat:
Cartografia física: topogràfica UTM
Cartografia temàtica: cadastral, urbanística , etc.
Cartografia política o administrativa: districtes, barris, etc.
Altres
Dades de georeferenciació del territori:
Carrerer: nomenclàtor de vies i adreces postals oficials
Relació de les adreces postals amb:
TERRITORI
• Les coordenades topogràfiques UTM (posicionament)
• Les divisions administratives
Dades alfanumèriques relacionables directament amb el territori:
Dades d’usos de sòl, i dels locals cadastrals (excepte les reservades per llei)
Dades de l’edificació
Dades urbanístiques
12
14. Dades que s’obren (2/5): Població
L’altre element clau de la ciutat és la població. En aquest grup de dades, la gestió
del Padró municipal d’habitants i la seva posterior explotació estadística, permet
generar conjunts de dades demogràfiques, que respectant en tot moment la
legislació vigent (protecció de dades personals, estadística, etc.), es poden
transformar en potents conjunts de dades a disposició dels agents socials i
econòmics de la ciutat.
A títol il·lustratiu, en aquesta categoria hi tenim:
Dades demogràfiques per
Grups d’edat
Sexe
Etc.
agrupades per divisions administratives:
Districtes
Barris
Zones estadístiques
Seccions POBLACIÓ
Dades de moviments naturals de població.
Dades sobre estructures familiars.
13
15. Dades que s’obren (3/5): Indicadors de gestió i tramitació
En un tercer grup s’inclou el conjunt de dades que relacionen els dos elements
anteriors: relacions reglades entre persones i territori, des de la relació via
expedients administratius fins a la gestió dels equipaments i serveis municipals a les
persones (dades econòmiques, dades d’equipaments, d’agenda, etc).
En aquest grup es pot destacar, entre d’altres:
Base de dades d’equipaments de la ciutat
Dades estadístiques sobre expedients de llicències (obres, activitats, etc.)
Agenda ciutadana
Dades econòmiques
INDICADORS
DE GESTIÓ I
TRAMITACIÓ
14
16. Dades que s’obren (4/5): Entorn urbà
El quart grup identificat està representat pels conjunts de dades, que podríem anomenar
d’entorn urbà, dades derivades de l’activitat a la ciutat.
Per exemple, podem incloure-hi:
Dades de mobilitat
Trànsit
Transport públic
Aparcament
Seguretat
Medi ambient ENTORN
Neteja URBÀ
Totes aquelles que en un futur puguin
ser obtingudes dels sensors on-line que es vagin desplegant per la ciutat:
Soroll
Trànsit
Transport públic
Aparcament
Contenidors i neteja
Medi ambient (temperatura, humitat, etc)
15
17. Dades que s’obren (5/5): Entorn urbà
En el darrer grup hi situem les dades documentals, en sentit ampli, entre les que
destaquem:
Ordenances consolidades
Normatives i plans urbanístics
Enquestes d’opinió dels ciutadans
I en general, tota aquella informació administrativa, així considerada per la
ORAE (Ordenança Reguladora de l’Administració Electrònica).
Fons documentals específics:
Publicacions
Vídeos i imatges
Memòries
DADES
Etc.
DOCUMENTALS
16
18. Principals instruments del projecte “OpenData BCN”
Es farà ús de dos grans instruments per
desenvolupar el projecte:
• Comissió d’Obertura de Dades Públiques
(OpenData) de l’Ajuntament de
Barcelona.
• Portal OpenData BCN.
European Parliament, Flickr
17
19. Comissió d’Obertura de Dades Públiques
• Es crearà una Comissió d’Obertura de Dades Públiques (OpenData) de l’Ajuntament
de Barcelona que tindrà la responsabilitat de definir i supervisar la iniciativa
d’Obertura de Dades a l’Ajuntament de Barcelona.
• La comissió estarà presidida pel Quart Tinent d’Alcalde i dirigida pel Gerent
Municipal.
• En aquesta comissió hi estaran representades aquelles persones implicades en la
gestió de la informació pública dels diferents àmbits o sectors municipals així com els
responsables de l’equip tècnic que treballaran en el projecte.
• La Comissió serà l’encarregada de transmetre a la resta de l’Ajuntament aquesta nova
visió de la gestió de les dades públiques: explicacions, motivacions, beneficis,
implicacions, etc. I de treballar amb els diferents departaments de l’Organització per a
l’obertura de les seves dades públiques explicant i formant adequadament a les
persones responsables de les dades perquè es puguin sumar amb facilitat a aquesta
iniciativa.
• A més, aquesta Comissió també controlarà l’ús del projecte mitjançant un sistema de
mètriques que permeti a l’Ajuntament poder conèixer la utilització de les dades
públiques obertes per tal que li serveixi com a un indicador de l’èxit de la iniciativa.
18
20. Fases del projecte
2010 2011 2012 ···
FASE 1: posada en marxa del servei FASE 2: ampliació i consolidació
• Disseny del servei: anàlisi de les fonts d’informació • Ampliació massiva dels recursos
(dels recursos previstos per aquesta fase), criteris de informatius oberts.
classificació, diccionari de dades, processos de • Realització, a l’inici de la fase, d’un Pla de
replicació i normalització de les dades, creació d’un Treball per seleccionar les dades que s’obriran
protocol d’obertura de dades públiques. i en quin ordre. El Pla de Treball contemplarà
• Creació del Portal: disseny del Portal OpenData de criteris d’utilitat social, disponibilitat i cost
l’Ajuntament de Barcelona. Posada en producció d’obrir les dades, amb l’objectiu de garantir la
(prevista febrer de 2011) amb un primer conjunt de sostenibilitat del servei.
dades. • Publicació dels recursos informatius seguint
• Ampliació de les dades obertes. un model amb enriquiment d'estructura
19