1. EL GRAN VIATGE
Javi era un xic jove, que va estudiar magisteri infantil en la universitat de València.
Quan va acabar la carrera, el van destinar a una escola de Benissa. Allí es va alquilar un
pis en el centre. Cada matí s’alçava, desdejunava i a continuació entrava a les nou a
classe. Tots el dies feia el mateix. Era una rutina que, al cap del temps, va aborrir Javi.
Va tindre la genial idea de fer un viatge per tot Europa per a eixir de la rutina i per a
viure noves experiències, però sols era una idea que havia tingut. Va estar pensant en
aquell emocionant viatge tot l’any. Fins que va arrivar l’estiu, i es va proposar cumplir
la seua idea. Com que era molt costós, i ell tenia dos mesos de vacances, va decidir
treballar totes les vacances per poder treure un diners extres.
Va estar dos mesos treballant dur per aconseguir la seua il·lusió de viatjar. Per fi va
guanyar gran part dels diners per al viatge, de manera que va comprar el bitllet i va
preparar tots els papers. Estava molt nerviós i il·lusionat.
El dia abans del gran viatge, la seua família i els seus amics li van preparar un sopar
sorpresa de comiat, perquè no l’anaven a veure en tres mesos. Quan Javi va entrar al seu
apartament, va encendre la llum i, de sobte, tots van cridar: SORPRESAAA! Estava tan
emocionat que se li van escapar unes quantes làgrimes. Hi havia de tot: una tortada
gegant, globus, un cartell decorat, mejar… Javi va mostrar molt d’agraïment a tots els
que van assistir a aquell sopar.
La nit abans del viatge, Javi no podía dormir perquè estaba molt nerviós, de manera que
es va preparar una tila i per fi va poder descansar. Ja eren les nou del matí i el
despertador va sonar i, com que no havia pogut descansar bé, es va quedar dormit. Quan
es va despertar, va veure el rellotge i ja eren les deu menos quart, i havia d’agafar
l’autobús a les deu i vint. Ràpidament es va alçar, es va vestir, es va asear, va agafar
totes les seues coses i se’n va anar corrents a la parada de l’autobus. Va arribar i
l’autobús estava tancant les seues portes. Va córrer tot el que va poder amb la sort que el
xofer de l’autobús el va vorer i de seguida va obrir les portes. Javi va sentir molta
alegría per haver pogut arribar a temps. Va entrar a l’autobús, va buscar un lloc i va
seure. L’autobús va arribar a Madrid. A continuación, Javi baixà de l’autobús i va
agafar un taxi per a que el portara a l’aeroport. Allí va tindre una sèrie de complicacions
amb els papers, però de seguida va poder agafar l’avió. Mentre estava en l’avió, sentía
un alt nivell de adrenalina. Poc temps després es va dormir per l’estrés que havia patit al
llarg del dia. Durant el vol, no hi va haver cap complicació, però l’aterratge va ser un
poc forçós. De totes maneres, Javi estava molt content. La destinació de l’avió va ser
Toulouse (França), on va agafar un altre taxi per anar a l’hotel. Els plans de Javi eren
quedar-se en l’hotel descansant fins al dia següent.
Quan es va fer de dia, Javi va matinar per a anar a esmorzar, i com que era un esmorzar
molt complet, es va quedar ple, de manera que va menjar tard.

2. Va viatjar fins a París per a poder visitar la torre Eiffel (cosa que sempre li havia fet
molta il·lusió). A partir de ahí, Javi va començar ha visitar molts països de Europa, com
per exemple: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Croàcia, Dinamarca,
Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia,
Lituània, etc…
Quan estava a Lituània, es va adonar que cada volta tenia menys diners, de manera que
no podia malbaratar diners, i com que s’havia portat la seua guitarra, va tocar en el
carrer per treure uns diners extres. Ja era l’hora de sopar i va anar al supermercat més
pròxim que hi havia. Allí va conèixer un xic, també español, que estava allí per motius
de turisme. A poc a poc es van fer més íntims i, com que la situació de Alfons era molt
millor, va ajudar Javi donant-li un lloc on poder dormir, el va acollir en la casa que
havia alquilat.
Uns dies després va haver de seguint viajant i Alfons li va donar uns pocs de diners per
a ajudar-lo. La seua próxima parada va ser Luxenburg, on, , en la biblioteca de la ciutat,
va conèixer una jove anglesa, amb la sort que ell parlava perfectament el seu idioma.
Van quedar per a prendre un cafè en una cafetería dels voltants. Allí van parlar de les
seues infàncies i de algunes anècdotes del passat. La jove anglesa (Estéfani) també era
una aventurera, igual que Javi, de manera que van tindre una idea: emprendre la
aventura de viatjar junts, sabent els dos que estaven fets l’un per a l’altre. Durant el
viatge van començar a eixir junts. El viatge havia acabat i havien de tornar a casa.
Veient que eren inseparables, van decidir que Javi es mudaria a casa de Estefani, a
Londres.
Van passar els anys i havien tingut dos fills: Albert (en memòria de l’amic que va
ajudar Javi) i Bárbara (en memòria l’àvia d’Estéfani). Javi treballava en una escola
anglesa i Estefania treballava en una tenda de roba que havia obert.
Tots van ser feliços.