SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 25
U     na vegada, l'exèrcit més poderós del món va entrar a Catalunya.
Els soldats de Napoleó, van travessar els Pirineus per ocupar les viles i ciutats
del nostre país.
P    erò heus aquí que, al poble de Santpedor,
un noi valent i espavilat els volia plantar cara,
als francesos:

           Ja ho veuries, si jo fos més gran... –va dir a la seva mare.

          I què faries, tu tot sol? –va preguntar-li ella.

I l’Isidret, que així es deia el noi, li va respondre:

           Els declararia la guerra!

          Mare de déu! –va exclamar la mare–.

Aquesta és feina d’homes... I tu, per sort, encara ets petit.
B     en aviat, va començar la revolta.

I, a les places dels pobles,
la gent feia grosses fogueres: tothom cremava els papers
que duien les ordres i el segell de Napoleó.
          Fora l’invasor! Cridaven –els uns.
          Volem ser lliures! –exclamaven els altres.
Finalment, el governador de Manresa
va fer llegir una proclama
per convocar els ciutadans
a allistar-se contra l’exèrcit francès.
N     o cal dir que aquella notícia va córrer molt de pressa

i, de seguida, va arribar a Santpedor.


          Visca! Toquem a sometent! –cridava la gent pels carrers.


Les campanes del poble van picar i repicar sense parar
fins que tothom es va reunir a la plaça. I, en un tres i no res,
es va formar el sometent de Santpedor, és a dir,
un nombrós grup d’homes que no eren soldats,
però que volien defensar-se de l’enemic.
L    ’Isidret, ple d’entusiasme,seguia tot aquell enrenou:

          Mira, mare, ja els hem declarat la guerra!
          Déu meu, però si hi ha tot el poble a la plaça...
–va fer ella, esgarrifada–. Quin desori!
          Jo també vull anar-hi!
          No diguis ximpleries, Isidret! Tu ets una criatura.
–I, d’una revolada, la mare el va fer entrar cap dins i va tancar el
balcó.
L’     Isidret, sense fer soroll i sense que la

seva mare s'assabentés, va fugir escales avall.


Molts homes feien cua davant de l’Ajuntament.
          Au, té! Aquest fusell és per a tu –deia en Josep,
l’agutzil, que ara anava repartint les armes–. Vinga, el següent! Té, i aquest per a tu...
Fins que va tocar el torn a l’Isidret:
          I ara jo! Dóna-me’n un a mi també Josep
–va dir ben convençut, amb la veu gens tremolosa.
          Tu què hi fas aquí? –Tothom es va mostrar sorprès.
Jo també vull lluitar contra els francesos!

–va cridar el noi, decidit.

   Torna-te’n per on has vingut –va dir en Josep,

molt seriós–. Au, que ets l’hereu de casa teva... Vinga, vés...

La mare sí que et darà guerra...
L’     isidret va fer veure que se’n tornava cap a casa...

Però, un cop el sometent va ser fora del poble, va entrar d’amagat a
l’Ajuntament.
          No em quedaré aquí, no... Si almenys trobés una pistola!
–es deia adelerat mentre ho regirava tot.
       Llavors, quan ja es pensava que se n’hauria d’anar
amb la cua entre les cames, va exclamar:
          Però què hi tenim aquí? Òndia, un timbal!
       I sí, sí: allà en un racó del despatx d’en Ramon,
el secretari, hi havia un magnífic timbal.
       I va decidir:
          Me l’enduc! Potser també em pot servir per donar brega
als soldats de Napoleó...
M      entrestant, un exèrcit imparable de més de tres mil soldats

avançava cap a Manresa.
          Aquests catalans s’han atrevit a desafiar
les nostres tropes... –deia un comandant francès
amb cara de pocs amics.
          Ah! Maleïts! Castigarem aquesta ciutat rebel!
–responia el general al capdavant de la cavalleria–.
Avui rebran una lliçó que no oblidaran mai!
E    ls sometents d’Igualada i de Manresa

també van anar prenent posicions per preparar l’emboscada. Els de
Santpedor corrien
per arribar a temps a la batalla.
Però, abans d’arribar al Bruc, l’Isidret finalment els va encalçar:
          Espereu-me! –cridava esbufegant–. Jo també
sóc un dels vostres!
          Quan el van veure, tots volien que se’n tornés cap a casa:
       On vas, Isidret? Que t’has begut l’enteniment?
  –va dir-li en Joan, el de la fusteria.
I aquest timbal? Et penses que és un joc, això?
Au, gira cua...! –va ordenar-li l’Agustí de cal Ferrer.
          Deixeu-me lluitar per la pàtria!
–els va contestar ell, tossut com una mula.
        Però , aleshores, es van sentir els primers trets
i tots van córrer per unir-se als sometents emboscats.
L    ’Isidret i el timbal es van anar enfilant

muntanya de Montserrat amunt,.
           Li arribaven la fressa del foc i els crits dels combatents. La lluita era
ferotge.
Però no es va esporuguir i va començar a tocar el timbal.
           A la fi, tots els sometents havien pogut unir les seves forces.
De primer, quan l’invasor va passar el congost del Bruc,
va caure a la trampa que els sometents li havien preparat.
             Foc i amb ells! –es va sentir que cridava en Josep,
l’agutzil–. I visca Catalunya lliure!
Però l’exèrcit francès va refer
les seves posicions. De mica en mica, els
catalans van haver
de retrocedir. I, tot d’un plegat, es varen trobar
acorralats.
        Però, de sobte, quan ja es creien
perduts...
        El timbal de l’Isidret,
va començar a ressonar per tota la muntanya.
I era tan i tan fort el seu ressò, que diríeu que
eren cents
els timbals que sonaven.
L    ’Isidret tocava cada cop amb més força.

          Vosaltres resistiu! –cridava als homes del sometent–.
A mi, deixeu-me fer!
          Sentiu quants timbals? –va dir tot d’una el general francès –. Oh,
mon Dieu, arriba un gran exèrcit!
Fugim, fugim!
          Atrapem-los, ja són nostres! –es va envalentonar
en Josep, com a cap del sometent de Santpedor.
          El nostre timbaler ens ha dut a la victòria!
–va exclamar l’Agustí de cal Ferrer–. Déu et beneeixi, Isidret! –i ell tocava
encara amb més força.
I així els famosos soldats
del gran Napoleó van ser derrotats.
          El nostre heroi va ser rebut al poble
amb repics de campana, i tots els catalans
van pujar a Montserrat a donar gràcies a la Mare de Déu
per aquella llegendària victòria.
Vocabulari
•   Sometent:
•   Desori:
•   Revolada:
•   Renglera d’homes:
•   Fusell:
•   Agutzil:
•   Hereu:
•   Recular:
•   Adelerat:
•   Donar brega:
•   Comandant:
•   Congost:
•   Emboscada:
•   Esbufegar:
•   Fressa:
•   Esporuguir:
•   Defallir:
•   Emvalentonar:
•   Repics:

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Xosé Neira Vilas: Memorias dun Neno Labrego. Capítulo 1 e 2
Xosé Neira Vilas: Memorias dun Neno Labrego. Capítulo 1 e 2Xosé Neira Vilas: Memorias dun Neno Labrego. Capítulo 1 e 2
Xosé Neira Vilas: Memorias dun Neno Labrego. Capítulo 1 e 2noagaliza
 
Renaixença
RenaixençaRenaixença
Renaixençaaalmodis
 
O galego entre 1936 e 1975
O galego entre 1936 e 1975O galego entre 1936 e 1975
O galego entre 1936 e 1975laurafernanlopez
 
Tõde ja õigus IV põhjalik kokkuvõte tegelastega
Tõde ja õigus IV põhjalik kokkuvõte tegelastegaTõde ja õigus IV põhjalik kokkuvõte tegelastega
Tõde ja õigus IV põhjalik kokkuvõte tegelastegaKarelKalda
 
Miquel marti i pol
Miquel marti i polMiquel marti i pol
Miquel marti i polAmparo
 
Antonio machado
Antonio machadoAntonio machado
Antonio machadodolors
 
Josep Vicenç Foix Powerpoint
Josep Vicenç Foix PowerpointJosep Vicenç Foix Powerpoint
Josep Vicenç Foix Powerpoint4tb_Alba
 
Esquemas. a poesía das Irmandades da Fala
Esquemas. a poesía das Irmandades da FalaEsquemas. a poesía das Irmandades da Fala
Esquemas. a poesía das Irmandades da FalaMarlou
 
Pregón Fiestas de San Juan 2017 (Santa María de Guía)
Pregón Fiestas de San Juan 2017 (Santa María de Guía)Pregón Fiestas de San Juan 2017 (Santa María de Guía)
Pregón Fiestas de San Juan 2017 (Santa María de Guía)Norte Gran Canaria
 
Salvador Espriu[1]
Salvador Espriu[1]Salvador Espriu[1]
Salvador Espriu[1]catalite
 
A literatura do exilio entre 1936 e 1976
A literatura do exilio entre 1936 e 1976A literatura do exilio entre 1936 e 1976
A literatura do exilio entre 1936 e 1976trafegandoronseis
 
Federico García Lorca
Federico García LorcaFederico García Lorca
Federico García Lorcayurrutiag
 
La mujer en el franquismo
La mujer en el franquismoLa mujer en el franquismo
La mujer en el franquismoJose Clemente
 
Literatura Galega durante o Franquismo
Literatura Galega durante o FranquismoLiteratura Galega durante o Franquismo
Literatura Galega durante o Franquismonoagaliza
 
Economía y sociedad en el siglo XIX. Tema 3 2º bach
Economía y sociedad en el siglo XIX.  Tema 3  2º bachEconomía y sociedad en el siglo XIX.  Tema 3  2º bach
Economía y sociedad en el siglo XIX. Tema 3 2º bachanga
 

Mais procurados (20)

Xosé Neira Vilas: Memorias dun Neno Labrego. Capítulo 1 e 2
Xosé Neira Vilas: Memorias dun Neno Labrego. Capítulo 1 e 2Xosé Neira Vilas: Memorias dun Neno Labrego. Capítulo 1 e 2
Xosé Neira Vilas: Memorias dun Neno Labrego. Capítulo 1 e 2
 
Renaixença
RenaixençaRenaixença
Renaixença
 
3. a prosa do 1º terzo do séc. xx
3. a prosa do 1º terzo do séc. xx3. a prosa do 1º terzo do séc. xx
3. a prosa do 1º terzo do séc. xx
 
O galego entre 1936 e 1975
O galego entre 1936 e 1975O galego entre 1936 e 1975
O galego entre 1936 e 1975
 
Tõde ja õigus IV põhjalik kokkuvõte tegelastega
Tõde ja õigus IV põhjalik kokkuvõte tegelastegaTõde ja õigus IV põhjalik kokkuvõte tegelastega
Tõde ja õigus IV põhjalik kokkuvõte tegelastega
 
Josep Pla
Josep PlaJosep Pla
Josep Pla
 
Miquel marti i pol
Miquel marti i polMiquel marti i pol
Miquel marti i pol
 
Antonio machado
Antonio machadoAntonio machado
Antonio machado
 
Josep Vicenç Foix Powerpoint
Josep Vicenç Foix PowerpointJosep Vicenç Foix Powerpoint
Josep Vicenç Foix Powerpoint
 
risco
riscorisco
risco
 
Esquemas. a poesía das Irmandades da Fala
Esquemas. a poesía das Irmandades da FalaEsquemas. a poesía das Irmandades da Fala
Esquemas. a poesía das Irmandades da Fala
 
4. o teatro do 1º terzo do séc. xx
4. o teatro do 1º terzo do séc. xx4. o teatro do 1º terzo do séc. xx
4. o teatro do 1º terzo do séc. xx
 
Pregón Fiestas de San Juan 2017 (Santa María de Guía)
Pregón Fiestas de San Juan 2017 (Santa María de Guía)Pregón Fiestas de San Juan 2017 (Santa María de Guía)
Pregón Fiestas de San Juan 2017 (Santa María de Guía)
 
Salvador Espriu[1]
Salvador Espriu[1]Salvador Espriu[1]
Salvador Espriu[1]
 
A literatura do exilio entre 1936 e 1976
A literatura do exilio entre 1936 e 1976A literatura do exilio entre 1936 e 1976
A literatura do exilio entre 1936 e 1976
 
Federico García Lorca
Federico García LorcaFederico García Lorca
Federico García Lorca
 
La mujer en el franquismo
La mujer en el franquismoLa mujer en el franquismo
La mujer en el franquismo
 
Literatura Galega durante o Franquismo
Literatura Galega durante o FranquismoLiteratura Galega durante o Franquismo
Literatura Galega durante o Franquismo
 
Economía y sociedad en el siglo XIX. Tema 3 2º bach
Economía y sociedad en el siglo XIX.  Tema 3  2º bachEconomía y sociedad en el siglo XIX.  Tema 3  2º bach
Economía y sociedad en el siglo XIX. Tema 3 2º bach
 
Y dónde están mis zapatos
Y dónde están mis zapatosY dónde están mis zapatos
Y dónde están mis zapatos
 

Semelhante a El timbaler del bruc (adaptació lectura fàcil)

Semelhante a El timbaler del bruc (adaptació lectura fàcil) (20)

El timbaler del bruc 1 b
El timbaler del bruc  1 bEl timbaler del bruc  1 b
El timbaler del bruc 1 b
 
Comtessa1 comprimit
Comtessa1 comprimitComtessa1 comprimit
Comtessa1 comprimit
 
Còmic estellés
Còmic estellésCòmic estellés
Còmic estellés
 
Comtessa presentació
Comtessa presentacióComtessa presentació
Comtessa presentació
 
La llegenda dels manairons
La llegenda dels manaironsLa llegenda dels manairons
La llegenda dels manairons
 
El pou de glaç david dot cinc pins 2014_sant pere de ribes
El pou de glaç david dot cinc pins 2014_sant pere de ribesEl pou de glaç david dot cinc pins 2014_sant pere de ribes
El pou de glaç david dot cinc pins 2014_sant pere de ribes
 
El Segadors Segle Xvii
El Segadors Segle XviiEl Segadors Segle Xvii
El Segadors Segle Xvii
 
VAE
VAEVAE
VAE
 
Llibret audiollibre petjades
Llibret audiollibre petjadesLlibret audiollibre petjades
Llibret audiollibre petjades
 
Vindras (1966)
Vindras (1966)Vindras (1966)
Vindras (1966)
 
Conte '1714: trons, canons i un estel'
Conte '1714: trons, canons i un estel'Conte '1714: trons, canons i un estel'
Conte '1714: trons, canons i un estel'
 
Cançons el retaule del flautista
Cançons el retaule del flautistaCançons el retaule del flautista
Cançons el retaule del flautista
 
Sant Jordi
Sant JordiSant Jordi
Sant Jordi
 
Llibret Falla Eduardo Merello 2016
Llibret Falla Eduardo Merello 2016Llibret Falla Eduardo Merello 2016
Llibret Falla Eduardo Merello 2016
 
Diari retrobat, memòries de guerra.
Diari retrobat, memòries de guerra.Diari retrobat, memòries de guerra.
Diari retrobat, memòries de guerra.
 
Massada 26
Massada 26Massada 26
Massada 26
 
Carta retornada
Carta retornadaCarta retornada
Carta retornada
 
Segadors
SegadorsSegadors
Segadors
 
Styli locus homenatge a jesús moncada
Styli locus homenatge a jesús moncadaStyli locus homenatge a jesús moncada
Styli locus homenatge a jesús moncada
 
Especial Sant jordi 2018
Especial Sant jordi 2018Especial Sant jordi 2018
Especial Sant jordi 2018
 

El timbaler del bruc (adaptació lectura fàcil)

  • 1.
  • 2.
  • 3. U na vegada, l'exèrcit més poderós del món va entrar a Catalunya. Els soldats de Napoleó, van travessar els Pirineus per ocupar les viles i ciutats del nostre país.
  • 4. P erò heus aquí que, al poble de Santpedor, un noi valent i espavilat els volia plantar cara, als francesos: Ja ho veuries, si jo fos més gran... –va dir a la seva mare. I què faries, tu tot sol? –va preguntar-li ella. I l’Isidret, que així es deia el noi, li va respondre: Els declararia la guerra! Mare de déu! –va exclamar la mare–. Aquesta és feina d’homes... I tu, per sort, encara ets petit.
  • 5.
  • 6. B en aviat, va començar la revolta. I, a les places dels pobles, la gent feia grosses fogueres: tothom cremava els papers que duien les ordres i el segell de Napoleó. Fora l’invasor! Cridaven –els uns. Volem ser lliures! –exclamaven els altres. Finalment, el governador de Manresa va fer llegir una proclama per convocar els ciutadans a allistar-se contra l’exèrcit francès.
  • 7.
  • 8. N o cal dir que aquella notícia va córrer molt de pressa i, de seguida, va arribar a Santpedor. Visca! Toquem a sometent! –cridava la gent pels carrers. Les campanes del poble van picar i repicar sense parar fins que tothom es va reunir a la plaça. I, en un tres i no res, es va formar el sometent de Santpedor, és a dir, un nombrós grup d’homes que no eren soldats, però que volien defensar-se de l’enemic.
  • 9.
  • 10. L ’Isidret, ple d’entusiasme,seguia tot aquell enrenou: Mira, mare, ja els hem declarat la guerra! Déu meu, però si hi ha tot el poble a la plaça... –va fer ella, esgarrifada–. Quin desori! Jo també vull anar-hi! No diguis ximpleries, Isidret! Tu ets una criatura. –I, d’una revolada, la mare el va fer entrar cap dins i va tancar el balcó.
  • 11.
  • 12. L’ Isidret, sense fer soroll i sense que la seva mare s'assabentés, va fugir escales avall. Molts homes feien cua davant de l’Ajuntament. Au, té! Aquest fusell és per a tu –deia en Josep, l’agutzil, que ara anava repartint les armes–. Vinga, el següent! Té, i aquest per a tu... Fins que va tocar el torn a l’Isidret: I ara jo! Dóna-me’n un a mi també Josep –va dir ben convençut, amb la veu gens tremolosa. Tu què hi fas aquí? –Tothom es va mostrar sorprès.
  • 13. Jo també vull lluitar contra els francesos! –va cridar el noi, decidit. Torna-te’n per on has vingut –va dir en Josep, molt seriós–. Au, que ets l’hereu de casa teva... Vinga, vés... La mare sí que et darà guerra...
  • 14. L’ isidret va fer veure que se’n tornava cap a casa... Però, un cop el sometent va ser fora del poble, va entrar d’amagat a l’Ajuntament. No em quedaré aquí, no... Si almenys trobés una pistola! –es deia adelerat mentre ho regirava tot. Llavors, quan ja es pensava que se n’hauria d’anar amb la cua entre les cames, va exclamar: Però què hi tenim aquí? Òndia, un timbal! I sí, sí: allà en un racó del despatx d’en Ramon, el secretari, hi havia un magnífic timbal. I va decidir: Me l’enduc! Potser també em pot servir per donar brega als soldats de Napoleó...
  • 15.
  • 16. M entrestant, un exèrcit imparable de més de tres mil soldats avançava cap a Manresa. Aquests catalans s’han atrevit a desafiar les nostres tropes... –deia un comandant francès amb cara de pocs amics. Ah! Maleïts! Castigarem aquesta ciutat rebel! –responia el general al capdavant de la cavalleria–. Avui rebran una lliçó que no oblidaran mai!
  • 17.
  • 18. E ls sometents d’Igualada i de Manresa també van anar prenent posicions per preparar l’emboscada. Els de Santpedor corrien per arribar a temps a la batalla. Però, abans d’arribar al Bruc, l’Isidret finalment els va encalçar: Espereu-me! –cridava esbufegant–. Jo també sóc un dels vostres! Quan el van veure, tots volien que se’n tornés cap a casa: On vas, Isidret? Que t’has begut l’enteniment? –va dir-li en Joan, el de la fusteria.
  • 19. I aquest timbal? Et penses que és un joc, això? Au, gira cua...! –va ordenar-li l’Agustí de cal Ferrer. Deixeu-me lluitar per la pàtria! –els va contestar ell, tossut com una mula. Però , aleshores, es van sentir els primers trets i tots van córrer per unir-se als sometents emboscats.
  • 20. L ’Isidret i el timbal es van anar enfilant muntanya de Montserrat amunt,. Li arribaven la fressa del foc i els crits dels combatents. La lluita era ferotge. Però no es va esporuguir i va començar a tocar el timbal. A la fi, tots els sometents havien pogut unir les seves forces. De primer, quan l’invasor va passar el congost del Bruc, va caure a la trampa que els sometents li havien preparat. Foc i amb ells! –es va sentir que cridava en Josep, l’agutzil–. I visca Catalunya lliure!
  • 21. Però l’exèrcit francès va refer les seves posicions. De mica en mica, els catalans van haver de retrocedir. I, tot d’un plegat, es varen trobar acorralats. Però, de sobte, quan ja es creien perduts... El timbal de l’Isidret, va començar a ressonar per tota la muntanya. I era tan i tan fort el seu ressò, que diríeu que eren cents els timbals que sonaven.
  • 22.
  • 23. L ’Isidret tocava cada cop amb més força. Vosaltres resistiu! –cridava als homes del sometent–. A mi, deixeu-me fer! Sentiu quants timbals? –va dir tot d’una el general francès –. Oh, mon Dieu, arriba un gran exèrcit! Fugim, fugim! Atrapem-los, ja són nostres! –es va envalentonar en Josep, com a cap del sometent de Santpedor. El nostre timbaler ens ha dut a la victòria! –va exclamar l’Agustí de cal Ferrer–. Déu et beneeixi, Isidret! –i ell tocava encara amb més força.
  • 24. I així els famosos soldats del gran Napoleó van ser derrotats. El nostre heroi va ser rebut al poble amb repics de campana, i tots els catalans van pujar a Montserrat a donar gràcies a la Mare de Déu per aquella llegendària victòria.
  • 25. Vocabulari • Sometent: • Desori: • Revolada: • Renglera d’homes: • Fusell: • Agutzil: • Hereu: • Recular: • Adelerat: • Donar brega: • Comandant: • Congost: • Emboscada: • Esbufegar: • Fressa: • Esporuguir: • Defallir: • Emvalentonar: • Repics: