José Vte. Soler Gironés. Economista. Auditoria Ciutadana del Deute València.

1. ¿Están en peligro las pensiones
públicas?
José Vte. Soler Gironés. Economista.
Auditoria Ciutadana del Deute
València.

2. 1. Algunes dades del Sistema Públic de
Pensions ( i altres)
2. Visions convencionals i alternatives del
Sistema Públic de Pensions
3. Les solucions per garantir la Sostenibilitat

3. Situació social i econòmica actual
1. Increment de la pobresa: 12 milions de persones
2. Relacions laborals precaritzades, i creixent
3. Desmontatge de l’Estat Social de dret (s)
4. Pèrdua de legitimitat política de les institucions (UEFMI-BCE……)
5. Priorització del pagament del deute (i el seu cost) en
contra dels drets socials i econòmics
6. etc

4. Són elevades les pensions actualment?
Total
Incapacidad
permanente
Jubilación
Viudedad
Orfandad
Favor familiares
Fte: Seguridad Social
2009
761
2010
787
836
863
557
341
450
854
893
574
351
463
Pensión media
2011
2012
811
837
873
924
589
361
474
891
956
604
365
489
2013
859
Mediana
2013
645
909
983
619
371
503
700
750
625
250
460

5. Ita
l
Au y
st
ri
Fr a
an
Po ce
rtu
g
G al
re
EU ece
R
O
15
EU
15
EU
N
et
he 27
rla
G nds
er
m
an
Fi y
nl
D and
U
e
ni
te nm
d
Ki ark
ng
do
Be m
lg
iu
Sw m
ed
e
Po n
la
Sl nd
ov
e
H nia
un
ga
ry
Sp
a
C in
ro
at
ia
La
tv
ia
M
al
R
om t a
Lu
a
C xem nia
ze
ch bou
r
R
ep g
ub
Bu lic
lg
ar
Es ia
to
Li nia
th
ua
Sl nia
ov
ak
i
C a
yp
ru
Ire s
la
nd
Quina és la despesa en comparació UE?
Despesa en pensions % PIB. 2010
18
16
16,0
14
12
10
8
15,0
14,4 14,2
13,9
13,4 13,2
13,0 12,9 12,8 12,7
12,3 12,2 12,1 12,1
11,9
11,2 11,0
10,8 10,6
10,0 10,0
9,5 9,2 9,2 9,2
9,0
8,6 8,4
7,8
7,2
6
4
2
0

6. Ki
Ita
l
ng y
do
Po m
rtu
ga
EU l
15
EU
25
EU
N
et
he 27
rla
G nds
er
m
a
Sw ny
ed
e
Fi n
nl
D and
en
m
ar
k
La
tv
Be ia
lg
iu
G m
re
ec
e
M
al
R
om ta
an
i
C
ze Po a
ch
la
R nd
ep
ub
li
H
un c
ga
Bu ry
lg
ar
Es ia
to
Li nia
th
ua
ni
a
Sp
ai
C n
yp
Sl rus
ov
e
Sl nia
ov
ak
i
Ire a
la
n
C d
Lu ro
xe ati
m a
bo
ur
g
d
12
U
ni
te
nc
Au e
st
ria
Fr
a
Quina és la despesa en comparació UE?
Despesa en pensions de jubilació % PIB. 2010
14
11,9
10,5 10,3
10
8
6
10,1 10,0
9,5 9,4 9,3
9,1 9,1 9,0
8,7 8,7 8,6
8,1 8,0
7,7 7,5
7,1 7,0 7,0 7,0
6,7 6,6 6,5
6,2 6,2
5,8
4,9 4,8
4,3
4
2
0

7. em
bo
D urg
en
m
ar
Au k
st
Sw ria
N
et ede
he
n
rla
nd
Fr s
an
c
Fi e
nl
G and
er
m
an
EU y
15
It
Be aly
lg
EU ium
R
O
15
EU
U
25
ni
te
EU
d
K i 27
ng
do
m
Ire
la
n
G d
re
ec
e
Sp
Po ain
rtu
Sl gal
ov
en
C ia
yp
ru
C
s
ze
ch Ma
R lta
ep
ub
l
Po ic
la
n
C d
ro
a
Sl tia
ov
ak
Es ia
to
H nia
un
g
Li ary
th
ua
ni
a
La
tv
Bu ia
lg
R aria
om
an
ia
Lu
x
1.086,1
1.196,4
1.252,0
179,3
289,1
465,4
540,0
637,9
643,6
705,0
797,1
2.118,2
3.631,6
3.658,0
3.131,3
3.256,0
3.294,7
2.715,4
4.297,2
3.794,6
3.322,9
2.768,9
2.189,0
1.853,4
1.320,3
858,0
1.000
1.862,4
2.000
2.918,5
3.000
3.839,6
4.000
3.421,3
5.000
4.387,0
6.000
5.941,7
Quina és la despesa en comparació UE?
Despesa en pensions. € per habitant. 2010
7.000
0

8. 142,8
219,1
359,8
400,7
408,1
414,6
477,6
489,0
511,3
500
1.307,8
1.118,4
1.210,4
830,1
919,7
998,7
1.000
729,8
1.500
1.481,8
2.000
2.401,5
2.098,2
2.113,6
2.172,5
1.992,5
2.689,9
2.741,9
2.419,3
2.232,2
3.031,6
2.858,8
2.492,5
2.500
3.007,3
3.000
3.096,3
3.500
Ita
ly
EU
25
EU
2
Ire 7
la
Po nd
rtu
g
G al
re
ec
e
Sp
ai
C n
yp
ru
C
s
ze
M
ch
a
R lta
ep
ub
Sl lic
ov
en
i
Po a
la
Sl nd
ov
ak
Es ia
to
Li nia
th
ua
H nia
un
ga
ry
La
tv
C ia
ro
a
Bu tia
lg
ar
R
om ia
an
ia
ar
Fr k
an
c
Au e
st
Sw ria
Lu
e
xe de
m n
N bo
et
u
he rg
rla
nd
Fi s
nl
G and
er
m
an
U
y
ni
te EU
d
Ki 15
ng
do
Be m
lg
iu
m
D
en
m
Quina és la despesa en comparació UE?
Despesa en pensions per jubilació. € per habitant. 2010
0

9. Hi ha molts pensionistes?
Número de pensionistas
10.000.000
8.614.876
8.749.054
8.871.435
9.008.348
9.000.000
8.000.000
7.000.000
6.000.000
5.000.000
4.000.000
3.000.000
2.000.000
1.000.000
0
Favor de familiares
Orfandad
Viudedad
Jubilación
Incapacidad permanente
2009
37.810
266.436
2.282.687
5.097.112
930.831
2010
37.628
270.488
2.302.060
5.203.364
935.514
2011
38.121
275.077
2.319.896
5.296.851
941.490
2012
37.609
295.221
2.331.812
5.402.863
940.843

10. er
o
Se M a 2 0 0
pt y o 1
ie
m 20
br 01
e
En 20
er 01
o
Se Ma 200
pt yo 2
ie
m 20
br 02
e
En 20
er 02
o
Se Ma 200
pt yo 3
ie
m 20
br 03
e
En 20
er 03
o
Se M a 2 0 0
pt y o 4
ie
m 20
br 04
e
En 20
er 04
o
Se Ma 200
pt yo 5
ie
m 20
br 05
e
En 20
er 05
o
Se Ma 200
pt y o 6
ie
m 20
br 06
e
En 20
er 06
o
Se Ma 200
pt yo 7
ie
m 20
br 07
e
En 20
er 07
o
Se Ma 200
pt yo 8
ie
m 20
br 08
e
En 20
er 08
o
Se Ma 200
pt y o 9
ie
m 20
br 09
e
En 20
er 09
o
Se Ma 201
pt yo 0
ie
m 20
br 10
e
En 20
er 10
o
Se Ma 201
pt yo 1
ie
m 20
br 11
e
En 20
er 11
o
Se M a 2 0 1
pt y o 2
ie
m 20
br 12
e
En 20
er 12
o
Se Ma 201
pt yo 3
ie
m 20
br 13
e
20
13
En
I quin és el volum d’ocupació?
Datos totales de afiliados Seg. Social
20.000.000
19.000.000
18.000.000
17.000.000
16.000.000
15.000.000
14.000.000
13.000.000
12.000.000
11.000.000
10.000.000

11. Quin és el nivell “dels estalvis”?

12. Quin és el nivell “dels estalvis”?

13. Són viables les alternatives privades?

14. La visió tecnócrata del Sistema Públic de Pensions

15. Si les pensions “cal pagar-les amb salaris”……..
Remuneració assalariats. % PIB
65,0
60,0
55,0
50,0
45,0
40,0
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
UE 61,9 61,9 61,1 60,7 61,0 62,1 61,7 61,7 60,4 59,8 59,4 59,0 58,6 58,7 58,9 59,0 58,8 58,7 57,8 57,4 56,9 56,5 57,1 58,9 58,0 57,7 57,8
Esp 59,7 59,6 59,2 60,7 61,7 62,8 63,3 61,4 60,2 60,2 60,0 59,6 59,2 58,9 58,3 57,6 56,8 55,9 55,4 54,9 55,3 56,6 57,3 55,6 53,8 52,3 51,4

16. Hi ha distribució equitativa entre les rendes?
S80/20: Relació entre el 20% de renda més alta, en la distribució de la
renda, i el 20% de renda més baixa. 2011
6,8
6,6 6,5
6,2
6,0
5,8 5,7
5,6
5,3 5,3
5,1 5,1 5,0 5,0 5,0
4,1 4,0
3,9 3,9 3,8 3,8 3,8
3,7 3,6
3,5 3,5
Sp
ai
n
La
tv
Bu ia
lga
Ro ria
m
an
ia
Gr
ee
Lit ce
hu
an
Po ia
rtu
ga
l
Un
ite
Ita
d
ly
Ki
ng
do
m
Es
to
ni
a
EU
27
EU
15
NM
E
Po
la
Eu nd
ro
ar
ea
Ire
la
nd
Fr
an
Ge ce
rm
a
De ny
nm
ar
k
Cy
pr
us
M
Lu
xe alta
m
bo
ur
Be g
lg
iu
Hu m
ng
a
Slo ry
Ne vak
i
th
er a
la
nd
Au s
st
ri
Fin a
la
n
Sw d
Cz
ed
ec
h
Re en
pu
b
Slo lic
ve
ni
a
4,6 4,6 4,5
4,4 4,3

17. Hi ha distribució equitativa entre les rendes?
S80/20: Relació entre el 20% de renda més alta, en la distribució de la
renda, i el 20% de renda més baixa. 2011. Població menys 65 anys
7,5 7,4
6,7 6,6 6,6
6,4
6,0 5,9
5,8
5,5 5,4
5,3 5,3 5,3 5,3 5,2
4,7 4,6 4,6 4,6
3,8 3,8 3,7 3,7
3,6
3,4
Ita
l
Es y
to
n
Po ia
rtu
ga
Un
l
ite Cro
a
d
Ki tia
ng
do
m
EU
27
EU
15
EU NM
RO E
AR
EA
Po
lan
d
Ire
la
De nd
nm
Ge ark
rm
an
y
Fr
an
ce
C
Lu yp
xe rus
m
bo
u
Hu rg
ng
ar
y
M
al
Be ta
lg
iu
Slo m
Ne va
th kia
er
lan
d
Cz
A s
ec ust
h
Re ria
pu
bl
i
Fin c
lan
Sw d
ed
e
Slo n
ve
ni
a
Sp
ai
n
La
tv
Bu ia
lga
Lit ria
hu
an
Ro ia
m
an
ia
Gr
ee
ce
4,2 4,1 4,1 4,1
4,0 4,0

18. En comparació, què ha representat el “rescat” del
sistema financer?
IMPORTE AYUDAS AL SISTEMA FINANCIERO. Julio 2012. ESPAÑA
Instrumento
Importe (millones euros)
Participaciones Preferentes Convertibles
Capital
Esquema Protección Activos
Adquisición activos
Avales
TOTAL
2
1
0
1
#¡REF!
1
#¡REF!
1
%
6.329
20.345
24.301
21.041
136.900
208.917
3,03%
9,74%
11,63%
10,07%
65,53%
100,00%

19. En comparació, què ha representat el “rescat” del
sistema financer?
IMPORTE AYUDAS AL SISTEMA FINANCIERO. Julio 2012. ESP + UE
Instrumento
Importe (millones euros)
Capital
Esquema Protección Activos
Subtotal medidas de capitalización
Avales
Adquisición activos
Participaciones Preferentes Convertibles
Línea de financiacion europea
Préstamos del Banco Central Europeo
Subtotal medidas de financiación
TOTAL AYUDAS PÚBLICAS
2
1
0
1
#¡REF!
1
#¡REF!
1
%
20.345
24.301
44.646
136.900
21.041
6.329
100.000
411.654
675.925
720.571
2,82%
3,37%
6,20%
19,00%
2,92%
0,88%
13,88%
57,13%
93,80%
100,00%

20. 38,4
33,5
34,5
34,9
35,2
32,8
33,1
39,3
40,0
37,1
45,2
44,7
44,8
41,0
40,1
46,0
46,4
46,4
45,4
41,6
50,9
51,5
47,7
45,5
42,1
40,3
40,0
46,6
54,4
51,8
49,1
50,0
55,3
60,0
It
H aly
un
EU
R gar
O
y
N AR
et
he E A
rla
nd
s
U
E
15
U
E2
5
U
E
Sl 27
ov
e
G nia
er
m
an
G y
Lu re
U xem ece
ni
bo
te
d
Ki urg
ng
do
m
C
ze Por
ch tu
R gal
ep
ub
lic
M
al
t
C a
yp
ru
Es s
to
ni
Po a
la
nd
Sp
ai
n
La
tv
Bu ia
lg
ar
i
Ire a
la
Ro nd
m
a
Sl nia
ov
a
Li kia
th
ua
ni
a
D
en
m
a
Fi rk
nl
an
Fr d
an
Sw ce
ed
Be en
lg
iu
m
Au
st
r ia
I si les pensions provingueren d’altres recursos?
Contribució fiscal. % PIB. 2012
30,0
20,0
10,0
0,0

21. Bu
lg
ar
i
C a
yp
ru
s
Sp
a
Sw in
ed
e
Ire n
la
n
Po d
la
n
R
om d
a
Li nia
th
ua
ni
a
La
D tvia
en
m
a
C
Po rk
ze
rtu
ch
R gal
ep
ub
lic
M
a
Sl lta
ov
ak
ia
U
E2
5
U
E
H 27
EU un
R gar
O
y
N AR
et
he EA
rla
nd
s
U
E
15
G
U
e
ni
te rm
d
a
Ki ny
ng
do
m
Au
st
r
Fi ia
nl
an
d
Ita
ly
Lu Fra
xe nc
m e
bo
u
Be rg
lg
i
Sl um
ov
en
Es ia
to
n
G ia
re
ec
e
I si les pensions provingueren d’altres recursos?
Pèrdua contribució fiscal. % PIB. 2007-2012
6,0
4,0
-6,0 -5,5
4,0
2,8 2,8 2,9
2,0
0,8 0,8
0,6 0,7
0,0
-0,4 -0,3
-0,8
-2,0
-2,2
-3,0
-4,0
-4,0
-4,8
-1,9 -1,8
-0,1
1,2
1,0 1,0 1,0 1,0 1,1
1,5
1,7 1,7
1,9
2,2
0,0

22. Quines són els plantejaments generals de les
diferents visions?
Quina consideració té l'economia
neoliberal sobre SPP?
1. Com un sistema de capitalització
Quina consideració té l'economia
heterodoxa sobre SPP?
1. Com un sistema de repartiment; de
justícia social, d'equitat
2. La sostenibilitat econòmica
l'entén com una mera
situació contable equilibrada
2. El dèficit no pot considerar-se en
com la variable clau per
contrareformar el sistema
3. És una "qüestió" tècnica,
d'experts en el tema
3. Les decisions polítiques són les que
determinen el disseny
tècnic del Sistema Públic de
Pensions
4. “És urgent fer reformes”, per
“eixir de la crisi econòmica”
4. Les reformes han i poden garantir
pensions públiques suficients
5. La gestió privada és més eficient;
gestiona millor
5. Els costos de la gestió privada i les
necessitats de remuneració fan
insostenible la gestió privada de les
pensions

23. Quines són variables que cal tenir en compte?
Economia neoliberal
Economia heterodoxa
1.La demografia
1.La fiscalitat global en una economia
2.L'envelliment de la població
2.La productivitat
3.La necessitat d'evitar el dèficit
3.Els nivell salaris
4.Les polítiques d'ocupació i els
sistemes productius
4.Les previsions demogràfiques a imperants en una determinada
molt llarg termini
economia
5.La ratio població ocupada /
població pensionista
5.El nivell d'economia submergida
6.El grau d'ocupabilitat de la població
7.La pertinença a diferents classes
socials

24. Economia neoliberal
Quines són les recomanacions?
1. Allargament de l'edat permesa per
jubilar-se en funció de
l’esperança de vida
2. Estimular fiscalment els plans de
pensions privats de
pensions
3. Considerar tota la vida laboral pel
càlcul de la pensió
4. En general, enduriment en l’accés
a la pensió
Quines són les veritables conseqüències
d'aquesta visió?
1. Pèrdua del poder adquisitiu de les
pensions públiques
2. Residualització de les pensions
públiques
3. Transferència massiva de recursos
cap al sistema financer
i de les grans asseguradores
4. Empobriment classes populars,
compatibilitzant ocupació
precària amb pensions precàries

25. Economia heterodoxa
Quines són les recomanacions?
1. Incrementar els nivells salarial de la població
2. Incrementar els nivells contributius
3. Considerar el finançament mitjançant els pressupostos
generals de l'Estat de les pensions
4. Incrementar el volum d'ocupació de qualitat, i de
determinats
col.lectius