Presentació sobre el Deute Català a càrrec de Iolanda Fresnillo de la PACD en l'acte Indepenpents de qui?

1. Informe
sobre
el
deute
públic
a
Catalunya
Elaborat
col·∙lec,vament
per
la
Plataforma
Auditoria
Ciutadana
del
Deute
15
d’Octubre
de
2014

2. Què
trobareu
a
l’informe?
• Quant
devem
i
com
ha
evolucionat?
• Perquè
creix
el
deute?
(dèficit,
ingressos
i
fiscalitat,
despeses,
pagaments
diferits,
deute
comercial
…)
• A
qui
devem?
(amb
noms
i
cognoms)
• Com
es
genera
el
deute
públic
a
Catalunya?
(emissions
en
mercats
financers,
bons
patriò:cs,
préstecs
i
crèdits,
mecanismes
de
liquiditat)
• Deute
d’empreses
públiques
• Els
deutes
amagats
(avals)
• Els
altres
deutes
del
territori
(ajuntaments,
diputacions
...)
• Il·∙legi,mitat
del
deute
català
Annexos
• I.
El
descens
dels
ingressos
i
l’endeutament
públic
• II.
A
qui
devem?
• III.
Emissions
detallistes
• IV.
Deute
de
les
en,tats
públiques
• V.
Alterna,ves
al
pagament
del
deute
i
experiències
històriques

3. Què
no
trobareu
a
l’informe?
• No
és
una
auditoria
ciutadana
del
deute
-­‐>
és
un
treball
col·∙lec:u
de
recerca
ac:vista
per
a
poder
facilitar
processos
d’auditoria
ciutadana
• No
hi
ha
llistes
ni
càlcul
de
quin
deute
és
legí:m
i
quin
il·∙legí:m
-­‐>
apunta
evidències
d’il·∙legi:mitat
• No
tenim
el
nivell
de
transparència
desitjat
-­‐>
accés
limitat
a
les
dades,
no
tenim
contractes,
no
hi
ha
una
interlocució
directa
...
• No
és
un
material
pedagògic
-­‐>
de
l’informe
han
de
sor:r
eines
més
pedagògiques,
és
un
treball
tècnic
i
rigorós
que
serveixi
com
a
base
per
a
campanyes,
denúncies
i
formació.

4. Quant
devem
i
com
ha
evolucionat?

5. Deute
al
nostre
entorn

6. Deute
per
càpita
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
Deute/Càpita
Esp
7.767
7.613
7.759
7.624
7.382
7.074
8.052
10.571
11.930
13.491
16.468
17.940
Deute/Càpita
Cat
1.687
1.663
1.827
2.120
2.125
2.202
2.864
3.485
4.739
5.911
7.049
7.666
Total
9.454
9.276
9.586
9.744
9.507
9.276
10.916
14.057
16.669
19.402
23.517
25.606
Mitjana
Esp
9.281
9.095
9.115
9.044
8.874
8.520
9.584
12.303
13.993
15.986
19.164
20.486
-­‐
Font:
Elaboració
pròpia
a
par:r
de
les
dades
del
Banc
d’Espanya
i
l’INE.

7. Perquè
creix
el
deute?
Els
arguments
oficials
són
que
el
deute
creix
per:
• L’increment
del
dèficit,
degut
a:
-­‐
El
descens
dels
ingressos
(per
la
crisi
econòmica)
-­‐
L’increment
de
la
despesa
social
(per
la
crisi
i
l’augment
de
la
població)
-­‐
L’increment
de
la
despesa
d’interessos
de
deute
-­‐
Els
compromisos
de
pagaments
diferits
per
infraestructures
• Pels
canvis
del
mode
de
càlcul
del
deute
(imposats
per
l’Eurostat)
• La
inclusió
de
deute
comercial
(amb
proveïdors)
en
la
xifra
de
deute
pel
Pla
de
proveïdors

8. Dèficit
35.000,00
33.000,00
31.000,00
29.000,00
27.000,00
25.000,00
23.000,00
21.000,00
19.000,00
17.000,00
15.000,00
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Despeses no financeres Ingressos no financers
Font.
Generalitat
de
Catalunya.
Execució
del
Pressupost
2007
–
2013.

9. 5,00%
4,00%
3,00%
2,00%
1,00%
0,00%
Font.
Dades
2004
a
2009
Informes
Financers
Anuals
de
la
Generalitat
de
Catalunya.
Dades
2010
a
2013
Dèficit
Liquidat.
Ministerio
de
Hacienda
y
Administraciones
Públicas.
• És
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
(prov.)
cert
que
“la
Generalitat
fa
dèficit
des
de
fa
força
temps
i
cada
dèficit
representa
acumulació
del
deute”.
Però:
• Si
aquest
increment
del
dèficit
i
de
deute
s’u:litcés
per
generar
més
ac:vitat
econòmica
i
per
tant
més
ingressos
fiscals,
seria
possible
trencar
l’espiral
deficitària
i
d’endeutament.
•
El
ritme
de
creixement
del
deute
és
superior
al
del
dèficit
-­‐
>
endeutament
per
cobrir
pagament
del
deute

10. Ingressos
24.932
24.898
27.322
23.917
22.410
23.031
22.993
2.561
4.290
5.456
9.740
12.290
12.345
15.194
27.493
29.188
32.778
33.657
34.700
35.376
38.187
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Milions
d'euros
Op.
No
Financers
Op.
Financers
Ingressos
totals
Font.
Generalitat
de
Catalunya.
Execució
del
Pressupost
2007
-­‐
2013
La
reducció
d’ingressos
(2010)
ha
implicat
un
augment
de
dèficit,
i
d’endeutament,
però
no
està
únicament
lligada
a
la
crisi
econòmica
(IRPF
i
IVA),
sinó
a
decisions
polí:ques,
adreçades
a
mantenir
uns
privilegis,
un
sistema
fiscal
regressiu
i
uns
ingressos
dependents
de
l’endeutament
i,
per
tant,
dels
mercats.

11. Com
ens
financem?
Ingressos
patrimonials
0,13%
Alienacions
d'Inversions
Reals
0,57%
Ac:us
Financers
1,33%
Transferències
de
Transferències
corrents
14,03%
capital
1,37%
Passius
Financers
(Deute)
38,46%
Impostos
propis
0,71%
Impostos
Cedits
Totalment
6,02%
Impostos
Cedits
Parcialment
37,39%
Impostos
44%
Font.
Quadre
d'ingressos
liquidats
de
la
Generalitat
de
Catalunya.
CERES-­‐CCOO

12. A
tenir
en
compte
...
En
el
capítol
d’ingressos
hem
de
tenir
en
compte
que:
• Les
arques
públiques
catalanes
han
deixat
d’ingressar
a
causa
del
frau
fiscal
16
mil
milions
d’euros
a
l’any.
• Més
enllà
del
frau
fiscal,
s’ha
de
tenir
en
compte
també
allò
que
es
deixa
d’ingressar
per
elusió
fiscal
a
paradisos
fiscals
.
• Les
balances
fiscals
de
Catalunya
respecte
la
resta
de
l’Estat
també
ha
afectat
nega:vament
a
l’increment
de
l’endeutament.

13. Despeses
Font.
Generalitat
de
Catalunya.
Execució
del
Pressupost
2007
–
2013

14. Retallades
De
2009
a
2013
les
retallades
en
Salut,
Educació,
Protecció
i
Promoció
social
i
altres
par:des
sumen
7.696,4
milions
d’euros.
En
el
mateix
període
el
pagament
del
deute
s’ha
incrementat
en
més
de
9.569
milions
d’euros.
Font.
Generalitat
de
Catalunya.
Execució
del
Pressupost
2007
–
2013

15. S’ha
entrat
en
un
Pagament
del
deute
cercle
en
espiral
d’increment
del
deute
per
fer
front
al
pagament
d’interessos
i
del
deute
acumulat.
El
propi
deute
és
una
de
les
causes
de
l’increment
de
l’endeutament.

16. Pagaments
diferits
La
Generalitat
de
Catalunya
tenia
el
2010
despeses
amb
càrrec
a
exercicis
futurs
per
valor
de
79.502
milions
d'euros,
amb
terminis
que
passen
fins
a
l'any
2108.
Alguns
dels
més
rellevants:
• IFERCAT
(Infraestructures
Ferroviàries
de
Catalunya
-­‐
L9
de
metro)
-­‐>
17.058,23
M€
-­‐
2012
a
2055.
• Construcció
i
concessió
Ciutat
de
la
Jusscia
1.358,48
M
–
fins
2039
• Carreteres
concessions
viàries
-­‐>
6.399,10
M€
-­‐
fins
204
• Construcció
i
manteniment
de
comissaries,
jutjats
i
centres
penitenciaris
-­‐>
2.912,89
M€
-­‐
fins
2042
• Construcció
i
manteniment
equipaments
com
escoles
-­‐>
4.510,05
M€
fins
2037.
• GISA
(htp://www.infraestructures.cat)
-­‐
>1.372,34
M€
-­‐
2012-­‐2015.

17. Pla
de
Pagament
a
Proveïdors
• Deute
amb
proveïdors
a
deute
amb
bancs
(Bankinter,
Banco
Popular
Español.
Santander,
Caixabank,
Bankia,
BBVA,
CECABANK,
Banco
Sabadell
o
Banco
Coopera:vo
Español.
)

18. A
qui
devem?
Estat
espanyol
30,92%
Bancs
Catalans
15,79%
Bancs
Espanyols
25,04%
BEI
i
altres
ins:tucions
públiques
9,26%
Bancs
estrangers
19,09%
Font.
Candidatura
d’Unitat
Popular
–
Alterna:va
d’Esquerres
Nota:
La
classificació
dels
bancs
com
a
catalans,
espanyols
o
estrangers
s’ha
realitzat
en
funció
de
l’accionariat
majoritari.
Tot
i
això
bona
part
dels
bancs
qualificats
com
a
catalans
o
espanyols
tenen
accionariat
d’altres
nacionalitats.

19. A
qui
devem?
(II)

21. El
deute
català
està
concentrat
en
molt
poques
mans,
l’Estat
espanyol,
un
grup
de
13
bancs
catalans,
espanyols
i
estrangers,
i
el
BEI
de
la
Unió
Europea.
Quan
parlem
de
deute,
parlem
d’una
cadena
de
poder
dels
creditors
sobre
els
deutors.
Di{cilment
podem
parlar
de
sobirania,
ni
econòmica
ni
polí:ca,
si
les
decisions
del
govern
estan
media,tzades
pel
que
imposin,
directa
o
indirectament,
aquest
pe,t
grup
de
creditors.
L’Estat
espanyol,
la
banca
espanyola
(i
en
menor
mesura
europea)
i
la
Unió
Europea
(a
través
del
BEI),
tenen
la
paella
pel
mànec
en
les
relacions
amb
Catalunya,
doncs
en
el
fons
disposen
de
la
capacitat
d’obrir
o
tancar
l’aixeta
que
pot
fer
funcionar
o
fer
col·∙lapsar
les
finances
de
la
Generalitat.
Només
desobeint
aquesta
dependència
podrem
parlar
de
sobirania.

22. Com
es
genera
el
deute
públic
a
Catalunya?
Bons,
31%
Préstecs
(Bancs),
22%
Préstecs
(mecanismes
Liquiditat),
47%
Font.
Butlle:ns
Emissions
de
Deute
i
Investors
Presenta:on
100%
50%
0%
47%
22%
31%
36%
63%
41%
59%
2013
2011
2009
Préstecs
(mecanismes
Liquiditat)
Préstecs
(Bancs)
Bons

23. Qui
guanya?
Les
comissions
dels
bons
patriò,cs

24. Deute
d’empreses
públiques
2008
2009
2010
2011
2012
set2013
(prov)
Fundacions
574
513
607
649
632
619
Consorcis
494
544
587
519
487
490
Societats
Par:cipades
961
956
1.505
1.689
2.007
1.685
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
Ens
Públics
(CCRTV
i
empreses
filials)
1
En:tats
de
Dret
Públic
6.562
8.460
9.120
9.797
9.563
9.231
Deute
Organismes
Comercials,
Industrials
i
Financers
163
161
191
173
147
134
Deute
Universitats
24
29
Deute
Generalitat
16.135
20.186
28.096
35.543
42.791
45.536
-­‐
Milions
d'euros
Font.
Generalitat
de
Catalunya,
Departament
d’Economia
i
Coneixement.
Desembre
2013.

26. Deutes
amagats
43,12
170,59
676,86
1.939,69
1.978,16
190,42
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
Organismes
Autònoms
i
Empreses
Públiques
Altres
En:tats
de
Dret
Públic
Societats
Par:cipació
Majoritària
Societats
Par:cipació
Minoritària
Consorcis
i
Fundacions
Empreses
Privades
Fons
de
:tulització
d'ac:us

27. Altres
deutes
al
territori
à
h`p://ocmunicipal.net

28. Il·∙legi,mitat
del
deute
català
• La
PACD
considera
que
“un
deute
il·∙legí:m
és
aquell
contret
per
un
govern
que
no
ha
des:nat
els
recursos
generats
per
al
benefici
de
la
població;
aquella
que
ha
propiciat
violacions
dels
drets
humans,
impactes
sobre
el
medi
ambient,
o
aquell
deute
derivat
d’una
polí:ca
fiscal
regressiva
o
permissiva
amb
el
frau
fiscal
que
redueix
els
ingressos
de
l’Estat”

29. Il·∙legi8mitat
segons
origen
del
deute
(I)
1-­‐
Decisions
del
govern
que
generen
deutes
que
no
beneficien
l’interès
general
• Infraestructures
benefici
d’unes
elits
• Impactes
econòmics,
socials,
de
gènere,
culturals
i
ambientals
dels
projectes.
• Priva,tzació
de
serveis
o
empreses
públiques
• Les
condicions
en
què
s’han
fet
certes
emissions
de
deute
(“bons
patriò:cs”)
• Condicions
imposades
per
programes
com
el
Fons
de
Liquiditat
Autonòmic
o
el
Fons
de
Pagament
de
Proveïdors
• Les
comissions
il·∙legals
i
d’altres
casos
de
corrupció
• El
deute
acumulat
per
fer
de
pont
amb
nous
crèdits
a
tercers

30. Il·∙legi8mitat
segons
origen
del
deute
(II)
2-­‐
Mecanismes
que
faciliten
l’endeutament:
• Sistema
fiscal
regressiu
i
permissiu
amb
el
frau
fiscal
• Els
sistemes
de
construcció
de
grans
infraestructures,
basats
en
sistemes
per
diferir
els
pagaments
Il·∙legi8mitat
segons
el
procés
d’endeutament
L’anàlisi
detallat
dels
contractes
de
crèdit
amb
les
en,tats
bancàries
o
de
les
emissions
de
deute
pot
desvetllar
il·∙legi:mitats
per
l’existència
de
clàusules
abusives
o
il·∙legals.
L’anàlisi
dels
contractes
de
construcció
d’infraestructures,
concessions
de
serveis,
priva:tzacions
i
altres.

31. Il·∙legi8mitat
segons
l’execució
1-­‐
Estat
de
necessitat
Quan
es
dóna
una
situació
de
“perill
per
a
l’existència
d’un
Estat,
per
a
la
seva
supervivència
polí,ca
o
econòmica”
a
causa
d’assumir
el
pagament
d’un
deute,
aquest
deute
es
converteix
en
il·∙legí:m
i
pot
ser
anul·∙lat.
El
pagament
d’interessos
o
retorn
del
capital
d’un
deute
que
esdevé
excessiu,
impedint
la
despesa
social
de
primera
necessitat
i
causant
l’empobriment
de
la
població,
pot
ser
declarat
il·∙legí:m.
2-­‐
Canvi
fonamental
de
circumstàncies
Considerem
també
il·∙legí:m
el
pagament
del
sobre
cost
generat
per
les
pressions
especula,ves
sobre
el
deute
públic.

32. És
el
deute
català
il·∙legí,m?
Per
a
la
PACD
hi
ha
evidències
suficients
per
qües,onar
la
legi,mitat
de
part
del
deute
públic
català.
#NoDevemNoPaguem
#SeguemCadenes
#SeguemElDeute

33. En
conclusió
...
Tenim
• Un
creixement
sense
límits
del
Deute
• Gran
dependència
dels
mercats
per
no
tocar
privilegis
• Deute
amb
els
bancs
i
amb
l’Estat
espanyol
à
Trencar
les
cadenes
del
deute
és
trencar
amb
els
creditors.
Volem:
• Auditories
ciutadanes
per
acabar
amb
l’opacitat
i
la
dependència
• Un
nou
sistema
de
finances
públiques
per
una
sobirania
real

34. www.independentsdequi.cat
@indepesdequi
www.auditoriaciudadana.net
@auditoriaBCN