Segon número de l'Esberla, publicació de l'Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs. Gener 2012

1. MANIFESTACIÓ SANITAT ENTREVISTA RETALLADES EN EDUCACIÓ
El passat 19 de desembre, la ciutat va L’Ateneu Popular de la ciutat canvia L’educació pública pateix una de les re-
sortir al carrer contra el desmantellament d’espai físic i aquest mes entrevistem un tallades més greus, des de l’esberla vam
de la sanitat pública dels seus socis organitzar una debat sobre la qüestió
Pàg. 2 Pàg. 3 Pàg. 4
Qui oblida la història està Vacances de
la columna
condemnat a repetir-la Nadal
Es convoca una manifestació pel proper 28 de gener per per Ada i Selma
rebutjar el feixisme a l’Ajuntament
Vacances de Nadal: trobades familiars, ale-
gria, felicitat, regals, molts regals, masses
regals. En calen tants?
Persones declaradament feixistes, ex-
Llums al carrer, colors, ofertes, anuncis di-
tremistes catòlics i treballadors enga-
vertits, joguines, sorpreses, tot ens atrau,
nyats per una retòrica populista i direc-
tot ens agrada, tot això per satisfer una ne-
ta. Aquest és el perfil de la gent que
cessitat que qui ens l’ha creat?
forma part del projecte xenòfob conso-
lidat a Catalunya. Els reis ja no porten mirra, or i encens, ni una
sola nina; això ja no es porta, ha passat de
L’essència feixista d’aquests grups
moda. Actualment necessitem molt més del
s’identifica en tant que el seu projecte
que tenim i tot degut a aquelles persones
polític es basa en mostrar com a res-
que s’han enginyat la manera de crear-nos
ponsables de l’actual situació de crisi
aquestes necessitats. Vivim infectats de pu-
tota la població treballadora nouvingu-
blicitat, i aquell nen que no té aquella nove-
da. Construeixen el seu discurs a par-
tat, té el risc de ser diferent, de no ser com
tir de l’odi i el rebuig a d’altres cultu-
els altres que ho tenen tot.
res com una qüestió natural en l’ésser
humà, oblidant que les raons econò- Hem arribat a un punt que tot té un preu,
miques i les relacions d’explotació són que tot es compra i tot es ven, que no tot-
el que realment provoca que la classe hom pot accedir-hi, i no cal anar-se’n gaire
que ara no portin armes de foc ni uni- res de la llibertat, com la lluitadora Julia
treballadora perdi els drets aconseguit lluny. És una trista realitat que trobem a peu
formes militars, sinó mentides i corba- Romera, van ser assassinades.
amb tants anys de lluita. de carrer.
tes. Són els mateixos que fa més de 70
Pot semblar que el 39 queda molt lluny,
I és que no podem oblidar i no podem anys van entrar al nostre poble, amb la
però el passat gener de 2001, un grup Ens hem convertit en una societat materia-
enganyar-nos. Mai cap projecte feixis- diferència que ara ho fan per les rondes
feixista va voler commemorar i realçar lista i consumista que cada cop va augmen-
ta ha donat sortida als problemes de i amb cotxe. Ara més que mai hem de
aquesta data. Més de 3000 persones, tant i se’ns està anant de les mans. Ara la
la classe treballadora, tot el contrari. tenir ben present els que van caure i re-
convocades per la Plataforma Antifei- felicitat es compra, no es crea.
Sempre ha intentat focalitzar el proble- cordar a tots els nostres ciutadans que
xista, van sortir al carrer per dir que a
ma en sectors de la població concrets feixistes mai més, que ja van fer prou Un infant ja no aprecia tant a les persones,
Gramenet no hi tenien cabuda.
per confondre, per tal de garantir que mal, i que no oblidem, no amb ànims gaudeix més sabent quin és el regal. Somia
els veritablement responsables de la de revenja, sinó amb l’objectiu de no Fou a partir de llavors que sorgí la Co- en què li regalaran, no en qui l’hi regalarà.
degradació de les condicions de vida repetir la història.” missió Antifeixista 27 de Gener, que No pensa en el valor sentimental dels regals,
dels treballadors continuïn controlant treballa any rere any per organitzar al un valor que es va perdent amb cada anun-
27 de gener, diada antifeixista
les nostres vides. voltant d’aquestes dates diverses ac- ci, amb cada rètol brillant que diu: “compra,
Cal fer memòria: va ser el 27 de gener tivitats de recuperació de la memòria gaudeix i torna!” fent que es perdi la il•lusió
Les paraules d’un membre de la Co- i ens crea aquella necessitat que realment
de 1939 quan les tropes del tirà Fran- oblidada. Aquest any, doncs, la Comis-
missió Antifeixista 27 de Gener ho dei- no necessitem. Al cap i a la fi, tenir tant ens
co van entrar a Gramenet de Besòs. La sió ens convida a una gran manifesta-
xen clar: “Els hem de fer veure que a fa cecs.P
repressió va ser l’essència de la nova ció, com ja es va fer el 2001, per con-
Gramenet no són benvinguts. Tant és
normalitat i moltes persones defenso- demnar el feixisme dels nostres dies. P
L’esberla, la publicació de l’Assemblea de Joves L’Assemblea no comparteix necessàriament el contingut
de Gramenet, és un projecte de revista mensual dels articles signats que apareguin en aquesta publicació.
autogestionada.
Si vols posar-te en contacte amb nosaltres, escriu-nos a
L’Assemblea de Joves de Gramenet és un col·lectiu de joves ajgb@ara-santacoloma.com, busca’ns a facebook o visita’ns
de la ciutat que s’organitzen per canviar les coses, és una a jovesgramenet.blogspot.com,
eina de transformació de i per a joves inquiets i comprome-
Físicament, ens pots trobar a l’Ateneu Popular Júlia Romera
sos en l’autoorganització contra els poders establerts.
(c/Santa Rosa, 18) o al Local Social Krida (c/Beethoven, 7)

2. Editorial
- Ens deixen sense feina,- llei d’estrangeria, una llei injusta que diu que són il•legals, es a dir,que no tenen els mateixos
drets que els que han nascut aquí. No tenen permís de residència, no tenen dret a treball...
- No paguen impostos!-
Aquestes condicions de partida inferiors fan que siguin l’estrat poblacional més vulnerable a
Aquests són dos dels tòpics “hit” que escoltem pels carrers… però a qui es refereixen? patir explotació: treball sense contracte, salaris baixos, temporalitat... A més pateixen la per-
secució policial. Existeixen els centres d’internament per a persones estrangeres, presons on
Opció 1: a les grans fortunes que deslocalitzen les empreses i deixen milers de treballadors al són tancats fins a 60 dies per no tenir documentació (una falta administrativa equivalent a no
carrer en busca d’una mà d’obra més barata encara més al sud del món, renovar el carnet de conduir o aparcar en zona prohibida). Aquesta pràctica de controls d’
Opció 2: als especuladors que evadeixen impostos mitjançant paradisos fiscals, identificació basats en perfils ètnics i racials que, a la pràctica, es pot traduir en detencions
Opció 3: als qui han vingut de lluny fins casa nostra a la recerca d’una vida més digna, indiscriminades a estrangers, ha estat denunciada per comitès especials de la ONU.
Malauradament és la tercera opció el subjecte d’aquests prejudicis. És hora que siguem valentes i assenyalem als qui realment sembren la misèria, als qui ens ex-
ploten, als qui decideixen rescatar els bancs, als qui decideixen retallar en sanitat i educació,
El fet migratori no és un moviment nou, els nostres avis i besavis varen marxar a Argentina o
als qui especulen, als mercats que decideixen per nosaltres. El racisme és un feixisme simplista
Mèxic per motius politics o cap Alemanya i Suïssa buscant treball, també a Santa Coloma ens
que busca despistar-nos i enfrontar-nos entre nosaltres, els veïns i veïnes de Santa Coloma
varen acollir abans arribats d’Andalusia, Castella, Extremadura...
amb una llengua nadiua diferent a la nostra no són els nostres enemics.
De nou som receptors de persones però ara arribades del Pakistan, de la India, del Marroc o de
És hora de crear xarxes, de conèixer-nos, perquè una ciutat diversa és una ciutat més rica i
la Xina... veïns i veïnes de la nostra ciutat que probablement van decidir marxar de casa seva
trobar-nos ens farà aprendre. Cal sumar esforços i construir una ciutat per a totes, cal trencar
per buscar una millor qualitat de vida, i que en trobar-se aquí han descobert que no tot es tan
els murs de l’odi racista. P
fàcil... Els immigrants extracomunitaris es troben en arribar a casa nostra quelcom anomenat
Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs
Gramenet, pam a pam
Manifestació per una sanitat pública
i de qualitat a Gramenet de Besòs Les lluites pel primer
Centenars de veïns i veïnes surten al carrer per lluitar contra les
retallades i la privatització de la sanitat
ambulatori
S
anta Coloma ha respost tació que es vivia durant els 70
durant molt temps, si no malgrat la repressió dels últims
és que hi continua res- anys del franquisme, condueix
ponent malgrat haver millorat la població de Santa Coloma, a
la façana i netejat la imatge de l’any 1971, a sumar-se al rebuig
cara a l’exterior, a la definició i a dur una lluita constant per
sociològica moderna del terme reclamar serveis socials per a
“perifèria”: “una ciutat terminal la ciutadania, a exigir un ambu-
[...] relacionada amb l’especu- latori públic per atendre els co-
lació, el dèficit d’infraestructu- lomencs. El malestar social i el
res i la segregació social”. sentiment envers el Consistori
(que havia desatès la seva pro-
En aquest sentit, la ciutat rural
mesa de començar a construir
que fou passà a tenir, cap als
El passat dilluns 19 de desembre un gran negoci.” treballadors de l’hospital patiran l’ambulatori l’any anterior, el
anys 50, un creixement massiu
es va realitzar una manifestació un ERO de 25 dies. 1970) van transformar-se en la
Retallades a Gramenet de la població amb la immigra-
convocada per l’assemblea d’in- reivindicació de la clínica, que
La lluita serà llarga ció obrera de molts punts de
dignats de Gramenet en defensa Des de l’estiu, les retallades acabà sent massiva gràcies a la
l’estat espanyol que buscava
de la sanitat pública i de qualitat, són una realitat. Sembla ser Els actes de protesta no s’aca- feina clandestina de molts ciu-
feina a la metròpoli i una falta
en contra del copagament i de la que la tendència és disminu- ben amb la manifestació. Cal tadans. Després de suor, llàgri-
de regulació urbanística i espe-
tendència creixent de privatitza- ir les urgències dels CAPs fins recordar que el passat pont de mes, reunions, assemblees po-
culació, que causaren densitats
ció de serveis. eliminar-les. Durant el pont del la constitució l’assemblea d’in- pulars, trobades informatives,
elevades i, com es deia en la
5 a l’11 de desembre no es va dignades de Gramenet va ocu- lluita, l’ambulatori s’inaugurà el
Al manifest queda clar què és el definició, un dèficit important
mantenir el 50% del personal tal par el CAP del carrer Major, on 13 d’abril de 1972.
que està passant: “No és veritat d’infraestructures bàsiques
i com va fer públic l’Ajuntament. diverses persones van passar la
que gastem massa en sanitat. A (clavegueram, sanitat, trans- La lluita va ser necessària i va
nit dels dies 7, 8 i 9 de desembre
Catalunya gastem menys que la A l’Esperit Sant la situació tam- port, mercats, etcètera), així ser útil. La població va obtenir
amb la intenció d’informar de les
mitjana europea. El problema és bé és greu: es preveu que durant com de serveis socials, fets que l’ambulatori que va reclamar,
retallades a les usuàries. Cal dir
que la sanitat s’està privatitzant el període de Nadal es tancaran comporten deficiències socials que va exigir i que mereixia,
que properament s’organitzaran
i la factura que les mútues pas- 47 llits. També s’estan tancant en la població. un cop més. La lluita, avui dia,
noves jornades de protesta per
sen al govern no para de créixer. quiròfans i això fa que les llistes continua sent necessària per no
continuar defensant la sanitat Aquest context de pobresa i
Aprofitant la crisi el govern vol d’espera augmentin considera- retrocedir en les victòries i els
com un servei públic i universal precarietat que la ciutat feia
posar la salut de la població en blement, sense oblidar que en- èxits del poble combatiu i unit.P
per a la població.P anys que patia, així com l’agi-
mans privades. Fer de la sanitat tre el mes de gener i febrer els

3. l’entrevista
«L’Ateneu sempre s’ha basat en quatre pilars: el pilar reivindicatiu,
el pilar constructiu, el pilar educatiu i el pilar relacional»
Aquest desembre l’Ateneu Popular Júlia Romera ha canviat de local (ara és al número 51 del carrer de Sant Ramon).
En Jordi Garcia Jané, un dels socis més actiu de l’Ateneu, ens explica el per què d’aquest canvi i quines són les expectatives de
futur d’una de les entitats més rellevants dels moviments socials de la ciutat
Entrevistadora: Què és l’Ateneu?
Jordi: L’Ateneu és moltes coses
alhora. És un conjunt de grups
que organitzen activitats, des
d’una cooperativa de consum
agroecològic fins a actes de
protesta al carrer, passant per
muntar xerrades sobre temes
socials, compartint el mateix
objectiu de fer una ciutat més
justa, democràtica i sostenible.
És també una xarxa de perso-
nes vinculada per llaços d’amis-
tat que es troben i s’ho passen
bé fent coses juntes. I finalment
també és un embrió de projec-
tes nascuts des dels mateixos
socis i d’altres persones inquie-
tes de la ciutat; en aquest sentit,
l’Ateneu sempre ha fet de viver
de moltes iniciatives ciutadanes
que han trobat en el seu local un
espai acollidor que els ha per-
mès créixer.
E: Com i per què va sorgir
l’Ateneu?
J: Una sèrie de grups, per un
Detall d’un mural a l’antic local de l’Ateneu, al carrer Santa Rosa, de temàtica zapatista inspirat en El Mural de Taniperla de Chiapas
cantó la Xarxa de Santa Colo-
ma, nascuda arran de la Con- del poder municipal de torn. Així inquietuds i uns problemes molt retrocedir 30 anys, executades la cooperativa El Cabàs, tindran
sulta Popular per l’Abolició del va néixer l’Ateneu Popular Julia lligats a la crisi i les retallades. I pels governs de torn (des del mu- un paper central entitats més
Deute Extern, l’any 2000, i per Romera l’abril de 2002 al car- vam pensar que una bona ma- nicipal fins a Brussel·les), seguint recents com el Coop57 del Bar-
l’altre, entitats que ja existien rer Santa Rosa, 18. Durant tots nera de visualitzar una nova eta- els dictats dels banquers, espe- celonès Nord (banca ètica) o el
abans com el Grup d’Història aquests anys s’ha mantingut pa de l’Ateneu era precisament culadors i grans empresaris, és a col·lectiu Menjar per a Tothom.
José Berruezo o el col•lectiu de gràcies a les aportacions econò- canviant d’espai. Aquí cal afe- dir, d’aquests pocs milers de mul-
El pilar formatiu també és bàsic.
solidaritat Diabubu Batapa, farts miques i de treball d’un centenar gir un tercer factor, la ubicació. timilionaris que s’amaguen sota el
De sempre, l’Ateneu ha organitzat
d’haver de reunir-se en condici- llarg de socis i sòcies. Al carrer Santa Rosa estàvem nom de “mercats”. En la lluita rei-
xerrades, tallers, fòrums, exposi-
ons precàries en un centre cívic una mica lluny de barris tan im- vindicativa, grups com la Platafor-
E: Què ha portat al canvi de local? cions i debats; a més hi ha tam-
municipal, van pensar que, per portants com el Fondo o Santa ma d’Afectats per les Hipoteques
bé el servei de llibres ofert per la
tenir més incidència a la ciutat J: Ha estat una conjunció d’un Rosa. Ara, estant a Sant Ramon juguen i jugaran un paper clau,
Biblioteca Social La Hoguera.
i perquè pogués créixer un mo- parell o tres factors. Per un cos- 51, entre el Mercat Sagarra, la així com la confluència de l’Ate-
En aquests moments, la gent en
viment social que enllacés amb tat, l’Ajuntament ens buscava Rambla de Sant Sebastià i el car- neu amb les altres entitats de la
general patim una gran desori-
les mobilitzacions antiglobalit- les pessigolles per les condici- rer Irlanda, tenim més capacitat ciutat, i amb l’Assemblea d’Indig-
entació: estem “rebent” de totes
zació de l’època, necessitàvem ons de seguretat i de sonoritza- d’arribar a gent de tots els barris. nats/des, per impulsar de manera
bandes i de moment no sabem
un local propi, autogestionat i ció de l’antic local. Això després unitària mobilitzacions que siguin
E: Amb quins nous projectes com aturar tantes agressions.
obert, que aglutinés la gent llui- de deu anys sense que ens di- prou fortes perquè aconsegueixin
s’inicia la nova etapa? Reunir-nos per debatre en tallers,
tadora com arreu de Catalunya guessin res! Per l’altre, vam de- frenar les retallades.
xerrades, taules rodones, video-
ho havien fet els ateneus popu- J: L’Ateneu sempre s’ha basat
fòrums, com defensar, i millorar,
lars i els ateneus llibertaris en al- “l’Ateneu sempre ha en quatre pilars: el pilar reivindi- “el canvi de local és els drets laborals, socials, polítics
tres períodes de la història. fet de viver de moltes catiu, el pilar constructiu, el pilar degut a tres motius: les i nacionals, amenaçats, haurà de
Primer vam fer una campanya iniciatives ciutadanes educatiu i el pilar relacional. És
condicions de seguretat i ser, probablement, un altre pilar
d’imaginar que, en el nou local,
per exigir a l’Ajuntament que ens que han trobat en el seu sonoritat de l’antic local, ben sòlid del nou Ateneu.
les sòcies i els socis mantindrem
cedís la gestió d’un dels locals local un espai acollidor aquests quatre pilars o línies
la renovació del projecte Finalment, aquestes tres línies
municipals que tenia en desús; que els ha permès d’activitat; alguns d’aquests, de l’Ateneu i la necessitat d’activitat estan molt bé, però no
després, com que el projecte créixer” això sí, adoptant noves formes. d’una millor ubicació” s’aguanten sense el pilar relaci-
d’Ateneu havia madurat molt,
onal, lúdic, afectiu... Sortides,
vam veure que no podíem es- El pilar reivindicatiu és més ne- En el pilar constructiu, és a dir,
cidir aprofitar l’ocasió i fer, com sopars, cursos, tertúlies, festes,
perar i vam llogar de la butxaca cessari que mai per fer front a les de crear ja altres maneres de tre-
diuen, de la necessitat virtut. Fa sigui utilitzant el local propi o en
d’un centenar de persones un retallades socials (sanitat, educa- ballar, consumir, comunicar-se
més d’un any que l’Ateneu està altres locals amics o al carrer,
espai per poder desplegar ja ció, feina, habitatge...) i polítiques o divertir-se diferents de les que
immers en un procés per repen- formen part del carburant que
totes les activitats que teníem (pseudodemocràcia, discrimi- ens marca el capitalisme, a part
sar-se i adaptar-se millor a les ha de moure tota la resta.P
previstes i assegurar-nos no ha- nacions a les persones nouvin- d’augmentar els socis i les activi-
inquietuds i els problemes soci-
ver de dependre de l’arbitrarietat gudes, corrupció...) que ens fan tats de grups ja consolidats com
als d’aquests darrers anys, unes

4. espai de formació
Retallades i privatització a l’ensenyament públic
El passat 15 de novembre l’espai de formació l’Esberla celebrà una xerrada sobre les retallades i privatització de l’ensenyament
públic que comptà amb la presencia de l’Ermengol Gasiot i en Juanjo Gallardo. Intentarem presentar aquí, en unes poques
línies, algunes de les idees que es van exposar tot i que segur ens en deixarem moltes al tinter
Primer de tot, cal situar la present que la salut no és d’interès col•lectiu la política educativa seguirà aquest L’any 2011 el govern ha retallat un 16% el pressupost a les universitats
política de retallades en sanitat i sinó individual. mateix camí. La privatització és més subtil públiques (aproximadament, 144
educació en el seu context: la ofen- que la venda directa de les milions d’euros), que ha comportat
siva general de desmantellament Els atacs als serveis públics cer- Les retallades concretes més relle- escoles a empreses. L’estra- haver de reduir els salaris a pagar i
dels drets socials conquerits, que no quen debilitar-nos moralment i que vats es poden resumir en: tègia seguida consisteix en: apujar les taxes als estudiants per a
són èxits del capitalisme sinó fruit de d’aquesta manera ens mengem amb poder mantenir-les. Per exemple, a
patates les reformes laborals i reta- P Retallades en el pressupost dels P Convertir l’educació pú-
més d’un segle i mig de lluites. la UAB han arribat 35 milions d’euros
llades socials, comenta l’Ermengol. centres de fins al 20 % que repercu- blica en un servei assisten- menys que, amb la pujada de taxes
La crisi és, segons apunta Gallardo, Així, per exemple, les estacions de teixen en les condicions materials i cial per als que no es puguin als alumnes, han aconseguit reduir a
només una estafa, una excusa per a rodalies RENFE, el tren dels pobres, la qualitat docent d’aquests. Així es permetre altra cosa. uns 26 milions d’euros de dèficit.
desmantellar les conquestes socials, són fosques i brutes, per rebaixar la poden fer menys fotocòpies, la cale-
nostra autoestima. P La mercantilització, la in- La pròpia rectora de la UAB ha ma-
troducció de la gestió em- nifestat que no cal tenir 30.000 alum-
“l’objectiu del deteriora- La idea és: si vols quelcom millor, fes “la saturació mediàtica presarial a l’ensenyament nes a la UAB, que és millor tenir-ne
ment de l’ensenyament el sacrifici personal de recórrer als amb el tema de la crisi és públic. El director esdevé així, menys i de més “qualitat”, és a dir,
un cop capacitat com a líder,
públic és el creixement serveis privats. Si la sanitat pública
no funciona i tens una malaltia greu
una eina per a la justifi- un representant de l’adminis-
que estiguin mantinguts i no hagin de
del mercat privat d’ense- t’endeutaràs per a poder-te tractar a cació de les retallades” tració amb les competències
treballar per poder estudiar. S’obliga
als alumnes a matricular-se de totes
nyament” la sanitat privada. Si l’ensenyament de cap del centre, enlloc de les assignatures per curs i es pena-
públic és deficient, faràs sacrificis, facció s’engega menys dies i menys ser representant del claustre litza als que no poden presentar-se
ja que intenten obtenir nous nínxols com treballar a les nits, per poder hores quan s’engega, es fan menys de professors. a la primera convocatòria de totes
de negoci del que fins ara eren drets donar un ensenyament privat als sortides culturals. A les concertades, elles, es programen horaris lectius
P Autonomia de centres. És
col·lectius. teus fills. D’aquesta manera la de- però, segueixen fluint els diners pú- de 8.30 del matí a 9 del vespre que
gradació dels serveis públics esdevé blics i no només a les concertades a dir, la introducció de la com-
impossibiliten la compatibilitat amb
Aquesta estratègia de desmantella- negoci. populars sinó també a les d’elit. petència entre escoles de ma-
qualsevol horari laboral. Els més per-
ment ja ve de lluny. Als anys 70 el ca- nera que aquelles amb més i
judicats per aquestes mesures som,
pitalisme es troba amb la necessitat La “crisi” està per quedar-se, afir- P S’introdueixen nous mètodes de millors alumnes rebrien un mi-
com no, els estudiants dels barris
de treure poder al món del treball per ma Gallardo, i les noves generaci- finançament dels centres. Aquest llor finançament. Amb aquest
obrers com Santa Coloma, Badia del
poder recuperar les taxes de benefi- ons viuran pitjor que els seus pares poden ser molt diversos des de llo- panorama, els centres inten-
Vallès o Sabadell.
cis. En aquells moments l’existència si no ho aturem els únics que som gar les pistes esportives dels instituts ten ocultar les pròpies defici-
del camp socialista representava una capaços d’aturar-ho: la societat civil fins a llogar el centre per al rodatge ències i donar bona imatge, A les universitats catalanes, entre
alternativa, no necessàriament atrac- organitzada. I només serem capaços d’una pel·lícula com s’ha fet al Can amb polítiques d’imatge com 2000 i 3000 professors han anat al
tiva, però que feia de contrapunt al d’aturar-ho quan els que tenen el po- Peixauet. Aquesta necessitat de una revista, per aconseguir carrer, la qual cosa és una total con-
desenvolupament del capitalisme. der polític i econòmic vegin perillar cerca de recursos econòmics addi- els “millors alumnes” i en con- tradicció amb el teòric esperit del pla
La caiguda de la URSS significà que els seus privilegis. cionals pot dur a la mercantilització seqüència una major partida Bolonya, ja que comporta la massi-
el model neoliberal es quedà sense dels recursos i, fins i tot, de l’activitat pressupostària. ficació de les aules i no el treball en
L’altre cara de la moneda de les re- docent dels centres
competidors de rellevància i ha po- petits grups. A més a més, els acomi-
tallades serà l’Estat policial i la re- P Externalització de ser-
gut apretar al màxim. adaments es concentren en el sector
pressió per a la qual no s’escatimen P Reducció del nombre de pro- veis. Es contracten empreses més jove de la plantilla, dificultant la
El neoliberalisme ha promogut la recursos. fessors que té un efecte directe en externes per a cada cop més regeneració en l’àmbit científic.
destrucció del teixit social, l’atomit- l’augment del nombre d’alumnes tasques: neteja, manteniment
Retallades a l’ensenyament bàsic per aula i la desatenció de les ne-
zació i aïllament dels ciutadans i el
català. d’ordinadors, dinamització El 2012 es preveu que sigui l’any en
consumisme. Avui en dia ens trobem cessitats específiques d’aquests. A esportiva, etc. que hi haurà més destrucció d’ocu-
amb una societat consumista, indivi- En les CA governades pel PP s’estan Catalunya, 1300 professors interins i pació a les universitats de l’estat des
dualista i desorganitzada i que, per posant en pràctica mesures molt du- substituts han anat al carrer. En definitiva, l’educació ten- del 1939 en que la victòria del feixis-
tant, no pot donar resposta als atacs res contra l’ensenyament públic, es- Retallades a l’ensenyament supe- deix a un funcionament més me a la guerra va purgar tota una ge-
que pateix. A tall d’exemple, el con- pecialment remarcable és el cas de rior empresarial. neració d’intel·lectuals.P
seller de sanitat, Boi Ruiz, ha afirmat Madrid. A Catalunya tot indica que
MANIFESTACIÓ GRAMENET
Agenda
28 de Gener OBRERA I
Plaça de la Vila
12 h. 21 de GENER
ANTIFEIXISTA! Acte de Santa Coloma Conviu
sobre perfils racials i delictes
d’odi
Lloc: Biblioteca de Singuerlin
Hora: Matí
Organitza: Santa Coloma Conviu
25 de GENER
Presentació del fotollibre
“#RT 15M”
Lloc: Ateneu Popular Julia
Romera (carrer Sant Ramon, 51)
Hora: 19.30 h.
28 de GENER
Manifestació “Gramenet:
Obrera i Antifeixista”
Lloc: Plaça de la Vila
Hora: 12 h.
Convoca: Comissió Antifeixista
27 de Gener
Convoca: Comissió
Antifeixista 27 de Gener