SlideShare a Scribd company logo
1 of 9
Taller de
Mosaics
Tallers Cultura Clàssica
Curs 2013-14
• El mosaic és un art decoratiu que utilitza tessel·les, del llatí tessellae, que
deriva del grec τεσσαρες i que significa quatre. Són xicotetes peces
cúbiques de vidre, marbre, ceràmica o pedra que, col·locades una al
costat de l´altra i encaixades sobre una superfície, formen imatges o
dibuixos.
• El mètode d'elaboració és el mateix que fa segles i, a pesar de ser un art
molt antic, ha sobreviscut al pas del temps i cada vegada es fa més
popular.
Què és un mosaic?
• L´etimologia del nom mosaic evoca les Muses, ja que l´opus musivum
(obra inspirada per les Muses) ha sigut al llarg de la història font
d´inspiració per a artesans i artistes.
Per què s’anomenen “mosaics”?
Els Romans
• Els romans utilitzaven els mosaics per decorar els sòls de les cases, llocs
públics, temples, termes, etc. Molts d´ells tenien a la part central un
emblemata amb una escena figurativa feta amb tessel·les més menudes
envoltada per un marc decoratiu amb motius geomètrics o vegetals.
Els Romans i els Mosaics
• L´alta resistència dels mosaics romans ha permés que aquests perduren
durant segles i, per això, actualment se´n conserven moltíssims,
especialment als museus. Alguns resten a la intempèrie, i altres encara
estan per descobrir. Però tots ells ens mostren un gran ventall d'estils i
temes: escenes de la vida quotidiana, figures humanes, estudis de
pardals i altres animals, plantes i paisatges, temes mitològics i dissenys
abstractes o geomètrics.
• Segons els colors podien ser de diversos tipus:
• Monocroms: d´un sol color.
• Bicroms: de dos colors, per exemple blanc i negre.
• Policroms: de més de dos colors.
Com es fa?
• Als tallers musivaris es treballava en equip. Cada persona tenia
adjudicada una feina. Els romans, primer, preparaven la base de
sustentació amb diverses capes de material, cada volta més fi.
• Després, preparaven les tessel·les tallant la pedra, marbre o argila.
• A continuació, es dissenyava el mosaic i es dibuixava el disseny en la
base.
• Una vegada feta la implantació de les tessel·les, aquestes s´ajustaven,
s´anivellaven i es cobrien amb una capa composta de pols de marbre,
arena i calç per a reomplir totes les possibles fissures i crear, d´aquesta
manera, una superfície compacta i resistent.
Com es feien?
• En primer lloc, s’han de preparar les tessel·les. Nosaltres les farem amb
un substitut de l’argila.
• Amb un rodet, farem una capa prima i, amb l’ajuda d’una regla i un cúter,
el tallarem en quadradets d’1 cm2. Deixem secar la massa i separem les
tessel·les. Les classifiquem per colors.
Com el farem nosaltres?
• A continuació, triem el disseny del mosaic i el dibuixem en la base de
fusta, amb ajuda d’un patró o de paper de calc.
• Seguidament, comencem a pegar les tessel·les amb cola, ajudant-nos
amb un pinzell.
• És millor començar amb el contorn del dibuix i, després, anar emplenant-
lo amb tessel·les. Si ho necessitem, podem tallar alguna amb el cúter per
adaptar-la a la forma del dibuix. En acabar, emplenem la resta de la base.
• Quan acabes, pots tapar les juntes amb massilla o només
posar-li vernís.
• Ara ja tens un mosaic fet per tu, seguint la mateixa tècnica
que els romans, fa més de vint segles. Enhorabona!
El teu mosaic

More Related Content

More from Amparo Gasent

El teatre a Grècia i Roma
El teatre a Grècia i RomaEl teatre a Grècia i Roma
El teatre a Grècia i RomaAmparo Gasent
 
Cultura i literatura gregues
Cultura i literatura greguesCultura i literatura gregues
Cultura i literatura greguesAmparo Gasent
 
L'alfabet i signes prosòdics grecs
L'alfabet i signes prosòdics grecsL'alfabet i signes prosòdics grecs
L'alfabet i signes prosòdics grecsAmparo Gasent
 
Allò que bé comença...
Allò que bé comença...Allò que bé comença...
Allò que bé comença...Amparo Gasent
 
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatíAmparo Gasent
 
1.D'on venen llatí i grec
1.D'on venen llatí i grec1.D'on venen llatí i grec
1.D'on venen llatí i grecAmparo Gasent
 
Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"
Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"
Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"Amparo Gasent
 
Llatí 1 Batxillerat
Llatí 1 BatxilleratLlatí 1 Batxillerat
Llatí 1 BatxilleratAmparo Gasent
 
VI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICO
VI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICOVI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICO
VI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICOAmparo Gasent
 
Lisístrata, de Aristófanes
Lisístrata, de AristófanesLisístrata, de Aristófanes
Lisístrata, de AristófanesAmparo Gasent
 
Programa completo VII Congreso SElat
Programa completo VII Congreso SElatPrograma completo VII Congreso SElat
Programa completo VII Congreso SElatAmparo Gasent
 
Excursión MARQ-LVCENTVM
Excursión MARQ-LVCENTVMExcursión MARQ-LVCENTVM
Excursión MARQ-LVCENTVMAmparo Gasent
 
Per què triar Llatí en 4rt ESO?
Per què triar Llatí en 4rt ESO?Per què triar Llatí en 4rt ESO?
Per què triar Llatí en 4rt ESO?Amparo Gasent
 
¿Por qué escoger latín en 4º?
¿Por qué escoger latín en 4º?¿Por qué escoger latín en 4º?
¿Por qué escoger latín en 4º?Amparo Gasent
 
Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?
Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?
Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?Amparo Gasent
 
¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?
¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?
¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?Amparo Gasent
 

More from Amparo Gasent (20)

El teatre a Grècia i Roma
El teatre a Grècia i RomaEl teatre a Grècia i Roma
El teatre a Grècia i Roma
 
Cultura i literatura gregues
Cultura i literatura greguesCultura i literatura gregues
Cultura i literatura gregues
 
Joc vaixells negres
Joc vaixells negresJoc vaixells negres
Joc vaixells negres
 
L'alfabet i signes prosòdics grecs
L'alfabet i signes prosòdics grecsL'alfabet i signes prosòdics grecs
L'alfabet i signes prosòdics grecs
 
Allò que bé comença...
Allò que bé comença...Allò que bé comença...
Allò que bé comença...
 
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
 
1.D'on venen llatí i grec
1.D'on venen llatí i grec1.D'on venen llatí i grec
1.D'on venen llatí i grec
 
Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"
Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"
Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"
 
Llatí 1 Batxillerat
Llatí 1 BatxilleratLlatí 1 Batxillerat
Llatí 1 Batxillerat
 
Canta deesa 12 13
Canta deesa 12 13Canta deesa 12 13
Canta deesa 12 13
 
VI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICO
VI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICOVI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICO
VI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICO
 
La manta de dayana
La manta de dayanaLa manta de dayana
La manta de dayana
 
Lisístrata, de Aristófanes
Lisístrata, de AristófanesLisístrata, de Aristófanes
Lisístrata, de Aristófanes
 
Programa completo VII Congreso SElat
Programa completo VII Congreso SElatPrograma completo VII Congreso SElat
Programa completo VII Congreso SElat
 
Excursión MARQ-LVCENTVM
Excursión MARQ-LVCENTVMExcursión MARQ-LVCENTVM
Excursión MARQ-LVCENTVM
 
Ponderaciones
PonderacionesPonderaciones
Ponderaciones
 
Per què triar Llatí en 4rt ESO?
Per què triar Llatí en 4rt ESO?Per què triar Llatí en 4rt ESO?
Per què triar Llatí en 4rt ESO?
 
¿Por qué escoger latín en 4º?
¿Por qué escoger latín en 4º?¿Por qué escoger latín en 4º?
¿Por qué escoger latín en 4º?
 
Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?
Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?
Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?
 
¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?
¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?
¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?
 

Recently uploaded

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (7)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Taller de Mosaics

  • 1. Taller de Mosaics Tallers Cultura Clàssica Curs 2013-14
  • 2. • El mosaic és un art decoratiu que utilitza tessel·les, del llatí tessellae, que deriva del grec τεσσαρες i que significa quatre. Són xicotetes peces cúbiques de vidre, marbre, ceràmica o pedra que, col·locades una al costat de l´altra i encaixades sobre una superfície, formen imatges o dibuixos. • El mètode d'elaboració és el mateix que fa segles i, a pesar de ser un art molt antic, ha sobreviscut al pas del temps i cada vegada es fa més popular. Què és un mosaic?
  • 3. • L´etimologia del nom mosaic evoca les Muses, ja que l´opus musivum (obra inspirada per les Muses) ha sigut al llarg de la història font d´inspiració per a artesans i artistes. Per què s’anomenen “mosaics”?
  • 4. Els Romans • Els romans utilitzaven els mosaics per decorar els sòls de les cases, llocs públics, temples, termes, etc. Molts d´ells tenien a la part central un emblemata amb una escena figurativa feta amb tessel·les més menudes envoltada per un marc decoratiu amb motius geomètrics o vegetals. Els Romans i els Mosaics
  • 5. • L´alta resistència dels mosaics romans ha permés que aquests perduren durant segles i, per això, actualment se´n conserven moltíssims, especialment als museus. Alguns resten a la intempèrie, i altres encara estan per descobrir. Però tots ells ens mostren un gran ventall d'estils i temes: escenes de la vida quotidiana, figures humanes, estudis de pardals i altres animals, plantes i paisatges, temes mitològics i dissenys abstractes o geomètrics. • Segons els colors podien ser de diversos tipus: • Monocroms: d´un sol color. • Bicroms: de dos colors, per exemple blanc i negre. • Policroms: de més de dos colors.
  • 6. Com es fa? • Als tallers musivaris es treballava en equip. Cada persona tenia adjudicada una feina. Els romans, primer, preparaven la base de sustentació amb diverses capes de material, cada volta més fi. • Després, preparaven les tessel·les tallant la pedra, marbre o argila. • A continuació, es dissenyava el mosaic i es dibuixava el disseny en la base. • Una vegada feta la implantació de les tessel·les, aquestes s´ajustaven, s´anivellaven i es cobrien amb una capa composta de pols de marbre, arena i calç per a reomplir totes les possibles fissures i crear, d´aquesta manera, una superfície compacta i resistent. Com es feien?
  • 7. • En primer lloc, s’han de preparar les tessel·les. Nosaltres les farem amb un substitut de l’argila. • Amb un rodet, farem una capa prima i, amb l’ajuda d’una regla i un cúter, el tallarem en quadradets d’1 cm2. Deixem secar la massa i separem les tessel·les. Les classifiquem per colors. Com el farem nosaltres?
  • 8. • A continuació, triem el disseny del mosaic i el dibuixem en la base de fusta, amb ajuda d’un patró o de paper de calc. • Seguidament, comencem a pegar les tessel·les amb cola, ajudant-nos amb un pinzell. • És millor començar amb el contorn del dibuix i, després, anar emplenant- lo amb tessel·les. Si ho necessitem, podem tallar alguna amb el cúter per adaptar-la a la forma del dibuix. En acabar, emplenem la resta de la base.
  • 9. • Quan acabes, pots tapar les juntes amb massilla o només posar-li vernís. • Ara ja tens un mosaic fet per tu, seguint la mateixa tècnica que els romans, fa més de vint segles. Enhorabona! El teu mosaic