7. 3.1.-EDAD MITJANA
-En este periode hi ha una
important estratificació social
-Este aspecto es reflexa
també en el tipus de joguet
que empra cada nivell social.
-Alfons X el SAvi recopila “El
libro de los juegos”
8. 3.2-EDAD MITJANA
-Naiximent del pensament
pedagògic modern que
inclou el joc com un element
Important
-Aparició de jocs instuctius
11. 5.-HISTÒRIA DEL JOC. SEGLE
XVIII - XIX
-Aparició de gran número de
joguets
-A partir de 1750 apareix l’escola
pedagògica que reconeix el
paper del joc per a desenvolupar
les capacitats dels infants.
-Montessori (1870) desenrotlla
jocs que faciliten l’aprenentatge.
13. CONCEPCIONS HISTÒRIQUES SOBRE EL JOC AL
SEGLE XIX
• INTRODUCCIÓ
Les primeres propostes teòriques
basades en observacions empíriques
sobre el joc van nàixer a principis del
segle XIX. Els pensadors que les van
formular es dedicàven bàsicament a
l’estudi de la naturalessa humana i les
seves teories del joc aparéixen
vinculades a esta consideració.
14. TEORIES RELACIONADES
AMB EL CONSUM
D’ENERGIA
Alguns pensadors van relacionar les seves teories sobre el joc amb les del treball i
l’existència d’energia relacionada amb les activitats productives, donat que ens trobàvem
sumergits en plè segle de la industrialització.
Teoria de la potència superflua. F. V. Shiller
En aquesta teoria explica que el joc consumeix energia sense finalitat
aparent, es a dir, el joc permet disminuïr l’energia que no consumeix el cos
al cubrir les necessitats biològiques bàsiques
15. Teoria de l’energia sobrant. H. Spencer
Spencer considera que el joc és el resultat d’un excès d’energia
acumulada. En el cas dels sers humans, la impossibilitat de
participar en activitats series, els condueix a invertir aquesta
energía en activitats superflues, com el joc i les arts.
16. Teoria de la relaxació. M. Lazarus
Per a Lazarus, el joc no produeix una despessa d’energia sino
tot el contrari, és un sistema per a relaxar als individuus i
recuperar energia en un moment de fatiga.
17. TEORIA DE LA
RECAPITULACIÓ
Stanley Hall (1846-1924)
Fixa la causalitat del joc en els efectes de les activitats de
generacions pasades,es a dir, segons la teoria de la
recapitulació, les persones rememoren o reprodueixen a través
del joc tarees de la vida dels seus antepassats.
18. PREPARATORI O
PREEXERCICI
Kart Gross (1898-1901)
Per a aquest autor, el joc és una activitat que serveix per a
practicar o entrenar aquelles habilitats que més tard serán útils
en la vida adulta.
20. Al segle XX comencen
aparèixer noves teories
sobre el joc:
S. Freud
J. Piaget
L. Vygotski.
21. TEORIA DE FREUD
El joc complix la funció
d’expressarsentiments reprimits pel
xiquet el seu joc està influït pel desig
de ser una persona adulta i de voler
ser com ella
22. TEORIA DE PIAGET
Pieget va descriure el desenvolupament intel·lectual
i ho va dividir en quatre estadis :
Sensoriomotar ( 0-2 anys ) , jocs sensoriomotor o
funcional ( simple exercici )
Preoperacional (2-6 anys ) , jocs simbòlics
(abstracte, fictici )
Operacional concret ( 6-12 añois ) , joc reglat (
col·lectiu )
Operació formal (12 anys o més ) joc reglat i de
construcció.
les persones tenen tres formes d’interaccionar amb la
realitat que els envolta.
Assimilació .
Acomodació .
Equilibri .
23. TEORIA DE VYGOTSKI
.Per a Vygotski el joc naix de la
necessitat, del desig de saber, de
conéixer i de dominar els objectes ; en
aquest sentit afirma que “ el joc no és
el tret predominant en la infància, sinó
un factor bàsic en el desenrotllament “
24. ALTRES TEORIES
Teoria ecològica de U. Brofenbrenner
(1979 ) ,
Teoria antropològica,
Teoria praxiológica de Pierre
Parlebas,
26. L´actual sistema educatiu considera el
joc com un recurs metodológic per a la
instrucció durant l´etapa de infantil, i
l´activitat lúdica. Aquesta concepció
d´intervenció educativa queda
reflexada al llarg del desplegament
legislatiu que ha tingut lloc durant els
últims anys i enmarca la ideologia del
moment.
27. l´educació infantil com un nivell educatiu.
La LOGSE (1990). Dona definitivament a l´educació
infantil un caràcter plenament educatiu. Estableix els
aspectesbàsiques del currículum i nomena
explícitament la necessitat d´una metodologia basada
en el joc per al desenvolupament de les capacitats
bàsiquesdurant la infància .
La LOCE ( 2002)Manté com a criteri la metodologia
basada en el joc durant l´etapa de infantil. Respecte a
eixa etapa, la nova ordenació curricular considera
educativa l´etapa, de 3-6 anys i deixa fora de l sistema
educatiu la franja preescolar de 0-3, a la que considera
assistencial. Per canvis polítics ,aquestallei no ha
arribat a materialitzar-se pràcticament en cap
comunitat autònoma.
La LOE (2006). Torna als plantejaments de la LOGSE i
recupera el caràcter educatiu de la primera etapa
28. onamentaciópsicopedagògica de la LOE:
FF
Ofereix una nova visió del nen i de les seves
potencialitats educatives
Es sustenta en les propostes de l´Escola
Nova
Treballar a l´aula per tallers i racons que és
un recurs didàctic que té en compte el joc i
les vivències del nen
Considera al joc com un motor de
desenvolupament que possibilitarà al nen
adaptar-se a les diferents realitats en les
qualsviu: social, moral, física.
Racons de joc simbòlic a l'aula sónels que
representen activitats pròpies i motivadores
de l'adulten la vida diària i que de manera
espontània aconsegueixenl'interès del nen.
29. DEFINICIÓ DE JOC
El joc és:
•Una activitat necessària per als éssers
humans.
•Una eina útil per adquirir desenvolupar
capacitats intel·lectuals, motores o afectives.
•Una activitat recreativa que compta amb la
participació d’un o més participants.
•La seua funció principal és la de
proporcionar entreteniment i diversió.
•Es considera el millor medi educatiu per
afavorir l’aprenentatge.
31. CARACTERÍSTIQUES DEL JOC:
ÉS UNA ACTIVITAT PLAENTERA
EL JOC ÉS LLIURE, ESPONTANI I TOTALMENT VOLUNTARI
EL JOC TÉ UN FI EN SÍ MATEIX
EL JOC ES DESENVOLUPA EN UNA REALITAT FICTÍCIA
TOTS ELS JOCS TENEN UNA LLIMITACIÓ ESPACIAL I TEMPORAL.
EL JOC IMPLICA ACTIVITAT
EL JOC ÉS UNA ACTIVITAT PRÒPIA DE LA INFANCIA
EL JOC ÉS ALGO INNAT
A TRAVÉS DEL JOC EL XIQUET/A MOSTRA EN QUÉ ETAPA EVOLUTIVA ÉS TROBA
EL JOC PERMET AL XIQUET/A AFIRMAR-SE
EL JOC AFAVOREIX EL SEU PROCÈS SOCIALITZADOR
EL JOC CUMPLEIX UNA FUNCIÓ COMPENSADORA DE DESIGUALTATS , INTEGRADORA I
REHABILITADORA
EN EL JOC EL MATERIAL NO ÉS IMPRESCINDIBLE
32. PAPER DE L’ADULT EN EL JOC:
Preparar l’ambient adequat per a que els xiquets/es
juguen
Seleccionar materials adequats per al joc
Ensenyar determinats jocs, especialmente els
tradicionals
Permetre que els xiquets i xiquetes repeteixquen els
jocs una i altra vegada
Enriquir els jocs dels xiquets i les xiquetes
Reconèixer i valorar els jocs que realitzen els xiquets
Evitar la competència a través del joc
Ajudar a resoldre els conflictes que sorgeixen durant el
desenvolupament del joc
Respectar les preferències de cada xiquet/a
No reproduir papers sexistes
Observar el joc dels xiquets/es
Fomentar en les famílies dels xiquets l’interés pel joc i
interessar-se pels jocs que realitzen a casa