1. UIBIC@’T
FASE 2
Universitat de les Illes Balears
Disseny i desenvolupament de programes d’educació flexible i a
distància
(2118)
Aquest documents correspon a l’estudi de necessitats que hem
realitzat per tal de definir amb més concreció el perfil de les
persones usuàries i com aquestes interactuen amb el seu entorn 20/12/2011
(serveis, instal·lacions, temps d’oci...). Així mateix recull
suggeriments i demandes que han expressat amb tota llibertat.
Sandra García
Alejandro Gómez
Raquel Sánchez

2. UIBIC@’T (FASE 2)
UIBIC@’T té com a usuari potencial l’estudiantat de la UIB, així que hem decidit
realitzar un petit estudi de necessitats que engloba diferents aspectes que considerem
hem de tenir en compte a l’hora de dissenyar l’entorn virtual on es produirà la
interacció entre els participants.
Hem de considerar que les persones usuàries formen part d’una institució, en
aquest cas la Universitat de les Illes Balears, i en concret la Facultat d’Educació, on
conflueixen diferents plans d’estudis. L’estudiantat va ser enquestat de forma
presencial un divendres al migdia de forma aleatòria.
La mostra del nostre estudi és de 45 subjectes, dels quals 39 són de sexe femení i 6
són de sexe masculí. Són estudiants de 3 plans d’estudis diferents: Pedagogia (17),
Infermeria (11) i Educació Primària (16). Un dels subjectes de sexe femení de la mostra
pertany a la carrera de Química.
Primer de tot, els hem preguntat quins elements consideren que ha de tenir aquest
espai de comunicació exclusiu. A continuació, mostrem els resultats d’aquest primer
item per ordre de preferències:
 Que hi hagi Fòrums
 Que hi hagi interacció entre usuaris
 Que tingui capacitat d’adjuntar i compartir arxius
 Que tingui una estructura senzilla (molt visual i la informació exposada amb
claredat).
 Que disposi d’informació sobre cursos, estudis.
 Que sigui accessible (intuïtiu i que funcioni les 24h.)
 Que ofereixi informació sobre recursos útils i rellevants pels estudis.
 Que disposi d’una bústia de suggeriments
 Que informi sobre les beques
 Que disposi d’un servei d’orientació
 Que informi sobre les sortides professionals i els serveis per cercar feina.

3.  Que tingui un bon suport tecnològic
 Que tingui xarxa social
 Que disposi de correu privat
 Que disposi d’un taulell d’anuncis
 Que es faci per a tota la comunitat estudiantil
 Que doni informació per a fer currículums
 Que permeti crear un perfil d’usuari.
En el segon ítem del qüestionari fa referència als serveis de la UIB que coneixen. Les
respostes ens permetran focalitzar de manera òptima els continguts de la comunitat,
encara que en un futur puguin canviar. Hem identificat algunes mancances
d’informació sobre alguns serveis que considerem s’han de fomentar més ja que
podrien millorar la qualitat de l’experiència universitària, un dels nostres objectius
principals.
SERVEIS SI NO
Cabines d’estudi 34 (75,5%) 11 (24,5%)
Servei de beques 40 (88,8%) 5 (11,2%)
Aula d’idiomes 23 (51,1%) 22 (48,9%)
Cercador de cursos 20 (44,5%) 25 (55,5%)
Borsa de treball 32 (71,2%) 13 (28,8%)
Voluntariat 28 (62,2%) 17 (37,8%)
G9 12 (26,7%) 33 (73,3%)
Campus esport 44 (97,8%) 1 (2,22%)
Transport accés UIB 42 (93,3%) 3 (6,7%)
Cicles de cinema 20 (44,4%) 25 (55,5%)

4. Com podem observar, existeix una desconeixença sobre alguns serveis interessants
com l’aula d’idiomes (50%), el cercador de cursos (>50%), cicles de cinema (>50%), G9
(73,3%) o cicles de cinema (55,5%). La interpretació que fem d’aquests resultat és
negativa, independentment de les causes que generen la desinformació de
l’estudiantat. ¿Com pot ser que un 24,5% dels subjectes no conegui les aules d’estudi?
¿Com pot ser que un 55,5% no conegui l’aula d’idiomes? El tema del G9 és diferent, ja
que l’alumnat de grau no ha de fer assignatures de lliure configuració. D’altra banda,
alguns serveis si que gaudeixen de més publicitat o interessen més a la comunitat
universitària. Com veiem, un 97,8% sí que coneix les instal·lacions esportives i un
88,8% coneix el servei d’informació de beques. Curiosament, més endavant veurem
com les mateixes persones que denuncien la manca d’espais per a estudiar són les
mateixes que desconeixen l’existència dels mateixos. Aquesta contradicció
informacional resulta cabdal per a entendre que alguna cosa falla en el sistema de
gestió de la informació o en la implicació-motivació de l’estudiantat a l’hora
d’interessar-se per l’oferta cultural o els espais disponibles.
D’una altra banda, hem volgut apropar-nos a les tendències d’ocupació d’espais del
campus a les hores lliures. La taula següent mostra els resultats obtinguts.
ESPAIS FAVORITS PERCENTATGES
Cafeteria 86,7%
Biblioteca 26,7%
Bancs i taules exteriors 48,9%
Jardins 44,4%
Ordinadors 24,4%
Hall de la biblioteca 53,3%
Altres Aules buides (4,44%), C. Esport (2,22%)

5. Els subjectes van poder marcar amb una “X” més d’una opció i van deixar clar que la
cafeteria és el seu lloc preferit per passar l’estona, relacionar-se, desconnectar, o fer
feina. El hall de la biblioteca és el segon espai més votat. Com veurem en apartats
posteriors, a la gent li agrada molt aquest vestíbul ja que es troba molt a gust, malgrat
els hi agradaria que fos més gran o que estigues dotat de més mobiliari. Els espais
exteriors també són força freqüentats per l’estudiantat. En darrera posició, se situen la
biblioteca i les aules d’ordinador, però com ja veurem més endavant, aquests espais
són es troben al punt de mira dels subjectes enquestats, ja que no reuneixen les
condicions òptimes per a la seva utilització. Com hem pogut comprovar, una manca
d’espais que responguin a les expectatives de benestar i qualitat de l’estudiantat obliga
sovint a ocupar aules buides, malgrat, com han expressat també són poc funcionals i
incòmodes.
El següent ítem a analitzar es refereix a com els individus solucionen els problemes,
en concret hem volgut saber a través de qui els solucionen, qui els ofereix més
confiança o suport específic. Els subjectes també han pogut triar més d’una opció i els
resultats estan reflectits en la següent taula:
RECURSOS/SERVEIS PERCENTATGES
Consergeria 53,3%
Serveis Administratius de la Facultat 77,8%
Son Lledó 24,4%
Professorat 35,5%
Grup d’iguals 51,1%
Pàgina web de la UIB 31,1%
Altres Facebook (2,22%), Att. Discapacitats,
tema de dislexia (2,22%).

6. Independentment de l’eficiència criticada pels subjectes de la mostra en preguntes
posteriors de resposta lliure, els serveis administratius de la facultat es col·loquen en
primera posició en el rànquing de solucionadors de problemes. En segona posició se
situa la consergeria on més de la meitat de l’estudiantat acudeix per diferents
qüestions. Així mateix, més de la meitat soluciona els seus problemes a través del
suport dels companys i les companyes, fet que valorem positivament ja que UIBIC@’T
necessita d’aquest fort motor d’interacció. La pàgina web de la UIB també proporciona
solucions a alguns problemes però veiem que podria solucionar més. Una estudiant de
grau d’Educació Primària ens comenta que a través de la xarxa social “Facebook”
soluciona problemes a nivell professional ja que existeix una pàgina específica de
suport de l’àmbit de magisteri. Una altra estudiant necessita el suport de l’oficina
d’atenció a les persones discapacitades ja que presenta un problema de dislèxia.
Malgrat només sigui una persona que hagi expressat aquest tipus de suport, ens alegra
saber que la UIB li proporciona els recursos que necessita o al menys l’orienta.
Per finalitzar l’enquesta vam decidir formular dues qüestions obertes. La primera
pretén obtenir dades sobre el grau de cobertura d’expectatives dels currículum dels
diferents plans d’estudis. En concret, volem saber si l’estudiantat considera que les
assignatures que cursen tenen una funcionalitat pràctica i què en pensen del tema. Un
91,1% dels subjectes ha contestat a la pregunta. Un 68,3% dels subjectes pensa que el
currículum no compleix amb les seves expectatives a nivell de posar en pràctica els
coneixements teòrics, és a dir, pensen que cap assignatura té aplicabilitat o al menys
una gran quantitat de les assignatures, ja que no ho experimentes a través dels crèdits
pràctics. Les seves respostes contenen una forta càrrega de pessimisme o d’una gran
preocupació pel que seran capaços i capaces d’aplicar quan finalitzin els seus estudis
universitaris. A continuació, exposem un llistat d’argumentacions d’aquest 68,3% de la
mostra.

7.  Només fem teoria pura i dura.
 Els treballs que realitzem no tenen concordança amb la carrera.
 Les assignatures no se centren en els nins i nines.
 Només es fa pràctica en el pràcticum de final de carrera.
 Què ens ha d’ensenyar un professorat incompetent que mai no ha trepitjat una
aula?
 Tots els apunts els agafem a mà (no els pengen a campus com a altres estudis).
 Les assignatures presenten contradicció entre els discurs teòric i la metodologia
de les classes.
 Bologna és una merda.
 Alguns professors reconeixen que són conills d’índies.
 Ens manquen eines i recursos (dotació aules), llavors no val la pena.
 Sobrecàrrega de treballs.
 La càrrega de teoria i la de pràctica no estan equilibrades.
 Assignatures pobres, estructura pobre i poc aplicativa.
 El professorat no motiva.
 Avaluació a través del saber memorístic.
 Moltes assignatures no es poden dur a la pràctica.
 Es donen massa coses per sabudes, sobretot a les optatives.
En canvi, un 9,7% dels subjectes pensa que el currículum sí cobreix les seves
expectatives. Hem de dir que les quatre persones que han contestat afirmativament,
no argumenten la seva resposta exceptuant una que expressa que algun professor se
salta el programa presentat a l’inici de curs, o senzillament contesta:
 Estic content/a amb la universitat
 Estic content/a amb el professorat

8. El 22% restant no ha contestat amb rotunditat. Les seves argumentacions són les
següents:
 Hem de formar-nos a través d’altres vies com el voluntariat.
 Com que estem a primer curs, les assignatures són introductòries o bàsiques.
 Seguir un programa és poc funcional.
 Algunes assignatures són útils.
En relació a aquests resultats, creiem que UIBIC@’T podria activar mecanismes de
gestió de coneixement: afavorir noves fórmules d’aprenentatge i millorar l’accés a la
informació sobre serveis que complementin la mancança d’oportunitats d’aplicar els
coneixements teòrics.
La darrera qüestió que ens ha interessat explorar és el grau de satisfacció, si es pot
dir d’alguna manera, de l’estudiantat, amb els serveis i recursos que utilitzen. Els hem
preguntat obertament si millorarien alguna cosa. Les respostes han estat d’allò més
variades. En aquesta ocasió, 7 persones no han contestat a la pregunta. Han hagut
algunes que han estat compartides per una bona part de la mostra, sobretot les que
fan referència a la dotació de recursos i millora d’espais d’estudi. Us mostrem a
continuació un llistat amb les propostes de millora que hem recollit ordenades amb el
criteri de més sol·licitades a menys:
 Millora de la xarxa WI-FI
 Més informació i orientació al començament dels estudis.
 Més endolls a les aules.
 Més espais per a treballar en grup.
 Necessitat d’una biblioteca més gran i oberta més hores.
 Que es publicitin més els serveis de la UIB.
 Millorar la comoditat del mobiliari.
 Que el mobiliari sigui mòbil, més adequat per metodologies que responen a
una pedagogia progressista.

9.  Calefacció equilibrada.
 Neteja dels banys i disponibilitat de rotllos de paper.
 Més ordinadors.
 Necessitat d’un clima més respectuós, motivador i afectuós envers
l’estudiantat.
 Que millori la metodologia d’alguns/es docents.
 Que millori la coordinació entre el professorat
 Bus circular
 Més cadires i taules al vestíbul de la biblioteca.
 Que baixin les ratios professor-estudiant
 Que el professorat avisi amb temps quan sap que no impartirà classe.
 Més pràctica i menys teoria.
 Major eficiència dels serveis administratius
 Més places d’aparcament.
 Que no hi hagi tants canvis de sentit en els vials del campus.