Power Point amb tot relacionat amb la vida del gran poeta català de la renaixença, Jacin Verdaguer

2. Jacint Verdaguer i
Santaló (1845-1902)
és el gran poeta de la
Renaixença (segle
XIX) i el creador de la
llengua literària
moderna.

3. Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) l’any
1845. Fill d’una família de pagesos, va ingressar al els
deu anys al seminari de Vic, on va adquirir una sòlida
formació en humanitats, filosofia i teologia.

4. Aviat començà a escriure i al
20 anys obtingué dos guardons
als Jocs Florals de Barcelona.

5. El 1874, seguint uns consells mèdics que li
recomanaven aires de mar, es va embarcar com
a capellà en un vaixell de vapor de la companya
Transatlàntica.

6. Del 1879 al
1893, va residir
com a capellà de la
família en el palau
del Marquès de
Comillas, on va
poder dedicar-se
plenament a la
creació literària.
(Marquès de
Comillas)

7. Al fer quaranta anys pateix una forta crisis espiritual i començà a
dedicar-se al l’exorcisme i a fer obres de caritat fins al punt
d’endeutar-se.

8. Per aquest
comportament
irregular el Bisbe de
Vic el va obligar a
residir dos anys al
santuari de Gleva
(Osona).

9. A Vallvidrera (Barcelonès) el
1902 va morir de tuberculosi.
L’enterrament de mossèn
Cinto va ser una manifestació
impressionant de dol popular.

10. 23 anys després de la
seva mort es van
publicar poemes que els
amagava en una biga
de la seva cambra per
por que algú pogués
llegir-los, ja que no
eren poemes que
corresponguessin a la
seva condició de
capellà. Van ser
arreplegats en
Jovenívoles.

11. Jacint Verdaguer era aficionat
des de petit a recollir i
transcriure les llegendes i les
rondalles populars que sentia
explicar a la gent i de gran a
llegir grans obres de la
literatura clàssica.

13. Verdaguer va crear el dos poemes èpics més importants de la
literatura catalana: L'Atlàntida (1877) i el Canigó(1885).
Aquest poemes
narren les
proeses d’uns
herois que se
enfronten a
accions i
fenòmens de
caràcter
extraordinari.

14. L’Atlàntida
Narra la història
de l’enfonsament
d’un continent
llegendari. Els
personatges
principals són:
l’heroi Hèrcules, el
qual se enfronta
als atlans, i
Hesperis, la reina
de l’Atlàntida, que
mor veient com
desapareix el seu
gran continent.

15. Cant I (fragment): Estrofes 27, 28, 29
Al temps que 'l gran Alcides anava per la terra,
tot escombrantla ab clava feixuga, arrèu-arrèu,
de borts gegants y monstres que á Deu movían guerra,
en flames esclatava nevat lo Pirineu.
Desde hont lo sol al náixer ja daura ses boscuries,
ab brams y cruixidera l' incendi, á coll del torb,
duya sos rius de laves á Roncesvalls y Asturies,
sens ésserli congestes, torrents, ni colls, destorb.
Apar serpent immensa, d' escata vermellosa,
que á través de l' Europa, d' un mar á l'altre mar,
respirant fum y flames, passás esgarrifosa
son cabell de guspires y foch á rabejar.

16. Explica l’origen mític i
llegendari de Catalunya.
L’acció se situa al
voltant de l’any mil, al
Pirineu i narra el amors
del cavaller Gentil,
encisat per la fada
Flordeneu, transformada
en la pastora Griselda;
les guerres de
reconquesta contra el
sarraïns i la tasca
religiosa del monestirs
catalans medievals.

17. Hi apareixen:
• Personatges
històrics.
• Personatges
llegendaris.
• Personatges
fantàstics.
• El paisatge pirinenc
es descrit d’una
manera meravellosa.

18. Cant I (fragment): L'aplech
Ab son germá, lo comte de Cerdanya,
com áliga que á l'áliga acompanya,
devalla Tallaferro de Canigó un matí;
ve ab son fill de caçar en la boscuria,
quant al sentirhi mistica canturia
se n'entra al hermitatge devot de Sant Martí.
Lo Sant, desde'l cavall, vestit de malla,
encès d'amor, d'un colp d'espasa talla,
per abrigar á un pobre, son ribetat mantell;
Gentil, l'aligó tendre, sa armadura
contempla, y, ab coratge que no dura:
—Mon pare,—diu,—voldria ser cavaller com ell.

19. Sentia una gran estimació pel país el va portar a interessar-se per la
literatura popular i a elogiar la seva terra. Per això les sever obres
líriques tenen un caràcter religiós i patriòtic. En podem destacar el llibres
següents:
Idil·lis i cants místics (1879)
Flors de Calvari (1896) Pàtria (1888)

20. Pel seu estil popular i la seva gran sensibilitat, van ser
musicats i s’han convertit en cançons popular com: Virolai,
Lo noi de la mare, La mort de l’escolà i L’emigrant (1876).

21. Verdaguer es veia molt interessat per la història, les llegendes i
els paisatges de Catalunya. Després d’escoltar llegendes i
rondalles pels pobles catalans, va fer-ne noves versions, algunes
en prosa com Lo Mariner de Sant Pau, i d’altres en vers com Lo
comte Arnau.

22. Placa del carrer de Mossen Cinto Verdaguer a Canet de Mar
(Maresme).

23. Placa commemorativa dedicada a Jacint Verdaguer, al refugi de la Renclusa, al peu l'A

24. Monument a Verdaguer, a la cruïlla Escultura dedicada a Jacint
de l'Avinguda Diagonal i el Passeig Verdaguer al cim de la Mare de
de Sant Joan. Déu del Mont.

26. Cristian Expósito Serrano
Eric García Brugués