Recuperació 3r ESO

REFORÇ I AMPLIACIÓ Tots sabem per experiència que els alumnes són molt diversos, tant pel
que fa al nivell acadèmic com als interessos i al grau de motivació que pos-
seeixen. Les fitxes d’aquesta secció tenen l’objectiu de proporcionar recur-
sos per a atendre la diversitat de l’alumnat.
Les fitxes de reforç van dirigides als alumnes amb dificultats. Per aquest
motiu, tornen a treballar, d’una manera més senzilla i pautada, els aspectes
fonamentals de la unitat. Aquestes fitxes de reforç consideren diferents ti-
pus de dificultats, que entrebanquen l’aprenentatge dels alumnes:
• Dificultats conceptuals de la matèria. Moltes vegades, cal reprendre
alguns continguts bàsics dels temes. Recollim una sèrie de fitxes de tre-
ball que parteixen del plantejament segons el qual és més fàcil aprendre
una cosa en la pràctica que si ens limitem una vegada i una altra a repe-
tir continguts exclusivament. Així, doncs, aquestes fitxes de reforç per-
meten enfortir els coneixements mitjançant l’acció: el comentari de
textos i la interpretació de documents gràfics són les formes més co-
munes d’aconseguir-ho en la nostra àrea.
• Dificultats dels procediments propis de l’àrea. L’àrea de Geografia i
Història té una càrrega procedimental important. Procediments com la
lectura de textos, la interpretació i la construcció de mapes i gràfics, la
lectura d’imatges… són una part substancial i fonamental de la matèria.
Per això moltes fitxes reforcen l’aprenentatge d’aquests procediments.
• Dificultats lingüístiques. El codi lingüístic és el principal en la trans-
missió de la Geografia i la Història, i gran part de la matèria consisteix
en l’aprenentatge de conceptes nous. Una dificultat afegida és que molts
conceptes del llenguatge corrent adquireixen un altre significat propi i
específic en el context de la Geografia i la Història. En resum, l’àrea té
una forta dependència del nivell lingüístic dels alumnes i, a vegades, els
estudiants tenen dificultats d’aprenentatge a causa de la incomprensió
del discurs. Per aquest motiu, algunes fitxes de reforç insisteixen en l’a-
prenentatge de conceptes i en l’esmena d’algunes dificultats lingüísti-
ques que poden plantejar-s’hi.
• Dificultats matemàtiques. La utilització de les operacions aritmèti-
ques bàsiques, la mesura i les seues unitats, i el treball amb índexs, ta-
xes, percentatges i proporcions és fonamental en Geografia. Per això, al-
gunes fitxes de reforç insisteixen en aquest tipus de continguts.
Les fitxes d’ampliació van dirigides als alumnes més avançats, que poden
arribar més enllà del nivell mitjà de l’aula, o bé a aquells alumnes que te-
nen un interés especial per determinats aspectes. Presenten una metodolo-
gia indagatòria i plantegen breus investigacions relacionades amb:
• Estudi de casos concrets.
• Investigació en Internet.
• La literatura i altres manifestacions artístiques com a font.
• El cine com a font.

239

1 FITXA 1
ITINERARI AERI I ESCALES
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Aquest exercici proposa realitzar un itinerari aeri per Europa amb l’objectiu de treballar les escales
d’un mapa. El seu maneig és fonamental per a poder llegir i interpretar els mapes.

RESOL

1 Imagina un viatge amb avió de Madrid a Roma amb les característiques següents:

ITINERARI: Madrid-París-Roma
HORA D’EIXIDA DE MADRID: 8:00 h
VELOCITAT MITJANA DE L’AVIÓ: 700 km/h
ESCALA A PARÍS: 1 hora

Esbrina’n aquests aspectes (per a fer-ho necessites un mapa d’Europa que tinga escala
i un regle):
• Quilòmetres totals que recorre l’avió.
• Hora d’arribada a París.
• Hora d’envol de París.
• Hora d’arribada a Roma.
• Temps total del vol.
• Rius i sistemes muntanyosos que sobrevolarà l’avió.
• Estats que travessarà.

Passos que has de seguir:
1. Has de mesurar amb el regle la distància que hi ha entre Madrid i París, i entre París i Roma.
2. Fixa’t en l’escala del mapa i converteix els centímetres mesurats en quilòmetres.
3. Suma ambdues distàncies, Madrid-París i París-Roma, per a obtindre el total de quilòmetres recorreguts.
4. Per a calcular el temps de vol pots fer una regla de tres:
En 60 minuts 700 km
En X minuts Distància Madrid-París
5. El resultat (minuts) el transformes en hores, i així tindràs el temps que l’avió tarda
a realitzar el vol. Si el sumes a l’hora d’eixida, obtindràs l’hora d’arribada a París.
Si sumes a aquesta l’hora d’escala, sabràs l’hora d’eixida de París.
6. Aplica la regla de tres a la distància París-Roma per a obtindre el temps de vol entre ambdues
ciutats. Si el sumes a l’hora d’eixida de París, sabràs l’hora d’arribada a Roma.
7. La suma dels temps parcials més l’hora d’escala et donarà el temps total del vol.
8. Per a conéixer els rius, sistemes muntanyosos i països que travessaràs, tan sols has d’observar un mapa.
Una vegada acabat aquest aquest exercici, es poden calcular altres recorreguts a partir de la localitat
on vius o d’altres continents.

240 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

1 FITXA 2
RIUS I LLACS DEL MÓN
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Les aigües interiors dels continents són una font de riquesa indispensable per al
desenvolupament de la vida humana. Per aquest motiu, la localització i la caracterització
dels rius i llacs més importants del món constitueixen un exercici bàsic per a conéixer
els continents des del punt de vista físic.

REFORÇ I AMPLIACIÓ
RESOL

1 Busca en la sopa de lletres el nom de 16 rius i llacs del món.

A B J I O D N M R I N I F P
V D A R L I N G B A I K A L
I H T X A D T T H X L M B M
A T J X L E N A M Q O D E R
N Y E T G H I J K F B I T X
G M E K O N G O O H I O A G
T V O L G A E C V T S N Z N
S F Y H I E R O D O L F P V
E N O V I C T O R I A J E T
P T O R I N O C O H D F I N

2 Completa la taula. Escriu el nom dels rius i llacs que has trobat en la sopa
de lletres i el continent on es localitzen.

RIUS I LLACS CONTINENT RIUS I LLACS CONTINENT
1 9
2 10
3 11
4 12
5 13
6 14
7 15
8 16

3 Completa la taula amb els noms dels rius europeus que corresponguen en cada cas
i subratlla el riu més llarg de cada vessant.

RIUS EUROPEUS PRINCIPALS
Desembocadura a Desembocadura al Desembocadura Desembocadura Desembocadura a
l’oceà Atlàntic mar Mediterrani al mar Caspi al mar Negre l’oceà Glacial Àrtic

GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 241

1 FITXA 3
ELS CLIMES I ELS PAISATGES DEL MÓN
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Viatjar és una manera excel·lent de conéixer els continents, però no l’única. Amb les activitats
següents i un poc d’imaginació es pot aprendre molt sobre la diversitat de climes
i paisatges de la Terra.

RESOL

1 Completa la taula. Escriu les característiques principals dels climes i paisatges
del nostre planeta.

CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
Freds Càlids Temperats
Clima fred polar Clima Clima
• Característiques: • Característiques: • Característiques:

Paisatge fred polar Paisatge Paisatge

Clima Clima Clima

Paisatge Paisatge Paisatge

Clima Clima
• Característiques: • Característiques:

Paisatge Paisatge
• Característiques: • Característiques:

2 Imagina que ets un periodista i has de fer un viatge intercontinental amb un vehicle tot terreny.
La ruta travessa territoris molt diferents.
• Tria’n la ruta i descriu-ne l’itinerari. Redacta un informe en què esmentes els països pels quals
travesses, les ciutats principals, els accidents del relleu que veus i els climes i paisatges.


1 FITXA 4
EL CLIMOGRAMA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

La realització i la interpretació d’un climograma ens ajuda a reconéixer si un clima és càlid,
temperat o fred. A més a més, és important saber representar gràficament les temperatures
i les precipitacions d’un lloc determinat.

EL CLIMOGRAMA

Un climograma és la representació gràfica de les dades de temperatures i precipitacions d’un lloc determinat
al llarg d’un any. Les dades reflecteixen la mitjana mensual de temperatures (en graus centígrads) i el total
de precipitacions mensuals (en mil·límetres).
Elaborar i comentar un climograma ens ajuda a conéixer les característiques que tenen els climes.

EXEMPLE RESOLT
Ara elaborarem i interpretarem el climograma que correspon a les dades següents.

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.
P mm 81 69 71 48 28 18 0,5 1 46 81 84 91 618,5 Total
T ºC 10,5 11 12,5 14,5 17,5 21,5 24,5 25 22,5 19,5 15 11,5 17,1 Mitjana

Les dades de temperatures i precipitacions Podem analitzar els aspectes següents d’aquest clima:
figuren en el gràfic següent.
Hemisferi: Aquest lloc es troba a l’hemisferi nord.
S’aprecia en la corba de temperatures: aquestes són
100
elevades entre el juny i el setembre i molt baixes entre
el desembre i el febrer.
80
Zona: Es troba a la zona temperada del planeta,
30 60
entre 30º i 60º de latitud nord, perquè s’hi diferencien
estacions.
20 40 Precipitacions: És un clima sec, ja que té poc més
de 600 mm de pluja anual. Hi ha una immensa
10 20 sequera estival.
Temperatures: Presenta poca oscil·lació tèrmica.
0 0 Els hiverns són suaus i els estius càlids.
G F M A M J J A S O N D
Temperatura Precipitacions Tipus de clima: Dins els tres climes temperats,
en ºC en mm
és un clima mediterrani.

RESOL

1 A partir de la taula de dades següent, elabora el climograma corresponent i analitza a quin tipus de clima
pertany aquest lloc.

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.
P mm 84 75 57 54 49 51 53 54 78 91 96 82 824 Total
T ºC 6,7 7,2 8,3 10,9 13,3 16,2 17,9 18,1 16,3 12,8 9,3 7,2 12 Mitjana


1 FITXA 5
LA RELACIÓ ÉSSER HUMÀ-MEDI EN EL CINE
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

El cine ha mostrat nombroses vegades la diversitat de relacions que pot haver-hi entre els éssers
humans i el medi natural.

L’ÉSSER HUMÀ I EL MEDI EN EL CINE

• Dersu Uzala, el caçador, dirigida per Akira Kurosawa (1975)
Aquesta pel·lícula, guanyadora d’un Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera, narra una
de les expedicions que va fer al començament del segle XX el científic i explorador rus
Vladimir Arseniev per la taigà siberiana. Hi va trobar un caçador natiu que es deia
Dersu Uzala, que el va meravellar pel seu amor a la natura.

• Les dents del diable, dirigida per Nicholas Ray (1960)
La pel·lícula mostra la forma de vida tradicional dels esquimals, en què el medi
és un obstacle al qual cal intentar adaptar-se i, alhora, un recurs que s’ha de saber
explotar. L’arribada de població occidental i la seua cultura modifiquen dràsticament
els costums dels esquimals i la relació que mantenen amb el medi.

• Riu Salvatge, dirigida per Elia Kazan (1960)
Aquesta pel·lícula, ambientada en els anys trenta del segle XX, relata els conflictes
sorgits entre alguns dels habitants de Tennessee (Estats Units), que es resisteixen
a veure transformat el seu medi per a crear una presa.

• Goril·les en la boira, dirigida per Michael Apted (1988)
Aquesta pel·lícula, rodada a Àfrica, conta la història real d’una antropòloga
nord-americana, Dian Fossey, que es va dedicar a investigar durant anys la vida
d’un grup de goril·les de muntanya en el seu propi medi, i va arribar a conéixer el seu
comportament millor que ningú fins aleshores. Va lluitar, a més, contra les autoritats
i els caçadors furtius per intentar conservar l’espècie i evitar-ne la desaparició.

• Erin Brockovich, dirigida per Steven Soderbergh (2000)
En 1993, una dona sense estudis universitaris fou notícia per aconseguir la major
indemnització mai no pagada als Estats Units. Va lluitar en els tribunals contra
la companyia Pacific Gas & Electric, responsable d’haver contaminat amb crom
hexavalent les aigües de tot un poble, fet que va provocar malalties gairebé
a tots els habitants.

RESOL

1 Tracta de veure alguna de les pel·lícules proposades i escriu un text en què analitzes les diferents
relacions que s’estableixen entre els éssers humans i el medi, i els conflictes sorgits.


1 FITXA 6
NATIONAL GEOGRAPHIC SOCIETY
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

La National Geographic Society és l’organització científica i educativa sense finalitat de lucre
més gran del món. Va ser creada als Estats Units en l’any 1888.
La pàgina en espanyol (http://www.esmas.com/nationalgeographic/ ) presenta un resum
dels continguts que cada mes es publiquen en la versió espanyola de la revista estendard.
Tanmateix, el web anglés (http://www.nationalgeographic.com/ ) ofereix moltíssimes més
possibilitats. Entre altres, a més d’una espectacular sèrie fotogràfica, hi podem trobar

un repertori cartogràfic complet que val la pena conéixer.

PROCEDIMENT
COM TREBALLAR AMB LA PÀGINA DE NATIONAL GEOGRAPHIC SOCIETY
Entra en MapMachine (http://plasma.nationalgeographic.com/mapmachine/ ):
1. A la part central, que és la de més volum, sempre apareix el
mapa, el plànol o la imatge de satèl·lit. Ens podem desplaçar
en qualsevol direcció N, S, E i O clicant sobre les fletxes de
color blanc situades als extrems, i en direcció NE, NO, SE
i SO clicant sobre les grises.
Al costat superior esquerre, s’indica l’escala gràfica,
en milles i quilòmetres.
Al costat esquerre, una barra vertical graduada permet
acostar o allunyar de forma gradual el nostre objecte
d’observació. També es pot veure amb més detall
una zona si la seleccionem amb el ratolí de l’ordinador,
per a la qual cosa només cal prémer el botó.
En aquesta pantalla central també apareix, si marquem l’opció «overviewmap», un mapamundi
en què es localitza, amb un requadre de color roig, el territori representat.
A la part superior hi ha un cercador de llocs (Find a Place), que s’han d’escriure amb la seua grafia en anglés.
2. En la columna esquerra de la pàgina hi ha un espai comercial i publicitari que ens porta
a altres productes relacionats amb National Geographic.
3. A la part inferior hi ha diferents enllaços relacionats amb cartografia, viatges, músiques del món…

RESOL

1 Fes les activitats amb l’ajuda d’un diccionari d’anglés.

• Mou-te per la pàgina web de la National Geographic Society i explora les enormes possibilitats
que ofereix, i prova de veure el món a diferents escales mitjançant mapes i imatges
de satèl·lit.
• De tots els elements del medi natural que has estudiat en aquesta unitat, selecciona aquells
que més t’hagen cridat l’atenció en cada continent i intenta localitzar-los.


1 FITXA 7
EL MÓN A TRAVÉS DE LES AVENTURES DE TINTÍN
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa t’invitem a descobrir les particularitats d’alguns llocs del món
en diversos moments del segle XX a través de Les aventures de Tintín, que van complir
el seu 75é aniversari en 2004, data en què havien sigut traduïdes a 60 idiomes
i se n’havien venut més de 200 milions d’exemplars.

LES AVENTURES DE TINTÍN
La creació de Tintín es deu al dibuixant belga Georges
Rémi (1907-1983), més conegut com Hergé, pseudònim
resultant de la pronunciació en francés de les inicials
del seu nom invertides (R. G.).
Tintín és un periodista, valent i bondadós, que recorre
el món vivint intrèpides aventures en companyia del seu gos
Milú i de personatges com el capità Haddock, el professor
Tornassol, els detectius Dupond i Dupont, etc.
Al llarg dels 23 libres publicats, Tintín viatja per tots
els continents, llevat d’Oceania i l’Antàrtida, i visita més
de 20 països (5 dels quals ficticis). A través de les seues
pàgines, primerament en blanc i negre, després en color,
Hergé fa al·lusió a alguns dels principals esdeveniments
internacionals ocorreguts durant mig segle i retrata amb
bastant fidelitat com era el món i les transformacions que
experimenta en aquella època. Hergé, sempre obsessionat
amb la reproducció de la realitat, es va basar en objectes,
persones i fets existents per a realitzar tots els seus
dibuixos, i es va documentar sobre els llocs a què fa viatjar
Tintín, cuidant minuciosament cada detall.

Per aquest motiu, tot i que les aventures de Tintín són còmics, i molts dels seus continguts són inventats
o inexactes, la seua lectura constitueix una excel·lent lliçó de Geografia, que fa palesa l’amplitud
i la diversitat del planeta. Destaquem sobre els distints continents:
• Àfrica: Tintín al Congo, El cranc de les pinces d’or i Stoc de coc.
• Amèrica: Tintín a Amèrica, L’orella escapçada, El temple del sol i Tintín i els «Pícaros».
• Àsia: Tintín al país dels sòviets, Tintín al país de l’or negre, Tintín al Tibet i Vol 714 a Sydney.
• Europa: L’illa negra, El ceptre d’Ottokar, L’estel misteriós, El secret de l’Unicorn, El tresor
de Rackham el Roig, Les 7 boles de cristall, Objectiu: la Lluna, L’afer Tornassol i Les joies
de la Castafiore.

RESOL

1 Tria almenys una de les aventures de Tintín, llig-la amb atenció tenint en compte la data
en què va ser escrita i contesta les qüestions següents.
• A quins llocs es desenvolupa l’acció narrada? Són reals o imaginaris?
• Com són aquests llocs? Hi predomina més el món urbà, rural o natural? Com són les ciutats,
el camp i la natura? Estan molt, bastant o poc poblats? Com són els seus habitants?
• Quines activitats econòmiques i quins mitjans de transport pots identificar-hi?


2 FITXA 8
LOCALITZAR TOPÒNIMS A EUROPA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Al continent europeu hi ha una sèrie d’accidents del relleu que és important conéixer
i localitzar en el mapa. En aquesta fitxa repassaràs els més importants.

ALTIMETRIA

1.000 metres
500 metres

0 metres
Depressió MAR

RESOL

1 Localitza els topònims següents en el mapa.

• Serralada dels Urals. • Plana Atlàntica. • Mar Bàltic.
• Pirineus. • Alps. • Riu Rin.
• Balcans. • Caucas. • Riu Danubi.
• Península Itàlica. • Sicília. • Mar Negre.
• Còrsega. • Creta. • Riu Volga.

2 Assenyala la resposta correcta.

• El riu europeu més llarg és: Danubi Rin Volga
• El relleu europeu està format sobretot per:
Muntanyes antigues Planes Muntanyes joves


2 FITXA 9
LOCALITZAR TOPÒNIMS A ESPANYA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Espanya pertany al continent europeu i és un dels països més grans. Al contrari
que Europa, amb un relleu fonamentalment pla, Espanya compta amb un relleu molt elevat,
amb una altitud mitjana per damunt dels 660 m. Ara recordarem algun dels accidents
de relleu més importants d’Espanya.

ALTIMETRIA

1.000 metres
500 metres
0 metres

RESOL

1 Localitza els topònims següents en el mapa.

• Illes Canàries. • Oceà Atlàntic. • Serralades Bètiques.
• Pirineus. • Meseta Central. • Illes Balears.
• Muntanyes de Toledo. • Massís Galaic. • Sistema Central.
• Serralada Ibèrica. • Mar Cantàbric. • Mar Mediterrani.
• Riu Guadalquivir. • Riu Tajo. • Depressió de l’Ebre.
• Riu Nerbion. • Mulhacén. • Riu Ebre.


2 FITXA 10
LA DIVERSITAT NATURAL D’ESPANYA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Per mitjà de les següents activitats de localització i descripció es pot conéixer millor
el medi físic que ens envolta. L’heterogeneïtat climàtica i paisatgística d’Espanya
i el seu ric patrimoni ecològic la converteixen en un exemple de diversitat natural.

RESOL

1 Completa la taula. Escriu-hi els noms i les característiques dels rius espanyols.

PRINCIPALS RIUS ESPANYOLS
Desemboquen a Desemboquen al Desemboquen al
l’oceà Atlàntic mar Mediterrani mar Cantàbric Canàries Balears

Rius: Rius: Rius: Cursos d’aigua: Cursos d’aigua:

Característiques: Característiques: Característiques: Característiques: Característiques:

2 Copia un mapa mut de la península Ibèrica i fes aquestes activitats.

• Localitza, pinta i escriu en el mapa els noms dels rius de l’activitat anterior.
• Distingeix amb tres colors diferents la superfície dels tres vessants hidrogràfics espanyols.
• Destaca la serralada en què naix cada un d’aquests rius amb diversos triangles de color marró
i escriu-ne el nom.

3 Observa els gràfics i respon.

Pirineus Teide Sierra Nevada
Prats Matoll (ginesta) Matoll
Obac Solell Obac Solell Obac Solell d’alta muntanya
Avet Pi canari
3.500 3.500 3.500 Pi
Faig Laurisilva
Castanyer
Pi Savina
3.000 3.000 3.000 Roure reboll
Tabaiba i cardó
Roure Surera
2.500 Roure petit 2.500 2.500 Pi blanc
Altitud (en metres)

Altitud (en metres)
Altitud (en metres)

Alzina
Alzina
2.000 2.000 2.000 Matoll
mediterrani

1.500 1.500 1.500

1.000 1.000 1.000

500 500 500

0 0 0

• Com es representa la vegetació a les muntanyes?
• Quins factors influeixen en la vegetació, a més de l’altitud?
• La vegetació que es fa a la cara nord i a la cara sud d’una muntanya és la mateixa? Raona la resposta.


2 FITXA 11
DOCUMENTALS SOBRE ELS PAISATGES ESPANYOLS
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

Els documentals són un recurs educatiu de gran interés en Geografia. Algunes empreses
i institucions produeixen i/o distribueixen programes documentals, educatius,
divulgatius i d’investigació, en format vídeo i/o DVD.

DOCUMENTALS ESPANYOLS
Podem destacar quatre sèries documentals que tenen un valor extraordinari per a conéixer els aspectes
més rellevants del nostre país en tots els àmbits: paisatges, costums, rutes turístiques, artesania,
història… Totes les sèries han sigut realitzades per Televisió Espanyola, les dues primeres fa ja alguns
anys, i es poden aconseguir en format vídeo en biblioteques i hemeroteques.

A vista de pájaro. Un recorregut des de l’aire Un país en la mochila. José Antonio Labordeta,
per totes les províncies espanyoles. entre descripcions i anècdotes, ens mostra
la geografia espanyola.

Ciudades para el siglo XXI. Retrata la història Cuadernos de paso. Descriu els paisatges,
i l’actualitat de les ciutats espanyoles. la història i els costums espanyols des de la visió
d’un viatger solitari.

RESOL
Prova de veure algun vídeo de les sèries que t’hem proposat i respon.

1 Per què has triat aquest vídeo en particular?

2 Què en penses?

3 Explica quins aspectes del vídeo t’han cridat més l’atenció.


3 FITXA 12
CONCEPTES POLÍTICS
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem treballar amb alguns dels conceptes polítics que més
s’utilitzen en la vida diària, com ara sufragi, constitució, monarquia, dictadura, etc.
També hi aprofundim en l’anàlisi de la Unió Europea, que és l’única organització internacional
que té per objectiu aconseguir la unió política dels països membres.

RESOL

1 Completa els buits amb la paraula correcta.

constitució - dictadura - monarquies - sufragi universal - laics
confessionals - divisió de poders - executiu - judicial - legislatiu - federal

• El govern té el poder .
• Els estats en què el cap de l’estat és un rei són .
• En una democràcia es dóna la .
• Una es presenta quan el poder resideix en grups minoritaris.
• El Parlament té el poder .
• L’estat és el que està constituït per diversos estats sota una mateixa constitució.
• Els estats són aquells en què hi ha la separació entre l’església i l’estat.
• vol dir que tots els ciutadans majors d’edat poden votar
per elegir els seus representants.
• Els estats en què hi ha una religió oficial s’anomenen .
• La és la llei suprema de compliment obligat per a tots els ciutadans.
• Els jutges formen el poder .

2 Tria la definició d’estat que consideres correcta.

Unitat política i administrativa superior que regeix un territori.
Conjunt de persones amb una mateixa llengua, cultura i història.
Territori no sobirà.

3 Enumera tres característiques que consideres que defineixen un estat.

1.
2.
3.

4 Respon.

• Quines funcions acompleix un estat?
• Tots els estats exerceixen les mateixes funcions?

5 Completa amb el terme adequat.

centralitzat – descentralitzat

L’estat és aquell amb una organització administrativa única.


3 FITXA 13
CONÉIXER ELS ESTATS DEL MÓN
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

1 Situa en el mapa els països següents. Escriu-hi el nombre corresponent.

1. Egipte. 4. Índia. 7. Aràbia Saudita. 10. Iraq.
2. Mèxic. 5. Xina. 8. Estats Units. 11. Ucraïna.
3. Espanya. 6. Alemanya. 9. Kenya. 12. Argentina.

OCEÀ
OCEÀ
PACÍFIC
OCEÀ ATLÀNTIC
PACÍFIC

OCEÀ

ÍNDIC

2 Amb l’ajuda del llibre de text o d’un atles, completa la taula.

Països Capital Països limítrofs
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.


3 FITXA 14
FRONTERES MARÍTIMES
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

El procés de delimitació de les fronteres marítimes és recent i està ple de conflictes,
ja que no existeix un dret internacional ratificat per tots els estats. Convé, doncs,
conéixer les principals qüestions que deriven del seu traçat.

LA COMPLEXA QÜESTIÓ DE LES FRONTERES MARÍTIMES

A partir dels anys cinquanta del segle passat, alguns estats van començar a prendre consciència del
caràcter limitat dels recursos marítims (pesca, petroli o minerals) i de la necessitat de garantir-ne el control.
Això va suposar el començament de l’apropiació progressiva de l’espai marítim per part dels estats riberencs
dels diferents mars. Diverses conferències internacionals han intentat posar-hi ordre, davant les
reivindicacions dels estats massa ambiciosos.

Diferenciació d’espais marítims

MAR ZONA ZONA ECONÒMICA EXCLUSIVA ALTA MAR
TERRITORIAL CONTIGUA

12 milles

24 milles
200 milles

Línia de costa

MAR TERRITORIAL: Plena sobirania
sobre aigües, llit, subsòl i aire.
ZONA CONTIGUA: Dret de vigilància
fiscal, duanera, sanitària, etc.

ALTA MAR: Zona internacional
ZEE: Drets d’un estat de fons marins.
per a l’explotació de recursos. Patrimoni comú de la humanitat.
Llibertat de navegació.

Font: Y. LACOSTE (dir.): Dictionnaire de Geopolitique, 1995

RESOL
A partir de la informació de la pàgina de l’ONU dedicada al dret internacional marítim
(http://www.un.org/french/law/los/convention_accords_y_relatifs/convention_informations_generales.htm ),
que inclou la normativa també en espanyol, fes les activitats.

1 Enumera els beneficis de les fronteres marítimes per als països riberencs.

2 Mira un mapa on es veja bé l’estret de Gibraltar i respon.

• Què passaria si Espanya i el Marroc ratificaren les fronteres marítimes respectives?
• Creus que països com els Estats Units, Rússia o el Regne Unit ho permetrien?

3 La frontera marítima es traça des de la línia de costa. Molts estats tenen illots menuts que
els permeten ampliar la base per a traçar les seues fronteres. Mira un mapa del món: on creus
que hi haurà més problemes?


3 FITXA 15
LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS (5 primers articles)
«L’Assemblea General proclama aquesta de raó i de consciència, i han de comportar-se
Declaració Universal de Drets Humans fraternalment els uns amb els altres.
com l’ideal comú pel qual s’han d’esforçar Article 2. Tothom té els drets i les llibertats
tots els pobles i nacions, a fi que tant proclamats en aquesta Declaració,
els individus com les institucions, inspirant-se sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua,
constantment en aquesta Declaració, religió, opinió política o de qualsevol altra mena,
promoguen, mitjançant l’ensenyament origen nacional o social, posició econòmica,
i l’educació, el respecte a aquests naixement o altra condició.
drets i llibertats, i asseguren, amb mesures
progressives nacionals i internacionals, Article 3. Tota persona té dret a la vida,
el seu reconeixement i aplicació universals a la llibertat i a la seua seguretat.
i efectius, tant entre els pobles dels estats Article 4. Ningú no serà sotmés a esclavitud
membres com entre els dels territoris sota o servitud: l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són
la seua jurisdicció. prohibits en totes les seues formes.
Article 1. Tots els éssers humans naixen Article 5. Ningú no serà sotmés a tortures ni a
lliures i iguals en dignitat i drets. Són dotats penes o tractes cruels, inhumans o degradants.»

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DE L’INFANT (5 primers principis)
«Principi 1. L’infant gaudirà de tots els drets així com en condicions de llibertat i dignitat.
enunciats en aquesta Declaració. A l’hora de promulgar lleis amb aquest fi,
Aquests drets seran reconeguts a tots els infants la consideració fonamental serà atendre l’interés
sense cap excepció ni distinció o discriminació superior de l’infant.
per motius de raça, color, sexe, idioma, religió,
Principi 3. L’infant té dret des del seu
opinions polítiques o d’altra mena, origen nacional
naixement a un nom i a una nacionalitat.
o social, posició econòmica, naixement o altra
condició, tant si és del mateix infant com de la seua Principi 4. L’infant ha de gaudir dels beneficis
família. de la seguretat social. Té dret a créixer
i desenvolupar-se en bona salut.
Principi 2. L’infant gaudirà d’una protecció
especial i disposarà d’oportunitats i serveis, Principi 5. L’infant físicament o mentalment impedit
dispensat tot això per la llei i per altres mitjans, o que patisca algun impediment social ha de rebre
perquè puga tindre un desenvolupament físic, el tractament, l’educació i l’atenció especials que
mental, moral, espiritual i social saludable i normal, requereix el seu cas particular.»

* Els textos complets es troben en la pàgina oficial de l’Alt Comissionat
per als Drets Humans de l’ONU (http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm).

RESOL

1 Després d’un debat a classe sobre els continguts d’ambdues declaracions, respon.

• Quina és la finalitat de la Declaració Universal dels Drets Humans?
• La Declaració Universal dels Drets Humans es va aprovar en 1948. Saps què havia passat
al món aleshores?
• Creus que tots els països del món respecten en l’actualitat la Declaració Universal
dels Drets Humans? Digues un país que sí que la respecta i un altre que no i raona la resposta.
• Quines activitats se t’acuden per a col·laborar en el compliment d’aquests drets humans?
• Per què creus que s’ha elaborat una declaració especial per al cas dels infants?


3 FITXA 16
ELS SÍMBOLS DE L’ESTAT. LA BANDERA
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

LA BANDERA les seues banderes, que els distingeixen. Moltes
vegades, atenent els elements d’una bandera
L’origen de les banderes és molt antic: han estat podem esbrinar alguna cosa referent a allò que
usades des de fa més de 4.000 anys, com mostren representa. Per exemple, en la bandera de l’ONU
les troballes a l’Iran, Grècia i Egipte. hi ha una branca d’olivera com a símbol de pau,
L’antecedent de la bandera actual és l’anomenat perquè és una organització que va sorgir a la fi

vexillum (paraula llatina que significa ‘guia’), que de la II Guerra Mundial amb la intenció d’evitar
podia ser de fusta o metall. Fa uns 2.000 anys més confrontacions.
van començar a afegir-se a aquest pal trossos Les banderes solen cobrir els fèretres dels soldats
de tela com a decoració. En l’edat mitjana apareix morts en una acció patriòtica, i ondegen a mitja
el gonfanó, fixat a l’extrem d’una asta, que asta a les seus dels governs quan ha tingut lloc
portaven els magistrats de les ciutats italianes alguna desgràcia, com a símbol de dol nacional.
i els cavallers dels ordes militars. Una altra forma També s’hissen els dies de festa nacional,
antiga és el penó, que podia tindre un motiu es pengen dels balcons durant les celebracions,
decoratiu o simbòlic (l’escut familiar, per exemple), les porten en les manifestacions, són un símbol
i l’estendard, reservat per a nobles i reis, on es del país en què poden reconéixer-se els ciutadans
mostrava l’escut d’armes del propietari. En les i serveixen perquè altres països el reconeguen.
batalles servien per a identificar els soldats
Les banderes expressen els senyals d’identitat
d’un mateix bàndol i per a emetre missatges
de l’organisme que representen per mitjà de colors
sobre l’enemic.
o símbols: el roig sol indicar perill, valor, poder,
En l’actualitat, cada estat té una bandera, que revolució; el blanc, pau, rendició; el taronja,
pot canviar segons el govern. Dins d’un estat sacrifici; el verd, seguretat, joventut, esperança,
pot haver-hi diverses banderes, segons com estiga natura; el groc, precaució o riquesa; el negre,
organitzat. Per exemple, a Espanya cada comunitat mort o dol.
autònoma té una bandera pròpia. Així mateix,
Per estudiar les banderes, va nàixer la ciència
organitzacions (Unió Europea, Nacions Unides,
de la vexil·lologia fa uns 40 anys.
Jocs Olímpics…), grups (Boy Scouts, Creu Roja,
Greenpeace, partits polítics, sindicats…) i reis tenen

RESOL

1 Entra en la pàgina web http://www.sitographics.com/enciclog/banderas/entrada.html
i fes les activitats següents.
• Observa les banderes dels països del món, que apareixen ordenades per continents, i llig-ne
la descripció i la història (a més de la bandera, pots veure altres dades de cada país: extensió,
coordenades, capital, idioma, etc.).
• Confecciona’n una llista (no cal que siga exhaustiva) per agrupar-les segons que tinguen: franges
verticals o franges horitzontals; un cercle al centre; una o diverses estreles; una mitja lluna i una estrela;
un sol; ocells; animals fantàstics; edificis, monuments o elements arquitectònics; triangles; creus; corones
i escuts; lletres; la bandera d’un altre país inclosa al seu interior; etc.
• Forma grups amb les banderes que trobes semblants.

2 Una vegada que t’hages familiaritzat amb les banderes del món, repassa el que has aprés en aquesta altra
pàgina web: http://www.elosiodelosantos.com/banderas.html, on trobaràs un joc divertit que posarà a prova
els teus coneixements.

3 Per a saber més sobre l’actual bandera de l’estat espanyol, entra en la pàgina:
http://www.la-moncloa.es/España/ElEstado/Simbolos/default.htm


3 FITXA 17
L’ESTAT EN «LA GRAN PANTALLA»
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

Aquest tema no ha estat tractat sovint en «la gran pantalla», però curiosament hi ha dues
pel·lícules dirigides per la mateixa persona que inviten a reflexionar sobre algunes qüestions
de molt d’interés en l’actualitat: Èxode i Tempesta sobre Washington, del cineasta d’origen austríac
Otto Preminger (1905-1986), que va passar la major part de la seua vida als Estats Units.

Èxode, dirigida per Otto Preminger (1960)
Basada en la novel·la de Leon Uris, aquesta pel·lícula conta un episodi real:
la creació de l’estat d’Israel després de la II Guerra Mundial. Èxode és el nom d’un
vaixell de càrrega en què viatja un nombrós grup de refugiats jueus amb destinació
a Palestina, la seua «terra promesa», amb la finalitat d’establir-s’hi de forma definitiva
després d’haver sobreviscut a l’Holocaust i haver estat dispersos. Akiva, líder fanàtic,
considera que el terrorisme és l’única via per a poder realitzar el seu somni; en canvi,
el seu germà Barek i el seu nebot Ari Ben Canaan no són de la mateixa
opinió.

Tempesta sobre Washington, dirigida per Otto Preminger (1962)
La pel·lícula mostra el funcionament de la divisió de poders i del control
del govern a través del Parlament en un sistema bipartidista.
Washington desperta commoguda pels titulars de la premsa: el president
anuncia que designarà com a secretari d’Estat un professor universitari partidari
de l’entesa pacífica i no bèl·lica entre les nacions, cosa que desagrada per complet
a altres polítics que estan a favor d’una política d’enfrontament i tracten per tots els
mitjans d’impedir aquest nomenament.

RESOL

1 Procura veure almenys una de les pel·lícules proposades. Desenvolupa les qüestions següents.

• Èxode
a) Busca què significa «Holocaust» (pots consultar sobre aquest tema el web:
http://members.aol.com/wetriumph/ ) i quan es creà l’estat d’Israel.
b) En la pel·lícula es plantegen diferents posicions quant a l’ús de la violència per a aconseguir
un objectiu determinat. Què opines de cada una?
c) Creus que la decisió adoptada per l’Organització de les Nacions Unides ha resolt
la situació conflictiva que s’hi planteja?
• Tempesta sobre Washington
a) Coneixes el significat d’aquestes paraules: democràcia, Parlament, Senat, Congrés, poder legislatiu
i poder executiu? Si no, consulta-les en una enciclopèdia.
b) De quines maneres poden relacionar-se els estats?
c) Què diferencia Washington d’altres ciutats importants dels Estats Units?


3 FITXA 18
ELS ESTATS TOTALITARIS EN DUES NOVEL·LES DE GEORGE ORWELL
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

Els estats es poden classificar de diverses maneres. Una forma és d’acord amb qui exerceix
el poder polític. Amb aquest criteri, la diferenciació bàsica s’estableix entre aquells estats en els
quals hi ha una divisió de poders i els ciutadans intervenen en la vida pública elegint, mitjançant
eleccions, els seus representants, anomenats estats democràtics, i aquells altres en què el poder
es troba concentrat en mans d’un grup molt reduït de persones, raó per la qual reben el nom
d’estats totalitaris.

En aquesta fitxa et proposem una reflexió sobre aquests últims estats a través de dues novel·les
de l’escriptor britànic d’origen indi, el nom vertader del qual era Eric Arthur Blair (1903-1950),
més conegut com George Orwell: La rebel·lió dels animals i 1984.

La rebel·lió dels animals, de George Orwell
En aquesta faula de caràcter al·legòric, publicada en 1945, els animals d’una granja
es rebel·len contra el propietari i decideixen instaurar-hi un govern propi.
Una nit, quan el granger Jones se n’ha anat a dormir, tots els animals de la granja
Manor es reuneixen i, encapçalats per un porc savi, decideixen lluitar contra l’home
que els cria per sacrificar-los. Els animals es rebel·len, aconsegueixen el control de la
granja i hi instauren les seues lleis i normes.

1984, de George Orwell
L’acció d’aquesta novel·la de ciència-ficció, publicada en 1949, transcorre
en un suposat Londres de 1984. El Gran Germà ho domina tot, ho veu tot,
ho escolta tot i ho disposa tot.
Els éssers humans estan constantment controlats i han de canviar d’opinió
i de creences quan ho estima oportú el totpoderós Gran Germà. Winston Smith,
un empleat governamental, i Julia tractaran de lluitar contra el sistema
imperant.

RESOL

1 Llig una de les dues novel·les proposades i contesta les preguntes següents.

• En quina època va ser escrita la novel·la i per què creus que aquesta dada és important? Documenta’t
sobre els esdeveniments històrics més importants d’aquell moment i sobre com van influir
en la vida de l’escriptor.
• Com qualificaries el règim polític imperant en la novel·la que has llegit: monarquia, democràcia, dictadura,
etc.? T’agradaria viure en un sistema així? Si no t’agradara, com intentaries canviar-lo?
• Trobes semblances entre alguna de les situacions que es donen en les novel·les i les del teu entorn?
• Creus que Orwell va ser massa pessimista en la seua visió de la realitat? O tenia motius
per a imaginar una cosa així?


3 FITXA 19
ELS ESTATS DEL MÓN EN INTERNET
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En l’actualitat, Internet constitueix una font d’informació interessant. En aquesta fitxa
et proposem una sèrie d’adreces que et poden resultar útils per a estudiar els estats
del món.

INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE ELS ESTATS
• Banc Mundial: http://worldbank.org/data
Informació estadística molt completa sobre els estats. Documents i informes de suport.

• Fons Monetari Internacional: http://www.imf.org
Informes i base de dades sobre països del món.

• Centre d’Estudis Prospectius i d’Informació Internacional:
http://www.plan.gouv.fr/organismes/cepii
Informes i base de dades sobre països del món.

L’AVANÇ DE LA DEMOCRÀCIA AL MÓN
• Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Drets de l’Home:
http://www.unhchr.ch/spanish/hchr_un_sp.htm
Incorpora la normativa internacional sobre aquesta matèria i presenta informes sobre la situació
dels drets humans.

CONFLICTES AL MÓN
• Centre de documentació i investigació sobre la pau i els conflictes: http://www.obsarm.org
Documentació i informes sobre conflictes internacionals.

• Observatori de crisis: http://observatorio.barcelona2004.org/observatorio/home_c.htm
Pàgina molt completa d’informació i anàlisi dels punts calents de conflictivitat al món. Elaborat per la Fundació
Cidob per al Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004. Publicat exclusivament en Internet.

• Le Monde Diplomatique. Edició espanyola: http://www.monde-diplomatique.es
Articles i mapes excel·lents sobre els conflictes més actuals.

ONG I COOPERACIÓ INTERNACIONAL
• Guia de les ONG: http://guiaong.cjb.net
Guia de recursos d’ONG. Enllaços amb els webs oficials de les principals ONG del món.

ORGANITZACIONS SUPRAESTATALS MÉS RELLEVANTS
• Organització de les Nacions Unides: http://www.un.org
• Unió Europea: http://europa.eu.int/
• Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord: http://www.nato.int
• Organització Mundial del Comerç: http://www.wto.org


4 FITXA 20
CONSTRUIR EL MAPA DE LA UNIÓ EUROPEA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En 1957, l’Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França van signar
el tractat de Roma, en vigor des de l’any següent, pels quals es va constituir la Comunitat
Econòmica Europea (CEE), que en 1992, pel tractat de Maastricht, va passar a anomenar-se Unió
Europea (UE). Aquesta organització ha tingut successives ampliacions: Dinamarca, Irlanda
i el Regne Unit s’hi van integrar en 1973; Grècia, en 1981; Espanya i Portugal, en 1986; Finlàndia,
Suècia i Àustria, en 1995; Estònia, Letònia, Lituània, la República Txeca, Eslovàquia, Polònia,

Hongria, Eslovènia, Malta i Xipre, en 2004; i Romania i Bulgària en 2007.

RESOL

1 Amb l’ajuda del text, completa el mapa següent de la UE.

• Escriu el nom dels països que integren la UE. Utilitza bolígraf negre i lletres majúscules.
• Escriu el nom de les capitals respectives. Utilitza bolígraf negre i lletres minúscules.
• Pinta el mapa segons la llegenda.

ETAPES D’INCORPORACIÓ A LA UE
Groc Europa dels Sis (1958)
Taronja Europa dels Nou (1973)

Roig Europa dels Deu (1981)
Ocre Europa dels Dotze (1986)
Blau
Incorporació de la República
Democràtica Alemanya (1990)
Verd Europa dels Quinze (1995)
Violeta Europa dels Vint-i-cinc (2004)
Rosa Europa dels Vint-i-set (2007)

2 Respon.

• Quins països van fundar la Unió Europea? En quina data s’hi va incorporar Espanya?
• Quins dotze nous països s’han adherit recentment a la UE?


4 FITXA 21
LA UNIÓ EUROPEA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem aprofundir en l’anàlisi de la Unió Europea, una organització
l’objectiu de la qual és aconseguir la unió política, econòmica i social dels països membres.

RESOL

1 Completa els buits amb la paraula o les paraules correctes.

Parlament – tractat de Maastricht – Comissió – eurodiputats – Comunitat
Econòmica Europea – Consell de la UE –
Tribunal de Comptes

• En 1957, l’Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França van signar el tractat
de Roma, pel qual es va constituir la .
• La és l’òrgan de govern de la UE.
• En 1992, pel , la Comunitat Europea va passar a anomenar-se Unió Europea.
• El és la principal instància decisòria.
• Dins la UE, l’organisme que controla les despeses és el .
• El controla la Comissió i el Consell. Està compost per 784 membres,
anomenats , elegits pels ciutadans de la UE.

2 Tria la resposta correcta.

• La Comunitat Econòmica Europea (CEE) es va constituir en l’any:
1957. 1992. 2004.
• Un d’aquests països no va signar el tractat de Roma, pel qual es va constituir la CEE:
França. Itàlia. Espanya.
• En l’any 1992, la Comunitat Europea es va convertir en la Unió Europea pel tractat de:
París. Maastricht. L’Haia.
• Espanya va ingressar en la UE l’any:
1957. 1986. 2004.
• L’himne oficial de la UE és:
L’«Oda a l’alegria». No té cap himne. «La Marsellesa».
• La capital política de la UE es troba a:
París. Luxemburg. Brussel·les.
• La major ampliació de la UE, que va afectar deu països, va tindre lloc en l’any:
1986. 1995. 2004.
• Actualment, la UE està formada per:
15 països. 22 països. 27 països.
• Un d’aquests països ha ingressat en la UE en 2007:
Grècia. Bulgària. Espanya.


4 FITXA 22
L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Segons l’article 137 de la Constitució de 1978, «l’Estat espanyol s’organitza territorialment
en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constituïsquen. Totes aquestes
entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius». Actualment, l’Estat
espanyol s’organitza en un total de dèsset comunitats autònomes, dues ciutats autònomes (Ceuta
i Melilla), cinquanta províncies i més de huit mil municipis.

RESOL

1 Completa el mapa polític d’Espanya.

• Escriu-hi el nom de les comunitats i ciutats autònomes amb bolígraf negre i majúscules.
• Escriu-hi el nom de les capitals autonòmiques amb bolígraf negre i minúscules.

• Respon.
– A què creus que són degudes les diferències de superfície que hi ha entre unes comunitats
i altres?
– Quina és la comunitat més extensa? Quina comunitat està formada per més províncies?
Coincideixen?
– Quina creus que és la comunitat menys extensa?

2 Classifica les comunitats autònomes segons el quadre següent.

Comunitats autònomes Comunitats autònomes
pluriprovincials uniprovincials


4 FITXA 23
TAULA COMPARATIVA DE COMUNITATS AUTÒNOMES
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

L’existència de fortes desigualtats (superficials, demogràfiques, econòmiques i socials) entre
les diferents regions espanyoles és un fet que s’ha mantingut constant des del final del segle XIX
i després del procés d’industrialització. Aquestes desigualtats es van accentuar i es van consolidar
a partir de 1950, i encara continuen existint en l’Espanya de les autonomies.

RESOL

1 Analitza les dades que proporciona la taula.

Superfície Població PIB per habitant Metges per
(en km2) (hab. 2003) (en euros) 100.000 hab.
Andalusia 87.579 7.606.848 11.332,55 397,08
Aragó 47.699 1.230.090 16.286,00 575,55
P. d’Astúries 10.604 1.075.381 13.131,63 508,50
Illes Balears 4.992 947.361 18.215,43 425,64
Canàries 7.447 1.894.868 14.366,35 374,78
Cantàbria 5.252 549.690 14.872,99 474,24
Castella i Lleó 93.898 2.487.646 14.063,09 478,69
Castella-la Manxa 79.408 1.815.781 12.368,17 349,46
Catalunya 32.140 6.704.146 18.434,34 462,63
C. Valenciana 23.253 4.470.885 14.678,14 422,02
Extremadura 41.635 1.073.904 9.820,24 365,51
Galícia 29.560 2.751.094 11.988,59 388,64
C. de Madrid 8.022 5.718.942 20.374,28 557,48
R. de Múrcia 11.313 1.269.230 12.726,35 382,51
C. F. de Navarra 9.799 578.210 19.510,08 537,24
País Basc 7.085 2.112.204 18.801,53 473,74
La Rioja 5.027 287.390 16.898,45 435,43
1 3

Ceuta 20 74.931 326,73
2

12.626,97
Melilla 13 68.463 324,69

• Respon.
– De les dades exposades, en quins aspectes són visibles les diferències entre les comunitats espanyoles?
Enumera’ls.
– Quines són les comunitats autònomes més extenses? I les comunitats menys extenses?
– Quines comunitats tenen major nombre d’habitants? Quines són les menys poblades?
– Quines comunitats són més riques? Quines tenen el PIB per habitant més baix?
– Creus que, en general, es pot diferenciar entre les comunitats del litoral i les de l’interior?
– Quines són les principals causes d’aquestes diferències de volum de població, riquesa
i desenvolupament entre unes comunitats i altres?
– Quines conseqüències més importants es deriven d’aquests desequilibris interterritorials?


4 FITXA 24
COLÒNIES I DEPENDÈNCIES EUROPEES AL MÓN
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

No tots els territoris d’un estat en formen part de manera idèntica. A Europa, alguns estats
mantenen les anomenades actualment «dependències», abans colònies, que hi estan unides
en règim de domini. En general, hi exerceix el poder un governador nomenat per l’estat i no elegit
democràticament pels habitants.

DEPENDÈNCIES EUROPEES
Polinèsia francesa, Wallis i Futuna, Nova Caledònia, Tromelin i Clipperton, terres antàrtiques
França
i Mayotte.
Bermudes, Anguilla, Montserrat, Caiman, Turks i Caicos, Illes Verges, Pitcairn, Saint Helena,
Regne Unit
Falkland (illes Malvines), terres antàrtiques, zones de sobirania britànica a Xipre i Gibraltar.
Països Baixos Aruba i Curaçao, Antilles Neerlandeses.
Dinamarca Grenlàndia.

RESOL

1 Situa en el mapa les dependències utilitzant un color diferent per a les de cada país.
Fes-ho amb l’ajuda d’un atles.

O C E À G LA C IA L ÀR T I C

OC EÀ
OCEÀ
ATLÀN TIC
P AC ÍF IC

OC EÀ

PAC ÍF IC OCEÀ

ÍN D IC

O CE À G LA C IAL A NT À RT I C

2 Amb l’ajuda d’una enciclopèdia, respon a les qüestions.

• A quines zones del món estan concentrades les dependències? De quina dimensió són?
• Estan habitades? La població indígena és de la mateixa ètnia i religió que la metròpoli?
• Quin interés poden tindre les dependències per als estats posseïdors?

3 Fixa’t en les dependències de França i del Regne Unit, i contesta amb un breu comentari
aquestes preguntes.
• Quin país té més dependències? Per què?
• A quina zona tenen ambdós països un sector com a dependència?
• Creus que es poden habitar? Per a què deuen utilitzar aquests territoris?


4 FITXA 25
CONTINENTS, REGIONS I PAÏSOS EN INTERNET
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa figuren diverses adreces de les principals organitzacions que pots consultar
en Internet per a obtindre informació veraç sobre la UE i Espanya.

UNIÓ EUROPEA
• Eurostat. Oficina Estadística de la Unió Europea: http://europa.eu.int/comm/eurostat/

ADRECES NACIONALS
• Institut Nacional d’Estadística (INE): http://www.ine.es
• Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC): http://www.csic.es
• Ministeri d’Administracions Públiques: http://www.map.es
• Ministeri d’Economia: http://www2.mineco.es/mineco/
• Institut d’Estudis Turístics: http://www.iet.tourspain.es/
• Ministeri d’Hisenda: http://portal.minhac.es/Minhac/Home.htm
• Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació: http://www.mapya.es
• Ministeri d’Educació, Cultura i Esport: http://www.mec.es
• Ministeri de Foment: http://www.mfom.es/
• Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç: http://www.mityc.es
• Ministeri de Sanitat i Consum: http://www.msc.es
• Ministeri de Treball i Afers Socials: http://www.mtas.es/
• Institut de la Dona: http://www.mtas.es/mujer/mcifras/principa.htm/
• Institut de la Joventut: http://www.mtas.es/injuve/index.htm/
• Direcció General d’Ordenació de les Migracions: http://www.mtas.es/migraciones/default.htm
• Ministeri de Medi Ambient: http://www.mma.es/
• Ministeri de l’Habitatge: http://www.mviv.es

AJUNTAMENTS ESPANYOLS
• Directori dels ajuntaments d’Espanya:
http://www.ayuntamientos.net
Recopilació no oficial dels web oficials dels ajuntaments. Hi són els que correponen a les principals
ciutats, tot i que hi pot haver absències no justificades.
• Anuari Econòmic d’Espanya (la Caixa):
http://www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com
Permet accedir a informació detallada dels municipis urbans espanyols amb més de 20.000 habitants.
• Barcelona: http://www.bcn.es
• Bilbao: http://www.bilbao.net
• Madrid: http://www.munimadrid.es
• Sevilla: http://www.ayunt-sevilla.es
• València: http://www.ayto-valencia.es


5 FITXA 26
LLEGIR UN TEXT SOBRE QÜESTIONS DEMOGRÀFIQUES
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

A partir de l’anàlisi del text següent, pots estudiar que els països subdesenvolupats
es troben hui a mitjan camí de la «transició demogràfica», aproximadament on es trobaven
els països desenvolupats fa mig segle.

RESOL

1 Llig el text i explica el significat de les paraules que hi ha subratllades.

LA POBLACIÓ CONTINUA CREIXENT
Al començament del segle XX, la població mundial Aquesta disminució de les taxes de mortalitat
era d’uns 1.500 milions de persones; cap a 1960 ha tingut lloc, sobretot, a les regions menys
s’havia duplicat; i en 1999 s’havia quadruplicat, desenvolupades; a les regions desenvolupades
fins a arribar a 6.000 milions. s’han mantingut, a grans trets, constants, ja que
Les quantitats agregades cada any a la població en aquestes últimes hi ha una major proporció
mundial van augmentar des de 47 milions de persones ancianes.
de persones en 1950-1955 fins a un màxim D’altra banda, a les regions menys desenvolupades
de 86 milions en 1985-1990. Aquest creixement la taxa de fecunditat ha passat de quasi 6,2 fills
sense precedents va ser resultat net en 1950 a una mica menys de 3. La disminució
de declinacions en les taxes de mortalitat més de la fecunditat ha sigut més ràpida a l’Amèrica
ràpides que les declinacions en les taxes de Llatina i Àsia, i més lenta a Àfrica, al sud del Sàhara.
fecunditat, que en ambdós casos van partir A les regions més desenvolupades s’ha passat
de nivells alts. Així, a partir de 1950 s’ha reduït de 2,8 fills per dona en 1950 a 1,6; hi ha, fins i tot,
a la meitat la mortalitat, des d’unes 20 defuncions 61 països, particularment a Europa,
fins a menys de 10 anuals per cada 1.000 que tenen taxes de fecunditat inferiors al nivell
persones; al mateix temps, la mitjana mundial de reemplaçament (2,1 fills per dona).
de l’esperança de vida en nàixer ha augmentat L’estat de la població mundial 1999.
des de 46 fins a 66 anys. Fons de Població de les Nacions Unides. Adaptat

2 Assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F) i converteix les falses en vertaderes.

V F
La població mundial es va triplicar durant el segle XX.
El màxim creixement demogràfic va tindre lloc a partir de 1950.
La causa d’aquest augment va ser la reducció de la mortalitat,
més ràpida que la que va experimentar la fecunditat.
La disminució de les taxes de mortalitat ha sigut superior als països desenvolupats.
Als països subdesenvolupats, les taxes de mortalitat s’han mantingut constants
a causa de l’augment de l’esperança de vida.

3 Contesta breument aquestes preguntes en el quadern.

• Com va evolucionar la població mundial al llarg del segle XX?
• Com han evolucionat les taxes de mortalitat a partir de 1950? I la fecunditat?
Han augmentat o han disminuït? Ho han fet de manera uniforme o desigual?


5 FITXA 27
CONSTRUIR UN GRÀFIC LINEAL SOBRE L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Població RESOL
Anys
mundial
1950 2.555.360.972 1 Elabora un gràfic de línies sobre l’evolució de la població mundial
1955 2.779.929.940 amb la informació de la taula.
Segueix aquestes instruccions per a construir el gràfic.
1960 3.039.585.530
1965 3.346.002.675 a) Dibuixa els eixos de coordenades.
1970 3.707.475.887 b) En l’eix d’abscisses, també anomenat eix X o horitzontal, situa
la variable temporal (en aquest cas, els anys per als quals disposem
1975 4.086.150.193
de dades) a intervals iguals.
1980 4.452.584.592
c) En l’eix d’ordenades (eix Y o vertical) es representa la variable
1985 4.851.592.622 geogràfica, en aquest cas el nombre d’habitants. Estableix i escriu
1990 5.281.653.820 –a intervals iguals– una sèrie de valors i indica a la part superior
1995 5.691.759.210 de l’eix el valor màxim a què arriba la variable representada.

2000 6.079.603.571 d) Tria l’any 1950 i marca un punt a l’altura corresponent de l’eix
vertical. Fes el mateix amb cada any.
2005 6.446.131.400
e) Uneix els punts fins a formar una línia, a fi de visualitzar més bé
2010 6.815.892.190 l’evolució de la població.
2015 7.187.084.263 f) Seria aconsellable que a partir de l’any 2005 canviares de color de
2020 7.541.773.753 llapis i hi inclogueres una llegenda per indicar que aquestes dades
2025 7.871.143.446 són previsions.
2030 8.175.143.482
2035 8.458.343.864
2040 8.722.646.253
2045 8.967.336.291
2050 9.190.252.532


5 FITXA 28
ELS PERCENTATGES I LES TAXES
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

És difícil comprendre els problemes lligats amb la població si no es coneixen bé les nocions
matemàtiques relacionades amb les proporcions. Aquesta fitxa té com a objectiu reforçar
dues nocions matemàtiques fonamentals en l’àrea de Geografia: els percentatges i les taxes.

PERCENTATGES I TAXES

Moltes vegades rebem informació Quan diem que el 79 % de la població
en percentatges, com per exemple: espanyola viu a les ciutats, significa
«el 30 % de la població mundial té que, de cada 100 espanyols, n’habiten RECORDA
menys de 15 anys» o «el 47 % de 79 a les ciutats.
Calcular el tant per cent
la població mundial és urbana»; Els punts per mil indiquen la d’una quantitat amb la
i informació amb taxes, com per quantitat d’una magnitud que
exemple, «la taxa de natalitat del calculadora és senzill.
correspon a 1.000 unitats de l’altra.
Sudan superà el 36 ‰ en l’any Així, per a trobar el 20 %
S’expressa amb el signe ‰. Quan
2002». de 250 tecleja:
diem que el 80 ‰ de les ocupacions
Els tants per cent expressen espanyoles corresponen al sector 20 250 %
la quantitat d’una magnitud primari, vol dir que, de cada 1.000 El resultat és 50.
corresponent a 100 unitats ocupats, treballen 80 en aquest
de l’altra. S’expressa amb el signe %. sector.

EXEMPLE RESOLT
Calcularem les taxes de natalitat i mortalitat
dels països desenvolupats amb les dades de la taula. Països desenvolupats

• En primer lloc, repassem les fórmules de les taxes Població total 1.197.329.000
de natalitat i mortalitat: Nascuts en un any 13.280.363
Morts en un any 12.168.652
nascuts en un any
Taxa de natalitat 1.000
població total

morts en un any
Taxa de mortalitat 1.000
població total

13.280.363 1.000
• La taxa de natalitat seria: 11,09 ‰.
1.197.329.000
12.168.652 1.000
• La taxa de mortalitat seria: 10,16 ‰.
1.197.329.000

RESOL

1 Amb les dades següents, calcula les taxes Països subdesenvolupats
de natalitat i mortalitat dels països
subdesenvolupats. Població total 5.017.562.000
Nascuts en un any 119.864.094
Morts en un any 41.761.888


Recuperació 3r ESO

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (13)

Semelhante a Recuperació 3r ESO

Semelhante a Recuperació 3r ESO (7)

Mais de 4departamentosociales

Mais de 4departamentosociales (20)

Último

Último (8)

Recuperació 3r ESO