2. La tronada
Si algun element identifica de manera
inequívoca la festa major de Reus és,
sens dubte, la Tronada, una antiga
forma de preparar artesanalment la
pyrotechnic que ha fet retronar la plaça
del Mercadal des de fa més de tres-
cents anys. La Tronada ha esdevingut un
ritual que assenyala els moments àlgids
de la festa; el seu esclat, una part
fonamental del paisatge sonor dels dies
de Sant Pere, i el fet de calar-hi foc –
privilegi, en principi, de l'alcalde
L'any
1899

3. Els gegants i la Mulassa de Reus

4. Els indis; representants d'Amèrica
Els moros; representants d'Àfrica
Els vitxets; representant d'Europa
Els japonesos; representants d'Àsia
Els negres; que representen Oceania
Els gegants actuals

5. El Fadrin i la Fadrina
Els fadrins; gegants petits construïts el 1997 i que són portats per la
canalla de la colla. Aquesta parella representa els reusencs.

6. El gegant Carrasclet
El Carrasclet és l’únic gegant que
sense pertànyer als Gegants de Reus
participa en els seguicis de les dues
festes majors de la ciutat. Va néixer
de la iniciativa particular, després
que l’any 1985 tres amics
s’entestessin a construir un element
festiu amb què poder participar en
les cercaviles que en aquells anys
s’organitzaven en el marc de les
festes majors de Reus.

7. La Mulassa
La mulassa és l’element festiu més antic de
Reus. A mitjan segle XVIII existien a Reus
dues mulasses que llençaven foc, la gran i la
petita, però aquesta va tenir una vida curta.
La figura actual data de finals del segle
XVIII, amb algunes modificacions. Al segle
XIX la mulassa que es mantenia en actiu va
deixar de dur foc i s’anà convertint en
l’actual bestia pacífica i parsimoniosa que
obre pas als gegants en les cercaviles i
processons. El cap, mòbil, és de talla de
fusta, amb guarniments de cavalleria, amb
una boca que s'obre i es tanca, accionada des
de l’interior.

8. Els nanos de Reus
Representants dels pobles de l’antiga
corona d'Aragó:
Catalans
Valencians
Mallorquins
aragonesos.

9. Els gegants a l'any 1989Els gegants a l'any 1989
Els nanos a l'any 1948Els nanos a l'any 1948
Els gegants i els nanos antics

10. Els animals de la festa
L'àguila
La vibria
La primera referència de l’àliga és de 1756,
construïda expressament per donar més
solemnitat a la festa. L’àliga de la Patum,
tocada amb corona ducal, porta al bec
branques de llorer, d’olivera i sovint clavells.
El més característic és el seu ball, executat
amb els dos acompanyants, un a cada costat,
que puntegen com ella i que li obren pas quan
l’àliga evoluciona per la plaça. La melodia és
tant distingida i acurada com cerimoniosa i
intensa és la dansa, que l’han convertit en un
referent musical i festiu de primer ordre.
La Víbria de Reus forma part del Seguici
Festiu de Reus durant la Festa Major de la
ciutat, tot i que també surt al carrer per altres
motius. Fou estrenada l'any 2007 amb motiu del
centenari del Casal Foment Nacionalista i
Republicà de Reus, una de les entitats
fundadores d'Esquerra Republicana de
Catalunya. Tot i tenir una vinculació directa amb
el Casal Foment, la Víbria té una colla de
portadors pròpia.

11. El lleóEl lleó
El basilic
El Lleó no compta amb cap mena de
referència històrica a la ciutat de Reus. Es va
presentar el 2004 i, des del 2005, forma
part del seguici de la festa major de Sant
Pere. Està inspirat en els antics gravats de
les processons del Corpus de Barcelona i
València.
El Basilisc forma part del Seguici Festiu de
Reus, neix el 15 de setembre del 2007,
gràcies a la iniciativa de l'Estol del Basilisc
de Reus, un col·lectiu de persones de
diverses entitats es van proposar que, "per
primera vegada", la capital del Baix Camp fos
innovadora en el panorama festiu català,
"deixant el llistó força alt" per a qui, a partir
d'ara, vulgui innovar dins els paràmetres del
folklore tradicional.

12. Balls de diables
L'origen dels balls de diables d’avui dia
vé de petits balls parlats populars del
segle XII que representava la lluita entre
el bé i el mal, simbolitzats per l'arcàngel
Sant Miquel i Llucifer. Els balls de diables
constitueixen unes de les manifestacions
més característiques de la cultura popular
catalana, on el foc és present en tot
moment.
A Reus, els diables tenen presència des
de 1602, vinculats al gremi dels boters.
Els correfocs

13. Ball de cavallets
Possiblement, l'origen del ball de
cavallets s’esdevé dels enfrontaments
ficticis del segle VIII amb espases i
escuts protagonitzats per genets que
duien cavalls postissos (kurraj).. A
Reus, les primeres notícies del ball de
cavallets daten del 1620; l'actual es va
recuperar el 1996.

14. Ball de galeres
L'origen del ball de galeres el trobem
en les antigues representacions de
batalles navals de turcs i cristians
ofertes a diverses personalitats, A
Reus, la primera notícia d'un ball
galeres data del 1733. El ball actual
consta de quatre naus cristianes i
quatre turques; també a la dansa hi
participen un àngel i un diable símbols
del bé i del mal.
Un tret també característic és l'us
d'armes de foc.

15. Ball de cercolets
Tot i que hi ha diverses teories sobre
el ball de cercolets, els estudiosos el
relacionen amb antics rituals agraris
hereus de costums grecs i romans
vinculats tant a l'arribada de la
primavera com a les festes de tardor.
Els cèrcols que donen nom al ball
podrien fer referència als cèrcols de
les bótes de vi. A Reus el tenim
documentat a partir de 1725.

16. El ball de valencians
El ball de valencians és un precedent
dels castells. Vingut del País Valencià, la
seva coreografia culmina amb unes
petites torretes humanes que,
històricament, van anar desenvolupant-
se fins independitzar-se totalment. La
primera referència del ball de
valencians reusenc data del 1683.
Reus va ser la primera ciutat on, en
temps recents, es va recuperar el ball
de valencians, quan va ser ballat per
l'esbart del Bravium el 1959.

17. Ball de prims
L'origen del ball de prims és incert,
tot i que era una dansa que actuava
durant les festes de carnaval;
possiblement per aquest motiu, els
dansaires duen l'antifaç i la xarxa que
els amaga la cara. Les primeres
referències reusenques d'aquest ball
daten del segle XVIII, podria ser una
variant d’un ball de cascavells antic,
però sabem que el seu encarregat, l'any
1792, era el Gremi de Teixidors de Lli.

18. Ball de Pastorets
L'origen del Ball de Pastorets té
connotacions agràries. A Reus troben
documentació l’any 1725. Tot i que
diversos estudiosos li atorguen un
sentit religiós relacionant-lo amb les
representacions nadalenques dels
pastors, també s'ha associat als balls
de bastons pel fet d'usar pals de fusta
per realitzar les coreografies.
En la Festa Major de Sant Pere de 2010
s’incorpora al seguici del Ball de
Pastorets.

19. El ball de bastons
El ball de bastons és la dansa
tradicional més antiga que encara s'hi
balla. L'origen dels balls de bastons,
per la seva antiguitat, és força
dubtós. Diversos folkloristes han
proposat que els vinculen a rituals
agraris per fer propícia la terra.
Pel que fa pròpiament al ball de
bastons, sabem de la seva sortida
pels nostres carrers i places l'any
1725, a la festa major de Sant Pere.

20. El ball de Mossèn
El ball de Mossèn Joan de Vic és una dansa parateatral burlesca amb un argument que narra la
història d'un antiheroi. Tot i el seu nom, el ball no fa referència eclesiàstica; el mossèn correspon a
un personatge tornat de la guerra que, en morir, no pot ser enterrat per falta de recursos familiars.
Del ball reusenc, en tenim una descripció del 1792. Durant la segona meitat segle XIX es deixà de
ballar. És fins la festa major de 1983 que es torna a veure, a partir d’una proposta coreogràfica del
folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia, que manté la cançó interpretada pels balladors.

21. Els Xiquets de Reus
Els Xiquets de Reus és la colla castellera
de la ciutat de Reus. Es va fundar
formalment el 18 de novembre de 1981,
pel 125è aniversari del ferrocarril a
Reus. La seva camisa és marró com
l'avellana i el pantaló blanc.
El 19 de setembre del 2006 la colla va
ser distingida amb la Creu de Sant Jordi,
en reconeixement a la tasca de difusió
del fet casteller en el seu 25è
aniversari.

23. Població de Reus
Homes Dones Població total
0
20,000
40,000
60,000
80,000
100,000
120,000
53,182 53,956 107,118
Homes
Dones
Població total

24. Sant Pere 1968