SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 39
Baixar para ler offline
LA MANERA DE
VIURE DELS GRECS
1. Una societat desigual
Hi havia dos grans grups:
Els ciutadans i els no ciutadans ( la majoria)
ELS CIUTADANS:
Podíen participar en la vida política, gaudien de tots els drets i tenien
l’obligació de pagar impostos. Hi havia de molt rics i d’altres més
humils. Eren una minoría.
1. Una societat desigual
ELS NO CIUTADANS:
No podíen participar en la vida política.
-ESTRANGERS. Eren lliures, pagaven impostos i formaven part de l’exèrcit. NO
tenien terres ni cases pròpies. Molts eren comerciants i artesans.
-ESCLAUS. Eren propietat d’una família per a la qual trevallaven. Solien ser presoners
de guerres o fills d’esclaus.Treballaven en l’agricultura i el servei domèstic.
-DONES. (següent pàgina)
1. Una societat desigual
ELS NO CIUTADANS:
-DONES. Podien ser lliures o esclaves. No tenien cap dret. No podien participar en la
política, ni assistir a espectacles públics, (llevat d’alguna excepció)
Estaven sotmeses als homes: al pare primer, al marit desprès.
Les dones riques cuidaven de la llar i sortien de casa en ocassions especials: casaments,
funerals, cerimònies religioses.
Les dones de les classes més populars treballaven com a pageses, venedores, dides,
llevadores…
Gineceu
1. Una societat desigual
Els esclaus treballaven per a les famílies riques.
1. Una societat desigual
EKKLÉSIA
O ASSEMBLEA
Participen ciutadans
majors de 20 anys. Es
reunien per votar les
lleis, decidir la guerra i la
pau i triar els governants
MAGISTRATS
Posen en pràctica les decisions
preses a l’assemblea. Destaquen
els 10 estrategs, que dirigien
l’exèrcit i l’armada i els arconts
que presidien els tribunals i els
ritus religiosos.
BULÉ o CONSELL DELS 500
Format per 500 membres
escollits anualment per sorteig.
Es reunia cada dia, llevat dels
festius. Elaborava les lleis i
controlava els magistrats.
TRIBUNALS
Impartien justícia.
Formats per ciutadans
escollits per sorteig.
En el s. VI aC moltes polis gregues com ara Atenes, van iniciar un nou tipus de govern, la
democràcia que significa “el govern del poble”
1. Una societat desigual
clepsidra
Assemblea atenesa. Els projectes es discutien després d’escoltar els auguris dels déus.
2. Les activitats econòmiques
Els habitans de les ciutats vivien sobretot de l’artesania i del comerç
L’artesania:Els grecs elabor aven
ceràmiques que s’exportaven a tot el món.
També hi havia assaonadors, en que
s’elaboraven objectes de pell, com ara
sabates.
I també hi feien teixits. Treballaven moltes
persones filant, fent anar els telers o tenyint.
Ceràmiques gregues
Dia de mercat a Atenes
2. Les activitats econòmiques
El comerç: era l’activitat més important. Hi havia:
a) el petit comerç: eren els artesans que venien
els seus productes al taller, el pagesos que anaven
al mercat a vendre els seus productes, les petites
botigues… aquests petits comerciants tenien molt
prestigi.
b) el comerç pel Mediterrani: comerciants rics i
poderosos tenien vaixells i intercanviaven
productes en altres territoris: venien productes
fabricats a les ciutats gregues i a canvi compraven
aliments, fustes, coure…
Dracma de plata
Edipo i l’enigma de l’Esfinx
2. Les activitats econòmiques
L’agricultura: Al camp
e l s h a b i t a n t s s ’ h i
dedicaven a l’agricultura.
Conreaven vinya, blat i
l’olivera i feien servir la
falç i l’arada.
Recol·lecció de les olives
blat
raïm
vi
L’habitatge
L’habitatge
L’acròpolis d’Atenes
1. STOA. Galeria porticada.Tot passejant-hi, els grecs parlaven de
negocis, filosofía, política…
MercatRECONSTRUCCIÓ D’UN ÀGORA
Els déus i deesses gregues i més tard romanes
Posa’t a prova!! Qui és qui en l’Olimp?
La religió dels grecs
Déus, herois i mites
Els grecs eren politeístes, creien en l’existència de molts déus.
Cada polis tenia la seva divinitat protectora, com ara Atenes, la
deessa Atena.
Eren inmortals i tenien aspecte humà i pasions humanes.
Vivien en el mont Olimp i Zeus era el déu principal.
Els herois eren fills d’un déu i un mortal com ara Aquil·les,
Ulises, Hèrcules, eren poderosos però mortals. Eren els
fundadors de les ciutats i de les famílies importants.
També creien en els éssers fantàstics: cíclops, centaures…
Els grecs inventaren els mites, que eren històries sobre els déus
i els herois. El conjunt de mites s’anomena mitologia.
La religió dels grecs
El culte religiós
El temple era la casa del déu i els sacerdots i les sacerdotesses
n’eren els servents. Els hi feien ofrenes d’aliments i riqueses que els
déus usaven.
Els grecs feien ritus per agraïr o demanar ajuda als déus. Ho feien:
A casa: Cada família tenia un altar dedicat a la deessa de la llar.
A la ciutat: A la zona dels temples, feien oracions, ofrenes, processons
i sacrificis d’animals.
Als santuaris: Representacions teatrals, competicions esportives, com
els jocs olímpics, celebrats cada 4 anys a Olimpia.
Es comunicaven amb ells als oracles, missatges que els déus enviaven i
que interpretaven els endivins.
Destaca l’oracle de Delfos.
L’acròpolis d’Atenes
El Partenó. Temple grec dedicat a la deessa Atenea
Temple grec de Paestum (Itàlia)
L’art als temples
Als temples col·locaven les estàtues que representaven les divinitats.
Es construien la major part d’ells en marbre blanc i es pintaven de colors que
s’han perdut amb el pas del temps.
Tenien forma rectangular i eren més petits que els egipcis.
Les cobertes dels temples eren arquitravades, es a dir planes amb teulades de dos
aiguavessos.
S’alçaven sobre una plataforma i tenien diferents parts:
OPISTÒDOMNAOS
PRONAOS
Vestíbul
Sala principal.
Es guarda l’estàtua
Es guarden les ofrenes
L’art als temples
fris
capitell
basament
Els ordres grecs
L’harmonia, la bellesa i les
proporcions correctes
eren els principals criteris de
l’art grec.
Els arquitectes construien segons
unes regles molt estrictes que
determinaven la mida dels
elements arquitectònics i com
s’havien de combinar. Aquestes
regles, s’anomenen ORDRES
ARQUITECTÒNICS.
Hi ha tres principals:
-Dòric
-Jònic
-CorintiOrdre
dòric
Ordre
jònic
Ordre
corinti
fust
El teatre
Màscares de teatre
El teatre d’Epidaure a Grècia
1
2
3
1. Grada
2. Orquestra
3. Escena
L’art: l’escultura
La majoria de les estàtues i els relleus grecs tenien una funció religiosa i
representaven divinitats i herois.
Per això moltes estaven als temples i també trobarem escultures a les tombes.
Volien representar la bellesa ideal del cos humà nu. Aquesta bellesa es basava en
les proporcions harmonioses, per això van estudiar l’anatomia humana.
MATERIALS: Bronze i marbre, també fusta, terracota, or i marfil.
COLOR: Gairebé totes es pintaven amb colors vius que no s’han conservat.
Algunes escultures gregues s’han perdut, però sabem com eren gràcies a les còpies
que van fer els romans.
Eren de gran qualitat i es van convertir en models pels artistes d’èpoques posteriors.
L’art: l’escultura
ÈPOCA ARCAICA
Eren estàtiques i rigides. Trets humans esquemàtics. Dos tipus de figures:
Kuros: atletes nus o Kora: jove noia vestida.
Reproducció
policromada
Kora del peplum
L’art: l’escultura
ÈPOCA ARCAICA
Kuros: atletes nus
L’art: l’escultura
ÈPOCA CLASSICA
Relleu del fris del Partenó
Dorífor de Políclet
Canon de bellesa clàssic:
la proporció de les parts del cos
Eren més realistes, amb un cert moviment,
els rostres eren serens i harmoniosos i les
composicions equilibrades.
L’art: l’escultura
ÈPOCA
CLASSICA
L’art: l’escultura
ÈPOCA HEL·LENÍSTICA
El Laocoont i els seus fills
Les escultures s’omplen de
m o v i m e n t i e s t o r n e n
expressives.
Els rostres reflecteixen
expressions turmentades.
L’art: l’escultura
ÈPOCA HEL·LENÍSTICA
El Gàlata Moribund
L’art: l’escultura
La ciència i la filosofia
Els grecs havien creat una explicació mitològica
del món, per també van ser els primers en
buscar una explicació dels fenòmens de la
natura i del comportament humà per mitjà de
la lògica i la raó. Per aixó es diu que van
inventar la ciencia i la filosofia.
Destaquen 3 filòsofs: Sòcrates, Plató i
Aristòtil i científics com ara Pitàgores i
Arquímedes.
Coneix-te a tu mateix
Bibliografia recomanada
L’alfabet grec

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Guerres mèdiques
Guerres mèdiquesGuerres mèdiques
Guerres mèdiquesSergi
 
Els Temples Grecs
Els Temples GrecsEls Temples Grecs
Els Temples Grecsfloopy.93
 
TEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsTEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsfinamorenoo
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia professor_errant
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte2nESO
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)AranBonamusa
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsfinamorenoo
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Gregaisthah
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Olmo Heras
 

Mais procurados (20)

Antiga grecia
Antiga greciaAntiga grecia
Antiga grecia
 
Guerres mèdiques
Guerres mèdiquesGuerres mèdiques
Guerres mèdiques
 
La societat romana
La societat romanaLa societat romana
La societat romana
 
Els Temples Grecs
Els Temples GrecsEls Temples Grecs
Els Temples Grecs
 
TEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsTEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecs
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
 
època grega
època gregaèpoca grega
època grega
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
ART GREC: ESCULTURA
ART GREC:  ESCULTURAART GREC:  ESCULTURA
ART GREC: ESCULTURA
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)
 
Grecs
GrecsGrecs
Grecs
 
Treballs edat antiga
Treballs edat antigaTreballs edat antiga
Treballs edat antiga
 

Destaque

17 La societat a la Grècia Antiga
17 La societat a la Grècia Antiga17 La societat a la Grècia Antiga
17 La societat a la Grècia AntigaAntoni Aixalà
 
1R.ESO.EL PALEOLÍTIC.
1R.ESO.EL PALEOLÍTIC.1R.ESO.EL PALEOLÍTIC.
1R.ESO.EL PALEOLÍTIC.2nESO
 
Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-Ramon Pujola
 
11 El Paleolític i els avantpassats remots
11 El Paleolític i els avantpassats remots11 El Paleolític i els avantpassats remots
11 El Paleolític i els avantpassats remotsAntoni Aixalà
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Greciasemgrec
 
13 La Prehistòria a Catalunya
13 La Prehistòria a Catalunya13 La Prehistòria a Catalunya
13 La Prehistòria a CatalunyaAntoni Aixalà
 
12 El Neolític i l' Edat dels metalls
12 El Neolític i l' Edat dels metalls12 El Neolític i l' Edat dels metalls
12 El Neolític i l' Edat dels metallsAntoni Aixalà
 
Arte del antiguo Egipto: Escultura
Arte del antiguo Egipto: EsculturaArte del antiguo Egipto: Escultura
Arte del antiguo Egipto: Esculturajuan argelina
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romanablogsoller
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 

Destaque (20)

20 Hispània romana
20 Hispània romana20 Hispània romana
20 Hispània romana
 
16 L' Antiga Grècia
16 L' Antiga Grècia16 L' Antiga Grècia
16 L' Antiga Grècia
 
17 La societat a la Grècia Antiga
17 La societat a la Grècia Antiga17 La societat a la Grècia Antiga
17 La societat a la Grècia Antiga
 
18 Roma
18 Roma18 Roma
18 Roma
 
1R.ESO.EL PALEOLÍTIC.
1R.ESO.EL PALEOLÍTIC.1R.ESO.EL PALEOLÍTIC.
1R.ESO.EL PALEOLÍTIC.
 
19 La societat romana
19 La societat romana19 La societat romana
19 La societat romana
 
21 Catalunya romana
21 Catalunya romana21 Catalunya romana
21 Catalunya romana
 
Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-
 
Els déus romans
Els déus romansEls déus romans
Els déus romans
 
11 El Paleolític i els avantpassats remots
11 El Paleolític i els avantpassats remots11 El Paleolític i els avantpassats remots
11 El Paleolític i els avantpassats remots
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Grecia
 
13 La Prehistòria a Catalunya
13 La Prehistòria a Catalunya13 La Prehistòria a Catalunya
13 La Prehistòria a Catalunya
 
12 El Neolític i l' Edat dels metalls
12 El Neolític i l' Edat dels metalls12 El Neolític i l' Edat dels metalls
12 El Neolític i l' Edat dels metalls
 
Arte Egipcio
Arte EgipcioArte Egipcio
Arte Egipcio
 
Arte del antiguo Egipto: Escultura
Arte del antiguo Egipto: EsculturaArte del antiguo Egipto: Escultura
Arte del antiguo Egipto: Escultura
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
El mon grec
El mon grecEl mon grec
El mon grec
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
Grecia (ii)
Grecia  (ii)Grecia  (ii)
Grecia (ii)
 

Semelhante a La manera de viure dels grecs

grecia sise turo
grecia sise turogrecia sise turo
grecia sise turopublica
 
Temes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicTemes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicxgoterris
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisdani70
 
Medi Social (Edat Antiga)
Medi Social   (Edat Antiga)Medi Social   (Edat Antiga)
Medi Social (Edat Antiga)mdmeva
 
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)rjardi
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigabl
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antigarogembak
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antigarogembak
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigavumebat
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antigaytomas
 
Unitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les KoreUnitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les Koretomasggm
 

Semelhante a La manera de viure dels grecs (20)

Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
grecia sise turo
grecia sise turogrecia sise turo
grecia sise turo
 
Grup2
Grup2Grup2
Grup2
 
Temes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicTemes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classic
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcis
 
Medi Social (Edat Antiga)
Medi Social   (Edat Antiga)Medi Social   (Edat Antiga)
Medi Social (Edat Antiga)
 
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
 
Grècia (nou)
Grècia (nou)Grècia (nou)
Grècia (nou)
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
tema9-160430131429.pptx
tema9-160430131429.pptxtema9-160430131429.pptx
tema9-160430131429.pptx
 
Unitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les KoreUnitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les Kore
 
Egipcis
EgipcisEgipcis
Egipcis
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 

Mais de 2nESO

Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...
Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...
Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...2nESO
 
Oceania
OceaniaOceania
Oceania2nESO
 
Tensions i conflictes (1914 1939)
Tensions i conflictes (1914 1939)Tensions i conflictes (1914 1939)
Tensions i conflictes (1914 1939)2nESO
 
Altres activitats del sector serveis
Altres activitats del sector serveisAltres activitats del sector serveis
Altres activitats del sector serveis2nESO
 
Àfrica
ÀfricaÀfrica
Àfrica2nESO
 
Nacions i Imperis (1850 1914)
Nacions  i Imperis (1850 1914)Nacions  i Imperis (1850 1914)
Nacions i Imperis (1850 1914)2nESO
 
El Neolític i l'Edat dels Metalls
El Neolític i l'Edat dels MetallsEl Neolític i l'Edat dels Metalls
El Neolític i l'Edat dels Metalls2nESO
 
Espanya i Catalunya en el s. XIX
Espanya i Catalunya en el s. XIXEspanya i Catalunya en el s. XIX
Espanya i Catalunya en el s. XIX2nESO
 
T4. El sector del serveis: comerç i transport
T4. El sector del serveis:  comerç i transport T4. El sector del serveis:  comerç i transport
T4. El sector del serveis: comerç i transport 2nESO
 
Asia
AsiaAsia
Asia2nESO
 
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.2nESO
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari2nESO
 
Amèrica
AmèricaAmèrica
Amèrica2nESO
 
Els estats i la divisió política del territori.
Els estats i la divisió política del territori.Els estats i la divisió política del territori.
Els estats i la divisió política del territori.2nESO
 
Catalunya. Mapa polític
Catalunya. Mapa políticCatalunya. Mapa polític
Catalunya. Mapa polític2nESO
 
Espanya. Mapa polític.
Espanya. Mapa polític.Espanya. Mapa polític.
Espanya. Mapa polític.2nESO
 
Estats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'EuropaEstats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'Europa2nESO
 
L'època dels descobriments
L'època dels descobrimentsL'època dels descobriments
L'època dels descobriments2nESO
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya2nESO
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS2nESO
 

Mais de 2nESO (20)

Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...
Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...
Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...
 
Oceania
OceaniaOceania
Oceania
 
Tensions i conflictes (1914 1939)
Tensions i conflictes (1914 1939)Tensions i conflictes (1914 1939)
Tensions i conflictes (1914 1939)
 
Altres activitats del sector serveis
Altres activitats del sector serveisAltres activitats del sector serveis
Altres activitats del sector serveis
 
Àfrica
ÀfricaÀfrica
Àfrica
 
Nacions i Imperis (1850 1914)
Nacions  i Imperis (1850 1914)Nacions  i Imperis (1850 1914)
Nacions i Imperis (1850 1914)
 
El Neolític i l'Edat dels Metalls
El Neolític i l'Edat dels MetallsEl Neolític i l'Edat dels Metalls
El Neolític i l'Edat dels Metalls
 
Espanya i Catalunya en el s. XIX
Espanya i Catalunya en el s. XIXEspanya i Catalunya en el s. XIX
Espanya i Catalunya en el s. XIX
 
T4. El sector del serveis: comerç i transport
T4. El sector del serveis:  comerç i transport T4. El sector del serveis:  comerç i transport
T4. El sector del serveis: comerç i transport
 
Asia
AsiaAsia
Asia
 
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
 
Amèrica
AmèricaAmèrica
Amèrica
 
Els estats i la divisió política del territori.
Els estats i la divisió política del territori.Els estats i la divisió política del territori.
Els estats i la divisió política del territori.
 
Catalunya. Mapa polític
Catalunya. Mapa políticCatalunya. Mapa polític
Catalunya. Mapa polític
 
Espanya. Mapa polític.
Espanya. Mapa polític.Espanya. Mapa polític.
Espanya. Mapa polític.
 
Estats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'EuropaEstats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'Europa
 
L'època dels descobriments
L'època dels descobrimentsL'època dels descobriments
L'època dels descobriments
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
 

Último

Exemple de multiplicació, pas a pas, amb l'àbac de Napier
Exemple de multiplicació, pas a pas, amb l'àbac de NapierExemple de multiplicació, pas a pas, amb l'àbac de Napier
Exemple de multiplicació, pas a pas, amb l'àbac de Napiercalaix2ie
 
PRESENTACIÓ ACTVITAT: LA MEVA PRIMERA MASCOTA VIRTUAL
PRESENTACIÓ ACTVITAT: LA MEVA PRIMERA MASCOTA VIRTUALPRESENTACIÓ ACTVITAT: LA MEVA PRIMERA MASCOTA VIRTUAL
PRESENTACIÓ ACTVITAT: LA MEVA PRIMERA MASCOTA VIRTUALLasilviatecno
 
Exemple, pas a pas de resta amb l'àbac de Napier
Exemple, pas a pas de resta amb l'àbac de NapierExemple, pas a pas de resta amb l'àbac de Napier
Exemple, pas a pas de resta amb l'àbac de Napiercalaix2ie
 
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarrasQuestiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarrasDaniel Fernández
 
Productes amb el regles de càlcul (Exemple 3)
Productes amb el regles de càlcul (Exemple 3)Productes amb el regles de càlcul (Exemple 3)
Productes amb el regles de càlcul (Exemple 3)calaix2ie
 
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor PuigvertInformació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor PuigvertTxeli
 
Dvisió amb el regle de càlcul (exemples 1 i 2).pptx
Dvisió amb el regle de càlcul (exemples 1 i 2).pptxDvisió amb el regle de càlcul (exemples 1 i 2).pptx
Dvisió amb el regle de càlcul (exemples 1 i 2).pptxcalaix2ie
 
Exemple de suma, pas a pas, amb l'àbac de Napier
Exemple de suma, pas a pas,  amb l'àbac de NapierExemple de suma, pas a pas,  amb l'àbac de Napier
Exemple de suma, pas a pas, amb l'àbac de Napiercalaix2ie
 
APARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatge
APARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatgeAPARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatge
APARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatgeSonia Hurtado
 
MÀQUINES SIMPLES I ESTÀTICA 1r BATXILLERAT
MÀQUINES SIMPLES I ESTÀTICA 1r BATXILLERATMÀQUINES SIMPLES I ESTÀTICA 1r BATXILLERAT
MÀQUINES SIMPLES I ESTÀTICA 1r BATXILLERATLasilviatecno
 
Dos exemples de com multiplicar amb el regle de càlcul
Dos exemples de com multiplicar amb el regle de càlculDos exemples de com multiplicar amb el regle de càlcul
Dos exemples de com multiplicar amb el regle de càlculcalaix2ie
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestreignasi23
 

Último (12)

Exemple de multiplicació, pas a pas, amb l'àbac de Napier
Exemple de multiplicació, pas a pas, amb l'àbac de NapierExemple de multiplicació, pas a pas, amb l'àbac de Napier
Exemple de multiplicació, pas a pas, amb l'àbac de Napier
 
PRESENTACIÓ ACTVITAT: LA MEVA PRIMERA MASCOTA VIRTUAL
PRESENTACIÓ ACTVITAT: LA MEVA PRIMERA MASCOTA VIRTUALPRESENTACIÓ ACTVITAT: LA MEVA PRIMERA MASCOTA VIRTUAL
PRESENTACIÓ ACTVITAT: LA MEVA PRIMERA MASCOTA VIRTUAL
 
Exemple, pas a pas de resta amb l'àbac de Napier
Exemple, pas a pas de resta amb l'àbac de NapierExemple, pas a pas de resta amb l'àbac de Napier
Exemple, pas a pas de resta amb l'àbac de Napier
 
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarrasQuestiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
 
Productes amb el regles de càlcul (Exemple 3)
Productes amb el regles de càlcul (Exemple 3)Productes amb el regles de càlcul (Exemple 3)
Productes amb el regles de càlcul (Exemple 3)
 
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor PuigvertInformació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
 
Dvisió amb el regle de càlcul (exemples 1 i 2).pptx
Dvisió amb el regle de càlcul (exemples 1 i 2).pptxDvisió amb el regle de càlcul (exemples 1 i 2).pptx
Dvisió amb el regle de càlcul (exemples 1 i 2).pptx
 
Exemple de suma, pas a pas, amb l'àbac de Napier
Exemple de suma, pas a pas,  amb l'àbac de NapierExemple de suma, pas a pas,  amb l'àbac de Napier
Exemple de suma, pas a pas, amb l'àbac de Napier
 
APARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatge
APARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatgeAPARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatge
APARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatge
 
MÀQUINES SIMPLES I ESTÀTICA 1r BATXILLERAT
MÀQUINES SIMPLES I ESTÀTICA 1r BATXILLERATMÀQUINES SIMPLES I ESTÀTICA 1r BATXILLERAT
MÀQUINES SIMPLES I ESTÀTICA 1r BATXILLERAT
 
Dos exemples de com multiplicar amb el regle de càlcul
Dos exemples de com multiplicar amb el regle de càlculDos exemples de com multiplicar amb el regle de càlcul
Dos exemples de com multiplicar amb el regle de càlcul
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
 

La manera de viure dels grecs

  • 1. LA MANERA DE VIURE DELS GRECS
  • 2. 1. Una societat desigual Hi havia dos grans grups: Els ciutadans i els no ciutadans ( la majoria) ELS CIUTADANS: Podíen participar en la vida política, gaudien de tots els drets i tenien l’obligació de pagar impostos. Hi havia de molt rics i d’altres més humils. Eren una minoría.
  • 3. 1. Una societat desigual ELS NO CIUTADANS: No podíen participar en la vida política. -ESTRANGERS. Eren lliures, pagaven impostos i formaven part de l’exèrcit. NO tenien terres ni cases pròpies. Molts eren comerciants i artesans. -ESCLAUS. Eren propietat d’una família per a la qual trevallaven. Solien ser presoners de guerres o fills d’esclaus.Treballaven en l’agricultura i el servei domèstic. -DONES. (següent pàgina)
  • 4. 1. Una societat desigual ELS NO CIUTADANS: -DONES. Podien ser lliures o esclaves. No tenien cap dret. No podien participar en la política, ni assistir a espectacles públics, (llevat d’alguna excepció) Estaven sotmeses als homes: al pare primer, al marit desprès. Les dones riques cuidaven de la llar i sortien de casa en ocassions especials: casaments, funerals, cerimònies religioses. Les dones de les classes més populars treballaven com a pageses, venedores, dides, llevadores… Gineceu
  • 5. 1. Una societat desigual Els esclaus treballaven per a les famílies riques.
  • 6. 1. Una societat desigual EKKLÉSIA O ASSEMBLEA Participen ciutadans majors de 20 anys. Es reunien per votar les lleis, decidir la guerra i la pau i triar els governants MAGISTRATS Posen en pràctica les decisions preses a l’assemblea. Destaquen els 10 estrategs, que dirigien l’exèrcit i l’armada i els arconts que presidien els tribunals i els ritus religiosos. BULÉ o CONSELL DELS 500 Format per 500 membres escollits anualment per sorteig. Es reunia cada dia, llevat dels festius. Elaborava les lleis i controlava els magistrats. TRIBUNALS Impartien justícia. Formats per ciutadans escollits per sorteig. En el s. VI aC moltes polis gregues com ara Atenes, van iniciar un nou tipus de govern, la democràcia que significa “el govern del poble”
  • 7. 1. Una societat desigual clepsidra Assemblea atenesa. Els projectes es discutien després d’escoltar els auguris dels déus.
  • 8.
  • 9. 2. Les activitats econòmiques Els habitans de les ciutats vivien sobretot de l’artesania i del comerç L’artesania:Els grecs elabor aven ceràmiques que s’exportaven a tot el món. També hi havia assaonadors, en que s’elaboraven objectes de pell, com ara sabates. I també hi feien teixits. Treballaven moltes persones filant, fent anar els telers o tenyint.
  • 11. Dia de mercat a Atenes
  • 12.
  • 13. 2. Les activitats econòmiques El comerç: era l’activitat més important. Hi havia: a) el petit comerç: eren els artesans que venien els seus productes al taller, el pagesos que anaven al mercat a vendre els seus productes, les petites botigues… aquests petits comerciants tenien molt prestigi. b) el comerç pel Mediterrani: comerciants rics i poderosos tenien vaixells i intercanviaven productes en altres territoris: venien productes fabricats a les ciutats gregues i a canvi compraven aliments, fustes, coure… Dracma de plata
  • 14. Edipo i l’enigma de l’Esfinx
  • 15. 2. Les activitats econòmiques L’agricultura: Al camp e l s h a b i t a n t s s ’ h i dedicaven a l’agricultura. Conreaven vinya, blat i l’olivera i feien servir la falç i l’arada. Recol·lecció de les olives blat raïm vi
  • 18. L’acròpolis d’Atenes 1. STOA. Galeria porticada.Tot passejant-hi, els grecs parlaven de negocis, filosofía, política… MercatRECONSTRUCCIÓ D’UN ÀGORA
  • 19. Els déus i deesses gregues i més tard romanes
  • 20. Posa’t a prova!! Qui és qui en l’Olimp?
  • 21. La religió dels grecs Déus, herois i mites Els grecs eren politeístes, creien en l’existència de molts déus. Cada polis tenia la seva divinitat protectora, com ara Atenes, la deessa Atena. Eren inmortals i tenien aspecte humà i pasions humanes. Vivien en el mont Olimp i Zeus era el déu principal. Els herois eren fills d’un déu i un mortal com ara Aquil·les, Ulises, Hèrcules, eren poderosos però mortals. Eren els fundadors de les ciutats i de les famílies importants. També creien en els éssers fantàstics: cíclops, centaures… Els grecs inventaren els mites, que eren històries sobre els déus i els herois. El conjunt de mites s’anomena mitologia.
  • 22. La religió dels grecs El culte religiós El temple era la casa del déu i els sacerdots i les sacerdotesses n’eren els servents. Els hi feien ofrenes d’aliments i riqueses que els déus usaven. Els grecs feien ritus per agraïr o demanar ajuda als déus. Ho feien: A casa: Cada família tenia un altar dedicat a la deessa de la llar. A la ciutat: A la zona dels temples, feien oracions, ofrenes, processons i sacrificis d’animals. Als santuaris: Representacions teatrals, competicions esportives, com els jocs olímpics, celebrats cada 4 anys a Olimpia. Es comunicaven amb ells als oracles, missatges que els déus enviaven i que interpretaven els endivins. Destaca l’oracle de Delfos.
  • 24. El Partenó. Temple grec dedicat a la deessa Atenea
  • 25. Temple grec de Paestum (Itàlia)
  • 26. L’art als temples Als temples col·locaven les estàtues que representaven les divinitats. Es construien la major part d’ells en marbre blanc i es pintaven de colors que s’han perdut amb el pas del temps. Tenien forma rectangular i eren més petits que els egipcis. Les cobertes dels temples eren arquitravades, es a dir planes amb teulades de dos aiguavessos. S’alçaven sobre una plataforma i tenien diferents parts: OPISTÒDOMNAOS PRONAOS Vestíbul Sala principal. Es guarda l’estàtua Es guarden les ofrenes
  • 27. L’art als temples fris capitell basament Els ordres grecs L’harmonia, la bellesa i les proporcions correctes eren els principals criteris de l’art grec. Els arquitectes construien segons unes regles molt estrictes que determinaven la mida dels elements arquitectònics i com s’havien de combinar. Aquestes regles, s’anomenen ORDRES ARQUITECTÒNICS. Hi ha tres principals: -Dòric -Jònic -CorintiOrdre dòric Ordre jònic Ordre corinti fust
  • 28. El teatre Màscares de teatre El teatre d’Epidaure a Grècia 1 2 3 1. Grada 2. Orquestra 3. Escena
  • 29. L’art: l’escultura La majoria de les estàtues i els relleus grecs tenien una funció religiosa i representaven divinitats i herois. Per això moltes estaven als temples i també trobarem escultures a les tombes. Volien representar la bellesa ideal del cos humà nu. Aquesta bellesa es basava en les proporcions harmonioses, per això van estudiar l’anatomia humana. MATERIALS: Bronze i marbre, també fusta, terracota, or i marfil. COLOR: Gairebé totes es pintaven amb colors vius que no s’han conservat. Algunes escultures gregues s’han perdut, però sabem com eren gràcies a les còpies que van fer els romans. Eren de gran qualitat i es van convertir en models pels artistes d’èpoques posteriors.
  • 30. L’art: l’escultura ÈPOCA ARCAICA Eren estàtiques i rigides. Trets humans esquemàtics. Dos tipus de figures: Kuros: atletes nus o Kora: jove noia vestida. Reproducció policromada Kora del peplum
  • 32. L’art: l’escultura ÈPOCA CLASSICA Relleu del fris del Partenó Dorífor de Políclet Canon de bellesa clàssic: la proporció de les parts del cos Eren més realistes, amb un cert moviment, els rostres eren serens i harmoniosos i les composicions equilibrades.
  • 34.
  • 35. L’art: l’escultura ÈPOCA HEL·LENÍSTICA El Laocoont i els seus fills Les escultures s’omplen de m o v i m e n t i e s t o r n e n expressives. Els rostres reflecteixen expressions turmentades.
  • 37. L’art: l’escultura La ciència i la filosofia Els grecs havien creat una explicació mitològica del món, per també van ser els primers en buscar una explicació dels fenòmens de la natura i del comportament humà per mitjà de la lògica i la raó. Per aixó es diu que van inventar la ciencia i la filosofia. Destaquen 3 filòsofs: Sòcrates, Plató i Aristòtil i científics com ara Pitàgores i Arquímedes. Coneix-te a tu mateix