2. 1. Una societat desigual
Hi havia dos grans grups:
Els ciutadans i els no ciutadans ( la majoria)
ELS CIUTADANS:
Podíen participar en la vida política, gaudien de tots els drets i tenien
l’obligació de pagar impostos. Hi havia de molt rics i d’altres més
humils. Eren una minoría.
3. 1. Una societat desigual
ELS NO CIUTADANS:
No podíen participar en la vida política.
-ESTRANGERS. Eren lliures, pagaven impostos i formaven part de l’exèrcit. NO
tenien terres ni cases pròpies. Molts eren comerciants i artesans.
-ESCLAUS. Eren propietat d’una família per a la qual trevallaven. Solien ser presoners
de guerres o fills d’esclaus.Treballaven en l’agricultura i el servei domèstic.
-DONES. (següent pàgina)
4. 1. Una societat desigual
ELS NO CIUTADANS:
-DONES. Podien ser lliures o esclaves. No tenien cap dret. No podien participar en la
política, ni assistir a espectacles públics, (llevat d’alguna excepció)
Estaven sotmeses als homes: al pare primer, al marit desprès.
Les dones riques cuidaven de la llar i sortien de casa en ocassions especials: casaments,
funerals, cerimònies religioses.
Les dones de les classes més populars treballaven com a pageses, venedores, dides,
llevadores…
Gineceu
5. 1. Una societat desigual
Els esclaus treballaven per a les famílies riques.
6. 1. Una societat desigual
EKKLÉSIA
O ASSEMBLEA
Participen ciutadans
majors de 20 anys. Es
reunien per votar les
lleis, decidir la guerra i la
pau i triar els governants
MAGISTRATS
Posen en pràctica les decisions
preses a l’assemblea. Destaquen
els 10 estrategs, que dirigien
l’exèrcit i l’armada i els arconts
que presidien els tribunals i els
ritus religiosos.
BULÉ o CONSELL DELS 500
Format per 500 membres
escollits anualment per sorteig.
Es reunia cada dia, llevat dels
festius. Elaborava les lleis i
controlava els magistrats.
TRIBUNALS
Impartien justícia.
Formats per ciutadans
escollits per sorteig.
En el s. VI aC moltes polis gregues com ara Atenes, van iniciar un nou tipus de govern, la
democràcia que significa “el govern del poble”
7. 1. Una societat desigual
clepsidra
Assemblea atenesa. Els projectes es discutien després d’escoltar els auguris dels déus.
8.
9. 2. Les activitats econòmiques
Els habitans de les ciutats vivien sobretot de l’artesania i del comerç
L’artesania:Els grecs elabor aven
ceràmiques que s’exportaven a tot el món.
També hi havia assaonadors, en que
s’elaboraven objectes de pell, com ara
sabates.
I també hi feien teixits. Treballaven moltes
persones filant, fent anar els telers o tenyint.
13. 2. Les activitats econòmiques
El comerç: era l’activitat més important. Hi havia:
a) el petit comerç: eren els artesans que venien
els seus productes al taller, el pagesos que anaven
al mercat a vendre els seus productes, les petites
botigues… aquests petits comerciants tenien molt
prestigi.
b) el comerç pel Mediterrani: comerciants rics i
poderosos tenien vaixells i intercanviaven
productes en altres territoris: venien productes
fabricats a les ciutats gregues i a canvi compraven
aliments, fustes, coure…
Dracma de plata
15. 2. Les activitats econòmiques
L’agricultura: Al camp
e l s h a b i t a n t s s ’ h i
dedicaven a l’agricultura.
Conreaven vinya, blat i
l’olivera i feien servir la
falç i l’arada.
Recol·lecció de les olives
blat
raïm
vi
21. La religió dels grecs
Déus, herois i mites
Els grecs eren politeístes, creien en l’existència de molts déus.
Cada polis tenia la seva divinitat protectora, com ara Atenes, la
deessa Atena.
Eren inmortals i tenien aspecte humà i pasions humanes.
Vivien en el mont Olimp i Zeus era el déu principal.
Els herois eren fills d’un déu i un mortal com ara Aquil·les,
Ulises, Hèrcules, eren poderosos però mortals. Eren els
fundadors de les ciutats i de les famílies importants.
També creien en els éssers fantàstics: cíclops, centaures…
Els grecs inventaren els mites, que eren històries sobre els déus
i els herois. El conjunt de mites s’anomena mitologia.
22. La religió dels grecs
El culte religiós
El temple era la casa del déu i els sacerdots i les sacerdotesses
n’eren els servents. Els hi feien ofrenes d’aliments i riqueses que els
déus usaven.
Els grecs feien ritus per agraïr o demanar ajuda als déus. Ho feien:
A casa: Cada família tenia un altar dedicat a la deessa de la llar.
A la ciutat: A la zona dels temples, feien oracions, ofrenes, processons
i sacrificis d’animals.
Als santuaris: Representacions teatrals, competicions esportives, com
els jocs olímpics, celebrats cada 4 anys a Olimpia.
Es comunicaven amb ells als oracles, missatges que els déus enviaven i
que interpretaven els endivins.
Destaca l’oracle de Delfos.
26. L’art als temples
Als temples col·locaven les estàtues que representaven les divinitats.
Es construien la major part d’ells en marbre blanc i es pintaven de colors que
s’han perdut amb el pas del temps.
Tenien forma rectangular i eren més petits que els egipcis.
Les cobertes dels temples eren arquitravades, es a dir planes amb teulades de dos
aiguavessos.
S’alçaven sobre una plataforma i tenien diferents parts:
OPISTÒDOMNAOS
PRONAOS
Vestíbul
Sala principal.
Es guarda l’estàtua
Es guarden les ofrenes
27. L’art als temples
fris
capitell
basament
Els ordres grecs
L’harmonia, la bellesa i les
proporcions correctes
eren els principals criteris de
l’art grec.
Els arquitectes construien segons
unes regles molt estrictes que
determinaven la mida dels
elements arquitectònics i com
s’havien de combinar. Aquestes
regles, s’anomenen ORDRES
ARQUITECTÒNICS.
Hi ha tres principals:
-Dòric
-Jònic
-CorintiOrdre
dòric
Ordre
jònic
Ordre
corinti
fust
28. El teatre
Màscares de teatre
El teatre d’Epidaure a Grècia
1
2
3
1. Grada
2. Orquestra
3. Escena
29. L’art: l’escultura
La majoria de les estàtues i els relleus grecs tenien una funció religiosa i
representaven divinitats i herois.
Per això moltes estaven als temples i també trobarem escultures a les tombes.
Volien representar la bellesa ideal del cos humà nu. Aquesta bellesa es basava en
les proporcions harmonioses, per això van estudiar l’anatomia humana.
MATERIALS: Bronze i marbre, també fusta, terracota, or i marfil.
COLOR: Gairebé totes es pintaven amb colors vius que no s’han conservat.
Algunes escultures gregues s’han perdut, però sabem com eren gràcies a les còpies
que van fer els romans.
Eren de gran qualitat i es van convertir en models pels artistes d’èpoques posteriors.
30. L’art: l’escultura
ÈPOCA ARCAICA
Eren estàtiques i rigides. Trets humans esquemàtics. Dos tipus de figures:
Kuros: atletes nus o Kora: jove noia vestida.
Reproducció
policromada
Kora del peplum
32. L’art: l’escultura
ÈPOCA CLASSICA
Relleu del fris del Partenó
Dorífor de Políclet
Canon de bellesa clàssic:
la proporció de les parts del cos
Eren més realistes, amb un cert moviment,
els rostres eren serens i harmoniosos i les
composicions equilibrades.
35. L’art: l’escultura
ÈPOCA HEL·LENÍSTICA
El Laocoont i els seus fills
Les escultures s’omplen de
m o v i m e n t i e s t o r n e n
expressives.
Els rostres reflecteixen
expressions turmentades.
37. L’art: l’escultura
La ciència i la filosofia
Els grecs havien creat una explicació mitològica
del món, per també van ser els primers en
buscar una explicació dels fenòmens de la
natura i del comportament humà per mitjà de
la lògica i la raó. Per aixó es diu que van
inventar la ciencia i la filosofia.
Destaquen 3 filòsofs: Sòcrates, Plató i
Aristòtil i científics com ara Pitàgores i
Arquímedes.
Coneix-te a tu mateix