1. Moments memorables de Quin món tan perdut!
Històries d’en Xico i d’en Tonet.

3. La mare d’en Xico es va vestir de reina, es va posar
esclops i amb papers lluents va fer veure als seus fills
que era un rei mag.

4. “És la mama...” -va dir en Vicenç, el germà
d’en Xico.

5. Mossèn Salvador, malanomenat mossèn Sabata o el
Gamarús de Rocacorba, fou l’últim rector resident del santuari
de Rocacorba: “Em diuen mossèn Sabata però sóc jo qui es
menja la xocolata. A ells, ja els va just un plat de farro. La
padrina d’en Tonet, la Maria Badosa, ben devota, el rebia a can
Gifre amb els braços oberts.

6. En Peret de can Sagnari es va
carregar l’apersonat Daniel Hausman,
fill d’un metge alemany, i el passà a
França.

7. La Marieta de can Sagnari, experta llevadora,
amb la seva neta, la Mercè. Quan la mainada de
Rouregrós li preguntava d’on venien els nens
ella responia sempre: “De la Rocalta!”, una
pedra que es trobava vora el camí que pujava
cap a Sant Nicolau.

8. Mossèn Esteve Espunya, rector de Porqueres, es va
disputar les perdius amb els de cal Ferrer de
Porqueres. Fou el primer capellà assassinat a la
comarca l’any 1936.

9. Mossèn Bartomeu Vicens, rector de Falgons, assassinat l’any
1936. Se li atribueixen aquestes paraules: “El bon rector
sempre ha d’estar al peu del canó”.

10. En Benet de Bertrà, afusellat l’any 1939,
va tenir l’oportunitat d’emboscar-se i
marxar cap a França. No ho va fer.

11. En Pere de les Hermanites, passava a captar i a can Cargol li
donaven sempre ous per l’asil. Havia estat mosso de ca
l’Estany. A can Cargol solia dir: “Les gallines són com una
font, avui en fan i demà hi tornen”.

12. En Pericus “Paupadones” i l’Esteve
de Bastarra. El crit de guerra de
l’Esteve quan entrava a l’hostal de cal
Sabater: “Jaüc!”

13. “I tu tan petit baixaràs felipes?
-Ho intentaré... –va dir en Baldirot”.

16. “Agafeu una carta –va dir mossèn
Pius a uns estudiants del Collell a
Sant Patllari- al meu despatx la
trobareu”.

18. En Xico amb la colla d’anar a
caçar el senglar.

19. Can Sagnari

20. En Rafel i en Joan de can Cargol es van
emboscar. En Joan era el “mosso gros” de
can Magí, la casa a on en Xico Coll
treballava de mosso.

21. “De la por no en faràs mai cap àpat!”
(Quim de les Ermites).

22. En Ciset Cargol, pare d’una nombrosa
família, va ajudar els emboscats. Li deien “la
vella”, en referència a l’ocell femella que té
cura de la nierada.

23. La Maria Coll, experta ratafiaire: “Voleu que
m’emporti el secret a la tomba? –va contestar a un
comerciant que li retreia el fet que expliqués a tothom
el secret de fer ratafia.

24. “Si vols et mataré totes les rates ” –va dir
en Quim dels Truis a en Sitjar, sortint de
missa de Falgons.

25. En Xico, l’Anna i l’Esteve.

26. En Tonet, l’Enriqueta i la Maria.

27. En Tonet i l’Esteve escolten
llegendes i contalles.

28. “Travessàvem l’estany a cavall
d’un soc”. (Xico Coll)

29. “Menjo ara per dinar només una
poma o una taronja...” (Tonet Riera)

31. Temps de segar i batre

32. “A l’era de can Gifre, l’avi de can Talaia va dir: “Ja ha vingut
el follet!” en veure les trenes de les crineres de les eugues.

33. “Antes contàvem històries a tot
arreu...”. (Xico Coll).